Activitats Tema 2 Continuació: L'èsser humà com a producte de l'evolució.

4. Per quines possibles causes va aparèixer la intel·ligència com a característica distintiva de l'espècie humana?

El cervell, constituït per neurones connectades per sinapsi, controla totes les funcions i durant l'evolució, les estructures del cervell han experimentat un gran desenvolupament, del qual ha fet que nosaltres humans, hem pogut començar a raonar i pensar amb detall i intel·ligència els fets al nostre voltant.

5. Per què la teoria de l'evolució és rellevant per la psicologia?

Existien dues formes de concebre l'evolució de les espècies, d'una banda estava la visió popular i errònia de la “escala de la vida”, també coneguda com la “gran cadena de l'ésser”, que parlava d'un ordenament unitari, continu i graduat d'una espècie a una altra, ben representat pel conegut dibuixo d'un simi que va evolucionant a poc a poc fins a convertir-se en un humà, a mesura que camina.

Paral·lel a ella, i com alternativa, està la visió de el “arbre de l'evolució”, pròpia de les recerques de Darwin. Aquesta és una visió històrica i no jeràrquica, basada no en el sentit comú sinó en la paleontologia i la morfologia comparada que ens permet veure la semblança entre espècies que comparteixen ancestres comuns i que s'ordenen en una sèrie de ramificacions constituint l'arbre evolutiu.

L'obra de Darwin va ser determinant per a la ciència, en general, i per a la psicologia, en particular. Per exemple, la perspectiva de la psicologia comparada sorgeix des de Darwin i, com el seu nom ho indica, es basa a comparar els comportaments de les diverses espècies no humanes entre si, així com als humans amb altres espècies.

6. Quines característiques comparteixen tots els éssers vius? Explica-les.

Estan formats per cèl·lules;
Es nodreixen;
Creixen, es desenvolupen i es reprodueixen;
Reaccionen enfront de estímuls de l'ambient;
Mantenen les seves condicions internes constants enfront de canvi externs i interns;
Canvien i evolucionen en el curs del temps;.

7. Què s'entèn per hominització? Explica les característiques d'aquest procés.

El procés d'hominització pretén resumir aquells aspectes bàsics de l'evolució que han ajudat a l'adaptació de les diferents espècies fins a arribar a l'homo sapiens, única espècie d'homínid a la Terra en aquests moments.
És molt difícil justificar quines fites són les més importants. Sí que sabem, o podem deduir, quines modificacions depenen d'altres. En aquest resum les comentarem i, en alguns casos, les relacionarem sense pretendre una sistematització absoluta.
Els primers canvis:
L'eliminació dels canins. Aquesta circumstància, lligada al canvi d'alimentació per adaptar-nos als recursos que oferia la sabana, va comportar que ens trobéssim en bona disposició per millorar la capacitat de mastegar amb els molars.
La postura erecta. Caminar drets ens va aportar avantatges a la sabana: més capacitat per controlar l'entorn, menys insolació, desplaçament més ràpid, alliberament de les mans per transportar els infants o les primeres eines, etc.

8. Argumenta la següent afirmació: "Totes les accions humanes depenen de la interacció de l'herència biològica i l'ambient social".

En la següent oració, podríen dir que sí és veritat que les accions humanes depenen de la interacció i l'herència obtigundes, també de l'ambient social en el qual estem, però NO totes les accions són dependents d'aquesta característica. És veritat que INFLUEIX, però no hi és una raó per fer-lo. Per exemple, no fa falta que matis a algú perquè els teus parents són assassins.

9. En referència a la conducta dels animals desenvolupa els següents aspectes:

a. Etologia i psicologia animal.
La evolució biològica ajuda a la psicologia a l'hora de pensar si la investigació amb animals la dirigeix al camí de la conducta humana. Des d'aquest mateix instant van sorgir dues tendències diferents.
* L'etologia sorgeix de les ciències naturals i desenvolupada per Konrad i N.Tinbergen (aquests dos van fundar una escola etològica del comportament animal en 1939). Aquesta ciència estudia les pautes de comportament entre les espècies animals en el seu ambient natural, establint hipotesis sobre els seus origens evolutius. Aquesta ciència usa com a tècnica el etograma, que és un catàlog de les conductes d'un organisme. Els etòlogs analitzen les pautes innates de comportament, comuns a tots els membres d'una espècie.
* La psicologia animal. Aquesta ciència va ser desenvolupada per psicòlegs experimentals com a B.F. Skinner. Aquest va realitzar experiments de laboratori amb animals en els quals ressalta que la conducta s'adquireix mitjançant l'aprenentatge i es modifica per mitjà dels factors ambientals. Aquest tipus de psicòlegs es van declinar per l'estudi tant de processos d'aprenentatge animal com la percepció i la cognició, així com els mecanismes fisiològics subjacents.

b. Esquemes fixos d'acció i aprenentatge.
L'estudi del comportament, tant d'animal com humà, té les seves arrels en el programa genètic portat per l'ADN de l'individu i l'ambient particular a què s'ha adaptat durant l'evolució. Hi ha comportaments innats, que són rígids i repetitius, anomenats pautes fixes d'acció. Quan diem que un comportament és innat, no significa que no rep influències del medi exterior, sinó que no necessita experiència previa per a manifestar-se. Per una altra banda, les diverses espècies animals difereixen en els tipus d'estímuls que són capaços de detectar i en els moviments que poden dur a terme. Aquestes diferències en capacitat sensorial i motora impliquen diferències en la capacitat d'aprenentatge: un mono pot aprendre fàcilment a pujar escales, quelcom impossible per a un peix. Les diferències en el contingut d'aprenentatge no impliquen necessàriament que els mecanismes i principis de l'aprenentatge siguin diferents.

11. Els éssers humans comparteixen característiques amb tots els animals, per què tots utilitzen l'ADN per a emmagatzemar informació genètica?

L'ADN és estable i resistent, per la qual cosa és un suport de magatzematge més durador que el ARN o de qualsevol altre tipus d'estructura molecular. D'altra banda, la flexibilitat que té a l'hora d'enrotllar-se i desenrotllar-se fa que sigui més fàcil i menys costós, des del punt de vista energètic, compactar-ho quan es vol guardar la informació genètica i obrir-ho en els moments en els quals la proteïnes necessitin llegir-la.

12. Comenta la suposició de moltes ciències humanes de què "l'ésser humà arriba al món com un full en blanc i només a través de l'aprenentatge adquireix els seus comportaments típics".

Aquesta oració vol dir què, els comportaments típics o siga, els hàbits i les funcions d'aquestos, els tenim presents a la nostra vida perquè els varem aprendre en un temps determinat i de una forma habituada, que seria com dir, la conseqüència de les experiències repetides amb estímuls o sense ells. Si feiem alguna cosa, serà por alguna altra cosa i ho feiem així perquè el varem aprendre, i la forma més senzilla d'aprendre és l'habituació.

13. Quines diferències existeixen entre el comportament innat i el comportament après?

Quan un comportament és innat, no significa que no rep influències del medi exterior, sinó que no necessita l'experiència prèvia per a manifestar-se. Per exemple, el comportament de les mosques, com el dels altres insectes, és innat.
Un comportament après ja seria un tipus de comportament que és obtingut a partir de l'habituació, que és la disminució de conducta a un estímul com a conseqüència de l'experiència repetida amb aquest estímul.

14. Llegeix i comenta el textos següents:

Text 1.
Desgraciadament, veiem i escoltem tots els dies notícies, històries, vídeos, també en internet, fotos i continguts d'animals que sofreixen amb la maldat i ignorància humana. Els humans, amb el seu tipus de pensament egoista i egocèntric, es pensen que com els animals no són com nosaltres, doncs, no sentiran ni el mateix dolor ni sofriment, però pitjor que això, seria pensar que sí saben el dolor que senten i encara així, semblen mantenir els ulls tancats a esdeveniments de gaire molt dolent. Des del meu punt de vista, no existeix cultura que com a tradició hagi de matar animals. Per a mi no arriba a ser una raó suficient. Aquest text de Jesús Mosterín diu que, si estiguéssim una mica més, -moralment i estèticament parlant-, sans de ment i d'esperit, sabríem amb seguretat que estem matant a éssers que sí són diferents de nosaltres però no inferiors. Ens oblidem que abans d'arribar l'home a la Terra, els animals ja portaven aquí molt de temps.
Sense dir totes les persones que per només veure documentals de com són fetes les nostres carns i aliments (totes animals), deixessin de menjar-la i es tornen vegetarians, per ser tan abusius i intensos aquests tipus de vídeos. Però encara així, no parem amb aquesta mania de posar-nos davant de qualsevol altra espècie.