Aquesta setmana, varem quasi acabar
l'últim tema que estem fent, el tema quatre sobre els processos
cognitius que ja vaig parlar i comentar a l'altre dietari i també a
les activitats inicials. Com a acabament del tema, varem veure i
explicar diverses facetes de la percepció i els seus referents però
principalment en va cridar més l'atenció les lleis de la percepció
i les il·lusions òptiques que ens va ensenyar la professora. I
també les diferents teories sobre la percepció.
No cal dir que els meus moments
preferits varen ser els moments en el quals teníem que intentar
descobrir aquella cara o dibuix d'una de les il·lusions òptiques,
les quals a més de ser difícils a vegada de veure, també diuen
molt sobre la personalitat i percepció d'una persona.
Si parlam sobre les teories de la
percepció parlaríem de la teoria empirista. L'empirisme clàssic va
ser un corrent important els representants del qual són Hume,
Hartley i Wundt, entre uns altres.
Aquest corrent es denomina
constructivisme, i considera que la percepció no pot aïllar-se de
l'activitat cognitiva del subjecte. En l'acte de la percepció el
subjecte projecta la seva atenció cap a determinades
característiques ambientals i llavors muestrea, és a dir,
selecciona certa quantitat d'informació dels objectes i estímuls
rebuts. Alhora, aquesta informació activarà o modificarà els
esquemes en què s'enquadrarà la percepció, donant-li un
significat.
Com a contrast tendrien l'escola de la
Gestalt que ha sigut considerat el concepte d'organització com a
resultat directe dels processos sensorials. No existeixen sensacions
pures sinó sensacions organitzades. L'organització perceptiva seria
el resultat dels processos físics que tenen lloc en l'escorça
cerebral. Hi hauria un cert isomorfisme (una igualtat de forma) entre
l'estimulació externa i els efectes que aquesta produeix en el
cervell. Així doncs, la nostra percepció seria el resultat d'una
adaptació biològica al mitjà. No cabria la possibilitat de
plantejar-nos si el que percebem és una mera realitat subjectiva o
una correspondència amb el que és realitat en el nostre llindar de
percepció. La visió que la percepció ens proporciona està
ordenada en si mateixa, estructurada amb els caràcters propis d'un
tot. Les parts de la percepció depenen del tot de la percepció.
Jo, si tingués que escollir entre
ambdues teories em quedaria amb la teoria de l'escola de la Gestalt,
ja que estic d'acord amb la citació de “les parts de la percepció
dependen del tot de la percepció”, com quan escoltam una música,
el conjunt de les notes, la harmonia en què es transforma sense que
ho ens adonem.
- Veritable o fals:
*. Sense percepció no hi ha memòria
ni pensament.
Veritable, ja que la memòria seria tot
aquell conjunt de records que precisament els recorden a partir de
pensaments tinguts o sensacions sentides.
* Percebre és donar significat a un
estímul.
Veritable, ja que reconeixem (percebem)
un estímul exterior (suor de les mans, cor batejant fort...) a
partir de un estímul que ens fa fer actuar/sentir d'aquesta manera.
* La percepció és la simple suma de
sensacions.
Fals, ja que la percepció no es podria
ser resumida dient que solament és la simple suma de sensacions, es
molt més complexa però parlant de una forma general, sí podrien
dir que la percepció és la suma de sensacions.
* La deprivació sensorial no té
conseqüències desastroses per a un nen.
Fals. La deprivació sensorial tindria
greus conseqüències per a un nen ja que un nen el que realment fa
de petit es córrer, tocar, sentir, preguntar-se el perquè d'aquest
tacte o d'un altre, per això es fan servir llibres per a nens en el
quals hi ha dibuixos de diferents textures. Un nen que no sent seria
com un dir un nen que no viu, i si no viu, tampoc creix.
* Una il·lusió perceptiva consisteix
en les discrepàncies entre allò que percebem i la realitat.
Veritable. Donaré el mateix exemple
que he donat abans en altres exercicis, el exemple de quan ets a casa
tot sol i comences per escoltar pitjades, o quan acabes de veure una
pel·lícula de esperits que apareixen en el mirall. Ho pots veure
però ho estàs fent perquè hi existeix al teu subconscient que a
més de ser molt recent, sents por, el que fa que la ment “jugui”
amb nosaltres. Seria com dir realitat X fantasia.
* Les persones poden percebre sense
posar-hi atenció i sense adonar-se del que fan.
Veritable i també diria que fals.
Veritable en un sentit perquè a vegades tenim hàbits, manies, que
es queden ja registrats a la ment, fent que nosaltres fèiem coses,
de les quals solen ser repetides sense adonar-nos. Però també
veritable, ja que només percebem una cosa al complet quan posam la
nostra atenció en allò.
Comentau les citacions següents:
* “No veiem les coses som són, les
veiem com som”. Anais Nin.
Aquesta mateixa citació la vaig citar
jo un dia a classe a la meva professora, donant- li de exemple una
situació de què quan escoltam o quan nosaltres mateixos ho fem, com
per exemple parlar mal d'algú dient “aquesta nena és una egoista
i mal-humorada!”, ho fem però no basant-nos en la experiència
viscuda sinó que ens basam en el què sentim a dins, o siga, els
nostres sentiments, nosaltres mateixos.
* “L'ésser humà mira sense
veure-hi, escolta sense sentir-hi, toca sense sentir, menja sense
gust, es mou sense fixar-se en el cos, inhala sense adonar-se de les
olors i fragàncies i parla sense pensar.” Leonardo Da Vinci.
És a dir, en un resum, l'ésser humà,
almenys la majoria d'ells, no s'aturen a pensar i raonar les coses
abans de fer-las. Algunes persones no tenen la capacitat de gaudir de
cada mos a un menjar, de pensar abans de parlar, ja que cada paraula
dita no és mai una paraula oblidada. També diria que la majoria de
nosaltres som així per la pressa que tenim avui dia per fer-lo tot.
És difícil parar a percebre i tenir la consciència de escoltar i
veure les coses com realment són.
* “L'autèntic viatge de descobriment
no consisteix a veure nous paisatges, sinó a saber mirar”. Marcel
Proust.
Diria quasi el mateix que en la citació
anterior, que saber mirar depèn de l'atenció intel·lectual d'algú,
un per ell/ella mateixa deu de saber reconèixer cada moment com a
únic i especial, sempre intentant trobar la millor part d'aquest i
no viure en el futur o passat. És el mateix quan diem també en
aquesta altra cita que, “no importa a on iràs, sinó el camí per
el qual vagis”. Gaudir del moment en tot els seus aspectes. Si
saps mirar tot el viatge serà meravellós i no solament la arribada.
Llegeix el text i contesta a les
preguntes:
* Què és la percepció? El fet que
una fotografia origini dues o més percepcions diferents, significa
que no és vàlida l'analogia entre l'ull i la càmera fotogràfica?
La percepció obeeix als estímuls
cerebrals aconseguits a través dels 5 sentits, vista, olfacte,
tacte, auditiu i gust, els quals donen una realitat física de
l'entorn. És la capacitat de rebre per mitjà de tots els sentits,
les imatges, impressions o sensacions per conèixer alguna cosa. Sí
que és vàlida l'analogia entre l'ull i la càmera fotogràfica ja
tenim la tendència a donar per suposat que les percepcions visuals,
tant com les nostres percepcions basades en els nostres sentits, són
registres directes de la realitat que està clar que no són ni
arbitràries ni, la majoria de les vegades, il·lusòries. Els
filòsofs parlen de la creença o inconscient suposició que el món
que percebem és idèntic a un món real que existeix amb
independència de la nostra experiència d'aquest, i anomenen aquesta
creença realisme ingenu.
* Per què afirma Irvin Rock que la
percepció és més un constructe mental que un registre de la
realitat?
Per què la ment no es limita a
registrar una imatge exacta del món, sinó que crea el seu propi
quadre. Seria com dir que “veiem les coses no com són, sinó com
som”.
* L'organització perceptual significa
que mentre que les sensacions es produeixen separades i sense relació
entre si, les nostres percepcions capten totalitats?
El món perceptual que nosaltres creem
difereix qualitativament de les descripcions del físic per estar la
nostra experiència mitjançada pels nostres sentits i trobar-se
construïda interiorment com una representació del món. Així,
percebem, colors, sons, sabors i olors, que o bé no tenen
significació en el món de la realitat física o bé tenen un
significat diferent.
*Valoració crítica del text.
No podria dir que no estic d'acord en
tot en què diu l'autor del text i més a més, ja sabia que els
nostres ulls no tenien suficient capacitat per a percebre tot allò
que ens envolta en un món com el nostre, de vibracions, on totes les
coses estan en moviment. La natura de altres animals és bastant
diferent de la nostra i el percebre també es “utilitza” de forma
molt més concreta que amb nosaltres. Jo diria que d'aquest món on
cada espècie té diferents components de percepció i sentits que
els defineixen, els éssers humans serien els més ximples.
Cal dir què per a gaudir d'una vida
completa i rica en sensacions, cadascú deuria de prendre-li-ho amb
calma i atenció, la pressa avui dia és la nostra major enemiga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario