Dietari de la setmana (27/01 - 31/01).

Dietari de la setmana (27/01 – 31/01).

Una setmana més hem passat ja i hem fet des de activitats orals en classe fins a treballar el nostre treball de fin de trimestre i he de dir que parlaré i em centraré molt més en un dia específic d'aquesta setmana que va ser el dia en el qual la nostra professora ens va posar un documental espanyol anomenat “La educación prohibida” que encara que no ho hagi vist sencers, em vaig identificar moltíssim. Parla de què la escola ha complert ja més de 200 anys d'existència i és fins i tot considerada la principal forma d'accés a l'educació. Avui dia, l'escola i l'educació són conceptes àmpliament discutits en fòrums acadèmics, polítiques públiques, institucions educatives, mitjans de comunicació i espais de la societat civil. Des del seu origen, la institució escolar ha estat caracteritzada per estructures i pràctiques que avui es consideren majorment obsoletes i anacròniques. Diem que no acompanyen les necessitats del Segle XXI. El seu principal fall és troba en un disseny que no es considerat la naturalesa de l'aprenentatge, la llibertat d'elecció o la importància que tenen l'amor i els vincles humans en el desenvolupament individual i col·lectiu. A partir d'aquestes reflexions crítiques han sorgit, al llarg dels anys, propostes i pràctiques que van pensar i pensen l'educació d'una forma diferent. “L'Educació Prohibida” és una pel·lícula documental que proposa recuperar moltes d'elles, explorar les seves idees i visualitzar aquelles experiències que s'han atrevit a canviar les estructures del model educatiu de l'escola tradicional. Com havia dit abans, em vaig sentir molt identificada amb aquest documental ja que em va passar el mateix que el passa a un dels protagonistes del documental. L'al·lot escriu què pensa sobre el seu institut i la professora el crida dient-li que no pot presentar o llegir alguna cosa d'aquella mena ja que no és res bo per a l'institut i que tot el què diu, tampoc és veritat. El jove desconcertat li respon que el que s'havia de fer era escriure el què pensava i així ho era. Llibertat d'expressió nul·la als instituts avui dia. A mi em va passar exactament el mateix. A més d'estar d'acord amb tot el parlat al documental, em vaig sentir feliç i trista al mateix temps ja que vaig veure per primera vegada molts de persones, tant alumnes com professors que varen reconèixer el que s'estava fent als col·legis avui dia i que res d'allò era bo. Jo sempre vaig pensar el mateix i em sento feliç per saber que molta gent més també ho pensa però per un altra banda, trista, per saber que si tanta gent ho sap, perquè no canvien? Tant alumnes com professors? Què i com serà l'institut que estudiaran els meus fills? Una vegada més, és posat a l'aula de Psicologia un altre documental que em vaig agradar moltíssim, totalment del meu interès, de la actualitat, de la veritat d'avui dia que quasi ningú vol veure.