Treball en grup primera avaluació: la motivació i les emocions.

Últim dietari del primer trimestre. (Setmana del 09/12-13/12).

Aquesta setmana de desembre, una de les últimes de la primera avaluació, va ser una setmana difícil i plena d'exàmens i exposicions per part de l'assignatura de Psicologia i d'això va anar al que ens dediquem aquesta setmana a classe, encara que també vam veure per un dia un documental sobre la memòria, però més que un documental era com una pel·lícula que representava de manera molt original i divertida la memòria que tenim, assenyalant les seves fallades i accidents, fent de la consciència del protagonista, un home vestit en "traje" que caminava per un labirinti. Va ser una de les pel·lícules que més em va agradar en totes les que hàgim vist aquest trimestre. A part d'això, els altres dies van ser tots dedicats a les exposicions, les quins van començar pels nostres companys Yolanda i Jorge, que ens van parlar i ens van explicar facetes, problemes i progressions d'alguna cosa molt conegut per a nosaltres, l'adolescència. Al meu entendre el seu treball estava molt bé fet i entre ells s'han pogut sincronitzar bé a l'hora d'explicar i de passar-se el torn l'u a l'altre, sense comparació amb l'exposició meva i dels meus dos companys, ja que es veia clarament que estàvem una mica perduts i desconcertats.

Auto avaluació del trimestre primer.

Com ens ha demanat la nostra professora una auto-avaluació per a cada trimestre que hàgim finalitzat, aquí deixo la meva opinió sobre com ha estat i/o he anat progressant durant el primer trimestre. M'agradaria començar dient que en relació als exercicis fets a classe perquè després aquests anessin al blog digital (almenys va ser aquesta la meva elecció), haig de dir que totes les setmanes pujava el dietari setmanal que explicava el què havíem fet durant la setmana i la meva opinió sobre allò. Crec que la meva conducta durant el primer trimestre de Psicologia va ser bona, atenta i per la meva banda, les activitats estaven sent fetes amb ganes. Sense dir tots els documentals i pel·lícules que vam veure a classe, els quins em van agradar molt i va haver-hi un especialment sobre la memòria que em va agradar tant que ho vaig buscar en Internet per seguir veient-ho. No obstant això, hi ha un detall a assenyalar que fa part de l'avaluació que és molt important, el treball en grup. El treball del meu grup aquest trimestre va deixar molt a desitjar i m'agradaria haver-me preparat moltíssim més per a l'exposició que hem fet en classe, on la professora i els companys de classe ens van analitzar a partir de les rúbriques que tenien. Va ser la falta de temps per la pressió de l'última setmana d'exàmens i també la falta d'organització que hem tingut entre els tres que feien part del grup. Com la meva professora va dir, no és culpa de ningú ni val que ens estiguem culpant per alguna cosa que ja ha passat però que això serveixi d'experiència amb un aprenentatge, i per a la propera, ja estaríem més preparats perquè si no ho estem, sabem el que va a passar. El tema del quin havíem de fer el treball era el tema de les emocions i motivació, un tema dens i molt teòric, que m'agradaria haver-ho fet d'una forma més divertida i original, però no va anar així. Aquest seria l'únic aspecte d'aquest trimestre del quin no vaig estar contenta amb mi mateixa, ja que si hagués donat més de mi, les coses haguessin sortit millor.
Encara que no sàpiga la meva nota final d'aquest trimestre, espero millorar-la al següent i tenir una millor encara a l'últim, ja que vaig triar psicologia perquè m'agrada, i amb el propòsit de donar-ho tot de mi mateixa en alguna cosa que realment sí m'interessa, diferent de moltes altres assignatures d'aquest curs.

(Auto) Introducció.

El meu nom és Giovanna i tinc 18 anys. Vaig repetir el meu primer any de Batxillerat i haig de dir que em penedeixo però també van existir altres factors exteriors, dels quins no hauria de tirar la culpa però sí que em van influir. Havent arribat a segon, l'últim i més important any, em sento preparada però amb por d'un final no desitjat.

Bé, he triat Psicologia aquest any com a optativa perquè a part de no poder triar qualsevol altre idioma com a optatiu (que encara que pogués, seguiria amb el pensament de triar psicologia), també ho he triat perquè des de sempre (o no em recordo des de quan) m'ha agradat tot el relacionat a la ment i les seves conductes. Jo també sempre he estat més "mental" que "física" i amb això vull dir que el meu (la meva vida, els meus pensaments, les meves accions, la meva creativitat, la meva imaginació, la meva forma d'ajudar, estudiar, voler, fer...) sempre m'ha vingut des del més profund de mi, des del més pensat que he pogut amb la meva ment, des de l'interior del meu ser. La ment pot jugar molt amb tu i això també era un altre tema que m'agradaria estudiar en psicologia (i ho faig) com per exemple veure o sentir coses que no són, o simplement sentir massa, que és el que em passa a mi. Senteixo tant que de vegades no m'agrada pensar-ho, perquè moltes vegades he arribat a pensar-ho i ha passat. Crec amb totes les meves forces en la intuïció interior que tenim tots dins i en la ment humana que juga amb nosaltres però que també pot ser i ho és, el nostre únic enemic. La famosa frase de "Ets el teu propi enemic" no fa més relació que a la ment. Quants casos haurem vist de persones que van canviar les seves vides solament amb el canviar de pensament? O creure en les coses (jo diria la fe) i veure o aconseguir  aquestes coses també? És tot un gran misteri i aquest misteri em porta amb si. Enfin, podria seguir parlant sobre el perquè em vaig apuntar a Psicologia però per ara crec que està ben i jo contenta.

D'aquesta assignatura no esperava res més ni res menys. El no fer exàmens és un alleujament però no per no estudiar sinó que en aquesta assignatura, els treballs i les activitats fetes tant en classe com a casa són de molt més profit, ja que vas aprenent a poc a poc i al teu temps, llegint, escrivint, reflectint tot allò que és nou.

La carpeta d'aprenentatge que és aquest blog, és una carpeta online (en el meu cas, que vaig optar per la carpeta digital) que guarda tot allò que feus en classe, a part de les activitats que són per a casa. També els textos, citacions, fotos, opinions, dietaris i conclusions estan en aquest blog, en aquesta carpeta on tot és molt més organitzat i que ho poden veure la teva professora i/o companys de classe. Em sembla una gran idea, fàcil i pràctica.

Dietari setmanal (02-05/12/2013)

Aquesta setmana varen acabar el tema quatre, últim d'aquest trimestre ja que estem a finals. A constància d'un pont i de diversos exàmens que hem de fer, ens varen centrar molt més aquesta setmana a la pel·lícula de "El miracle de Anna Sullivan". La vaig començar a veure a partir de la meitat perquè no he pogut anar-hi a classe un dia d'aquesta setmana. Bé, aquesta pel·lícula em va semblar des del principi, interessantíssima i fantàstica, no solament per la seva història que és real, però també per la manera en què va estar feta (la varen veure en blanc i negre). I també, cal destacar, des del meu punt de vista, és una pel·lícula que et toca el cor, i no sempre de sentiments bons perquè a mitjà que es va desenvolupant la pel·lícula, veus com la protagonista (Helen) pateix i molt, també tots aquells que hi són al seu costat i els seus pares, que tant la estimen però en realitat no saben cuidar-la, no saben com fer que és comporti. Anna Sullivan és cega i sorda, però molt, molt llesta.
Sobre aquesta pel·lícula hi ha moltes coses a comentar i analitzar ja que d'ella podem extraure molts aspectes sobre la vida humana com per exemple la  causa del seu distanciament respecte a la capacitat del llenguatge i a la falta d'una autoritat, Helen (la protagonista) és una nena poc influïda per la pressió de la cultura, i això pot resultar molt interessant per apreciar en ella comportaments “naturals” i reflexionar sobre quina seria la conducta dels éssers humans si no haguéssim estat educats dins d'una cultura. Així, per exemple, Helen no és capaç de contenir la seva ràbia i la seva ira com faria un nen de la seva edat, la qual cosa ens pot fer pensar que la cultura exerceix un gran control sobre la violència dels seus integrants a edats molt primerenques. Però les millors parts de la pel·lícula en la meva opinió varen ser aquelles quan va començar a reconèixer les paraules ensenyades per Anna, la senyora contratada per cuidar-la. El salvatgisme d'Helen, la seva marginació cultural, s'hauria mantingut molts més anys, o hauria romàs indefinidament, si Anna no hagués aparegut. És indubtable en aquest punt la importància del llenguatge com a porta per accedir al món humà, a la cultura. La cultura és molt més que un conjunt de normes i lleis, la cultura són també valors, creences, costums, actituds, tècniques, una concepció de les relacions socials, de la família, del treball, de la diversió, del sofriment, de l'amistat, de l'amor, de la violència, de la mort, etc., i l'única manera veritable d'accedir a tots aquests àmbits és el llenguatge. El llenguatge és l'eina principal a través de la qual ens integrem en la societat en la qual vivim. Les cultures humanes es fonamenten en el llenguatge, de tal manera que si un nen no aprèn algun tipus de llenguatge amb el qual comunicar-se està potser més prop de la animalitat que de la humanitat, igual d'integrat en la cultura que un animal domèstic. És molt interessant referent a això que Helen fos tan agressiva i tan aliena a l'amor i a l'afecte que se li oferia fins al precís moment en el qual va aprendre el llenguatge, com si només a través d'aquest cobraran sentit els sentiments humans.

Enfin, és una pel·lícula que recomanaria a qui sigui, ja que qualsevol s'emocionaria amb la història.

DIETARI DE LA SETMANA (25-29/11) + QÜESTIONS DEL TEMA 4: ELS PROCESSOS COGNITIUS.

Aquesta setmana, varem quasi acabar l'últim tema que estem fent, el tema quatre sobre els processos cognitius que ja vaig parlar i comentar a l'altre dietari i també a les activitats inicials. Com a acabament del tema, varem veure i explicar diverses facetes de la percepció i els seus referents però principalment en va cridar més l'atenció les lleis de la percepció i les il·lusions òptiques que ens va ensenyar la professora. I també les diferents teories sobre la percepció.

No cal dir que els meus moments preferits varen ser els moments en el quals teníem que intentar descobrir aquella cara o dibuix d'una de les il·lusions òptiques, les quals a més de ser difícils a vegada de veure, també diuen molt sobre la personalitat i percepció d'una persona.

Si parlam sobre les teories de la percepció parlaríem de la teoria empirista. L'empirisme clàssic va ser un corrent important els representants del qual són Hume, Hartley i Wundt, entre uns altres.

Aquest corrent es denomina constructivisme, i considera que la percepció no pot aïllar-se de l'activitat cognitiva del subjecte. En l'acte de la percepció el subjecte projecta la seva atenció cap a determinades característiques ambientals i llavors muestrea, és a dir, selecciona certa quantitat d'informació dels objectes i estímuls rebuts. Alhora, aquesta informació activarà o modificarà els esquemes en què s'enquadrarà la percepció, donant-li un significat.

Com a contrast tendrien l'escola de la Gestalt que ha sigut considerat el concepte d'organització com a resultat directe dels processos sensorials. No existeixen sensacions pures sinó sensacions organitzades. L'organització perceptiva seria el resultat dels processos físics que tenen lloc en l'escorça cerebral. Hi hauria un cert isomorfisme (una igualtat de forma) entre l'estimulació externa i els efectes que aquesta produeix en el cervell. Així doncs, la nostra percepció seria el resultat d'una adaptació biològica al mitjà. No cabria la possibilitat de plantejar-nos si el que percebem és una mera realitat subjectiva o una correspondència amb el que és realitat en el nostre llindar de percepció. La visió que la percepció ens proporciona està ordenada en si mateixa, estructurada amb els caràcters propis d'un tot. Les parts de la percepció depenen del tot de la percepció.

Jo, si tingués que escollir entre ambdues teories em quedaria amb la teoria de l'escola de la Gestalt, ja que estic d'acord amb la citació de “les parts de la percepció dependen del tot de la percepció”, com quan escoltam una música, el conjunt de les notes, la harmonia en què es transforma sense que ho ens adonem.

- Veritable o fals:

*. Sense percepció no hi ha memòria ni pensament.

Veritable, ja que la memòria seria tot aquell conjunt de records que precisament els recorden a partir de pensaments tinguts o sensacions sentides.

* Percebre és donar significat a un estímul.

Veritable, ja que reconeixem (percebem) un estímul exterior (suor de les mans, cor batejant fort...) a partir de un estímul que ens fa fer actuar/sentir d'aquesta manera.

* La percepció és la simple suma de sensacions.

Fals, ja que la percepció no es podria ser resumida dient que solament és la simple suma de sensacions, es molt més complexa però parlant de una forma general, sí podrien dir que la percepció és la suma de sensacions.

* La deprivació sensorial no té conseqüències desastroses per a un nen.

Fals. La deprivació sensorial tindria greus conseqüències per a un nen ja que un nen el que realment fa de petit es córrer, tocar, sentir, preguntar-se el perquè d'aquest tacte o d'un altre, per això es fan servir llibres per a nens en el quals hi ha dibuixos de diferents textures. Un nen que no sent seria com un dir un nen que no viu, i si no viu, tampoc creix.

* Una il·lusió perceptiva consisteix en les discrepàncies entre allò que percebem i la realitat.

Veritable. Donaré el mateix exemple que he donat abans en altres exercicis, el exemple de quan ets a casa tot sol i comences per escoltar pitjades, o quan acabes de veure una pel·lícula de esperits que apareixen en el mirall. Ho pots veure però ho estàs fent perquè hi existeix al teu subconscient que a més de ser molt recent, sents por, el que fa que la ment “jugui” amb nosaltres. Seria com dir realitat X fantasia.

* Les persones poden percebre sense posar-hi atenció i sense adonar-se del que fan.

Veritable i també diria que fals. Veritable en un sentit perquè a vegades tenim hàbits, manies, que es queden ja registrats a la ment, fent que nosaltres fèiem coses, de les quals solen ser repetides sense adonar-nos. Però també veritable, ja que només percebem una cosa al complet quan posam la nostra atenció en allò.

Comentau les citacions següents:

* “No veiem les coses som són, les veiem com som”. Anais Nin.

Aquesta mateixa citació la vaig citar jo un dia a classe a la meva professora, donant- li de exemple una situació de què quan escoltam o quan nosaltres mateixos ho fem, com per exemple parlar mal d'algú dient “aquesta nena és una egoista i mal-humorada!”, ho fem però no basant-nos en la experiència viscuda sinó que ens basam en el què sentim a dins, o siga, els nostres sentiments, nosaltres mateixos.

* “L'ésser humà mira sense veure-hi, escolta sense sentir-hi, toca sense sentir, menja sense gust, es mou sense fixar-se en el cos, inhala sense adonar-se de les olors i fragàncies i parla sense pensar.” Leonardo Da Vinci.

És a dir, en un resum, l'ésser humà, almenys la majoria d'ells, no s'aturen a pensar i raonar les coses abans de fer-las. Algunes persones no tenen la capacitat de gaudir de cada mos a un menjar, de pensar abans de parlar, ja que cada paraula dita no és mai una paraula oblidada. També diria que la majoria de nosaltres som així per la pressa que tenim avui dia per fer-lo tot. És difícil parar a percebre i tenir la consciència de escoltar i veure les coses com realment són.

* “L'autèntic viatge de descobriment no consisteix a veure nous paisatges, sinó a saber mirar”. Marcel Proust.

Diria quasi el mateix que en la citació anterior, que saber mirar depèn de l'atenció intel·lectual d'algú, un per ell/ella mateixa deu de saber reconèixer cada moment com a únic i especial, sempre intentant trobar la millor part d'aquest i no viure en el futur o passat. És el mateix quan diem també en aquesta altra cita que, “no importa a on iràs, sinó el camí per el qual vagis”. Gaudir del moment en tot els seus aspectes. Si saps mirar tot el viatge serà meravellós i no solament la arribada.

Llegeix el text i contesta a les preguntes:

* Què és la percepció? El fet que una fotografia origini dues o més percepcions diferents, significa que no és vàlida l'analogia entre l'ull i la càmera fotogràfica?

La percepció obeeix als estímuls cerebrals aconseguits a través dels 5 sentits, vista, olfacte, tacte, auditiu i gust, els quals donen una realitat física de l'entorn. És la capacitat de rebre per mitjà de tots els sentits, les imatges, impressions o sensacions per conèixer alguna cosa. Sí que és vàlida l'analogia entre l'ull i la càmera fotogràfica ja tenim la tendència a donar per suposat que les percepcions visuals, tant com les nostres percepcions basades en els nostres sentits, són registres directes de la realitat que està clar que no són ni arbitràries ni, la majoria de les vegades, il·lusòries. Els filòsofs parlen de la creença o inconscient suposició que el món que percebem és idèntic a un món real que existeix amb independència de la nostra experiència d'aquest, i anomenen aquesta creença realisme ingenu.

* Per què afirma Irvin Rock que la percepció és més un constructe mental que un registre de la realitat?

Per què la ment no es limita a registrar una imatge exacta del món, sinó que crea el seu propi quadre. Seria com dir que “veiem les coses no com són, sinó com som”.

* L'organització perceptual significa que mentre que les sensacions es produeixen separades i sense relació entre si, les nostres percepcions capten totalitats?

El món perceptual que nosaltres creem difereix qualitativament de les descripcions del físic per estar la nostra experiència mitjançada pels nostres sentits i trobar-se construïda interiorment com una representació del món. Així, percebem, colors, sons, sabors i olors, que o bé no tenen significació en el món de la realitat física o bé tenen un significat diferent.

*Valoració crítica del text.

No podria dir que no estic d'acord en tot en què diu l'autor del text i més a més, ja sabia que els nostres ulls no tenien suficient capacitat per a percebre tot allò que ens envolta en un món com el nostre, de vibracions, on totes les coses estan en moviment. La natura de altres animals és bastant diferent de la nostra i el percebre també es “utilitza” de forma molt més concreta que amb nosaltres. Jo diria que d'aquest món on cada espècie té diferents components de percepció i sentits que els defineixen, els éssers humans serien els més ximples.

Cal dir què per a gaudir d'una vida completa i rica en sensacions, cadascú deuria de prendre-li-ho amb calma i atenció, la pressa avui dia és la nostra major enemiga.

DIETARI DE LA SETMANA (18-23/11) + ACTIVITATS INICIALS DEL TEMA 4: ELS PROCESSOS COGNITIUS

Bé, aquesta setmana varem començar el següent tema de l'avaluació primera, el tema quatre on treballam sobre els processos cognitius, que són els processos de sensació, percepció i atenció.

Per començar, deurien de saber què són els processos cognitius.

El concepte de cognició fa referència a l'aptitud dels éssers de processar informació a partir de la percepció, el coneixement adquirit i característiques subjectives que permeten valorar i considerar certs aspectes en detriment d'altres.

Els processos cognitius poden ser naturals o artificials, conscients o inconscients, la qual cosa explica per què s'ha abordat el seu estudi des de diferents perspectives incloent la neurologia, psicologia principalment, filosofia i ciències de la informació com ara la intel·ligència artificial i la gestió del coneixement.

Estem quasi a la meitat del tema i la veritat és que ho trobo una mica difícil, però molt interessant, ja que a mi em passa coses em qüestió de l'atenció i sensació que m'agradaria aprendre i saber-ho perquè em passa aquestes coses específiques en diferents moments. Com per exemple, estant en classe, puc desconnectar-se del tema tractat i del professor amb moltíssima facilitat, puc estar mirant al professor com parla, però les meves orelles no escolten una paraula de el que realment diu, però quan dic què "les meves orelles no escolten una sola paraula" vull dir que jo no escolt el so de la seva veu, per la meva fàcil desconnexió de la ment. I així, no escoltant res, puc solament escoltar la meva veu pensant, o mirant qualsevol altra cosa, i quam em criden, sembla que la meva ment es cau, -literalment parlant- a la realitat. També em passa això quan estic parlant amb algú i prefereixo mirar com cauen les gotes de la pluja i reboten a la finestra, o la mosca que és molt pesadeta...

En resum, aquesta tema el esperava amb ganes i és un dels temes tractats que més hem parlat i donat la nostra opinió personal i estudiantil sobre els assumptes, com per exemple les activitats inicials que varem fer, sempre parlant cadascú del què pensava, per després ser corregits (o no) per la nostra professora.

Ja que hem donat la nostra opinió sobre les qüestions inicials, las posaré aquí com part del dietari d'aquesta setmana, ja que reflecteix la meva opinió.

* Podem tenir sensació de tot, o la nostra capacitat de rebre estímuls és limitada? Raona la resposta.
La resposta seria que no. No podem tenir i sentir totes les sensacions d'un entorn en un mateix temps. Per exemple, si estic parlant amb algú, estaré només atenta a el què em diu aquesta persona, no rebré el estímul d'una mosca que entra per la finestra, o que passa un cotxe pel carrer. Això passa perquè ens es impossible rebre tots els estímuls, ja que només sentim aquells als quals dedicam tota la nostra atenció.

* Percebem el món tal com és? Percebre és assimilar els estímuls dotant-los d'un significat?
No, no percebem el món tal com és ja que els nostres ulls no tenen la capacitat suficient de veure el que realment hi ha. És diu que quan miram l'arc de Sant Martí per exemple, veiem un parell de colors diferents, però en realitat hi ha molt més dels que hi estan però simplement no tenim aquesta gran capacitat d'observar-ho. Percebre sí es assimilar els estímuls dotant-los d'un significat ja que quan tenim por, el rostre es torna pàl·lid, el cor comença a batejar més fort, tot això a culpa de la por, que com a sentit, ens dóna estímuls per córrer, plorar, cridar, o qualsevol altra cosa, depenent de cada persona. Aquests estímuls els percebem, es reflecteixen fora del nostre cos (és a dir, que tenim constància del que passa) i sent així, ho percebem totes aquelles coses que hi són al nostre entorn i les quals posam la nostra atenció.

* Si haguessis de renunciar a un sentit, quin triaries? Si poguessis conservar un sentit, quin seria? En què es diferencia la simple sensació de la percepció?
Triaria el sentit del olfacte, però solament perquè em sembla el menys “necessari” en relació al tacte, oïda, vista i paladar. Encara què, si ho pensam bé, si no tingués el sentit del olfacte, tampoc tindria el sentit del paladar. Conversaria el sentit del tacte, ja que seria imprescindible viure sense poder tocar i sentir les diverses sensacions que et porten les coses de la vida. La sensació es refereix a experiències immediates bàsiques, generades per estímuls simples i la percepció inclou la interpretació d'aquestes sensacions, donant-los significat i organització.
* Un mateix objecte o un esdeveniment no és vist de la mateixa manera per diverses persones que el contemplem en el mateix moment?
No. És a dir, cadascú té la seva manera de veure les coses, tot depèn de com las ha viscut, sentit, percebut, etc. Hi existeixen colors taronges que per a alguns no és el color taronja sinó que el color vermell. Tot depèn de la perspectiva de cada individu.

* Vista, oïda, gust, olfacte i tacte. Què és el més bell que has vist mai? Quin és el menjar que més t'agrada? Quin és el so més suau que has sentit?
El més bell que he vist mai ha sigut l'estiu passat que en una nit d'aquelles, vaig anar amb una de les meves amigues a fer una acampada pel bosc per poder mirar la pluja de estrelles que va caure. Magnífic. El menjar que més m'agrada és el sushi però també els fruits de la mar. El so més suau que he sentit ha sigut una melodia d'un CD que em va regalar la meva mare, que en realitat eren mantres dits en una cançó i sonava de una manera increïble. Solia escoltar-lo quan em sentia molt cansada. Ho escoltava i la meva ment es anava.

* Fins a quin punt podem fiar-nos dels nostres sentits? Els errors perceptius poden provocar inseguretat?
Podem fiar-nos dels nostres sentits fins al punt en què estiguen extremament segurs de què es realitat el que sentim, veiem, etc. Vull dir què no podem deixar portar-nos pel l'emoció del moment, ja que no tot realment és el que sembla. Per exemple, quan ets sol a casa i comences a escoltar pitjades. Baixes a veure qui o què és i no és res ni ningú. T'ho imagines perquè al estar sol, quan et pot passar qualsevol cosa que ningú estarà prop, la por augmenta i a partir d'aquest moment es inicien els pensaments o sensacions rares, que solament ho tens perquè tens por, però això no ho sabem nosaltres en aquell moment. No ho pensam. Un altre exemple seria com després de veure una pel·lícula de terror sobre esperits que apareixen al mirall vegis un al anar-te a dormir. No és real, solament has estat tota una pel·lícula veient com apareixien esperits al mirall, que es dirigeix al teu subconscient, i més la por... Aquest exemple també serveix de resposta a la segona pregunta, on els errors perceptius com aquestos (o veure persones, escoltar coses,...) poden sí provocar inseguretat ja que no és res formós escoltar o veure alguna cosa que no hi existeix.
* Les il·lusions perceptives desapareixen o no desapareixen tan bon punt ens adonem del seu caràcter il·lusori? Un avió que vola a molta altura, ens sembla petit encara que sàpiguen que és enorme?
Sí i no. Les il·lusions perceptives desapareixen quan adonem del seu caràcter il·lusori ja que sabem la veritat sobre aquesta, però no canvia el nostre punt de vista sobre ella. Un avió que vola a molta altura, està clar que ens sembla petit, per a mi i per a tothom que sigui humà ja que per qüestions de la nostra vista i distància no ho podem veure a mida real però també tothom sap que un avió es un medi de transport enorme.

* L'atenció és una part necessària en el procés perceptiu?
Sí. Per assimilar, per percebre, per saber què hi passa, l'atenció és el mecanisme bàsic, ja que amb l'atenció ens concentren en allò què ens interessa i passa.

* Per què (sense valorar-ne la quantitat) un producte car ens sembla millor que un de barat?
No només perquè siga de una millor qualitat sinó que també perquè ho tenim ja com a costum. És com dir per exemple: Tinc set, em compraré doncs una Coca-Cola. Vull un ordinador dels bons. Em compraré, doncs, un Mac. Si aquestes marques de productes no estiguessin tant a prop nostre (televisió, tendes, anuncis, carrer, promocions...) no sabrien sobre elles, tenint doncs, una necessitat nul·la sobre aquestes.

* Aprenem a percebre? Com la nostra cultura afecta la percepció?
Crec que ja percebem les coses des de petits, un nen gira el cap a aquella direcció de la qual ha sentit el soroll o es mou de forma molt animada al veure que la persona que s'apropa és la seva mare. Però a més de percebre, crec que milloram les nostres percepcions i sí que la cultura afecta la percepció. Una persona que ha nascut i viscut en Hawaii per exemple, mai veurà les coses com una persona de cultura musulmana.
* Què és el que distingeix el soroll de la música? La música és el perfum de l'oïda?
El soroll no té perquè ser un soroll pesat però es un soroll. La música ja es la formació en harmonia de molts sorolls què degut a la nostra capacitat de percebre, no sentim cada soroll per separat, sinó que tots els sorolls junts, fent així, la melodia d'una música.

* Quines característiques d'un estímul atrauen l'atenció?
Principalment atrauen la nostra atenció aquelles coses que em cridem l'atenció. Després parlaríem sobre el control de l'atenció. Si tenim la nostra atenció controlada, sabrem el què veure per a sentir-lo, però si no es així, la ment divaga, canviant la seva atenció a diverses direccions.

* Heràclit deia que "mals testimonis són els ulls i les orelles per als qui tenen ànima de bàrbars". Hi estàs d'acord?

Heràclit quan diu “ànima de bàrbars” es refereix a aquelles persones que bones no són, que el percebre, sentir, valorar no ho fan, ser un persona “bruta”. Així què amb aquesta cita, diríem que aquelles persones dolentes, sí tenen ulls i orelles per sentir i percebre les coses però com les seves perspectives no són les “correctes”, solament veuríem, doncs, aixó, mals testimonis, experiències dolentes, res bel o satisfactori.

Dietari setmanal (11-15/11).

Aquesta setmana, a més de fer les activitats finals del tema 3, varem veure un vídeo sobre les característiques del cervell de la dona i moltes més coses relacionades amb això. Els neuròlegs deien que la talla lleugerament més petita del cervell femení volia dir que hi havia una superioritat intel.lectual del mascle. A aquesta teoria simplista i falsa, perquè no hi ha cap lligam entre el pes del cervell i les seves possibilitats d'intel.ligència, va succeir una idea més retorçuda segons la qual el cervell femení, menys <<lateralitzat>> que el masculí, seria menys capaç de separar raó i emocions. Això deixava a la dona la intel.ligència pobre del cor i assegurava a l'home la intel.ligència rica de la raó. D'aquesta manera, a través de les diferents èpoques s'ideologitzava la neuroloiga i se li feia dir allò que era més convenient per les idees dominants del/la recercador/a. Feliçment aquesta manera d'extrapolar els resultats de la recerca científica s'acaba. Podríem fer una llarga llista dels treballs que aquesta dècada del fi de segle, dedicada al desenvolupament de la investigació neurològica a tot el món, demostren que les diferències homes-dones són reals emperò que no poden servir per establir una jerarquia de les intel.ligències. Sally i Bennett Shaywitz, neurobiòlegs de la Universitat de Yale, han agafat un cervell d'home i un de dona en un tall longitudinal. Gràcies a la resonància magnètica han visualitzat les neurones mentre treballen i han vist que en un i en l'altre hi havia un repartiment diferent de les taques grogues i vermelles demostren l'activitat cerebral. Què ha demostrat el diferent repartiment? Que els homes només fan servir l'hemisferi esquerre i que les dones, a més d'esquerre, també fan servir l'hemisferi dret per a una mateixa tasca: la <<representació fonètica>>. Aquest estudi del matrimoni Shaywtz, publicat a la revista <<Nature>> del passat febrer, mostra a les clares que els dos sexes fan servir de manera diferent el cervell per fer la mateixa cosa. Sabem, des dels treballs de Paul Broca el segle passat, que l'hemisferi cerebral esquerre juga un paper dominant en totes les funcions lligades al llenguatge. L'hemisferi esquerra és també el de l'aritmètica, de la lògica analítica i del raonament. A la inversa, a l'hemisferi dret predomina el domini visual, el tractament global de la informació i les emocions. Encara és prest per extreure conclusions. Aquesta hipòtesi es traduirïa dient que el cervell femení seria menys <<especialitzat>> que el masculí, la qual cosa donaria més <<eficàcia>> per a moltes accions a les dones. Un bon començament per esbucar esclavatges, prejudicis i ideologies. També em va cridar molt l'atenció el fet de enamorar-se per a algú “a primera vista”. Aquesta va ser una pregunta de l'entrevistador a la dona científica que era l'entrevistada, dona de gran prodigi. Aquesta li va contestador dient què, això passava per què tenim a dins del nostre cervell aquesta idea que ha sigut perfeccionada, aquesta idea dels moviments fluids, amb tranquil·litat, seguretat d'una persona, que davant dels nostre ulls, sembla quasi que una figura idealitzada, una figura de harmonia, delicadesa, etc, i es per això que ens fixam “a primera vista” i tant es agrada. 

Per acabar la setmana, varem veure un altre vídeo d'un company de classe, Jorge, que es anomenà “El tren de la bruja”. Explica la història d'un home que se sotmet a un estrany experiment científic per diners. La peculiaritat de tal experiment no és revelada fins al sorprenent desenllaç, que ens revela què, realment, l'experiment era fet per a aquell qui matava (el mort realment no hi era mort) i ho feien amb un propòsit molt interessant, per a aquells assassins que van sortir de la presó i dependent del seu psicològic i conducta, veuríem si era capaç de seguir una vida normal o si continuava sent un monstre. Em va agradar moltíssim i també vaig patir por, ja que el curtmetratge està molt bé fet. La setmana que vé, començarem el següent tema sobre les percepcions.

Activitats finals Tema 3: Les bases fisiològiques de la conducta.

Continuació de les activitats del tema 3, les finals.

11. Comenta aquest fragment. (Llegenda hindú). 

Aquest fragment, llegit a classe entre tots, ens conta la historia de la bella Sita que es casa amb un comerciant esvelt i intel·ligent, però també se sent atreta pel millor amic d'aquest, un ferrer fogós i musculós. Un dia, els dos joves apareixen escapçats en un temple de la deessa Kali. Aterrida, Sita resa a Kali i li suplica que torni la vida als dos joves. Kali concedeix el desig i dóna instruccions a Sita que col·loqui els caps atentament en els seus cossos respectius. Sita emprèn la tasca amb ànim i aviat descobreix que els homes ressusciten. Però llavors s'adona que ha col·locat cada cap en el cos equivocat! Els tres joves s'enfronten a un problema desconcertant: qui és el marit de Sita?
Aquest conte ens ensenya que la identitat personal, el comportament i les aptituds són funcions de les interaccions cos-cervell, o siga, Sita, estimava al seu marit però es sentia atreta pel cos del seu millor amic, i quan la deessa Kali li va dir que col·loqui els caps en el seu respectiu cos (que, en la meva opinió, ho va fer a posta) Sita, degut a que la seva ment sempre estava pensant en els seus desitjos i sentiments, sense voler, per un estat mental que ja es havia acostumat a aquell pensament desitjós del cap del seu marit però cos del millor amic d'aquest, la posada de caps va ser incorrecta i quan es pregunten sobre qui és el marit de Sita, la resposta seria que cap dels dos, ja que una persona és una persona per sencera, físicament i mentalment parlant.
Si jo volgués col·locar-li a la meva mare el cap d'una altra persona, mai seria la meva mare, perquè canviant el cap, canviaries tot una persona. I dic també que la deessa Kali ho fa fer a posta perquè la Sita s'adonés de què no val això de què t'agradi més una part amb una altra, sinó que un tot.

12. Busca el significat dels transtorns cerebrals següents:

Afàsia: és la pèrdua progressiva de les funcions cognitives, a causa de danys o desordres cerebrals. Característicament, aquesta alteració cognitiva provoca incapacitat per a la realització de les activitats de la vida diària. Els dèficits cognitius podin afectar a qualsevol dels funcions cerebrals particularment de les àrees de la memòria, el llenguatge, l'atenció, les habilitats visuoconstructives, els pràxias i les funcions executives com la resolució de problemes o la inhibició de respostes.

Agnòsia: és la interrupció en la capacitat per reconèixer estímuls prèviament apresos o d'aprendre nous estímuls sense haver-hi deficiència en l'alteració de la percepció, llenguatge o intel·lecte.

Apoplexia: és la interrupció en la capacitat per reconèixer estímuls prèviament apresos o d'aprendre nous estímuls sense haver-hi deficiència en l'alteració de la percepció, llenguatge o intel·lecte.

Encefalitis: Les encefalitis són un conjunt de malalties produïdes per una inflamació de l'encèfal. Són bastant freqüents, sobretot en determinades regions del món, i es produeixen generalment per la infecció de gran varietat de gèrmens com a bacteris, ricketsias, espiroquetas, leptospiras, paràsits, fongs i virus.

Demència: és la pèrdua progressiva de les funcions cognitives, a causa de danys o desordres cerebrals. Característicament, aquesta alteració cognitiva provoca incapacitat per a la realització de les activitats de la vida diària. Els dèficits cognitius poden afectar a qualsevol de les funcions cerebrals particularment les àrees de la memòria, el llenguatge (afàsia),  l'atenció, les habilitats visuoconstructives, les pràxias i les funcions executives com la resolució de problemes o la inhibició de respostes.

Meningitis: La meningitis és una malaltia, caracteritzada per la inflamació de les meninges.
El 80% de les meningitis està causada per virus, entre el 15 i el 20% per bacteris, la resta està originada per intoxicacions, fongs,medicaments i altres malalties. La meningitis és poc freqüent però potencialment letal. Pot afectar al cervell ocasionant inconsciencia, lesió cerebral i d'altres òrgans. La meningitis també progressa amb molta rapidesa, per la qual cosa el diagnòstic i tractament precoç és important per prevenir seqüeles severes i la mort.

Esclerosi múltiple: L'esclerosi múltiple és una malaltia consistent en l'aparició de lesions desmielinizants, neurodegeneratives i cròniques del sistema nerviós central. Actualment es desconeixen les causes que la produeixen encara que se sap amb certesa que hi ha diversos mecanismes involucrats.

13. Assenyala quines activitats estan controlades pel sistema nerviós i quines pel sistema endocrí.

* Llegir una novel·la - Sistema nerviós i endocrí.
* La respiració - Sistema endrocrí.
* La digestió dels aliments - Sistema endocrí i nerviós.
* Les emocions - Sistema nerviós i endocrí.
* El batec cardíac - Sistema nerviós.
* El creixement dels ossos - Sistema endrocrí.

14. Vertader o fals?

* Els gens estan compostos d'ADN que constitueix el material hereditari dels éssers vius. VERTADER.

* El llenguatge del cervell és el llenguatge de l'ADN dels gens. FALS. El llenguatge del cervell és tot això que passa al nostre entorn.

* Una neurona té 4 parts: cos cel·lular, dentrites, àxon i terminacions presinàptiques. FALS. Una neurona només té les tres primeres parts: cos cel·lular, dentrites i àxon.

* Tot el comportament humà és voluntari. FALS. Com per a exemple, els falls del cervell o els esglais dels sistema nerviós que actuen com a involuntaris en situacions característiques.

* La síndrome de Down no és una malaltia hereditària. VERTADER. No ho és però hi ha indicis que sí afecten els gens, i aquelles famílies que han tingut la malatia present en qualsevol cas, tenen la propensió a tenir-la. És una malaltia complicada.

* El sistema nerviós és un sistema electroquímic d'informació. VERTADER, ja que proporciona informacions sensiorials a tot moment.

* Els potencials d'acció són impulsos elèctrics en els quals la informació viatja de neurona a neurona. FALS. Els potencials d'acció o impulsos elèctrics són unes ones de descàrrega elèctrica que viatja al llarg de la membrana de la cèl·lula.

* El sistema nerviós parasimpàtic prepara l'organisme per a una acció defensiva. FALS. S'encarrega de la producció i el restabliment de l'energia corporal.

* L'escorça cerebral està dividida en quatre zones: motora, sensorial, auditiva i visual. FALS. L'escorça cerebral es divideix en tres zones bàsiques: sensorial, motora i associativa (visual i auditiva). L'escorça somatosensorial, que es troba en el lòbul parietal i rep informació sobre els sentits corporals. L'escorça motora, que es troba en el lòbul frontal i participa en la iniciació dels moviments voluntaris. L'escorça associativa permet que es diferencien variacions del so i respon a estímulos visuals.

* La sinapsi és el punt d'intercanvi entre dos neurones. VERTADER. Les sinapsis químiques permeten a les neurones formar circuits dins del sistema nerviós central. Són crucials pels processos biològics que determinen la percepció i el pensament. Permeten al sistema nerviós central connectar i controlar altres sistemes del cos.

Dietari de la setmana (04-08/11).

Aquestos dies, amb quatre hores de Psicologia a la setmana, varem quasi acabar l'últim tema, el tema tres que fa relació a les bases fisiològiques de la conducta. Entre que tenim una hora setmanal per a treballar a l'ordinador per fer les feines i l'altra que varem veure un vídeo de tipus explicatiu del sistema nerviós, només hem tingut temps per a avançar una mica més del tema nou i parlar al fer les activitats, tots junts, que m'agradaria destacar que és la part que més ganes en fan, ja que sempre tinc alguna cosa a dir, siga aquesta bona o no. El vídeo que la professora ens va posar tractava de molts aspectes del sistema nerviós i les seves explicacions, destacant les cèl·lules nervioses i com es transmetien la informació entre elles sense tocar-se i què, també, si existissin un dibuix real del cos humà en relació a la seva sensibilitat, seria un dibuix amb les mans, peus i llengua molt més grans que el habitual, ja que la sensibilitat és centra en aquests punts, fet que em va parèixer molt interessant perquè no ho sabia i què també, aquests punts són sensibles pel fet de què amb les nostres mans ho fem tot, amb els peus ens movem i amb la llengua, sentim i experimentam.

Quan vàrem arribar a l'últim punt del tema tres, el punt a ser discutit era les patologies cerebrals, és a dir, quan fallen el cervell i el sistema nerviós es produeixen algunes lesions cerebrals amb greus conseqüències que fan crear malalties indesitjades. L'autisme era una d'aquestes, i jo vaig parlar sobre el fill d'una de les millores amigues de la meva mare, que des de molt petit va estar al cuidat de la meva mare quan la seva treballava, i amb el temps se'n va donar de compte que el nen no era com tots els altres i que el seu comportament era solitari, rar i quasi mai girava el cap o atenia pel el seu nom. La meva mare li va parlar sobre això i me'n record què la seva amiga no va reaccionar molt bé i fins i tot, es varen deixar de parlar. Crec que dos anys després, el nen va ser diagnosticat amb un grau d'autisme no molt greu, però sí que tenia una mica. La meva mare tenia raó. Jo el conec i es un nen molt maco i llest, però viu al seu món. L'autisme és un trastorn caracteritzat per un desenvolupament comunicatiu i social anormal. Sembla que l'origen és un error genètic que provoca una disfunció neuropsicològica.

La setmana següent, començaren el nou tema quatre que fa referència a la percepció.  

Activitats Tema 2 Continuació: L'èsser humà com a producte de l'evolució.

4. Per quines possibles causes va aparèixer la intel·ligència com a característica distintiva de l'espècie humana?

El cervell, constituït per neurones connectades per sinapsi, controla totes les funcions i durant l'evolució, les estructures del cervell han experimentat un gran desenvolupament, del qual ha fet que nosaltres humans, hem pogut començar a raonar i pensar amb detall i intel·ligència els fets al nostre voltant.

5. Per què la teoria de l'evolució és rellevant per la psicologia?

Existien dues formes de concebre l'evolució de les espècies, d'una banda estava la visió popular i errònia de la “escala de la vida”, també coneguda com la “gran cadena de l'ésser”, que parlava d'un ordenament unitari, continu i graduat d'una espècie a una altra, ben representat pel conegut dibuixo d'un simi que va evolucionant a poc a poc fins a convertir-se en un humà, a mesura que camina.

Paral·lel a ella, i com alternativa, està la visió de el “arbre de l'evolució”, pròpia de les recerques de Darwin. Aquesta és una visió històrica i no jeràrquica, basada no en el sentit comú sinó en la paleontologia i la morfologia comparada que ens permet veure la semblança entre espècies que comparteixen ancestres comuns i que s'ordenen en una sèrie de ramificacions constituint l'arbre evolutiu.

L'obra de Darwin va ser determinant per a la ciència, en general, i per a la psicologia, en particular. Per exemple, la perspectiva de la psicologia comparada sorgeix des de Darwin i, com el seu nom ho indica, es basa a comparar els comportaments de les diverses espècies no humanes entre si, així com als humans amb altres espècies.

6. Quines característiques comparteixen tots els éssers vius? Explica-les.

Estan formats per cèl·lules;
Es nodreixen;
Creixen, es desenvolupen i es reprodueixen;
Reaccionen enfront de estímuls de l'ambient;
Mantenen les seves condicions internes constants enfront de canvi externs i interns;
Canvien i evolucionen en el curs del temps;.

7. Què s'entèn per hominització? Explica les característiques d'aquest procés.

El procés d'hominització pretén resumir aquells aspectes bàsics de l'evolució que han ajudat a l'adaptació de les diferents espècies fins a arribar a l'homo sapiens, única espècie d'homínid a la Terra en aquests moments.
És molt difícil justificar quines fites són les més importants. Sí que sabem, o podem deduir, quines modificacions depenen d'altres. En aquest resum les comentarem i, en alguns casos, les relacionarem sense pretendre una sistematització absoluta.
Els primers canvis:
L'eliminació dels canins. Aquesta circumstància, lligada al canvi d'alimentació per adaptar-nos als recursos que oferia la sabana, va comportar que ens trobéssim en bona disposició per millorar la capacitat de mastegar amb els molars.
La postura erecta. Caminar drets ens va aportar avantatges a la sabana: més capacitat per controlar l'entorn, menys insolació, desplaçament més ràpid, alliberament de les mans per transportar els infants o les primeres eines, etc.

8. Argumenta la següent afirmació: "Totes les accions humanes depenen de la interacció de l'herència biològica i l'ambient social".

En la següent oració, podríen dir que sí és veritat que les accions humanes depenen de la interacció i l'herència obtigundes, també de l'ambient social en el qual estem, però NO totes les accions són dependents d'aquesta característica. És veritat que INFLUEIX, però no hi és una raó per fer-lo. Per exemple, no fa falta que matis a algú perquè els teus parents són assassins.

9. En referència a la conducta dels animals desenvolupa els següents aspectes:

a. Etologia i psicologia animal.
La evolució biològica ajuda a la psicologia a l'hora de pensar si la investigació amb animals la dirigeix al camí de la conducta humana. Des d'aquest mateix instant van sorgir dues tendències diferents.
* L'etologia sorgeix de les ciències naturals i desenvolupada per Konrad i N.Tinbergen (aquests dos van fundar una escola etològica del comportament animal en 1939). Aquesta ciència estudia les pautes de comportament entre les espècies animals en el seu ambient natural, establint hipotesis sobre els seus origens evolutius. Aquesta ciència usa com a tècnica el etograma, que és un catàlog de les conductes d'un organisme. Els etòlogs analitzen les pautes innates de comportament, comuns a tots els membres d'una espècie.
* La psicologia animal. Aquesta ciència va ser desenvolupada per psicòlegs experimentals com a B.F. Skinner. Aquest va realitzar experiments de laboratori amb animals en els quals ressalta que la conducta s'adquireix mitjançant l'aprenentatge i es modifica per mitjà dels factors ambientals. Aquest tipus de psicòlegs es van declinar per l'estudi tant de processos d'aprenentatge animal com la percepció i la cognició, així com els mecanismes fisiològics subjacents.

b. Esquemes fixos d'acció i aprenentatge.
L'estudi del comportament, tant d'animal com humà, té les seves arrels en el programa genètic portat per l'ADN de l'individu i l'ambient particular a què s'ha adaptat durant l'evolució. Hi ha comportaments innats, que són rígids i repetitius, anomenats pautes fixes d'acció. Quan diem que un comportament és innat, no significa que no rep influències del medi exterior, sinó que no necessita experiència previa per a manifestar-se. Per una altra banda, les diverses espècies animals difereixen en els tipus d'estímuls que són capaços de detectar i en els moviments que poden dur a terme. Aquestes diferències en capacitat sensorial i motora impliquen diferències en la capacitat d'aprenentatge: un mono pot aprendre fàcilment a pujar escales, quelcom impossible per a un peix. Les diferències en el contingut d'aprenentatge no impliquen necessàriament que els mecanismes i principis de l'aprenentatge siguin diferents.

11. Els éssers humans comparteixen característiques amb tots els animals, per què tots utilitzen l'ADN per a emmagatzemar informació genètica?

L'ADN és estable i resistent, per la qual cosa és un suport de magatzematge més durador que el ARN o de qualsevol altre tipus d'estructura molecular. D'altra banda, la flexibilitat que té a l'hora d'enrotllar-se i desenrotllar-se fa que sigui més fàcil i menys costós, des del punt de vista energètic, compactar-ho quan es vol guardar la informació genètica i obrir-ho en els moments en els quals la proteïnes necessitin llegir-la.

12. Comenta la suposició de moltes ciències humanes de què "l'ésser humà arriba al món com un full en blanc i només a través de l'aprenentatge adquireix els seus comportaments típics".

Aquesta oració vol dir què, els comportaments típics o siga, els hàbits i les funcions d'aquestos, els tenim presents a la nostra vida perquè els varem aprendre en un temps determinat i de una forma habituada, que seria com dir, la conseqüència de les experiències repetides amb estímuls o sense ells. Si feiem alguna cosa, serà por alguna altra cosa i ho feiem així perquè el varem aprendre, i la forma més senzilla d'aprendre és l'habituació.

13. Quines diferències existeixen entre el comportament innat i el comportament après?

Quan un comportament és innat, no significa que no rep influències del medi exterior, sinó que no necessita l'experiència prèvia per a manifestar-se. Per exemple, el comportament de les mosques, com el dels altres insectes, és innat.
Un comportament après ja seria un tipus de comportament que és obtingut a partir de l'habituació, que és la disminució de conducta a un estímul com a conseqüència de l'experiència repetida amb aquest estímul.

14. Llegeix i comenta el textos següents:

Text 1.
Desgraciadament, veiem i escoltem tots els dies notícies, històries, vídeos, també en internet, fotos i continguts d'animals que sofreixen amb la maldat i ignorància humana. Els humans, amb el seu tipus de pensament egoista i egocèntric, es pensen que com els animals no són com nosaltres, doncs, no sentiran ni el mateix dolor ni sofriment, però pitjor que això, seria pensar que sí saben el dolor que senten i encara així, semblen mantenir els ulls tancats a esdeveniments de gaire molt dolent. Des del meu punt de vista, no existeix cultura que com a tradició hagi de matar animals. Per a mi no arriba a ser una raó suficient. Aquest text de Jesús Mosterín diu que, si estiguéssim una mica més, -moralment i estèticament parlant-, sans de ment i d'esperit, sabríem amb seguretat que estem matant a éssers que sí són diferents de nosaltres però no inferiors. Ens oblidem que abans d'arribar l'home a la Terra, els animals ja portaven aquí molt de temps.
Sense dir totes les persones que per només veure documentals de com són fetes les nostres carns i aliments (totes animals), deixessin de menjar-la i es tornen vegetarians, per ser tan abusius i intensos aquests tipus de vídeos. Però encara així, no parem amb aquesta mania de posar-nos davant de qualsevol altra espècie.

Activitats Tema 3: Les bases fisiològiques de la conducta.

Tema nou i les seves activitats primeres.

1. Quines són les parts i funcions de l'SNC?

L'SNC controla el funcionament del cos i està compost per l'encèfal que està format pel cervell, el cerebel i el bulb raquidi i la medul·la espinal, que és la via de connexió entre l'encèfal i la resta del cos. Processa la informació de l'exterior i ordena les respostes de l'organisme des dels reflexos més simples fins les respostes motores més complexes.

2. Com el sistema nerviós capta, processa i representa la informació sobre l'entorn?

El sistema nerviós autònom és compost pel SN simpàtic i parasimpàtic que tenen efectes completament oposats. El sistema nerviós simpàtic regeix la funció de lluita o fugida, és a dir, si alguna ens alarma o irrita, alliberam adrenalina en el sistema circulatori, augmentam el ritme dels batecs del cor i dilatam les pupil·les, augmentant la pressió sanguínia i el contingut de sucre en la sang. El sistema nerviós parasimpàtic inhibeix o redueix l'acció dels òrgans, és responsable del repòs i manteniment del cos. Fa més lents els batecs del cor, encongeix la bufeta, redueix les secrecions de les glàndules sudorípares i fa tornar l'estat normal les condicions produïdes pel sistema nerviós simpàtic. Els dos sistemes cooperen per mantenir l'organisme en un estat d'equilibri funcional.

3. Quines funcions exerceixen les neurones sensitives i les neurones motores?

Els receptors són les cèl·lules nervioses especialitzades que ens permeten connectar amb l'ambient i conèixer els canvis que ocorren en el nostre cos. Són les estructures que transformen o converteixen els diversos tipus d'energia física (llum, so, pressió) en impulsos nerviosos.

Els efectors són els òrgans encarregats d'executar les respostes als estímuls que ha ordenat l'SNC. Segons el tipus d'òrgan efector, les respostes poden ser:
* Respostes motores: pot ser fer un simple moviment.
* Respostes secretores: Exemple: la hipòfisi secreta oxitocina que estimula l'alliberament de llet a càrrec de les glàndules mamàries.

4. Pots assenyalar algunes diferències entre el SN simpàtic i el SN parasimpàtic?

El sistema nerviós simpàtic regeix la funció de lluita o fugida, és a dir, si alguna ens alarma o irrita, alliberam adrenalina en el sistema circulatori, augmentam el ritme dels batecs del cor i dilatam les pupil·les, augmentant la pressió sanguínia i el contingut de sucre en la sang.

El sistema nerviós parasimpàtic inhibeix o redueix l'acció dels òrgans, és responsable del repòs i manteniment del cos. Fa més lents els batecs del cor, encongeix la bufeta, redueix les secrecions de les glàndules sudorípares i fa tornar l'estat normal les condicions produïdes pel sistema nerviós simpàtic.

5. Les glàndules endocrines aboquen les seves hormones en la sang. Quines funcions exerceixen la hipòfisi i el pàncrees?

La glàndula pituïtària (hipófisi), és la glàndula rectora del sistema endocrí. Està connectada amb hipotàlem que la controla. Produeix l'hormona del creixement i la LH que estimula la maduració dels òvuls en les femelles i provoca secreció de testosterona en els mascles i la FSH que estimula els fol·lices dels ovaris en les femelles i la maduració d'esperma en els mascles.
El pàncrees, controla el nivell de sucre en la sang i secreta dues hormones: insulina i glucagó. Massa sucre provoca diabetis.

6. Les hormones en fases primerenques ajuden a determinar el desenvolupament de la forma corporal?

Sí, i es per això que alguns tenen un aspecte infantil per exemple, perquè la seva hipòfisi funciona més lent, uns altres mengen molt i estan sempre prims perquè el seu tiroide treballa més ràpid. Hi ha els qui tenen cos en forma de pera per un desequilibri hormonal en els ovaris, o forma de poma a causa de la hiperactivitat de les seves glàndules suprarenals.

7. La diabetis (excés de sucre en la sang) és una malaltia comuna. Quina substància necessiten injectar-se els diabètics?

Massa sucre provoca diabetis i fa necessàries injeccions d'insulina per evitar danys al cor o a l'SN. L'escassetat de sucre produeix fatiga, però el glucagó produeix un augment de glucosa en la sang.

8. Quines són les noves tècniques d'observació del cervell que ens permeten conèixer millor la seva estructura i les seves funcions?

Tomografia axial computada (TAC): Produeix imatges de diferents estructures per mitjà de raigs X. Un ordinador analitza la gran quantitat d'imatges que hi apareixen i les ordena en una sola imatge que sembla una secció del cervell.

Electroencefalografia (EEG): Mesura en la superfície del crani els senyals elèctrics del cervell i seguir-ne les variacions en el transcurs del temps. Ajuda a diagnosticar epolèpsies, tumors i alteracions neurològiques.

Tomografia d'emissió de positrons (TEP): Una exploració TEP ens mostra quines àrees del cervell fan servir més energia.

Ressonància magnètica nuclear (IRM): És possible seleccionar electrònicament qualsevol pla bidimensional i fer que es vegi com una imatge en la pantalla. Aquesta tècnica revela detalls anatòmics i registra informació fisiològica i bioquímica dels òrgans i teixits.

9. Som conscients de tot el que ocorre en el nostre cervell o només d'alguns aspectes de la seva activitat?

El cervell és l'òrgan més important de l'SNC perquè controla i regula les activitats de l'organisme.
Un dels reptes que el sistema nerviós de l'ésser humà afronta és que, sovint, alguns dels sistemes que ho integren poden tenir inclinacions a actuar de diferent manera enfront del mateix estímul. Sota condicions de conflicte, un sistema pot intentar aproximar-se a un estímul, mentre un altre sistema pot intentar evitar-ho. Per exemple, un sistema pot tractar de deixar caure un plat calent que un està portant de la cuina a la taula del menjador, però un altre sistema pot desitjar continuar portant-ho. Freqüentment, aquests sistemes tenen diferents plans, principis d'operació, orígens filogenètics, i bases de coneixement. Un conflicte bàsic ocorre, p. ex., mentre se sosté la respiració: simultàniament un es troba inclinat a inhalar i a no inhalar.
En conclusió, sí que som conscients de alguns, tals com la por, els nervis, etc..., però no de uns altres, com per exemple, els falls de memòria, actes involuntaris,...

10. Completa el quadre i assenyala la funció i localització d'aquests òrgans.

ÒRGAN: Cervell: Regula les activitats de l'organisme. La seva localització és a l'interior del crani.

Cerebel: Regula la força i la disposició del moviment i l'aprenentatge d'habilitats motores. Rep informació visual, auditiva i sobre els moviments musculars dirigits pel cervell. La seva localització és just abaix de el cervell.

Cos callós: Banda gruixuda de fibres nervioses que divideix el cervell en dos hemisferis cerebrals. La seva localització és en just en mig del cervell.

Medul·la espinal: Estructura en forma de cilindre de 42 a 45 cm. Recull la informació somatosensorial que és enviada al cervell i distribueix les fibres motores cap als òrgans efectors del cos (músculs i glàndules). La seva localització és a la columna vertebral que està unida al tronc cerebral.

Bulb raquidi: Controla les funcions vitals com la digestió, la respiració i la regulació del sistema cardiovascular. És el més baix dels tres segments del tronc de l'encèfal, situant-se entre el pont del tronc encefàlic o protuberància anular, per a dalt, i la medul·la espinal, per sota.

Hipotàlem: L'hipotàlem, a més de participar en moltes funcions nervioses, també desenvolupa un paper molt important en el control del sistema endocrí, ja que a partir de la secreció de neurohormones actua sobre la hipòfisi (eix hipotàlem-hipofisiàri), controlant aquesta la secreció hormonal de moltes glàndules del cos.  És una glàndula del sistema nerviós central. Forma part del diencèfal i està situada en la base cerebral per sota del tàlem.

Còrtex cerebral: El còrtex cerebral és el mantell de teixit nerviós que cobreix la superfície dels hemisferis cerebrals, aconseguint el seu màxim desenvolupament en els primats. És aquí on ocorre la percepció, la imaginació, el pensament, el judici i la decisió.  La seva localització seria per tot es cervell, com si fos la seva "capa".

TEMA 2 ACTIVITATS (PART PRIMERA).

1.  Desenvolupa el següent apartat: Teories de l'evolució: Lamarckisme, Darwinisme, Teoria Sintètica (neodarwiniana). TEORIES DE L'EVOLUCIÓ; LAMARCKISME- El lamarckisme fou la primera teoria de l'evolució també coneguda com transformisme. Fou proposada pel naturalista Jean-Baptiste Lamarck. La seva hipòtesi era que quan uns éssers vius pateixen un canvi climàtic o de qualsevol tipus aquests s'adapten mitjançant la variació, la utilització i la transformació dels òrgans. Els òrgans més utilitzats durant l'adaptació es desenvolupaven de forma favorable per a l'individu mentre que els no utilitzats s'atrofiaven. Aquesta llei d'ús i desús dels òrgans es pot sintetitzar en l'aforament "la funció crea l'òrgan". Segons Lamarck aquests canvis es transmetien per via sexual als descendents. DARWINISME- El darwinisme és el terme amb el qual es descriuen les idees de Charles Darwin, la teoria evolucionista que sustenta l'evolució de les espècies vives per selecció natural. Darwin va desenvolupar el concepte mitjançant les seves obres L'origen de les espècies, o la lluita per l'existència en la naturalesa (1859) i La descendència de l'home i la selecció sexual (1871), especialment en relació a l'evolució biològica per selecció natural. El darwinisme no és sinònim d'evolucionisme, que és anterior: les teories darwinistes són evolucionistes, però aporten el concepte de selecció natural, cosa completament nova en el seu moment. Algunes teories evolucionistes com la de Lamarck, van influir sobre l'avi de Charles Darwin, el naturalista Erasmus Darwin. Tot i que, Charles Darwin va proposar una teoria alternativa, no va acceptar les principals hipòtesi de Lamarck. Va negar la generació espontània i va afirmar que totes les formes de vida provenien d'un tronc comú. TEORIA SINTÈTICA (NEODARWINIANA): La síntesi evolutiva moderna (també anomenada síntesi neodarwinista o neodarwinisme), en general significa la integració de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l'herència biològica, la mutació genètica aleatòria com a font de variació i la genètica de poblacions matemàtica. Essencialment, la síntesi moderna introduí la connexió entre dos descobriments importants; la unitat de l'evolució (els gens) amb el mecanisme de l'evolució (la selecció). També representa la unificació de diverses branques de la biologia que anteriorment tenien poc en comú, especialment la genètica, la citologia, la sistemàtica, la botànica i la paleontologia.

2. Semblances i diferències de Lamarck i Darwin sobre l'evolució de les espècies. LAMARCK:
- Parlava d'òrgans en ÚS i DESÚS. Deia que si un òrgan era utilitzat sempre per l'individu, aquest romania; mentre que si no era usat tendia a desaparèixer, per exemple deia que l'APÈNDIX és un òrgan en desús i que anteriorment podria haver estat una bufeta *natatoria. També va parlar del COLL de la GIRAFA, dient que aquest animal va haver d'estirar el seu coll per poder adaptar-se a l'ambient, ja que els arbres eren massa alts per obtenir el seu aliment i així mitjançant el procés d'Adaptació el van ser allargant.
- A més estable que existeix una HERÈNCIA dels CARÀCTERS ADQUIRITS.
- Les característiques adquirides per l'ús eren HERETABLES.
- Els efectes de la INTERACCIÓ amb el mitjà es transmetien a la generació següent.
- La FUNCIÓ crea l'òrgan.
- Explica com al llarg de milions d'anys l'ADAPTACIÓ havia creat les diferents espècies, moltes de les quals podrien provenir d'un AVANTPASSAT ÚNIC.

CHARLES DARWIN:
- Parla de SELECCIÓ NATURAL, la qual estableix que Tot ésser viu ha d'ADAPTAR-SE a un determinat AMBIENT.
- D'allí es produirien LLUITES en les quals solament SOBREVIURÀ el més APTE i el més FORT, és a dir per SELECCIÓ NATURAL.
- Tots els individus VARIEN i alguna d'aquestes variacions es transmeten a la següent GENERACIÓ.
- La diferència entre el nombre possible i el real de descendents dels individus és molt àmplia i implica que NO TOTS poden sobreviure.
- Els individus millor ADAPTATS a l'ambient sobreviuen i la seva descendència se selecciona així: la variació favorable es propaga en la població acabant potser per canviar-la.
- Selecció natural, en la qual estableix que solament sobreviu el més apte i millor preparat per adaptar-se als canvis de l'ambient.
- Estableix que els organismes que es REPRODUEIXEN i els descendents HERETEN les característiques dels seus progenitors.
- Si existeixen VARIACIONS de característiques i si el medi ambient no admet a tots els membres d'una població en creixement, llavors aquells membres de la població amb característiques menys adaptades (determinades pel medi ambient) MORIRAN i aquells membres amb característiques millor adaptades SOBREVIURAN.

3. Anomena i explica les principals proves que demostren l'evolució. Proves taxonòmiques: Cada categoria taxonòmica engloba grups afins, que probablement tenen idèntic origen evolutiu. Les espècies es diferencien entre si no sols per la grandària, la forma i l'estil de vida, sinó també per la composició d'ADN, on es troba la informació genètica.
Proves embriològiques: Les característiques semblants dels embrions indiquen l'existència d'un ancestre comú, del qual es van originar mitjançant processos evolutius diferents.
Proves paleontològiques: En alguns fòssils s'observen caràcters morfológics que van canviant i la progressiva complexitat dels éssers vius.
Proves biogeogràfiques: Es funden en la distribució geogràfica de les espècies.
Proves bioquímiques: La bioquímica ressalta que tots els éssers vius tenen en comú el codi genètic i les mateixes famílies de compostos orgànics.
Proves anatòmiques: Es basen en l'estudi comparat de les formes i estructures d'òrgans de diverses espècies, per tal d'observar analogies i homologies i establir relacions de parentiu.

PD.: Cal de dir que totes les fonts consultades (em refereixo a les activitats del tema 1 també) són aquestes:
www.wikipedia.org
www.escritorioalunmnos.edu.ar
www.taringa.net
Més les explicacions de les fulles que ens varem donar.

DIETARI TEMA 1.

Personalment, aquest primer tema que varem fer a Psicologia, una nova assignatura per a mi, va ser molt inicial i teòric, en el qual ens varem explicar les teories descobertes i el començament de tota la Psicologia com a ciència en el món. De la mateixa manera que vaig triar Psicologia com a optativa del meu curs perquè em agradava, lo mateix tenc que dir sobre aquest primer tema, que ara, a punt de començar el tema següent, tot es sembla cada vegada més interessant. Lo que més m'agrada de la classe en si mateixa, és que podem opinar sobre tot això que parlam i escoltant als altres, ens donam compte de què existeixen clarament, altres tipus de punt de vista que també són molt diferents i interessants per seguir parlant i discutint-lo. No tinc dubtes que la llibertat d'expressió és una eina magnífica i m'alegro moltíssim de poder utilitzar-lo.

Fins ara, el meu tema preferit va ser quan varen explicar qui va ser en Sigmund Freud i les seves tasques al llarg de la seva vida. Per acabar, he de dir que estic molt contenta amb lo que estem fent i amb ganes de presentar el meu primer treball de trimestre. 

SIGMUND FREUD, QUI VA SER I QUÈ VA CREAR.

SIGMUND FREUD (1856-1939).

“Existeixen dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una d'elles és fer-se el idiota i l'altra, es ser-hi.” (Fer-se el ignorant per assolir la felicitat).

Començà amb la medicina, passa a la Neurologia i després a la psicologia.

Va aprendre de Charcot (tècnica hipnosi) i Breuer (catarsis). Es creia que si el pacient parlava del seu problema aquest milloraria.

Creador de la psicoanàlisis. Deia que la vida psíquica la podem descobrir en termes en què són conscient o inconscient del moment. Trobam tres nuclis en aquest continu “conscient-inconscient” de les persones.

CONSCIENT- Aquells fenòmens dels que som conscients en qualsevol moment (record, interessos...),. Es troba a l'escorça cerebral.

PRECONSCIENT- Les persones només som conscients quan dirigim la nostra atenció cap a ells.

INCONSCIENT- El seu concepte només es pot donar de forma indirecta, per mig de situacions de teràpia, símbols de somnis, lapsus lingüístics, art, rituals,... Una bona situació que podem posar com a exemple seria aquella quan ens dirigeixen cap a la cuina, obrim la nevera i ens donam compte de que no sabem què fa un allí. Un fall mental.

Així que, Sigmund Freud, desenvolupà el model de funcionament humà que es caracteritza per:

- ALLÒ (INSTINTS): Font de tota energia instintiva, s'expressa a través de l'instint de la vida (sexual) i de l'instint de la mort (també agressiu). Busca l'alliberament de ALLÒ fa que intentin sortir les forces internes. No tolera la frustració, és lliure de valors morals. Com a per exemple, si hi ets a una festa de nens petits i li fan un pastel a aquell qui compleix anys, la veus i et entren molt de gana de menjar-lo tot per a tu, però realment no ho fas perquè tens la capacitat de pensar i saber que aquest no es un moment per a això ni tampoc per tantes ganes.

- SUPERJO (MORAL): Conté els ideals, els càstigs i el sentiment de culpa. Representa totes les restriccions morals. Es forma a partir de les exigències de la societat. Funcions: auto observació, censura, priorització d'ideals... Com per exemple, si ets a l'institut i et entren ganes de menjar en mig d'un examen, no ho faràs, et controlaràs i punt, perquè saps que això no es fa ni es permès, però si no haguessin aquestes normes, ho faries perquè es el teu desig i voluntat.

- JO (REALITAT): La seva funció és expressar i satisfer els desitjos de l'Allò d'acord amb la realitat i amb les exigències del “Superjo”. Es guia pel principi de la realitat, alliberant gradualment l'energia de l'Allò. És lògic, racional, vertader executor de la personalitat. Però, front a l'ansietat, de manera inconscient, desenvolupa formes de distorsionar la realitat (fent servir mecanismes de defensa). Determinats moments la persona pot sentir ansietat i el jo la bloqueja o crea mecanismes.

Llavors, aquesta estructura parlada anteriorment conforma l'estructura de la personalitat ( ALLÒ, SUPERJO, JO).

Els impulsos instintius són experimentats com a una necessitar immediata (que intenten sortir). La part no instintiva de la ment humana lluita contra. La lluita entre instints que volen sortir i forces exteriors (la realitat) que no deixen que surtin fa que la dinàmica mental sigui com una homeostasi, que significa un estat d'equilibri mental.

L'homeostasi es troba a la base de totes les conductes instintives i les conductes antihomeostàtiques que no estan dins aquest control de les forces s'expliquen com una complicació.

En aquesta dinàmica psíquica l'ansietat és un concepte clau. Segons Freud, l'ansietat és la reacció d'alarma de naturalesa afectiva que emet el jo (la realitat) davant l'amenaça d'un perill. L'ansietat reflecteix el conflicte que hi ha entre Allò (instints) i el Superjo (moral) estant el Jo enmig. Per combatre tot això, la persona desenvolupa mecanismes de defensa que són formes de distorsionar la realitat i formes d'excloure certs sentiments de la consciència que du a terme el jo de manera inconscient.

Els mecanismes de defensa són els següents:

*Repressió: està en la base de tots el macanismes de defensa i consisteix en rebutjar un pensament, idea o desig que es perceb com poderosament perturbador de la consciència. És no deixar que l'instint surti fora.

*Projecció: projectar a l'exterior els impulsos interns inacceptables i que produeixen ansietat experimentant-los com aliens. El subjecte atribueix a una persona/objecte exterior els instints que no accepta.

*Racionalització: Reinterpretació de pensaments o comportaments, distorsionant els vertaders motius. És com expressar impulsos negatius, però posant una excusa perquè sembli més acceptable.

*Formació reactiva: defendre contra pensaments socialment inacceptables expressant, de forma exagerada, pensaments oposats. El Jo efectua allò totalment oposat a les tendències de l'Allò.

*Desplaçament: dirigir l'impuls instintiu i la seva satisfacció cap a un objecte distint i més accessible que l'objecte causant de l'esmentat impuls. Per exemple: enfadat i ho paga amb qui no té culpa.

*Sublimació: Forma de desplaçament que aconsegueix la satisfacció d'un impuls a través d'alguna cosa constructiva, permès per la societat. Reemplaçar l'objecte original de gratificació per un objectiu cultural. Com a exemple, estar en contra d'algun tema o qualsevol altra cosa perquè em va passar això i lo altre i per això estic en contra.

Arguments pobres.

*Regressió: Realitzat conductes d'estadis de desenvolupament ja superats, per superar l'ansietat provocada per un conflicte o frustració. Un exemple seria que jo, amb devuit anys, li pregunto a la meva mare si em deixa sortir i em diu que la resposta és no, jo, amb ràbia, començo a destruir tota la seva habitació per què em diga que aturi i així em deixarà sortir. És tornar a un tipus de comportament que ja em passat.

*Identificació: Intent de recuperar una persona/situació perduda identificant-se assumint les característiques de la persona que hem perdut.

Negació: No acceptació de pensaments, sentiments o experiències perturbadores. Substitució de la realitat per la fantasia. 

ACTIVITATS FINALS TEMA 1

ACTIVITATS FINALS TEMA 1.

1. Comentau els aforismes (frases que fan meditar amb contingut) següents.

* “Un subjecte que pensa és un subjecte que fa pensar.” (F. Perera).

Un subjecte que fa pensar es aquell que verbalitza les inquietuds.

Planteja situacions que fan pensar els demés.

Expressa l'idea de que quan més aprenen, més coses noves descobrim per sabre i compartir.

*”La naturalesa dels éssers humans és igual; són els seus hàbits els que els fan diferents.” (Confuci).

Tots nosaltres naixem bons, sense perjudicis o idees fetes. Són solament els hàbits i la manera de viure i de créixer que ens donen els nostres pares, professors i altres que em fan pensar diferent o nosaltres mateixos que a partir d'una certa edat comencem a tenir perjudicis, siguen aquestos per influència de los demés o de nosaltres propis. La naturalesa de cadascú que neix al món, es la naturalesa de ser bons i amables.

* S'aprèn més i més sobre menys, fins a fer l'efecte que se sap tot sobre res.” (J. Ziman).

Mai no ho sabràs tot. I cada vegada que penses que ho saps tot, és quan en realitat, no saps res. Perquè fins i tot grans personatges de la història com Albert Einsten, mai va deixar de voler aprendre i mai va dir que ho sabia tot.

2. Analitzau els problemes psicològics següents:

* Un pare manifesta que el procediment de donar premis al seu fill perquè estudiï és una forma d'incentivar-lo. Hi estàs d'acord?

No, no hi estic d'acord amb aquest procediment ja que l'estudi avui dia per a un nen és la seva única obligació. És el mínim que pot fer un fill o filla per als seus pares. Jo manifestaria aquest tipus de procediment únicament quan es tractés per exemple d'un deu a un examen molt difícil o la possibilitat de que el meu fill tingui matrícula de honor a l'institut.

* En Pere està molt deprimit des de que va deixar de sortir amb la Marta, i moltes vegades diu als seus amics que es suïcidarà. Hauria d'anar a un psicòleg?

Moltes vegades escoltam aquesta frase de “em suicidaré” per aquesta cosa o una altra però ningú ho fa. Ningú ho fa perquè una persona que realment es suicidà es aquella que clarament està de veritat deprimida i ls deprimits no parlen d'això públicament (la majoria). No crec que hauria d'anar al psicòleg des de un principi, solament si les seves actituds es veuen afectades, si trobes que pitjora cada dia més...

* Què faries amb un nen de 10 anys que quan s'enfada insulta i pega els seus companys de classe?

Primerament, faria l'ús del dialog, explicant-li que les coses mai es resoldrem d'aquesta manera. La actitud següent seria castigar-li per uns minuts per què pensi en què ha fet i que sàpiga que els nens que no peguen hi són fora, jugant, mentre ell hi és dins tot sol. L'última alternativa seria parlar amb els pares.

* En Pau és un noi un poc assertiu en les seves relacions familiars i amb els seus companys. Com poc modificar aquesta conducta?

Amb el dialog tot es comprèn i tot es discutible. La soledat i el pensar en què estàs sol fa d'una persona que sigui així, assertiva, amb por a obrir-se per a algú o ser completament fidel amb els seus familiars i amics, però amb el contacte, la parla, la ajuda d'una mare/pare conscient, faria d'en Pau un noi més feliç, segur i estimat, sent així, Pau també seria aquest tipus de persona i ho transmetria als altres.

3. A quina escola psicològica pensau que pertanyen els enunciats següents?

* La tasca de l'ésser humà en aquesta vida és assolir l'autorealització.

Psicologia Humanista.

* La nostra conducta està molt condicionada pels instints.

Teoria psicoanalítica.

*Els éssers humans no som totalment racionals.

Psicologia cognitiva.

*El control i la predicció de la conducta humana s'han d'estudiar mitjançant l'experimentació.

Conductisme.

* L'aprenentatge per observació és útil per reduir temors i pors.

Conductisme.

*Els psicòlegs estan interessats en el comportament sa i patològic.

Humanista.

*Els psicòlegs han de tenir una visió holística de l'ésser humà, l'han de considerar globalment.

Humanista.

4. Llegeix i comenta aquest text:

Aquest text parla dels diferents enfocaments de la psicologia que han produït una gran diversitat de marcs psicològiques. Les escoles psicològiques són només conscients a mitges de la existència d'altres escoles ja que tan sols a vegades es fa un esforç per examinar les altres interrelacions de tipus diferent de les seves i lo que semblaria correcte seria algun conjunt de definicions operatives que poguessin passar sense problemes o discussions a altres definicions de caire escolar psicològic.

5. Per què Karl Pribam es queixa de la torre de Babel de la psicologia?

Perquè, com ho sabem, segon la Bíblia, la torre de Babel va ser desfeta aposta per Déu, fent de la Terra i dels seus habitants éssers incapaços de comunicar-se entre si perquè cadascú parlava una llengüa diferent. Passa lo mateix amb la psicologia, hi ha tantes noves i diferents branques que les escoles psicològiques, per exemple, no tenen consciència de l'existència d'altres, ni la seva naturalesa. Per això proposa Karl que la solució seria un conjunt de definicions que permetin traslladar-se d'un domini conceptual a un altre. O siga, la simplicitat de les coses i que tothom as entengui. 

TEMA 1: LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA, ACTIVITATS PRÈVIES.

ACTIVITATS PRÈVIES A L'UNITAT:

* Quins són els temes més importants que estudia la psicologia?

La psicologia té com a temes i objetius importants el descriure, que seria obtenir informació detallada sobre els processos cognitius i els comportaments. Explicar, que tracta d'esbrinar les causes d'una determinada conducta, predir, que és la capacitat per a pronosticar un comportament i controlar. També es destaca la psicologia educativa, clínica i del treball i de les organitzacions.

* Quines diferències trobes entre la pedagogia, la filosofia i la psicologia?

La pedagogia com també la filosofia són ciències que serveixen per a l'home o el mestre explicar les situacions de diverses maneres, la pedagogia busca fundamentació que sigui comprobable per mig de l'experimentació i la verificació a través d'una llei i la filosofia explica les situacions a partir del ser i del seu entorn. La psicologia estudia la ment humana i per fer-la servir es necessitaria la pedagogia, ja que per a ensenyar al nens petits, tens que conèixer les seves ments. 

* La psicologia pot servir per manipular la conducta de les persones? En quins casos?

Sí. Hi ha gent que no més que amb paraules, pot convèncer i fer que altres persones facin lo que ells volen. Els jocs de la ment són habituals i per desgràcia, existeix molts de persones que a la societat d'avui ho fan per aconseguir el que volen, per manipular, per confondre...

Veritable o fals? Raona les teves respostes:

* Per comprendre el comportament humà cal conèixer-ne els processos neurofisiològics subjacents.

Vertader, ja que per poder entendre tot això que ens passa al nostre voltant, partirem des de dins, coneixent i estudiant com és el funcionament.

* El mètode bàsic que utilitza la psicologia és la realització de tests.

Vertader, ja que permeten una ràpida recollida d'informació i és possible comparar les respostes d'unes persones amb les d'altres a través de càlculs estadístics. 

* L'observació i l'experimentació són mètodes d'investigació similars.

Vertader, són similiars en el cas de que un depèn d'altre per obtenir i arribar a un cert resultat però no literalment ja que l'observació es fixa en observar, clarament i l'experimentació depèn del que busques, o intentes fer, veure...

* La conducta és el conjunt d'accions i reaccions de l'organisme enfront del medi.

Vertader, però cal dir que aquestes accions i reaccions depèn una part del medi en què estam i l'altre de com ens trobam en aquest medi, tot pot variar.

Llegeix i comenta el següent text que parla sobre la psicologia científica i la psicologia popular.

Entenem per a psicologia popular tota aquella classe d'explicació psicològica que parteix de les experiències personals que s'expressa a través de nocions com les de creença, desig, intenció, sentiment... és a dir, si passa al nostre costat l'al·lota més maca de l'institut, diríem “mira, aquesta és l'al·lota més maca de l'institut... i també creguda perquè ho és.” En aquesta situació, tenim com a fet concret que aquella noia maca és creguda pel simple fet de que es bella, però no tenim en conta que aquesta actitud creguda que té és degut al fet a què el seu pare és el director de l'institut. Ambdós de les intencions estan mal interpretades i intencionades. Per això, en el text diu que el problema el tindrà l'estudiant de psicologia que després de haver viscut com a psicòleg del sentit comú, s'adonarà que és imprescindible tombar tots aquests coneixements i començà a tirar-li de la ciència com a psicologia, ja que res sembla lo que realment és. No tenim dret a jutjar si no sabem res sobre el passat de la vida d'algú.