Dietari de la setmana (20.1 - 24.01)

Aquesta setmana del dia 20 de gener fins al 24 de gener varen avançar molt del tema nou que havíem començat aquest trimestre, que és el tema sobre l'aprenentatge i si no m'equivoco, en aquesta setmana següent que entra, ho acabarem. El dilluns, a part d'estar veient sobre el que era l'aprenentatge observacional i social (dels quins he estat parlant en el dietari anterior), vam veure un vídeo que feia referència a l'aprenentatge social i que em va semblar bastant interessant. El video estava fet per uns estudiants de Psicologia de la universitat i tractava d'un nen que vivia amb la seva família i que semblava ser que les coses a l'institut no anaven molt bé ja que era mandrós i irresponsable i sent així, treia males notes, fent amb que els professors cridessin a la seva casa per queixar-se. La mare, amb poca veu d'autoritat, li deia que estudiés i que canviés d'actitud, però el nen solia fer-li cas omís a la mare i les coses no canviaven. En canvi, la seva germana major que també anava a l'institut, treia molt bones notes i en fer-ho i ensenyar-li-ho a la seva mare, aquesta s'alegrava per ella i l'animava a seguir endavant, amb afalacs i bon tractament. El final del video ens sorprèn perquè el primer que fa el nen a arribar a casa després de l'institut, és agafar un llibre i no el seu PSP i començar a estudiar, així com feia la seva germana cada dia. Aquest video ens fa veure que mitjançant el vist cada dia a la seva casa, es converteix en costum, i el nen en veure la seva germana sempre millor que ell en diferents aspectes, sigui en l'institut o amb la mare, també va voler ser igual i per arribar a això, hauria d'estudiar i portar-se millor, exactament el que va fer en acabar el vídeo. En la nostra classe següent seguim veient altres vídeos que ara feien referència a l'aprenentatge cognitiu i destaco el vídeo de la pel·lícula Toy Story on apareixen diverses escenes de la pel·lícula representant la taxonomia de l'aprenentatge la quin ens diu que en la vida quotidiana existeixen infinitat de coses diferents que només podem comprendre si les classifiquem. Les classificacions serveixen per agrupar els objectes segons les seves característiques comunes, ens permeten ordenar medicines, obres d'art, conceptes o teories que com a exemple diríem que és el traduir, dir d'una altra manera, redefinir, reorganitzar, diferenciar, distingir, explicar, demostrar, completar, predir, determinar, etc. Igualment, torno a destacar un dels videos sobre l'aprenentatge observacional que aquesta vegada, és el d'una nena que juga amb la seva nina muntant la seva pròpia història i aquesta història es fa viure com si la nena fos el pare i la nina la mare. El joc comença calmo però després la nena s'altera i comença a insultar-li i donar-li cops a la nina, i si haig de dir, uns insults bastant grollers i un atac de violència forta. En veure-ho, no entens el sentit o simplement penses que la nena no està molt bé psicologicament parlant, però en arribar la mare a casa i veure com anava la situació, es queda estàtica sense saber que dir, fins que arriba el pare i diu "Hola carinyo estic a casa!", i aquí sí entenem que la nena no fa més que imitar el que veu a la seva casa que suposo que serà molt sovint, ja que actua segura i sense dubtes en les paraules que usa, copiant la relació que té el seu pare en relació a la seva mare. Ho veu normal i quotidià però simplement no ho és. Bé, al dia següent a classe vam estar fent el treball del trimestre i a l'últim dia de classe de la setmana, vam estar treballant amb les nostres anotacions del tema que parlaven dels aprenentatges conductuals, els quins els psicòlegs conductuals defineixen com els canvis en la conducta amb certa durada generat per l'experiència. Gràcies a les coses que els succeeixen els qui aprenen adquireixen noves associacions, informació, capacitats intel·lectuals, habilitats, hàbits i aspectes per l'estil, en endavant, actuen de manera diferents i poden quantificar-se aquests canvis. Una vegada que has après alguna cosa, la conducta canvia i és notori.