(Auto) Introducció.

El meu nom és Giovanna i tinc 18 anys. Vaig repetir el meu primer any de Batxillerat i haig de dir que em penedeixo però també van existir altres factors exteriors, dels quins no hauria de tirar la culpa però sí que em van influir. Havent arribat a segon, l'últim i més important any, em sento preparada però amb por d'un final no desitjat.

Bé, he triat Psicologia aquest any com a optativa perquè a part de no poder triar qualsevol altre idioma com a optatiu (que encara que pogués, seguiria amb el pensament de triar psicologia), també ho he triat perquè des de sempre (o no em recordo des de quan) m'ha agradat tot el relacionat a la ment i les seves conductes. Jo també sempre he estat més "mental" que "física" i amb això vull dir que el meu (la meva vida, els meus pensaments, les meves accions, la meva creativitat, la meva imaginació, la meva forma d'ajudar, estudiar, voler, fer...) sempre m'ha vingut des del més profund de mi, des del més pensat que he pogut amb la meva ment, des de l'interior del meu ser. La ment pot jugar molt amb tu i això també era un altre tema que m'agradaria estudiar en psicologia (i ho faig) com per exemple veure o sentir coses que no són, o simplement sentir massa, que és el que em passa a mi. Senteixo tant que de vegades no m'agrada pensar-ho, perquè moltes vegades he arribat a pensar-ho i ha passat. Crec amb totes les meves forces en la intuïció interior que tenim tots dins i en la ment humana que juga amb nosaltres però que també pot ser i ho és, el nostre únic enemic. La famosa frase de "Ets el teu propi enemic" no fa més relació que a la ment. Quants casos haurem vist de persones que van canviar les seves vides solament amb el canviar de pensament? O creure en les coses (jo diria la fe) i veure o aconseguir  aquestes coses també? És tot un gran misteri i aquest misteri em porta amb si. Enfin, podria seguir parlant sobre el perquè em vaig apuntar a Psicologia però per ara crec que està ben i jo contenta.

D'aquesta assignatura no esperava res més ni res menys. El no fer exàmens és un alleujament però no per no estudiar sinó que en aquesta assignatura, els treballs i les activitats fetes tant en classe com a casa són de molt més profit, ja que vas aprenent a poc a poc i al teu temps, llegint, escrivint, reflectint tot allò que és nou.

La carpeta d'aprenentatge que és aquest blog, és una carpeta online (en el meu cas, que vaig optar per la carpeta digital) que guarda tot allò que feus en classe, a part de les activitats que són per a casa. També els textos, citacions, fotos, opinions, dietaris i conclusions estan en aquest blog, en aquesta carpeta on tot és molt més organitzat i que ho poden veure la teva professora i/o companys de classe. Em sembla una gran idea, fàcil i pràctica.