Dietari setmanal (11-15/11).

Aquesta setmana, a més de fer les activitats finals del tema 3, varem veure un vídeo sobre les característiques del cervell de la dona i moltes més coses relacionades amb això. Els neuròlegs deien que la talla lleugerament més petita del cervell femení volia dir que hi havia una superioritat intel.lectual del mascle. A aquesta teoria simplista i falsa, perquè no hi ha cap lligam entre el pes del cervell i les seves possibilitats d'intel.ligència, va succeir una idea més retorçuda segons la qual el cervell femení, menys <<lateralitzat>> que el masculí, seria menys capaç de separar raó i emocions. Això deixava a la dona la intel.ligència pobre del cor i assegurava a l'home la intel.ligència rica de la raó. D'aquesta manera, a través de les diferents èpoques s'ideologitzava la neuroloiga i se li feia dir allò que era més convenient per les idees dominants del/la recercador/a. Feliçment aquesta manera d'extrapolar els resultats de la recerca científica s'acaba. Podríem fer una llarga llista dels treballs que aquesta dècada del fi de segle, dedicada al desenvolupament de la investigació neurològica a tot el món, demostren que les diferències homes-dones són reals emperò que no poden servir per establir una jerarquia de les intel.ligències. Sally i Bennett Shaywitz, neurobiòlegs de la Universitat de Yale, han agafat un cervell d'home i un de dona en un tall longitudinal. Gràcies a la resonància magnètica han visualitzat les neurones mentre treballen i han vist que en un i en l'altre hi havia un repartiment diferent de les taques grogues i vermelles demostren l'activitat cerebral. Què ha demostrat el diferent repartiment? Que els homes només fan servir l'hemisferi esquerre i que les dones, a més d'esquerre, també fan servir l'hemisferi dret per a una mateixa tasca: la <<representació fonètica>>. Aquest estudi del matrimoni Shaywtz, publicat a la revista <<Nature>> del passat febrer, mostra a les clares que els dos sexes fan servir de manera diferent el cervell per fer la mateixa cosa. Sabem, des dels treballs de Paul Broca el segle passat, que l'hemisferi cerebral esquerre juga un paper dominant en totes les funcions lligades al llenguatge. L'hemisferi esquerra és també el de l'aritmètica, de la lògica analítica i del raonament. A la inversa, a l'hemisferi dret predomina el domini visual, el tractament global de la informació i les emocions. Encara és prest per extreure conclusions. Aquesta hipòtesi es traduirïa dient que el cervell femení seria menys <<especialitzat>> que el masculí, la qual cosa donaria més <<eficàcia>> per a moltes accions a les dones. Un bon començament per esbucar esclavatges, prejudicis i ideologies. També em va cridar molt l'atenció el fet de enamorar-se per a algú “a primera vista”. Aquesta va ser una pregunta de l'entrevistador a la dona científica que era l'entrevistada, dona de gran prodigi. Aquesta li va contestador dient què, això passava per què tenim a dins del nostre cervell aquesta idea que ha sigut perfeccionada, aquesta idea dels moviments fluids, amb tranquil·litat, seguretat d'una persona, que davant dels nostre ulls, sembla quasi que una figura idealitzada, una figura de harmonia, delicadesa, etc, i es per això que ens fixam “a primera vista” i tant es agrada. 

Per acabar la setmana, varem veure un altre vídeo d'un company de classe, Jorge, que es anomenà “El tren de la bruja”. Explica la història d'un home que se sotmet a un estrany experiment científic per diners. La peculiaritat de tal experiment no és revelada fins al sorprenent desenllaç, que ens revela què, realment, l'experiment era fet per a aquell qui matava (el mort realment no hi era mort) i ho feien amb un propòsit molt interessant, per a aquells assassins que van sortir de la presó i dependent del seu psicològic i conducta, veuríem si era capaç de seguir una vida normal o si continuava sent un monstre. Em va agradar moltíssim i també vaig patir por, ja que el curtmetratge està molt bé fet. La setmana que vé, començarem el següent tema sobre les percepcions.