TEMA 2 ACTIVITATS (PART PRIMERA).

1.  Desenvolupa el següent apartat: Teories de l'evolució: Lamarckisme, Darwinisme, Teoria Sintètica (neodarwiniana). TEORIES DE L'EVOLUCIÓ; LAMARCKISME- El lamarckisme fou la primera teoria de l'evolució també coneguda com transformisme. Fou proposada pel naturalista Jean-Baptiste Lamarck. La seva hipòtesi era que quan uns éssers vius pateixen un canvi climàtic o de qualsevol tipus aquests s'adapten mitjançant la variació, la utilització i la transformació dels òrgans. Els òrgans més utilitzats durant l'adaptació es desenvolupaven de forma favorable per a l'individu mentre que els no utilitzats s'atrofiaven. Aquesta llei d'ús i desús dels òrgans es pot sintetitzar en l'aforament "la funció crea l'òrgan". Segons Lamarck aquests canvis es transmetien per via sexual als descendents. DARWINISME- El darwinisme és el terme amb el qual es descriuen les idees de Charles Darwin, la teoria evolucionista que sustenta l'evolució de les espècies vives per selecció natural. Darwin va desenvolupar el concepte mitjançant les seves obres L'origen de les espècies, o la lluita per l'existència en la naturalesa (1859) i La descendència de l'home i la selecció sexual (1871), especialment en relació a l'evolució biològica per selecció natural. El darwinisme no és sinònim d'evolucionisme, que és anterior: les teories darwinistes són evolucionistes, però aporten el concepte de selecció natural, cosa completament nova en el seu moment. Algunes teories evolucionistes com la de Lamarck, van influir sobre l'avi de Charles Darwin, el naturalista Erasmus Darwin. Tot i que, Charles Darwin va proposar una teoria alternativa, no va acceptar les principals hipòtesi de Lamarck. Va negar la generació espontània i va afirmar que totes les formes de vida provenien d'un tronc comú. TEORIA SINTÈTICA (NEODARWINIANA): La síntesi evolutiva moderna (també anomenada síntesi neodarwinista o neodarwinisme), en general significa la integració de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l'herència biològica, la mutació genètica aleatòria com a font de variació i la genètica de poblacions matemàtica. Essencialment, la síntesi moderna introduí la connexió entre dos descobriments importants; la unitat de l'evolució (els gens) amb el mecanisme de l'evolució (la selecció). També representa la unificació de diverses branques de la biologia que anteriorment tenien poc en comú, especialment la genètica, la citologia, la sistemàtica, la botànica i la paleontologia.

2. Semblances i diferències de Lamarck i Darwin sobre l'evolució de les espècies. LAMARCK:
- Parlava d'òrgans en ÚS i DESÚS. Deia que si un òrgan era utilitzat sempre per l'individu, aquest romania; mentre que si no era usat tendia a desaparèixer, per exemple deia que l'APÈNDIX és un òrgan en desús i que anteriorment podria haver estat una bufeta *natatoria. També va parlar del COLL de la GIRAFA, dient que aquest animal va haver d'estirar el seu coll per poder adaptar-se a l'ambient, ja que els arbres eren massa alts per obtenir el seu aliment i així mitjançant el procés d'Adaptació el van ser allargant.
- A més estable que existeix una HERÈNCIA dels CARÀCTERS ADQUIRITS.
- Les característiques adquirides per l'ús eren HERETABLES.
- Els efectes de la INTERACCIÓ amb el mitjà es transmetien a la generació següent.
- La FUNCIÓ crea l'òrgan.
- Explica com al llarg de milions d'anys l'ADAPTACIÓ havia creat les diferents espècies, moltes de les quals podrien provenir d'un AVANTPASSAT ÚNIC.

CHARLES DARWIN:
- Parla de SELECCIÓ NATURAL, la qual estableix que Tot ésser viu ha d'ADAPTAR-SE a un determinat AMBIENT.
- D'allí es produirien LLUITES en les quals solament SOBREVIURÀ el més APTE i el més FORT, és a dir per SELECCIÓ NATURAL.
- Tots els individus VARIEN i alguna d'aquestes variacions es transmeten a la següent GENERACIÓ.
- La diferència entre el nombre possible i el real de descendents dels individus és molt àmplia i implica que NO TOTS poden sobreviure.
- Els individus millor ADAPTATS a l'ambient sobreviuen i la seva descendència se selecciona així: la variació favorable es propaga en la població acabant potser per canviar-la.
- Selecció natural, en la qual estableix que solament sobreviu el més apte i millor preparat per adaptar-se als canvis de l'ambient.
- Estableix que els organismes que es REPRODUEIXEN i els descendents HERETEN les característiques dels seus progenitors.
- Si existeixen VARIACIONS de característiques i si el medi ambient no admet a tots els membres d'una població en creixement, llavors aquells membres de la població amb característiques menys adaptades (determinades pel medi ambient) MORIRAN i aquells membres amb característiques millor adaptades SOBREVIURAN.

3. Anomena i explica les principals proves que demostren l'evolució. Proves taxonòmiques: Cada categoria taxonòmica engloba grups afins, que probablement tenen idèntic origen evolutiu. Les espècies es diferencien entre si no sols per la grandària, la forma i l'estil de vida, sinó també per la composició d'ADN, on es troba la informació genètica.
Proves embriològiques: Les característiques semblants dels embrions indiquen l'existència d'un ancestre comú, del qual es van originar mitjançant processos evolutius diferents.
Proves paleontològiques: En alguns fòssils s'observen caràcters morfológics que van canviant i la progressiva complexitat dels éssers vius.
Proves biogeogràfiques: Es funden en la distribució geogràfica de les espècies.
Proves bioquímiques: La bioquímica ressalta que tots els éssers vius tenen en comú el codi genètic i les mateixes famílies de compostos orgànics.
Proves anatòmiques: Es basen en l'estudi comparat de les formes i estructures d'òrgans de diverses espècies, per tal d'observar analogies i homologies i establir relacions de parentiu.

PD.: Cal de dir que totes les fonts consultades (em refereixo a les activitats del tema 1 també) són aquestes:
www.wikipedia.org
www.escritorioalunmnos.edu.ar
www.taringa.net
Més les explicacions de les fulles que ens varem donar.