Activitats Tema 7 - Pensament.

Activitats del tema 7, text adaptat de Friedrich Nietzsche: Schopenhauer como educador.

1. Què és l'educació per a Nietzsche? Què significa l'educació com a alliberament?

L'educació per a Nietzsche és, més a més, la forma de poder pensar per tu mateix i és exactament això a què es refereix quan parla d'un tal alliberament a partir de l'educació, és a dir, la forma d'un pensament lliure però més important que això, la forma d'un pensament lliure que prové d'un PENSADOR lliure sense temors d'ell mateix o d'una societat que sembla governar-te i imposar-te els límits.

2. En la societat, podem viure sense pensar? Es valora més la creativitat o la mandra? Per què no podem conformar-nos a ser mediocres?

Poder, podem, però la vida no seria fàcil ni del tot vertadera, ja que si no pensam al dia d'avui, estaríem obligats a fer tot allò que ens demanem, caure en la rutina de tots el dies, no donar ni protestar mai sobre la nostra opinió, entre altres... És evident que es valora més les habilitats d'una persona creativa abans què d'una persona mandrosa. No ens conformen a ser mediocres (o la majoria de nosaltres) perquè l'ésser humà té aquesta cosa de voler i de ser sempre més, i les condicions de la nostra societat i de tot el què passa al voltant nostre no és suficient, no ens deixa “volar”, no ens deixa contestar al què ens diuen... En resum, tothom vol fer i ser alguna cosa molt més gran de el què és i moltes vegades som prohibits per les circumstàncies, societat, criteris, formes de veure la vida, models, egos... fent que tinguem impaciència per ser com tots els altres i seguir aquest arquetip que tothom fa part.

3. Moltes vegades, per què pensem una cosa i en fem una altra? Per què diem una cosa, però la sentim de forma molt diferent?

Quan pensem una cosa i fem una altra, podríem dir que aquest seria el resultat d'una vida controlada no per tu i els teus pensaments sinó que per el pensament general de tot una societat o opinió, fent que tu, simplement, no facis el què realment vols fer o creus què el que penses no és correcte, no té sentit. Diem una cosa i la sentim de forma molt diferent perquè no podem expressar el que sentim, perquè hi ha vegades que ni nosaltres mateixos saben què és allò que estem sentint.

4. Qui són els semidéus que pretenen portar-te a través del riu de la vida?

No estic del tot segura però crec què l'autor és refereix en aquesta part del text a què durant la nostra vida, de la mateixa manera en què apareixeran persones i experiències dolentes, també apareixeran persones, experiències i oportunitats de les quals hauríem de tenir en compte i gaudir-les perquè la vida en si mateixa no és fàcil i segons l'autor, només tu escriuràs el llibre de la teva vida però una ajuda sempre serà ben vinguda.

5. “L'home és un déu quan somia, i un captaire quan reflexiona”, com pensava el poeta F. Holderlin?

Una altra vegada no estic segura de la resposta a ser donada però crec què amb aquesta frase del poeta, F. Holderlin es referia a què un home quan somia, és a dir, quan no té cap control sobre el què pensa i és evident, sobre el que somia, no pot raonar distorsionant la realitat, no pot donar i modificar les circumstàncies d'un fet a partir del seu subjectivisme i per això els somnis poden ser una mica confusos i estranys ja no has tingut control sobre ells, ja que no saps perquè moltes vegades vares somiar allò o el altre, però ho has fet i d'una manera viva i vertadera. Quan un home reflexiona, és un captaire, segons el poeta. I un captaire perquè com havia dit abans, la nostra conducta, pensament, la pròpia ment, societat, persones, circumstàncies, entres moltes més, embruten els nostres pensaments que fan els nostres actes i aquestos la nostra conducta i aquesta la nostra vida...

Activitats del tema 7, pensament.

0. Què és el pensament? És el mateix que el raonament? La funció del pensament és guiar la conducta humana?

El pensament pensament és una activitat mental que requereix esforç, suposa una actitud

lliure i creadora, estar disposat a assumir el caràcter enigmàtic de la vida i donar

un sentit al que pensem i fem. És molt semblant al pensament i tots dos van junts però el raonament és una activitat mental que consisteix a connectar unes idees amb unes altres segons certes regles. Aquesta capacitat humana està present en totes les tasques intel·lectuals i en moltes activitats humanes, quan utilitzem el pensament per a resoldre problemes teòrics i pràctics. El pensament permet que cada persona sigui capaç de mirar i entendre el seu món de forma autònoma.

1. Què s'estima més la gent raonar sobre situacions concretes o abstractes? Quina és la tasca més difícil?

Sobre les situacions concretes ja que són més fàcils i hi són a l'abast de tothom, són coses pot ser del dia a dia, coses simples, que poden ser tocades. Més difícil és el raonament sobre qualsevol situació abstracta ja que aquesta com el seu propi nom ho diu, no pot ser concreta, no pot ser tocada ni vista, només imaginada i sentida pels sentits interns.

2. El pensament implica representacions simbòliques de fets i objectes no presents en la realitat?

Sí, a això podem dir què és la imaginació del pensament.

3. Prendre una decisió ràpida és un senyal de força i saviesa? Com podem prendre decisions sensates?

No té perquè. Justament prendre una decisió de forma ràpida pot ser un engany, ja que no pensem o analitzen la situació amb calma i de manera que hauria de ser feta. Per prendre decisions sensates, la primera cosa que cal fer és no actuar sense reflexionar, la segona cosa és pensar en totes les alternatives que són al nostre abast (quina és la millor?) en tercer lloc, anticipar les conseqüències de les nostres accions (bones o dolentes), segons els objectius que perseguim, i finalment, actuar.

4. Estar obert a diferents alternatives de pensament ens distreu o confon? És un signe de debilitat canviar d'idees?

No i no. Justament funciona a revés. Estar obert a diferents alternatives de pensament ens pot confondre però ens donarà més possibilitats d'aconseguir o veure allò que buscam. És una forma d'aconseguir el mateix amb diferents tècniques. Tampoc és un signe de debilitat canviar d'idees ja que si aquestes canvien, serà perquè canvien nosaltres també, perseguint el què volen ser o fer, així que el canvi d'idees mai seria considerat una debilitat i sí una forma de força què significa que un no ha desistit del què pensa/vol.

5. Les persones prefereixen raonar sobre situacions concretes o abstractes? Quins factors redueixen la nostra capacitat de raonar amb lògica?

Concretes, ja què com ho havia dit abans, són les situacions més fàcils de reconèixer, conèixer, haver-les vist i sentit amb els sentits externs. Són simples i habituals. Bé, els factors que redueixen la nostra capacitat de raonar amb lògica serien aquells factors que alteren la nostra consciència i com a exemple podrien dir: les drogues, el cansàs, l'estrès, la rapidesa de pensaments, factors externs i interns abusius (com la fam, la calor, els nervis) entre altres.

6. L'habilitat de resoldre problemes depèn dels èxits i els fracassos del nostre passat?

No. Tampoc té res a veure. Podem canviar la nostra manera de pensar a millor si volem i només seguirà cometent els mateixos fracassos aquells que ho volen, perquè el pensament fa però l'experiència ensenya, així que mai en la vida podem pensar que per no haver aconseguit una cosa, aquesta ens prohibeix d'aconseguir una altra.

7. Què fa que una persona sigui creativa en la vida quotidiana? Quines diferències trobes entre les persones creatives i les que no ho són? Podem aprendre a ser creatius?

Una persona que sigui creativa en la vida quotidiana és aquella persona que no segueix ni s'acomodà a la seva rutina de cada dia. Les persones creatives, a part de ser, doncs bé, creatives, semblen quasi sempre més feliços ja que una persona creativa serà aquella que dirà “per a mi, aquest got és medi ple” mentre que una persona no creativa dirà “per a mi, aquest got és medi buit”. Les persones creatives tenen més sensibilitat per a detectar els problemes, l'actitud oberta i fluïdesa d'idees, originalitat abans de tot, una capacitat d'anàlisi i síntesi que persones creatives no ho tenen. Sí, si que podem aprendre a ser creatius, a partir del canvi de pensaments i de hàbits diferents al d'ara. El sociòleg britànic Graham Wallas, a la seva obra “ L’art del pensament” descriu el procés creatiu com una seqüència de quatre fases:

Preparació (recopilació d’informació). Recopilar informació mitjançant

observacions, lectures, viatges i experiments. Incubació (procés inconscient). Procés d’anàlisi i maduració de les idees

rellevants. Il·luminació. Consisteix en la inspiració o l’aparició sobtada i intuïtiva de noves idees. És quan sorgeix l’acte creatiu. Verificació. Es comprova si la solució és original, pràctica i factible.