SIGMUND FREUD, QUI VA SER I QUÈ VA CREAR.

SIGMUND FREUD (1856-1939).

“Existeixen dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una d'elles és fer-se el idiota i l'altra, es ser-hi.” (Fer-se el ignorant per assolir la felicitat).

Començà amb la medicina, passa a la Neurologia i després a la psicologia.

Va aprendre de Charcot (tècnica hipnosi) i Breuer (catarsis). Es creia que si el pacient parlava del seu problema aquest milloraria.

Creador de la psicoanàlisis. Deia que la vida psíquica la podem descobrir en termes en què són conscient o inconscient del moment. Trobam tres nuclis en aquest continu “conscient-inconscient” de les persones.

CONSCIENT- Aquells fenòmens dels que som conscients en qualsevol moment (record, interessos...),. Es troba a l'escorça cerebral.

PRECONSCIENT- Les persones només som conscients quan dirigim la nostra atenció cap a ells.

INCONSCIENT- El seu concepte només es pot donar de forma indirecta, per mig de situacions de teràpia, símbols de somnis, lapsus lingüístics, art, rituals,... Una bona situació que podem posar com a exemple seria aquella quan ens dirigeixen cap a la cuina, obrim la nevera i ens donam compte de que no sabem què fa un allí. Un fall mental.

Així que, Sigmund Freud, desenvolupà el model de funcionament humà que es caracteritza per:

- ALLÒ (INSTINTS): Font de tota energia instintiva, s'expressa a través de l'instint de la vida (sexual) i de l'instint de la mort (també agressiu). Busca l'alliberament de ALLÒ fa que intentin sortir les forces internes. No tolera la frustració, és lliure de valors morals. Com a per exemple, si hi ets a una festa de nens petits i li fan un pastel a aquell qui compleix anys, la veus i et entren molt de gana de menjar-lo tot per a tu, però realment no ho fas perquè tens la capacitat de pensar i saber que aquest no es un moment per a això ni tampoc per tantes ganes.

- SUPERJO (MORAL): Conté els ideals, els càstigs i el sentiment de culpa. Representa totes les restriccions morals. Es forma a partir de les exigències de la societat. Funcions: auto observació, censura, priorització d'ideals... Com per exemple, si ets a l'institut i et entren ganes de menjar en mig d'un examen, no ho faràs, et controlaràs i punt, perquè saps que això no es fa ni es permès, però si no haguessin aquestes normes, ho faries perquè es el teu desig i voluntat.

- JO (REALITAT): La seva funció és expressar i satisfer els desitjos de l'Allò d'acord amb la realitat i amb les exigències del “Superjo”. Es guia pel principi de la realitat, alliberant gradualment l'energia de l'Allò. És lògic, racional, vertader executor de la personalitat. Però, front a l'ansietat, de manera inconscient, desenvolupa formes de distorsionar la realitat (fent servir mecanismes de defensa). Determinats moments la persona pot sentir ansietat i el jo la bloqueja o crea mecanismes.

Llavors, aquesta estructura parlada anteriorment conforma l'estructura de la personalitat ( ALLÒ, SUPERJO, JO).

Els impulsos instintius són experimentats com a una necessitar immediata (que intenten sortir). La part no instintiva de la ment humana lluita contra. La lluita entre instints que volen sortir i forces exteriors (la realitat) que no deixen que surtin fa que la dinàmica mental sigui com una homeostasi, que significa un estat d'equilibri mental.

L'homeostasi es troba a la base de totes les conductes instintives i les conductes antihomeostàtiques que no estan dins aquest control de les forces s'expliquen com una complicació.

En aquesta dinàmica psíquica l'ansietat és un concepte clau. Segons Freud, l'ansietat és la reacció d'alarma de naturalesa afectiva que emet el jo (la realitat) davant l'amenaça d'un perill. L'ansietat reflecteix el conflicte que hi ha entre Allò (instints) i el Superjo (moral) estant el Jo enmig. Per combatre tot això, la persona desenvolupa mecanismes de defensa que són formes de distorsionar la realitat i formes d'excloure certs sentiments de la consciència que du a terme el jo de manera inconscient.

Els mecanismes de defensa són els següents:

*Repressió: està en la base de tots el macanismes de defensa i consisteix en rebutjar un pensament, idea o desig que es perceb com poderosament perturbador de la consciència. És no deixar que l'instint surti fora.

*Projecció: projectar a l'exterior els impulsos interns inacceptables i que produeixen ansietat experimentant-los com aliens. El subjecte atribueix a una persona/objecte exterior els instints que no accepta.

*Racionalització: Reinterpretació de pensaments o comportaments, distorsionant els vertaders motius. És com expressar impulsos negatius, però posant una excusa perquè sembli més acceptable.

*Formació reactiva: defendre contra pensaments socialment inacceptables expressant, de forma exagerada, pensaments oposats. El Jo efectua allò totalment oposat a les tendències de l'Allò.

*Desplaçament: dirigir l'impuls instintiu i la seva satisfacció cap a un objecte distint i més accessible que l'objecte causant de l'esmentat impuls. Per exemple: enfadat i ho paga amb qui no té culpa.

*Sublimació: Forma de desplaçament que aconsegueix la satisfacció d'un impuls a través d'alguna cosa constructiva, permès per la societat. Reemplaçar l'objecte original de gratificació per un objectiu cultural. Com a exemple, estar en contra d'algun tema o qualsevol altra cosa perquè em va passar això i lo altre i per això estic en contra.

Arguments pobres.

*Regressió: Realitzat conductes d'estadis de desenvolupament ja superats, per superar l'ansietat provocada per un conflicte o frustració. Un exemple seria que jo, amb devuit anys, li pregunto a la meva mare si em deixa sortir i em diu que la resposta és no, jo, amb ràbia, començo a destruir tota la seva habitació per què em diga que aturi i així em deixarà sortir. És tornar a un tipus de comportament que ja em passat.

*Identificació: Intent de recuperar una persona/situació perduda identificant-se assumint les característiques de la persona que hem perdut.

Negació: No acceptació de pensaments, sentiments o experiències perturbadores. Substitució de la realitat per la fantasia.