Tema 9: Activitats prèvies part I.

Tema 9. Personalitat i vida afectiva.

Activitats prèvies:

1. Respon:

· L'ésser humà neix amb una personalitat determinada o pot modificar-la durant la seva vida?

Tot ésser humà neix amb unes característiques pròpies que més o menys s'aniran agafant forma al llarg de la seva vida però està clar que pot ser modificada encara que depèn molt de cada cas. Per exemple, un senyor de 84 anys sempre fuma el seu cigarret a les tres hores. Si no ho fa, es posa nerviós i fins i tot pot desmaiar-se. Si vol deixar de fer-lo, tindrà que deixar de fumar-lo a les tres hores però serà molt difícil ja que porta molt d'anys fent el mateix i és segur que d'una manera o altra, es posarà molt nerviós.

· Què és la personalitat? És el mateix que el temperament i caràcter?

La psicologia de la personalitat intenta descriure, classificar i explicar els elements constants del funcionament psicològic humà. La paraula persona deriva del grec prosopon, que era la màscara que utilitzaven els actors en les representacions teatrals. Sovint el terme personalitat s'associa amb un criteri d'atractiu social. Es creu que un individu té personalitat si posseeix algunes de les qualitats que els altres admiren o elogien. El temperament consisteix en l'herència biològica rebuda i per tant és difícil de canviar o modificar. El caràcter es forma pels hàbits de comportament adquirits durant la vida. La personalitat només és la conjunció del temperament i caràcter en una única estructura.

· A què són degudes les diferències individuals de personalitat? Quins factors socials influeixen en la construcció de la nostra personalitat?

Les diferències individuals de cada personalitat es desenvolupa perquè encara que aquesta parteixi de l'herència genètica i de l'ambient de l'individu, també parteix fonamentalment de l'aprenentatge social i de les experiències personals de cadascú que totalment individuals i subjectives. Els factors socials que influeixen serien per començar el col·legi, les nostres amistats, la nostra família, la nostra cultura i fins i tot els nostres veïns.

· Quines diferències i avantatges trobes entre el fet de ser introvertit o extravertit?

És evident la diferència entre una persona introvertida i extravertida ja que són justament el contrari. Una persona extravertida sempre serà més alegre, feliç, contenta, animada, simpàtica, afectiva, xerraire, entre molts altres de caràcter positiu. L'avantatge més gran que puc veure en una persona extravertida és la seva habilitat per fer amics i no tenir aquest por de arribar o d'estar a lloc si no coneixes a ningú. Una persona extravertida no se preocuparà d'això, perquè sap que quan arribi, parlarà amb tothom. Les persones introvertides són quiets, normalment caminen amb el cap mirant baix, res xerraires i només donen la seva opinió quan creuen que és extremament necessari. Les persones introvertides poden passar per persones empàtiques, mal educades i fins i tot “dolentes” però la realitat no és aquesta, sinó que per a ells, és molt més difícil comunicar-se i deixar-se veure i escoltar. Un avantatge de ser introvertit és el fet de que la persona, almenys per a mi, es tornà misteriosa i com he fet amb un company de la meva classe que sembla ser introvertit, li vaig parlar des de el primer moment i encara que fos tímid, és molt simpàtic i intel·ligent. Només hi ha que tenir paciència i una mica d'entendiment vers a aquestes persones. Cal recordar que no hem triat els nostres sentiments.

· Què recomanaries a les persones que no estan d'acord amb la seva manera de ser?

Diuen que si vols alguna cosa que mai has tingut, hauries de fer alguna cosa que mai has fet. Així que, jo diria a qualsevol persona que vol canviar la seva personalitat que ho faci. Canvia-la! Si no estàs d'acord, canvia-la... però que sàpigues que no és una tasca fàcil i dependent de la personalitat, hi ha vegades que fins i tot és impossible!

· Quan deixa de ser normal la conducta d'una persona i esdevé una conducta anòmala? Quins criteris consideres prioritats per definir la “normalitat”?

Theodore Millon i Roger David assenyalen tres criteris per a diferenciar el funcionament de la persona amb un trastorn de personalitat:

- Presenta una estabilitat fràgil o una carència de capacitat d'adaptació, provoca situacions crítiques i percep la realitat social de forma distorsionada.

- És inflexible des del punt de vista adaptatiu. La personal normal és flexible respecte al paper que exerceix, sap quan prendre la iniciativa i modificar l'entorn.

- Els repertoris patològics que dominen la seva vida es repeteixen com cercles viciosos, provoquen nous problemes i perden oportunitats de millorar.

D'una altra banda, la normalitat pot ser concebuda com la capacitat de funcionar de manera autònoma i competent, la tendència a adaptar-se a l'entorn social de forma efectiva, una sensació subjectiva de satisfacció i eficiència, i l'habilitat d'autorrealitzar-se o d'assolir les potencialitats pròpies. Per tant, l'anormalitat por ser entesa com un dèficit d'aquestes qualitats.

· Quines alteracions o desordres de la personalitat coneixes? Quines en són les causes? Es poden modificar?

Per exemple la personalitat antisocial, la dependent, la histriònica, la passiva-agressiva, la compulsiva... Encara que els factors genètics exerceixen una influència, també és molt important l'efecte de l'ambient, la qual cosa significa que la personalitat no és alguna cosa fix amb el que venim al món, sinó que, en gran part, es veu influenciada i modificada per les experiències viscudes. Els principals factors que intervenen en el desenvolupament d'un trastorn de la personalitat són els següents:

Encara que són poques les recerques realitzades, és possible que existeixin certs factors genètics que intervinguin directament en l'aparició de determinats trastorns de la personalitat. Per exemple, s'ha identificat un gen el funcionament del qual és incorrecte en el trastorn obsessiu-compulsiu. D'altra banda, la influència de la genètica depèn del tipus de trastorn. En alguns, com el trastorn antisocial de la personalitat, la genètica sembla jugar un paper important, mentre que en altres casos, com el trastorn per dependència, sembla que l'ambient exerceix una major influència. No obstant això, en general, sol existir una interacció entre tots dos factors (genètics i ambientals). El maltractament, abús o negligència emocional en la infància semblen jugar un paper especialment important en el desenvolupament de diversos trastorns de personalitat. En particular, entre les persones amb trastorn límit, el 55% ha estat víctima d'abús sexual. Això no significa necessàriament que l'abús sexual sigui la causa, sinó més aviat pot implicar que, en una personalitat amb certa predisposició, el trauma de l'abús va actuar com a desencadenant. La negligència emocional és un altre aspecte important a tenir en compte en l'aparició d'aquest tipus de trastorns. Consisteix a ignorar o no parar esment a les necessitats emocionals dels nens. En alguns casos, la personalitat d'un nen pot ser (per motius genètics) tan difícil de manejar que els pares no sàpiguen com fer-ho i acabin responent amb abús o negligència, agreujant els problemes del nen i propiciant l'aparició del trastorn. L'abús verbal pot tenir també un impacte. En un estudi realitzat amb 793 mares, els investigadors els van preguntar si havien cridat als seus fills i els havien dit que no els volien o amenaçat amb tirar-los. Els nens que havien experimentat aquest tipus d'abús verbal tenien el triple de probabilitats de desenvolupar trastorn de personalitat límit, narcisista, obsessiu-compulsiu o paranoide en l'edat adulta. La personalitat altament sensible: (sobre això et vaig parlar una vegada Antònia!) aproximadament el 20% de les persones tenen el que es diu una personalitat altament sensible. Es tracta d'un patró normal de la personalitat que no té per què crear problemes, encara que són nens molt sensibles a diversos tipus d'estímuls, com la llum, el soroll, les textures, que reaccionen amb gran intensitat davant ells. Poden tenir una major predisposició a desenvolupar fòbies socials o trastorn de personalitat per evitació. No obstant això, tan sol el 10% d'aquests nens desenvolupa aquest tipus de trastorns, per la qual cosa no pot considerar-se un factor especialment important. Amistats, persones significatives, experiències: fins i tot els companys, professors o altres persones significatives poden exercir un impacte, tant positiu com a negatiu. Un nen amb una predisposició a desenvolupar un trastorn de personalitat, pugues no desenvolupar-ho mai si es troba en un ambient sa i protector, però si es troba en situació de maltractament o abús és molt probable que acabi patint el trastorn. Les experiències vitals també juguen un paper important. Per exemple, explica Judith Beck, directora del Beck Institute for Cognitive Therapy and Research, un nen amb tendències obsessiu-compulsives que té pares alcohòlics pot assumir la responsabilitat de cuidar dels seus germans menors, la qual cosa pot ampliar la seva propensió fins que apareix el trastorn. Com veiem, la genètica pot fer que tinguis una predisposició, però l'ambient i experiències que vius poden influir, per bé o per malament, tant en el desenvolupament del trastorn com en el seu maneig i tractament, sent sempre possible el canvi.

· Què són les emocions? Quines són emocions més bàsiques de l'ésser humà?

Són les vivències afectives que apareixen de forma brusca, en forma de crisis més o menys passatgera, més o menys violenta. Es posa en marxa generalment per un estímul extern i van unides a manifestacions de caràcter orgànic. Comprendre i manejar les nostres emocions i les dels altres és molt important per a un bon equilibri emocional. Les emocions més bàsiques de l'ésser humà són l'interès, l'alegria, la por, la ràbia, el fàstic, l'angoixa, el menyspreu, la vergonya, la culpa i la sorpresa.

· Digues tres esdeveniments que et facin por?

Les altures, perdre i/o decepcionar la meva mare o àvia i no trobar allò que m'agrada de veritat.

· Què és l'empatia? Quines professions necessiten persones empàtiques?

L'empatia és aquell sentiment que sents quan et poses al lloc d'una altra persona. Sentir en la teva pell allò que sent ella o ell. Les professions adequades per persones empàtiques serien quasi totes les relacionades amb el treball social però no té un perquè. Una persona empàtica podrà treballar on vol que sent d'aquest manera que és, sortirà victoriosa i plena d'amics.

· Què significa per a tu l'estrès? Quins són els factors principals que et produeixen estrès?

L'estrès és un procés originat per diversos motius generadors de determinades alteracions fisiològiques, cognitives i emocionals. Qualsevol situació amb aquestes peculiaritats pot generar estrès: incertesa, canvi, manca d'informació, sobrecàrrega dels canals de processament, falta de conducte o habilitats...