Aquesta setmana varen acabar el tema quatre, últim d'aquest trimestre ja que estem a finals. A constància d'un pont i de diversos exàmens que hem de fer, ens varen centrar molt més aquesta setmana a la pel·lícula de "El miracle de Anna Sullivan". La vaig començar a veure a partir de la meitat perquè no he pogut anar-hi a classe un dia d'aquesta setmana. Bé, aquesta pel·lícula em va semblar des del principi, interessantíssima i fantàstica, no solament per la seva història que és real, però també per la manera en què va estar feta (la varen veure en blanc i negre). I també, cal destacar, des del meu punt de vista, és una pel·lícula que et toca el cor, i no sempre de sentiments bons perquè a mitjà que es va desenvolupant la pel·lícula, veus com la protagonista (Helen) pateix i molt, també tots aquells que hi són al seu costat i els seus pares, que tant la estimen però en realitat no saben cuidar-la, no saben com fer que és comporti. Anna Sullivan és cega i sorda, però molt, molt llesta.
Sobre aquesta pel·lícula hi ha moltes coses a comentar i analitzar ja que d'ella podem extraure molts aspectes sobre la vida humana com per exemple la causa del seu distanciament respecte a la capacitat del llenguatge i a la falta d'una autoritat, Helen (la protagonista) és una nena poc influïda per la pressió de la cultura, i això pot resultar molt interessant per apreciar en ella comportaments “naturals” i reflexionar sobre quina seria la conducta dels éssers humans si no haguéssim estat educats dins d'una cultura. Així, per exemple, Helen no és capaç de contenir la seva ràbia i la seva ira com faria un nen de la seva edat, la qual cosa ens pot fer pensar que la cultura exerceix un gran control sobre la violència dels seus integrants a edats molt primerenques. Però les millors parts de la pel·lícula en la meva opinió varen ser aquelles quan va començar a reconèixer les paraules ensenyades per Anna, la senyora contratada per cuidar-la. El salvatgisme d'Helen, la seva marginació cultural, s'hauria mantingut molts més anys, o hauria romàs indefinidament, si Anna no hagués aparegut. És indubtable en aquest punt la importància del llenguatge com a porta per accedir al món humà, a la cultura. La cultura és molt més que un conjunt de normes i lleis, la cultura són també valors, creences, costums, actituds, tècniques, una concepció de les relacions socials, de la família, del treball, de la diversió, del sofriment, de l'amistat, de l'amor, de la violència, de la mort, etc., i l'única manera veritable d'accedir a tots aquests àmbits és el llenguatge. El llenguatge és l'eina principal a través de la qual ens integrem en la societat en la qual vivim. Les cultures humanes es fonamenten en el llenguatge, de tal manera que si un nen no aprèn algun tipus de llenguatge amb el qual comunicar-se està potser més prop de la animalitat que de la humanitat, igual d'integrat en la cultura que un animal domèstic. És molt interessant referent a això que Helen fos tan agressiva i tan aliena a l'amor i a l'afecte que se li oferia fins al precís moment en el qual va aprendre el llenguatge, com si només a través d'aquest cobraran sentit els sentiments humans.
Enfin, és una pel·lícula que recomanaria a qui sigui, ja que qualsevol s'emocionaria amb la història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario