Tema nou i les seves activitats primeres.
1. Quines són les parts i funcions de l'SNC?
L'SNC controla el funcionament del cos i està compost per l'encèfal que està format pel cervell, el cerebel i el bulb raquidi i la medul·la espinal, que és la via de connexió entre l'encèfal i la resta del cos. Processa la informació de l'exterior i ordena les respostes de l'organisme des dels reflexos més simples fins les respostes motores més complexes.
2. Com el sistema nerviós capta, processa i representa la informació sobre l'entorn?
El sistema nerviós autònom és compost pel SN simpàtic i parasimpàtic que tenen efectes completament oposats. El sistema nerviós simpàtic regeix la funció de lluita o fugida, és a dir, si alguna ens alarma o irrita, alliberam adrenalina en el sistema circulatori, augmentam el ritme dels batecs del cor i dilatam les pupil·les, augmentant la pressió sanguínia i el contingut de sucre en la sang. El sistema nerviós parasimpàtic inhibeix o redueix l'acció dels òrgans, és responsable del repòs i manteniment del cos. Fa més lents els batecs del cor, encongeix la bufeta, redueix les secrecions de les glàndules sudorípares i fa tornar l'estat normal les condicions produïdes pel sistema nerviós simpàtic. Els dos sistemes cooperen per mantenir l'organisme en un estat d'equilibri funcional.
3. Quines funcions exerceixen les neurones sensitives i les neurones motores?
Els receptors són les cèl·lules nervioses especialitzades que ens permeten connectar amb l'ambient i conèixer els canvis que ocorren en el nostre cos. Són les estructures que transformen o converteixen els diversos tipus d'energia física (llum, so, pressió) en impulsos nerviosos.
Els efectors són els òrgans encarregats d'executar les respostes als estímuls que ha ordenat l'SNC. Segons el tipus d'òrgan efector, les respostes poden ser:
* Respostes motores: pot ser fer un simple moviment.
* Respostes secretores: Exemple: la hipòfisi secreta oxitocina que estimula l'alliberament de llet a càrrec de les glàndules mamàries.
4. Pots assenyalar algunes diferències entre el SN simpàtic i el SN parasimpàtic?
El sistema nerviós simpàtic regeix la funció de lluita o fugida, és a dir, si alguna ens alarma o irrita, alliberam adrenalina en el sistema circulatori, augmentam el ritme dels batecs del cor i dilatam les pupil·les, augmentant la pressió sanguínia i el contingut de sucre en la sang.
El sistema nerviós parasimpàtic inhibeix o redueix l'acció dels òrgans, és responsable del repòs i manteniment del cos. Fa més lents els batecs del cor, encongeix la bufeta, redueix les secrecions de les glàndules sudorípares i fa tornar l'estat normal les condicions produïdes pel sistema nerviós simpàtic.
5. Les glàndules endocrines aboquen les seves hormones en la sang. Quines funcions exerceixen la hipòfisi i el pàncrees?
La glàndula pituïtària (hipófisi), és la glàndula rectora del sistema endocrí. Està connectada amb hipotàlem que la controla. Produeix l'hormona del creixement i la LH que estimula la maduració dels òvuls en les femelles i provoca secreció de testosterona en els mascles i la FSH que estimula els fol·lices dels ovaris en les femelles i la maduració d'esperma en els mascles.
El pàncrees, controla el nivell de sucre en la sang i secreta dues hormones: insulina i glucagó. Massa sucre provoca diabetis.
6. Les hormones en fases primerenques ajuden a determinar el desenvolupament de la forma corporal?
Sí, i es per això que alguns tenen un aspecte infantil per exemple, perquè la seva hipòfisi funciona més lent, uns altres mengen molt i estan sempre prims perquè el seu tiroide treballa més ràpid. Hi ha els qui tenen cos en forma de pera per un desequilibri hormonal en els ovaris, o forma de poma a causa de la hiperactivitat de les seves glàndules suprarenals.
7. La diabetis (excés de sucre en la sang) és una malaltia comuna. Quina substància necessiten injectar-se els diabètics?
Massa sucre provoca diabetis i fa necessàries injeccions d'insulina per evitar danys al cor o a l'SN. L'escassetat de sucre produeix fatiga, però el glucagó produeix un augment de glucosa en la sang.
8. Quines són les noves tècniques d'observació del cervell que ens permeten conèixer millor la seva estructura i les seves funcions?
Tomografia axial computada (TAC): Produeix imatges de diferents estructures per mitjà de raigs X. Un ordinador analitza la gran quantitat d'imatges que hi apareixen i les ordena en una sola imatge que sembla una secció del cervell.
Electroencefalografia (EEG): Mesura en la superfície del crani els senyals elèctrics del cervell i seguir-ne les variacions en el transcurs del temps. Ajuda a diagnosticar epolèpsies, tumors i alteracions neurològiques.
Tomografia d'emissió de positrons (TEP): Una exploració TEP ens mostra quines àrees del cervell fan servir més energia.
Ressonància magnètica nuclear (IRM): És possible seleccionar electrònicament qualsevol pla bidimensional i fer que es vegi com una imatge en la pantalla. Aquesta tècnica revela detalls anatòmics i registra informació fisiològica i bioquímica dels òrgans i teixits.
9. Som conscients de tot el que ocorre en el nostre cervell o només d'alguns aspectes de la seva activitat?
El cervell és l'òrgan més important de l'SNC perquè controla i regula les activitats de l'organisme.
Un dels reptes que el sistema nerviós de l'ésser humà afronta és que, sovint, alguns dels sistemes que ho integren poden tenir inclinacions a actuar de diferent manera enfront del mateix estímul. Sota condicions de conflicte, un sistema pot intentar aproximar-se a un estímul, mentre un altre sistema pot intentar evitar-ho. Per exemple, un sistema pot tractar de deixar caure un plat calent que un està portant de la cuina a la taula del menjador, però un altre sistema pot desitjar continuar portant-ho. Freqüentment, aquests sistemes tenen diferents plans, principis d'operació, orígens filogenètics, i bases de coneixement. Un conflicte bàsic ocorre, p. ex., mentre se sosté la respiració: simultàniament un es troba inclinat a inhalar i a no inhalar.
En conclusió, sí que som conscients de alguns, tals com la por, els nervis, etc..., però no de uns altres, com per exemple, els falls de memòria, actes involuntaris,...
10. Completa el quadre i assenyala la funció i localització d'aquests òrgans.
ÒRGAN: Cervell: Regula les activitats de l'organisme. La seva localització és a l'interior del crani.
Cerebel: Regula la força i la disposició del moviment i l'aprenentatge d'habilitats motores. Rep informació visual, auditiva i sobre els moviments musculars dirigits pel cervell. La seva localització és just abaix de el cervell.
Cos callós: Banda gruixuda de fibres nervioses que divideix el cervell en dos hemisferis cerebrals. La seva localització és en just en mig del cervell.
Medul·la espinal: Estructura en forma de cilindre de 42 a 45 cm. Recull la informació somatosensorial que és enviada al cervell i distribueix les fibres motores cap als òrgans efectors del cos (músculs i glàndules). La seva localització és a la columna vertebral que està unida al tronc cerebral.
Bulb raquidi: Controla les funcions vitals com la digestió, la respiració i la regulació del sistema cardiovascular. És el més baix dels tres segments del tronc de l'encèfal, situant-se entre el pont del tronc encefàlic o protuberància anular, per a dalt, i la medul·la espinal, per sota.
Hipotàlem: L'hipotàlem, a més de participar en moltes funcions nervioses, també desenvolupa un paper molt important en el control del sistema endocrí, ja que a partir de la secreció de neurohormones actua sobre la hipòfisi (eix hipotàlem-hipofisiàri), controlant aquesta la secreció hormonal de moltes glàndules del cos. És una glàndula del sistema nerviós central. Forma part del diencèfal i està situada en la base cerebral per sota del tàlem.
Còrtex cerebral: El còrtex cerebral és el mantell de teixit nerviós que cobreix la superfície dels hemisferis cerebrals, aconseguint el seu màxim desenvolupament en els primats. És aquí on ocorre la percepció, la imaginació, el pensament, el judici i la decisió. La seva localització seria per tot es cervell, com si fos la seva "capa".
No hay comentarios:
Publicar un comentario