Activitats finals tema 5 - L'aprenentatge.

ACTIVITATS TEMA 5 – APRENENTATGE.

A. Quines són les diferències més significatives entre l'aprenentatge animal i humà?

Diferències: - L'home és mes fàcilment motivat cap a una tasca especifica, respon a una gamma mes àmplia d'incentius.

- L'home té millor control de les seves emocions. És menys propici a confondre's. Empra major determinació i destresa en fer front a un problema.

- L'home és millor observador. Veu moltes característiques de les coses, de les persones i de les situacions que estan fora de l'abast de la percepció dels animals. És més apte, que els animals, per veure associacions pertinents i per diferenciar entre les parts d'un tot.

- Per mitjà de l'ús de símbols (llenguatge, nombres, mapes, models), l'home té més capacitat per considerar verbalment alternatives sense haver de recórrer a moviments purament físics. Sent molt mes fàcil combinar els símbols que realitzar les operacions que ells representen, l'home pot assajar més possibilitats en un temps donat. Les diferències indicades anteriorment permeten a l'home aprendre més ràpidament que a l'animal. Les dues últimes diferències són les més importants perquè brinden a l'home l'oportunitat de resoldre problemes per un mètode que els animals no poden emprar: el de RAONAMENT. Els animals han d'assajar físicament els seus reflexos. Els éssers humans no es limiten al raonament per a la solució dels seus problemes.

B. Semblances i diferències entre el condicionament clàssic i l'instrumental.

En les dues teories hi ha un estímul que provoca una resposta.

Les dues formen els alguns dels tipus d'aprenentatge humà.

En elles s'experimenten amb animals.

En aquestes dues teories és necessari l'estímul com a forma d'aprenentatge.

Les semblances entre el condicionament clàssic i instrumental és que al clàssic s'empra campanetes, metrònoms i llums. En l'instrumental el premi i càstig. El condicionament clàssic utilitza un estímul incondicionat que al condicionament instrumental aquest estímul es presenta controlant la conducta. L'acció dels presents no és directa, mentre que en l'observacional hi ha una acció directa al subjecte. Al condicionament clàssic la modificació de l'estímul no suposa la modificació de la conducta. En el l'instrumental, la modificació de l'estímul, sí modifica la conducta.

C. Diferències entre el reforçament negatiu i el càstig?

Les dues són, certament, dues formes bastant cruels de controlar el comportament. Però, el mateix? És fàcil pensar que sí, encara que hi ha diferències importants.

El càstig no és un reforçador: no té com a missió intensificar la conducta que ho produeix sinó més aviat el contrari. Recorda que el reforç negatiu és una tortura: Quan la persona emet la conducta desitjada, li retirem el peu del coll. En canvi, en el càstig quan emet la conducta NO DESITJADA és quan li posem la sabata damunt de la nou.

Del reforçament negatiu aconseguim alguna cosa encara que sigui alliberar-nos d'un sofriment; amb el càstig, ens ho generem. Quan administrem un càstig a una conducta concreta l'estem associant a conseqüències negatives, mentre que en reforçar negativament una conducta estem alliberant a la persona d'una part del seu sofriment.

D. El sistema d'ensenyament actual és coherent amb les diferents teories de l'aprenentatge? Raona la resposta.

No exactament ja que avui dia l'ensenyament als instituts és vist, aprovat i ensenyat de manera molt mecànica i igual, fent que tothom treballi a les mateixes proporcions i circumstàncies, el que per a mi em sembla bé ja que així es pot aprendre a lidar amb altres persones i opinions però no aprendre a treballar per tu mateix i tampoc no són totes les persones que treballen bé en grup (a mi per exemple, no m'agrada gens fer un treball en grup), no són totes les persones que aprenen bé en conjunt, etc. Però el que realment fa el col·legi és què siguem màquines destinades a unes poques opcions (opcions de les quals només podràs obtenir si tens bones notes i si no dius una paraula a classe). És complicat i difícil ser tu mateix en un sistema que vol que tothom sigui igual, així que dic que no, el sistema d'ensenyament avui dia no és coherent amb les tècniques d'aprenentatge. Tampoc no vull dir que no té res a veure i que no és coherent del tot sinó que pareix que el sistema educatiu sí vol aconseguir d'altres maneres alumnes educats i cultes però costa. La majoria de les vegades la matèria a ser donada no es presentada de manera interessant o almenys, no avorrida, fent així que caigués el sistema a la mecànica de empollar-escopir-ho al examen-empollar-escopir-ho al examen... El que significa a la fi què això no es aprendre.

E. A qui imitam com a models socials? Com aprenen els joves a fumar i a beure?

Imitam com a models socials totes aquelles persones -de preferència majors- que tenim al nostre voltant i que com a mínim les veiem sovint, fent amb què nosaltres tinguem aquesta necessitat de semblar-se a ells, sigui físicament o de qualsevol altra manera de la qual es pugui imitar. Com per exemple, els germans més vells. De petita volia ser com la meva germana, sempre la havia vist millor que jo i per això, la imitava en tot que feia. Els joves aprenen a fumar i a beure per culpa -abans de res- de la societat que vivim avui dia, on si aproves un examen, et vas a algun lloc a festejar-ho i com ho fas? Bevent. Així també com els fumadors, un jove comença a fer-ho perquè veu que els seus pares ho fan i el grup més popular del col·legi també ho fa! Perquè no fer-lo tu també? A la adolescència els joves no tenen maturitat suficient per escollir per ells mateixos i es deixen llevar molt fàcilment i sent així, accepten fumar, beure o també més coses per sentir-se igual que els altres, tan popular com els altres, etc.

F. Assenyala dues formes d'aconseguir que un comportament es repeteixi i dues maneres d'impedir o evitar un altre comportament.

Fer que qualsevol comportament sigui repetitiu té a veure amb les respostes guanyades en aquest tipus de estímul. Per exemple, el gat arribà a la teulada de la casa de la veïna i troba que hi ha menjar. Ho menjara i s'anirà cap a la seva casa una altra vegada. Al dia següent, el gat amb fam i sense tenir el què menjar, anà a la teulada de la casa de la veïna una altra vegada a veure si hi ha menjar, just com l'altre dia. I així ho es. El gat una altra vegada torna a menjar i se'n va. Aquest gat, al dies següents anirà amb seguretat a la teulada de la veïna perquè sap que allí tindrà menjar. Una altra forma d'aconseguir que un comportament es repeteixi i ara em refereixo a un humà, diríem que es el “veure i aprendre” visualment. Per exemple, una nena sempre ha tingut bones notes i és molt bona al·lota a l'institut. Els seus pares hi són molt contents amb ella i no deixen de donar-li petons i dir-li que bona i que intel·ligent és. El seu germà, que fa tot el contrari, no rep cap petó o bones paraules i encara que persisteix, desprès d'un temps aquest nen voldrà ser com la seva germana i rebre el mateix que rep ella i per això, el que tindrà que fer serà canviar el seu comportament i repetir-ho per obtenir els resultats merescuts, així com la seva germana. I ara, per impedir un comportament de dues formes, una d'elles podria ser el càstig com a simple i antiga solució o també l'anomenat reforç negatiu que és aquest reforçador que augmenta la nostra conducta perquè en fer aquesta conducta ens lleven alguna cosa que no ens agrada o que volem evitar. Un nen acabarà de menjar-se la sopa (conducta) amb la promesa que no haurà de menjar-se el peix que tant li disgusta (la retirada del peix com a reforç negatiu).

És important no confondre els termes de positiu o negatiu en el sentit de bo o dolent; es parla de reforç positiu sempre que es rebi alguna cosa per la conducta, i es parla de reforç negatiu sempre que s'elimini un estímul aversiu per augmentar la freqüència de la conducta.

H. Fes una llista de deu reforços físics, psicològics i simbòlics.

Com a reforços físics, destacam el material, és a dir, regals com a recompensa o com a forma de lidar amb algú. Com a reforços psicològics diríem que són els somriures, les felicitacions, les bones paraules... Com a reforços simbòlics, els quals coincideixen molt amb els psicològics, destacaríem les abraçades, les mostres d'afecte, les situacions en les quals és dona alguna cosa en canvi d'altra, com per exemple “si et regalo allò, deixaràs de molestar-me.”

ACTIVITATS DEL TEXT “VIURE ÉS APRENDRE” de Guy Claxton.

1. Què significa aprendre? Com sabem quan hem de perseverar o desistir en un aprenentatge?

Com l'autor del text mateix diu, “aprendre és una estratègia de supervivència que entranya riscos i promeses de recompenses. Requereix capacitat per a tolerar la frustració i la confusió; actuar sense saber què succeirà, viure en la incertesa sense sentir-se insegur.” És a dir, aprendre és viure. Per exemple, ara mateix tinc les meves dues mans molt danyades perquè ahir em vaig caure anant en skate. Sí, és dolorós però no passa res! Quan vaig arribar a casa i la meva mare me'l va veure, va soltar unes rialles i va dir “així es com s'aprèn!”.

Mai hauríem de desistir d'aprendre alguna cosa, no existeixen les coses impossibles d'aprendre, només falta de temps i voluntat. És el mateix que dir a un mono, elefant i peix que tots pujassin un arbre. És evident que el mono ho aconseguirà amb molta més rapidesa i millor que els altres. El que jo vull dir amb això es què hi ha persones i persones, situacions i situacions i encara que costi, mai es impossible aprendre qualsevol cosa.

2. Quins són els principals elements de la caixa d'eines d'aprenentatge?

Primer hi ha la immersió directa en l'experiència i les eines pràctiques d'exploració, investigació i experimentació que l'acompanyen. Quelcom d'aquest tipus d'aprenentatge se centra en el món físic, però una gran part és social, implica interacció i imitació, els mitjans principals pels quals les persones es comuniquen unes a les altres les seves habilitats pràctiques. Després hi ha la imaginació i les habilitats de la fantasia, la visualització i la narració, que ens permeten crear i explorar mons hipotètics. A continuació, vénen les habilitats intel·lectuals del llenguatge i el raonament, a través de les quals es por segmentar, analitzar i comunicar l'experiència. I finalment hi ha la intuïció, un nom general per a la família dels processos més subtils i receptius pels quals noves idees germinen i es desenvolupen.

3. Segons Guy Claxton, en què consisteixen les tres “R” de la facultat d'aprendre, que són: resistència enfront de la incertesa, recursos i reflexió?

Aquestes tres “R” consisteix en exactament això que vaig explicar més enrere sobre la situació de les meves mans danyades per culpa d'anar en skate. Un altre exemple seria que quan ets petit aprens a anar en bicicleta però si caus tres vegades i et fas danys, deixaràs d'anar-hi perquè deixa d'agradar-te-ho. (Em va passar a mi). Però això no s'ha de fer ja que després d'aquest episodi solament vaig aprendre anar en bicicleta amb quinze anys (només per la vergonya de dir als meus amics que no sabia anar en bicicleta cada vegada que em cridaven per anar d'excursió). I crec també, què es a això a què es refereix Guy Claxton, es refereix al fet de què tenim que caure amb els braços oberts a qualsevol tipus d'aprenentatge i a qualsevol tipus de situació en la vida també. Ens farem dany, plorarem potser però aprengueren!

VERITABLE O FALS? JUSTIFICA LA TEVA RESPOSTA.

- El càstig físic o psíquic ensenya agressivitat.

Veritable. Però només dic veritable per les raons de què la MAJORIA de les vegades sí que els càstigs físics o psíquics ensenyen agressivitat ja que com el propi nom ho diu, son càstigs físics (deixar a algú sense menjar, fer dany físic de qualsevol manera sigui aquesta molt rellevant, etc...) i també els càstigs psíquics (deixar a algú a casa sense poder sortir, insultar-lo amb totes les paraules més dolentes que poden existir, fer escollir entre una cosa o altra, imposar ordres no necessaris, etc...).

- Els reforçadors donats als nens, com les joguines i els dolços són suborns.

Fals. Perquè els reforçadors que són donats als nens són tipus de recompensa per fer-los contents i sí, dins d'un context podrien dir que són suborns però quan tens per exemple un nen petit com a fill i tens també problemes amb ell de comportament (per exemple), les coses funcionaran millor si hi ha aquest reforç com a recompensa d'alguna cosa que hagi fet bé o no hagi fet malament però clar, això es utilitzat amb nens perquè encara són molt petits per a entendre-ho i sembla ser “passable”. Avui dia, si em porto malament la meva mare no em llevarà els dolços sinó que em llevarà el cotxe, el mòbil...

- Les fòbies són pors fundades i racionals.

Fals. Existeixen molt de fòbies què no és sap d'on provenen i la majoria d'elles també són de caràcter irracionals, és a dir, que no ho sabíem, que no poden evitar-ho, entre altres. Per exemple, des de petita sempre m'ha agradat moltíssim pintar, rascar i fer encara més dany a les meves ferides, als punts negres del nas, a l'acne que surt a la meva cara de vegades, etc. Fa poc de temps que vaig veure per Internet un article parlant sobre un tipus de fòbia que es diu “tropofòbia”, és un tipus de fòbia en relació a les coses amb buits circulars molt petits i junts. Mentre mirava les fotos, el meu estómac va donar voltes, em vaig posar nerviosa però a la mateixa vegada no podia deixar de mirar les fotos. Molt, molt rar i no tinc idea d'on pot venir aquest tipus de por i sensacions estranyes sobre aquest tipus de figures.

- Les conductes no es poden desaprendre.

Fals. Hi ha conductes que sí es poden desaprendre com deixar de parlar anglès per anys i després que es costi molt parlar una altra vegada, esquiar una vegada fa anys i que desprès que ho facis, et resulta molt difícil fer-lo una altra vegada... Però totes aquestes situacions són qüestions de situacions que varen ser oblidades per la falta de pràctica en aquestes conductes. Per exemple, mai ens oblidarà banya-nos i rentar-nos perquè ho fan tots els dies.

- És possible modificar la conducta de mossegar-se les ungles d'un adolescent.

Vertader. Per exemple, posant pinta-ungles de piments a les ungles (sí, existeixen i la meva mare ho fa fer amb la meva germana). Un altre exemple seria el reforçador positiu. “Si deixes de menjar-te'ls et donaré un regal...”, sempre amb una recompensa que després d'un temps, amb sort, deixarà de passar sense la necessitat de reforçadors o altres.

- En tota conducta podem distingir components cognitius, fisiològics i motors.

Vertader, ja que tots aquests components fan part del nostre organisme, ment i cos. Un tipus de conducta en la qual utilitzem els components cognitius, fisiològics i motors seria anar en bicicleta.

- La fatiga, les malalties i els fàrmacs produeixen efectes de poca durada sobre la conducta.

Vertader. Totes aquestes circumstàncies ens podem passar, però s'aniran tan aviat com sigui possible, ja que la fatiga no és per sempre ni les malalties (la majoria), i tampoc l'efecte dels fàrmacs.

- Si volguéssim establir un hàbit perdurable en una persona és millor reforçar-lo de manera intermitent que no pas fer-ho cada vegada que manifesta la conducta.

Vertader. Correcte, ja que l'hàbit i la costum tenen gran importància al fet d'aprendre alguna cosa nova que no ens és pròpia i la manera de fer-ho és reforçar-lo cada vegada que sigui necessari, correcte i útil, no només quan manifesta una conducta no desitjada.

- Aprenentatge i maduració són sinònims.

Vertader. Un nen de 2 anys, encara que els seus pares ho ensenyen, no podrà còrrer perquè encara no sap ni caminar correctament, ja que és un nen i no té capacitats ni maduresa suficients per fer-lo.