Bé, aquesta setmana varem
començar el següent tema de l'avaluació primera, el tema quatre on
treballam sobre els processos cognitius, que són els processos de
sensació, percepció i atenció.
Per començar, deurien de
saber què són els processos cognitius.
El concepte de
cognició fa referència a l'aptitud dels éssers de processar
informació a partir de la percepció, el coneixement adquirit i
característiques subjectives que permeten valorar i considerar certs
aspectes en detriment d'altres.
Els processos cognitius poden
ser naturals o artificials, conscients o inconscients, la qual cosa
explica per què s'ha abordat el seu estudi des de diferents
perspectives incloent la neurologia, psicologia principalment,
filosofia i ciències de la informació com ara la intel·ligència
artificial i la gestió del coneixement.
Estem quasi a la
meitat del tema i la veritat és que ho trobo una mica difícil, però
molt interessant, ja que a mi em passa coses em qüestió de
l'atenció i sensació que m'agradaria aprendre i saber-ho perquè em
passa aquestes coses específiques en diferents moments. Com per
exemple, estant en classe, puc desconnectar-se del tema tractat i del
professor amb moltíssima facilitat, puc estar mirant al professor
com parla, però les meves orelles no escolten una paraula de el que
realment diu, però quan dic què "les meves orelles no escolten
una sola paraula" vull dir que jo no escolt el so de la seva
veu, per la meva fàcil desconnexió de la ment. I així, no
escoltant res, puc solament escoltar la meva veu pensant, o mirant
qualsevol altra cosa, i quam em criden, sembla que la meva ment es
cau, -literalment parlant- a la realitat. També em passa això quan
estic parlant amb algú i prefereixo mirar com cauen les gotes de la
pluja i reboten a la finestra, o la mosca que és molt pesadeta...
En resum, aquesta tema el esperava amb ganes i és un dels
temes tractats que més hem parlat i donat la nostra opinió personal
i estudiantil sobre els assumptes, com per exemple les activitats
inicials que varem fer, sempre parlant cadascú del què pensava, per
després ser corregits (o no) per la nostra professora.
Ja
que hem donat la nostra opinió sobre les qüestions inicials, las
posaré aquí com part del dietari d'aquesta setmana, ja que
reflecteix la meva opinió.
* Podem tenir sensació de tot, o
la nostra capacitat de rebre estímuls és limitada? Raona la
resposta.
La resposta seria que no. No podem tenir i sentir totes les
sensacions d'un entorn en un mateix temps. Per exemple, si estic
parlant amb algú, estaré només atenta a el què em diu aquesta
persona, no rebré el estímul d'una mosca que entra per la finestra,
o que passa un cotxe pel carrer. Això passa perquè ens es
impossible rebre tots els estímuls, ja que només sentim aquells als
quals dedicam tota la nostra atenció.
* Percebem el món
tal com és? Percebre és assimilar els estímuls dotant-los d'un
significat?
No, no percebem el món tal com és ja que els nostres ulls no
tenen la capacitat suficient de veure el que realment hi ha. És diu
que quan miram l'arc de Sant Martí per exemple, veiem un parell de
colors diferents, però en realitat hi ha molt més dels que hi estan
però simplement no tenim aquesta gran capacitat d'observar-ho.
Percebre sí es assimilar els estímuls dotant-los d'un significat ja
que quan tenim por, el rostre es torna pàl·lid, el cor comença a
batejar més fort, tot això a culpa de la por, que com a sentit, ens
dóna estímuls per córrer, plorar, cridar, o qualsevol altra cosa,
depenent de cada persona. Aquests estímuls els percebem, es
reflecteixen fora del nostre cos (és a dir, que tenim constància
del que passa) i sent així, ho percebem totes aquelles coses que hi
són al nostre entorn i les quals posam la nostra atenció.
*
Si haguessis de renunciar a un sentit, quin triaries? Si poguessis
conservar un sentit, quin seria? En què es diferencia la simple
sensació de la percepció?
Triaria el sentit del olfacte, però solament perquè em sembla el
menys “necessari” en relació al tacte, oïda, vista i paladar.
Encara què, si ho pensam bé, si no tingués el sentit del olfacte,
tampoc tindria el sentit del paladar. Conversaria el sentit del
tacte, ja que seria imprescindible viure sense poder tocar i sentir
les diverses sensacions que et porten les coses de la vida. La
sensació es refereix a experiències immediates bàsiques, generades
per estímuls simples i la percepció inclou la interpretació
d'aquestes sensacions, donant-los significat i organització.
* Un mateix objecte o un esdeveniment no és vist de la mateixa
manera per diverses persones que el contemplem en el mateix moment?
No. És a dir, cadascú té la seva manera de veure les coses, tot
depèn de com las ha viscut, sentit, percebut, etc. Hi existeixen
colors taronges que per a alguns no és el color taronja sinó que el
color vermell. Tot depèn de la perspectiva de cada individu.
*
Vista, oïda, gust, olfacte i tacte. Què és el més bell que has
vist mai? Quin és el menjar que més t'agrada? Quin és el so més
suau que has sentit?
El més bell que he vist mai ha sigut l'estiu passat que en una
nit d'aquelles, vaig anar amb una de les meves amigues a fer una
acampada pel bosc per poder mirar la pluja de estrelles que va caure.
Magnífic. El menjar que més m'agrada és el sushi però també els
fruits de la mar. El so més suau que he sentit ha sigut una melodia
d'un CD que em va regalar la meva mare, que en realitat eren mantres
dits en una cançó i sonava de una manera increïble. Solia
escoltar-lo quan em sentia molt cansada. Ho escoltava i la meva ment
es anava.
* Fins a quin punt podem fiar-nos dels nostres
sentits? Els errors perceptius poden provocar inseguretat?
Podem
fiar-nos dels nostres sentits fins al punt en què estiguen
extremament segurs de què es realitat el que sentim, veiem, etc.
Vull dir què no podem deixar portar-nos pel l'emoció del moment, ja
que no tot realment és el que sembla. Per exemple, quan ets sol a
casa i comences a escoltar pitjades. Baixes a veure qui o què és i
no és res ni ningú. T'ho imagines perquè al estar sol, quan et pot
passar qualsevol cosa que ningú estarà prop, la por augmenta i a
partir d'aquest moment es inicien els pensaments o sensacions rares,
que solament ho tens perquè tens por, però això no ho sabem
nosaltres en aquell moment. No ho pensam. Un altre exemple seria com
després de veure una pel·lícula de terror sobre esperits que
apareixen al mirall vegis un al anar-te a dormir. No és real,
solament has estat tota una pel·lícula veient com apareixien
esperits al mirall, que es dirigeix al teu subconscient, i més la
por... Aquest exemple també serveix de resposta a la segona
pregunta, on els errors perceptius com aquestos (o veure persones,
escoltar coses,...) poden sí provocar inseguretat ja que no és res
formós escoltar o veure alguna cosa que no hi existeix.
* Les il·lusions perceptives desapareixen o no desapareixen tan
bon punt ens adonem del seu caràcter il·lusori? Un avió que vola a
molta altura, ens sembla petit encara que sàpiguen que és enorme?
Sí i no. Les il·lusions perceptives desapareixen quan adonem del
seu caràcter il·lusori ja que sabem la veritat sobre aquesta, però
no canvia el nostre punt de vista sobre ella. Un avió que vola a
molta altura, està clar que ens sembla petit, per a mi i per a
tothom que sigui humà ja que per qüestions de la nostra vista i
distància no ho podem veure a mida real però també tothom sap que
un avió es un medi de transport enorme.
* L'atenció és una
part necessària en el procés perceptiu?
Sí. Per assimilar, per percebre, per saber què hi passa,
l'atenció és el mecanisme bàsic, ja que amb l'atenció ens
concentren en allò què ens interessa i passa.
* Per què
(sense valorar-ne la quantitat) un producte car ens sembla millor que
un de barat?
No només perquè siga de una millor qualitat sinó que també
perquè ho tenim ja com a costum. És com dir per exemple: Tinc set,
em compraré doncs una Coca-Cola. Vull un ordinador dels bons. Em
compraré, doncs, un Mac. Si aquestes marques de productes no
estiguessin tant a prop nostre (televisió, tendes, anuncis, carrer,
promocions...) no sabrien sobre elles, tenint doncs, una necessitat
nul·la sobre aquestes.
* Aprenem a percebre? Com la nostra
cultura afecta la percepció?
Crec que ja percebem les coses des
de petits, un nen gira el cap a aquella direcció de la qual ha
sentit el soroll o es mou de forma molt animada al veure que la
persona que s'apropa és la seva mare. Però a més de percebre, crec
que milloram les nostres percepcions i sí que la cultura afecta la
percepció. Una persona que ha nascut i viscut en Hawaii per exemple,
mai veurà les coses com una persona de cultura musulmana.
* Què és el que distingeix el soroll de la música? La música
és el perfum de l'oïda?
El soroll no té perquè ser un soroll pesat però es un soroll.
La música ja es la formació en harmonia de molts sorolls què degut
a la nostra capacitat de percebre, no sentim cada soroll per separat,
sinó que tots els sorolls junts, fent així, la melodia d'una
música.
* Quines característiques d'un estímul atrauen
l'atenció?
Principalment atrauen la nostra atenció aquelles coses que em
cridem l'atenció. Després parlaríem sobre el control de l'atenció.
Si tenim la nostra atenció controlada, sabrem el què veure per a
sentir-lo, però si no es així, la ment divaga, canviant la seva
atenció a diverses direccions.
* Heràclit deia que "mals
testimonis són els ulls i les orelles per als qui tenen ànima de
bàrbars". Hi estàs d'acord?
Heràclit quan diu “ànima de bàrbars” es refereix a aquelles
persones que bones no són, que el percebre, sentir, valorar no ho
fan, ser un persona “bruta”. Així què amb aquesta cita, diríem
que aquelles persones dolentes, sí tenen ulls i orelles per sentir i
percebre les coses però com les seves perspectives no són les
“correctes”, solament veuríem, doncs, aixó, mals testimonis,
experiències dolentes, res bel o satisfactori.
No hay comentarios:
Publicar un comentario