Aquestos dies, amb quatre hores de
Psicologia a la setmana, varem quasi acabar l'últim tema, el tema
tres que fa relació a les bases fisiològiques de la conducta. Entre
que tenim una hora setmanal per a treballar a l'ordinador per fer les
feines i l'altra que varem veure un vídeo de tipus explicatiu del
sistema nerviós, només hem tingut temps per a avançar una mica més
del tema nou i parlar al fer les activitats, tots junts, que
m'agradaria destacar que és la part que més ganes en fan, ja que
sempre tinc alguna cosa a dir, siga aquesta bona o no. El vídeo que
la professora ens va posar tractava de molts aspectes del sistema
nerviós i les seves explicacions, destacant les cèl·lules
nervioses i com es transmetien la informació entre elles sense
tocar-se i què, també, si existissin un dibuix real del cos humà
en relació a la seva sensibilitat, seria un dibuix amb les mans,
peus i llengua molt més grans que el habitual, ja que la
sensibilitat és centra en aquests punts, fet que em va parèixer
molt interessant perquè no ho sabia i què també, aquests punts són
sensibles pel fet de què amb les nostres mans ho fem tot, amb els
peus ens movem i amb la llengua, sentim i experimentam.
Quan vàrem arribar a l'últim punt del
tema tres, el punt a ser discutit era les patologies cerebrals, és a
dir, quan fallen el cervell i el sistema nerviós es produeixen
algunes lesions cerebrals amb greus conseqüències que fan crear
malalties indesitjades. L'autisme era una d'aquestes, i jo vaig
parlar sobre el fill d'una de les millores amigues de la meva mare,
que des de molt petit va estar al cuidat de la meva mare quan la seva
treballava, i amb el temps se'n va donar de compte que el nen no era
com tots els altres i que el seu comportament era solitari, rar i
quasi mai girava el cap o atenia pel el seu nom. La meva mare li va
parlar sobre això i me'n record què la seva amiga no va reaccionar
molt bé i fins i tot, es varen deixar de parlar. Crec que dos anys
després, el nen va ser diagnosticat amb un grau d'autisme no molt
greu, però sí que tenia una mica. La meva mare tenia raó. Jo el
conec i es un nen molt maco i llest, però viu al seu món. L'autisme
és un trastorn caracteritzat per un desenvolupament comunicatiu i
social anormal. Sembla que l'origen és un error genètic que provoca
una disfunció neuropsicològica.
La setmana següent, començaren el nou
tema quatre que fa referència a la percepció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario