Treball Memòria.

Aquest treball anomenat "La memòria Humana" va ser un petit treball donat a finals del primer trimestre, i que l'haurien de fer a la tornada. Ho deixo aqui ja corregit amb anotacions de la meva professora. 

En qüestió de la meva opinió, allò que dic és que, una vegada més, podria haver-me esforçat més ja que una nota set no és una nota dolenta pero es podria estar molt millor. Com va dir la meva professora, és difícil corregir els meus treballs pels problemes de compreensió a l'hora de llegir els exercicis i saber quin és qual. Ho tindré en compte per als próxims treballs, així com les faltes d'ortografia, que fins i tot, no són moltes. 

Com tot, el millor a fer per què tant els treballs com les reflexiones et surten bé: fer-lo abans, fer-lo amb organització, amb ganes. 

LA MEMÒRIA HUMANA.

Per Giovanna Vaz.

(Preguntes text).

1> Quines són les principals característiques de la memòria per al psicòleg J. Mª Ruiz Vargas?

A. No hi ha cap possibilitat de comportament o activitat adaptativa sense la participació de la memòria. B. La memòria humana és extremadament fal·lible i imperfecta. C. Els records també són el producte de qualsevol activitat mental que impliqui pensar en quelcom, imaginar-ho, somiar-ho o desitjar-ho. D. L'ús d'informació de la nostra memòria no sempre va acompanyat d'experiència conscient. E. Les dissociacions semblen reflectir l'acció de sistemes diferents de memòria que es caracteritzen per estar interconnectats, representar diversos tipus d'informació i presentar graus diferents de vulnerabilitat a les lesions o danys cerebrals. F. A l'oblit cal entendre'l com el resultat d'una sèrie de processos encarregats d'alliberar els nostres sistemes de memòria d'una sobrecàrrega d'informació, com a resultat d'intents fallits per a recuperar un coneixement concret, com el resultat de processos inhibitoris que impedeixen l'accés a la informació més rellevant en cada moment.

2> Què significa que la memòria és un procés cognitiu? Quina relació hi ha entre la memòria i altres fenòmens cognitius com ara la percepció, l'aprenentatge i l'emoció?

Significa que és el procés pel qual la informació es codifica, s'emmagatzema i es recupera. Es tracta d'un procés cognitiu mitjançant el qual la informació que es recull pot ser codificada, emmagatzemada i al final recuperada quan se li necessita. La relació que existeix es concep la cognició com l'estudi de processos mentals, tals com, percepció, atenció, memòria, llenguatge, raonament i solució de problemes, conceptes i categories, representacions, desenvolupament cognitiu, aprenentatge i consciència. El seu objectiu central és el de comprendre com es desenvolupen aquests processos en els éssers humans, tractant d'explicar el que passa al seu món interior. Per a això ha desenvolupat dos vessants, l'anomenada línia dura o versió forta inspirada en la metàfora computacional, i la línia tova.

La línia dura part del supòsit que el coneixement humà és un procés constant de construcció. L'enfocament que realitza l'analogia entre la ment i la computadora, adopta les operacions que realitza la computadora com a metàfora del funcionament cognitiu humà.

3> Per què la memòria ha estat desprestigiada i se l'ha convertit en el símbol de la repetició i la rutina, en la intel·ligència dels ximples?

Teòricament perquè degut a què la nostra ment tingui falls i oblits, la tenim simplement com a una ajuda per fer tot allò que tenim que fer tots el dies, deixant la ment descuidada, i sense importància al nostres ulls, sent què, la memòria és una habilitat fantàstica que tenim i que pot ser molt millor utilitzada de què hi està sent ara, però nosaltres, inconscients, la deixam al costat, no cuidant-la, fent amb què es esgoti i no es millori. Si tu saps cuidar-te i utilitzar el cap d'una bona manera, la memòria mai et deixarà, al contrari, te ajudarà.

4> Quina importància té la memòria en la vida personal, la història i la cultura (resum de la memòria col·lectiva?).

Memòria col·lectiva és un terme encunyat pel filòsof i sociòleg Maurice Halbwachs que fa referència als records i memòries que atresora i destaca la societat en el seu conjunt. La memòria col·lectiva és compartida, transmesa i construïda pel grup o la societat.

El debat sobre el terme va ser pres per Assmann, que distingeix entre la Memòria cultural i la Memòria comunicativa: mentre que la primera compleix una funció d'emmagatzematge, la segona realitza la funció d'una memòria de tots els dies que se situa en l'actualitat. La teoria de la memòria col·lectiva també es va discutir pels residents de la ex-Hiroshima, i supervivents de la bomba atòmica. La teoria que l'ús de la bomba atòmica havia estat sempre sumar a la memòria col·lectiva del món i servirà en el futur com un advertiment contra aquests dispositius.

5> Valoració crítica del text.

Com gairebé totes les parts del nostre cos, principalment aquelles que estan dins d'uns processos cognitius, són parts d'immens detall i activitat, que sí depenen de nosaltres per a un millor i més clar desenvolupament però són de treballar soles, fent el seu millor, que en el cas de memòria humana, el saber utilitzar-la de millor, sana i organitzada forma, podríem treure-li molt més profit del que realment ens dóna. L'organització mental com a personal, el menjar sa, el no exposar "el teu cap" a ocasions lamentables, entre unes altres, ajuda al fet que estigui la teva memòria en bona forma, donant-te el que li demanes a cada moment desitjat. El text deixa aquests tòpics bastant clars, també afirmant les fallades que sempre tindrà la ment, sent d'ella mateixa. En conclusió, cuidar del cos i ment per tenir una vida més completa amb tu mateix és el que tots hauríem de fer, carregant i entenent que ens diu el cos.

1

ACTIVITATS PRÈVIES: LA MEMÒRIA HUMANA.

* Què entens per memòria? Com funciona? És inevitable la seva decadència al llarg del temps?

La funció principal de la memòria és proporcionar a l'ésser humà una base de coneixements que ens permeti comprendre els esdeveniments que vivim. Funciona a partir de diversos sistemes que ens permeten adquirir, retenir i recuperar la informació que ens arriba de l'entorn a partir de connexions entre neurones. Sí, ja que l'oblit es produeix perquè la persona té una lesió cerebral o per alteracions neurològiques, com, per exemple, la malaltia d'Alzheimer, però no sempre hi ha que ser així, d'aquesta manera.

* No lamentam, en uns casos, l'excés de memòria i, en altres, la seva insuficiència? Per què ens recordem d'unes i no d'altres?

El cervell va creant associacions d'idees, segons les associacions que ja ha fet, que es veuen reforçades o no. Per tant és un procés molt dinàmic, de manera que hi ha informacions que cauen en una "via de recuperació" que es deixa en desús, almenys, de moment (és a dir que no es pot accedir a aquesta informació, i aquesta es "oblida") que bé podrien ser importants, o no. I pel mateix hi ha informacions que s'emmagatzemen amb una via de recuperació transitada, de manera que es pot accedir a elles (recordar-les) i de nou poden ser coses importants o no.

* Per què tenir poca intel·ligència es considera negatiu, i en canvi, un memòria mediocre és quelcom socialment admès?

Com ja havien comentat per aquí abans, les persones no cuiden o presten atenció a la seva memòria. Però el “tenir intel·ligència” està molt lligat a la memòria que tenim (si es que no ho saben). I avui dia, ser intel·ligent és molt més important i ben vist que tenir bona memòria (encara que ambdues coses estiguin totalment connectades), ja que una persona que sap alguna cosa però per exemple, se li ha oblidat, no passa res, perquè almenys ho sap, diferent d'aquella persona que ni recordar-se pot, ja que des de un principi, no ho sap. Crec que és així com pensem.

* Com s'aconsegueix tenir una bona memòria? Coneixes alguna regla nemotècnica?

En l'Antiguitat, les persones no tenien els recursos auxiliars que avui coneixem i només existia l'escriptura i llavors la memòria era un art que havia de conrear-se. Aquest art es va anomenar Mnemotècnia. Algunes regles mnemotècniques són les següents: Mètode de llocs: funciona associant el que volem recordar amb un lloc o un camí que recordem mentalment. Has d'associar cada lloc pel qual has de passar amb una idea important del tema. Hi ha també l'estratègia de la rima, que és un altre procediment útil per a recordar en un ordre determinat paraules que no estan relacionades.

* Per a què serveix la teva memòria? Descriu situacions de la vida quotidiana en què fas servir la memòria.

Quan contest a un examen, quan canto una cançó, quan crido als meus sis cans, quan arribo a l'institut cada matí, quan vaig al meu restaurant preferit i demano el meu plat de sempre, etc...

* Com explicaries que pots recordar amb detall el viatge d'estudis del curs passat (per exemple) i que no recordis el que has llegit deu vegades fa un moment?

Totes les nostres conductes estan guiades per la memòria de les experiències passades. Vegem que hi ha diferents tipus de memòries al llarg i curt termini, fent que la informació emmagatzemada en la memòria es transfereix en part a la memòria a curt termini (el que he llegit deu vegades fa un moment) abans de passar a la memòria de llarg termini (el viatge d'estudis del curs passat).

* L'oblit és una pèrdua de memòria o només una incapacitat passatgera de recordar un nom, lloc o un esdeveniment?

L'oblit és un mecanisme psicològic de defensa: la ment es defensa de les experiències dolores excloent-se activament de la consciència, oblida coses desagradables o històries emocionals negatives. El passat no es pot reescriure, però pot dominar-ne l'impacte.

Veritable o fals? Justifica la teva resposta.

< La memòria només és un magatzem d'informació.

Fals. La memòria conserva i reelabora els records en funció del present i actualitza les nostres idees, plans i habilitats en un món canviant.

< La memòria té una capacitat il·limitada de guardar informació.

Fals. No saben si la memòria té una capacitat il·limitada o si es un sac profund en el qual no hi ha limit, però el que si saben és que aquestes informacions guardades no sempre tornen a la ment al moment que desitjam.

< No hem d'aprendre res de memòria.

Fals. No tot és necessari que aprenguem de memòria tot allò que necessitem, ja que aprendre depèn molt més que solament memoritzar, però igualment, a algunes tasques si fa falta utlitzar una mica de la memorització.

< Recordem millor allò quotidià.

Vertader.

< Un record dura sempre.

Fals. Hi ha records molt antics que encara duren a la nostra ment, però no son tots. A demés, aquestos records que duren per molt de temps, cada vegada que els recordam, podem estar recordats de diferents maneres.

< Recordem millor allò que ens cal recordar.

Fals. No sempre, no té un perquè necessari i estricte.

< Recordem reconstruint el passat.

Vertader.

< Les habilitats no s'obliden mai.

Fals. Les habilitats en qüestió de la memorització del cervell, tendeixen a restar-hi no per més temps perquè siguin més importants, sinó solament per què a aprendre alguna cosa utilitzant no només la habilitat de la memòria com també dels locomotors corporals, el cervell fa que la seva duració de comprendre i recordar siguin més fàcils.

< L'oblit és una malaltia.

Fals. Per als psicoanalistes l'oblit és un mecanisme psicològic de defensa: la ment es defensa de les experiències doloroses excloent-les activament de la consciència, oblida coses desagradables o històries emocionals negatives. El passat no es pot reescriure, però pot dominar-ne l'impacte.

< El consum excessiu d'alcohol pot alterar la memòria.

Vertader. Els científics van examinar mostres dels cervells de rates exposades a l'alcohol per determinar com les afectava. L'estudi, que apareix en una edició recent de la revista Journal of Neuroscience, va trobar que les quantitats grans d'alcohol afecten a l'hipocamp i altres àrees del cervell involucrades en les funcions cognitives, com la formació de les memòries.

< Una persona amb amnèsia no té memòria.

Fals. L'amnèsia és la pèrdua total o parcial de la memòria, originada per l'estat neurològic de la persona o per causes psicològiques. Els amnèsics poden perdre els seus referents personals i socials.

< La por augmenta la capacitat de recordar.

Fals. La por disminueix la capacitar de recordar.

Comenta la frase següent: “Quan es descuida la memòria, si no se l'exercita igual que un atleta fa amb els seus músculs, aquesta es debilita. La nostra escolaritat, avui, és amnèsia planificada. “

Aquesta frase començaria amb una afirmació que sembla bastant òbvia, ja que ja sabem sobre què passa amb aquelles persones que no exerciten la ment. O siga, que no llegeixen, que no es informen, que no intenten fer escorços mentals molt grossos, que no estudien, que no fan més que recordar-se de les coses del seu dia-a-dia, etc. L'exercici per a la ment es essencial i necessari. Quan aquesta frase acaba dient que la nostra escolaritat avui és amnèsia planificada, jo diria que es refereix al tipus de sistema educatiu que tenim avui dia. Les escoles treballen amb aquest sistema de “llibre pàgines 100 fins a 200”, on els estudiants estudien alguns dies abans, llegir i memoritzar, - mai intentar entendre-ho – i al dia del examen vomitar tot allò que tens al cap sense saber moltes vegades de què parles. Encara que això es de major culpa per part dels estudiants, els professors i el sistema no ajuden de forma evident, deixant a l'abast una educació precària que no té en compte l'enteniment per si mateix.

TREBALL SOBRE EL TEMA.

- Fes un esquema sobre el tema.

LA COMPLEXITAT DE LA MEMÒRIA ->

La funció principal de la memòria és proporcionar a l'èsser humà una base de coneixements que ens permeti comprendre els esdeveniments que vivim. La memòria conserva i reelabora els records en funció del present i actualitza les nostres idees, plans i habilitats en un món canviant. La memòria no és una realitat unitària, sinó que es compon de diversos sistemes interconnectats amb diferents propòsits i les fallades de memòria poden produir-se a diversos nivells. El problema de la memòria és que no sempre es comporta com voldríem i, de vegades, segueix el seu propi programa: desa informació que no necessitem i, com si volgués empipar-nos, oblida coses que ens agradaria recordar.

NEUROPSICOLOGIA DE LA MEMÒRIA ->

Com adquireix la ment el coneixement del món? Per les connexions entre neurones. Els records estan representats al cervell d'alguna forma, però la naturalesa de l'empremta que ens deixen no és ben coneguda encara. La memòria no és una entitat unitària i homogènia, sinó que consta de diversos sistemes que ens permeten adquirir, retenir i recuperar la informació que ens arriba de l'entorn.

PROCESSOS BÀSICS DE LA MEMÒRIA ->

La memòria té tres funcions bàsiques: recull nova informació, organitza la informació perquè tingui un significat i la recupera quan necessita recordar quelcom.

CODIFICACIÓ – EMMAGATZEMAMENT – RECUPERACIÓ.

ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LA MEMÒRIA -> Els psicòlegs Richard Atckinson i Richard Shiffin van desenvolupar la teoria multimagatzem de la memòria, i van reconèixer tres sistemes de memòria que es comuniquem i interactuen entre si: Memòria Sensorial (MS), regista les sensacions i permet reconèixer les característiques físiques dels estímuls. Memòria a Curt Termini (MCT), desa la informació que necessitem en el moment present. Memòria a Llarg Termini (MLT), conserva els nostres coneixements del món per a la seva utilització posterior.

DIVERSES MEMÒRIES A LLARG TERMINI -> La memòria és un procés fonamental en l'ésser humà perquè es produeixin la percepció, l'aprenentatge o el pensament. Totes les nostres conductes estan guiades per la memòria o les experiències passades. Alguns exemples d'aquestes memòries serien la memòria declarativa i procedimental, explícita i implícita, episòdica i semàntica...

NIVELLS DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ -> Què determina el nivell de processament? Es defensen que els estímuls es processen en funció de la tasca sol·licitada o el tipus d'aprenentatge dut a terme. El nivell superficial de processament atén als trets sensorials que deixa una empremta fràgil que aviat desapareix, perquè les característiques físiques d'un esdeveniment deixen poques empremtes a la ment i la probabilitat d'oblit serà màxima. El nivell intermedi introdueix el reconeixement d'alguna característica, i el nivell profund atén al significat. L'empremta del nivell profund és duradora perquè s'ha processat amb més esforç mental.

RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ -> Recordar és extreure informació de la memòria.

Factors que influeixen en el record: Recordem millor allò que es relaciona amb successos emocionalment significatius. La memòria depèn del context, ja que la recuperació d'un record és més fàcil si succeeix en el mateix context on va ocórrer l'aprenentatge. L'estat d'ànim i el record influeixen notablement. Recordem reomplint els buits de la memòria.

L'OBLIT -> L'oblit és tan important com la memòria: recordar totes i cadascuna de les nostres accions durant tots els dies suposaria emmagatzemar moltes dades inútils. Les causes de l'oblit són: Lesió cerebral, repressió (oblit motivat), interferència, falta de processament, context inadequat...

COM MILLORAR LA MEMÒRIA -> Tots els exercicis memorístics tenen per base algun d'aquests principis generals: atenció, sentit, organització i associació. També destaquen les regles mnemotècniques.

LA MEMÒRIA COL·LECTIVA -> La memòria col·lectiva és un corrent de pensament continu, natural i lligada a la vida d'un grup, mentre que la història és un corrent de pensament artificial que obeeix a una esquematització de tall didàctic. La memòria col·lectiva se situa dins el grup, mentre que la història s'ubica fora d'ell.

LES DISTORSIONS I ALTERACIONS DE LA MEMÒRIA -> Tota persona oblida noms, dates i esdeveniments. Aquest oblit és normal i ningú no ha d'alarmar-se per aquesta desagradable experiència. No obstant això, les alteracions de la memòria poden ser traumàtiques i hi existeixen alguns distorsions de la memòria, tals com el temps, la distracció, el bloqueig, l'atribució errònia, la propensió, etc...

ALTERACIONS DE LA MEMÒRIA -> Podem afirmar que l'objectiu de qualsevol tasca de memòria és interpretar la influència que tenen els accessos passats sobre les experiències i conductes presents. I la memòria no sols pot estar absent, sinó francament alterada. Hi ha una amplia varietat d'alteracions de la memòria com per exemple la amnèsia anterògrada, la amnèsia retrògada, la amnèsia psicògena, la demència senil i la amnèsies funcionals.

És més resum que esquema 1,25

- Defineix els conceptes següents:

Memòria icònica:

La memòria icònica és el registre de la memòria sensorial relacionat amb el domini visual. És un component del sistema de memòria visual, que inclou també la memòria visual a curt termini i la memòria a llarg termini. La memòria icònica s'ha descrit com un magatzem memorístic de molt breu durada (menys de 1000 ms), pre-categòric i d'alta capacitat. Contribueix a la MVCP proporcionant una representació coherent de la percepció visual global durant un breu període de temps. La memòria icònica contribueix a explicar fenòmens com la ceguesa al canvi i la continuïtat de l'experiència durant els moviments.

Memòria ecoica:

La memòria ecoica és un dels registres de la memòria sensorial. Concretament, es tracta d'un component de la memòria a curt termini encarregat de retenir informació auditiva. Aquest sistema és capaç d'emmagatzemar grans quantitats d'informació auditiva durant un breu període de temps (entre tres i quatre segons, encara que alguns autors eleven aquest lapse de temps fins als sis segons). La imatge sonora es manté activa en la ment i pot ser reproduïda durant aquest breu període que segueix a la presentació de l'estímul auditiu.

Memòria procedimental:

La memòria procedimental és la part de la memòria que participa en el record de les habilitats motores i executives necessàries per realitzar una tasca. És un sistema executiu que guia l'activitat i sol funcionar a un nivell inconscient.

Memòria declarativa:

La memòria declarativa (en ocasions, i d'una forma més general, coneguda com a memòria explícita) és un dels dos tipus de memòria a llarg termini en els éssers humans. Fa referència a tots aquells records que poden ser evocats de forma conscient, com a fets o esdeveniments específics. El seu contrapart es coneix com a memòria no declarativa o memòria procedimental, i engloba tots els records inconscients, com determinades habilitats o destreses (per exemple, l'habilitat necessària per muntar amb bicicleta). La memòria declarativa pot dividir-se en dues categories: memòria episòdica que emmagatzema les experiències personals específiques; i la memòria semàntica, que emmagatzema informació sobre fets.

Memòria històrica:

Memòria històrica és un concepte ideològic i historiogràfic de desenvolupament relativament recent, que pot atribuir-se en la seva formulació més comuna a Pierre Nora, i que ve a designar l'esforç conscient dels grups humans per entroncar amb el seu passat, sigui aquest real o imaginat, valorant-ho i tractant-ho amb especial respecte.

Recodificació:

La recodificació permet convertir els ítems percebuts en constructors que poden ser emmagatzemats en el cervell i evocats posteriorment des de la memòria a curt termini o la memòria a llarg termini. Per la seva banda, la memòria de treball emmagatzema informació amb vista al seu ús o manipulació immediata.

Associació:

El record i la comprensió milloren quan els estudiants relaciones els nous coneixements amb coses que ja saben.

Mnemotècnia:

La mnemotècnia és la tècnica o procediment d'associació mental d'idees, esquemes, exercicis sistemàtics, repeticions, etc. per facilitar el record d'alguna cosa.

Demència senil:

És la pèrdua progressiva de les funcions cognitives, a causa de danys o desordres cerebrals. Característicament, aquesta alteració cognitiva provoca incapacitat per a la realització de les activitats de la vida diària. Els dèficits cognitius poden afectar a qualsevol de les funcions cerebrals particularment les àrees de la memòria, el llenguatge (afàsia), l'atenció, les habilitats visuoconstructives, les pràxias i les funcions executives com la resolució de problemes o la inhibició de respostes.

Oblit:

Incapacitat de recordar noms, dates, fets o coneixements. Es produeix per una saturació d'informació o errors en la recuperació, encara que recordar tot seria tan terrible com no recordar res.

Hipermnèsia:

És un trastorn psicopatològic de la memòria consistent en l'augment de la funció d'evocació, sense que s'observi una hiperinflació quant a la capacitat d'emmagatzematge. Les persones afectades per aquesta síndrome posseeixen una memòria autobiogràfica superior o sigui, que poden recordar fins al més mínim detall.

Amnèsia retrògrada:

Amnèsia retrògrada és un tipus d'amnèsia caracteritzada per la incapacitat de recordar els esdeveniments ocorreguts abans de la lesió cerebral (o deterioració cerebral) que va causar l'amnèsia. Aquesta és una amnèsia del tipus declarativa, específicament memòria episòdica ja que no es poden recuperar records d'esdeveniments o fets de la vida pròpia. S'ha aconseguit recuperar la memòria satisfactòriament recordant llocs i persones o seguint una rutina que abans es portava.

Amnèsia anterògrada:

L'amnèsia anterògrada és un tipus d'amnèsia, o pèrdua de memòria, on els nous esdeveniments no es guarden en la memòria a llarg termini, és a dir, la persona afectada no és capaç de recordar alguna cosa si deixa de parar-li esment uns segons, però no necessàriament la memòria a curt termini.

1,25

- Respon les preguntes següents:

* Quins són els principals processos de la memòria?

Codificació, que és la transformació dels estímuls en una representació mental. Emmagatzemament, que consisteix a retenir les dades en la memòria per a la seva utilització posterior i recuperació, que és la forma en què les persones accedeixen a la informació emmagatzemada en la seva memòria.

0,5

* Quines són les característiques de la memòria sensorial?

Registra les sensacions i permet reconèixer les característiques físiques dels estímuls.

0,25

* Per què la MCT es denomina memòria operativa?

Perquè la durada temporal de la informació és breu, entre 18 i 20 segons. NO!!

Perquè organitza i analitza la informació i interpreta les nostres experiències, és a dir, opera amb la informació de les nostres experiències.

* Quines diferències hi ha entre la memòria a curt termini i la memòria a llarg termini? I entre la memòria episòdica i la semàntica?

Les diferències entre la memòria a curt i llarg termini és que la MCT és limitada, codifica informació verbal, és relativa i està determinada pel transcurs del temps, la interferència dels aprenentatges, etc, mentre que a la MLT, la capacitat és il·limitada, codifica significats, és permanent i la informació no desapareix. La memòria semàntica es refereix al nostre arxiu general de coneixement conceptual i fàctic, no relacionat amb cap memòria en particular. És un sistema eminentment declaratiu i explícit, però clarament diferent del de la memòria episòdica, perquè de fet es pot perdre memòria d'esdeveniments i mantenir la memòria de conceptes. La memòria semàntica mostra el nostre coneixement del món, els noms de les persones i de les coses i el seu significat.

0,5

* Recordem millor els esdeveniments emotius que els fets neutres? Per què es recorda millor la informació elaborada?

Sí, ja que per a recordar alguna cosa amb més propietat seria obligatori l'ús de recordar sobre aquelles sensacions sentides, oïdes, experimentades al moment d'aquestos esdeveniments per així, recordar-lo amb total propietat.???? Tot està connectat i la informació elaborada es recorda millor per les connexions que anirem fent de les coses que recordem.

* Quins avantatges i inconvenients suposa tenir una gran memòria?

Uns dels principals avantatges seria clarament poder recordar-lo tot, sense la necessitat d'aquell moment desagradable i molest del qual fa que et sentis una mica ase i tot. Els inconvenients supòs que es aplicarien al nostre organisme mateix que amb tanta informació que no es oblida, viurien com en una pel·lícula sense fi. Molta confusió i nerviosisme.

0,25

* Què són regles mnemotècniques? Quines coneixes? Quines et van bé a tu?

Aquestes són molt útils en el procés de retenció i rememoració, ja que són trucs, gairebé sempre lingüístics, que faciliten la memorització, en els quals entren en joc l'interès i la motivació. Segurament és més eficaç recordar a partir d'allò que ens és conegut o d'allò que nosaltres hem creat que no pas a partir de la memorització per repetició. Conec les regles del mètode dels llocs i de l'estratègia de la rima. Fins ara no he intentat cap.

0,5

* Per què oblidem? La memòria consisteix a lluitar contra l'oblit, gran amenaça quan tractem de recuperar el passat. I, no obstant això, fem servir l'oblit i l'elogiem. Com és possible conciliar aquestes perspectives antagòniques? Quines diferències hi ha entre amnèsia i oblit?

Oblidem perquè sinó seria quasi impossible viure una vida normal amb totes les informacions que hem pogut aprendre, veure o sentit en tota la nostra vida. Ens fa ràbia quan no ens recordam de alguna cosa important per a aquell moment però, tenir una mala memòria en relació als esdeveniments de tota una vida, significaria també que has tingut una vida plena d'experiències que amb el temps i la quantitat, van desapareixent a la mida que creixes, fent-te ser, doncs, una persona madura i que ja ha viscut molt. L'oblit és un mecanisme de defensa: la ment es defensa de les experiències doloroses excloent-les activament de la consciència. L'amnèsia és més involuntària i es deu a un mal funcionament cerebral a causa d'un accident cerebrovascular, etc... L'oblit és un acte inconscient que pot tenir diversos motivatius?? com el negar-se a... o no voler... L'oblit és mes selectiu, és a dir que són sol fragments o fragment d'alguna cosa que deuria de recordar-se mentre que l'amnèsia és generalitzada, són verdaderes llacunes on la informació de diversos buits queda fins a cert punt perduda. En el cas dels oblit la informació pot recuperar-se fàcilment en comparació de l'amnèsia on es requereix un treball mes ardu i moltes vegades la informació pot quedar una miqueta distorsionada o incerta.

0,25

* “Tu et recordes del que et convé” és una expressió comuna. Què significa?

Significa que només recordes allò que es d'una certa importància, però solament per a tu. Com a exemple diríem que la nena anà a comprar un nou vestit a la botiga però la seva mare, abans de sortir de casa li diu “compra'm també una samarreta a la botiga del costat del teu vestit”. A la nena se'n li va oblidar la samarreta de la mare, però mai el seu vestit, sent que les dues botigues hi són una al costat de l'altre.

0,25

* En quines situacions de la vida quotidiana es produeixen interferències proactives i retroactives en el record?

Si avui estudiem una llista de paraules en anglès per a un examen i demà estudiem una llista de paraules per a un examen de francès, és possible que demà passat en l'examen d'anglès quan intentem recordar la llista de paraules en anglès ens “molestin” les paraules franceses que el dia d'abans havíem llegit. Això pot ser explicat per la teoria de la interferència, que dóna per descomptat que l'oblit reflecteix el dany o interferència causat a la petjada de memòria per altres petjades, depenent del grau de similitud entre les dues petjades de memòria que s'interfereixen.

Cal diferenciar dos tipus d'interferència. La interferència proactiva es produeix quan el nou aprenentatge és perjudicat per vells aprenentatges i la interferència retroactiva es produeix quan el nou aprenentatge dificulta el record d'aprenentatges passats.

0,5

* Quina diferència hi ha entre alteració de la memòria i distorsió de la memòria? Explica els set pecats de la memòria segons Daniel Schater.

La memòria és un dels processos cognitius que major implicació té en l'estructuració de l'activitat humana doncs la seva principal funció consisteix a fixar, emmagatzemar i reproduir la informació que arriba de l'entorn al cervell. No obstant això, existeixen alguns casos on aquest procés s'afecta impossibilitant l'adequada recepció de la informació. Entre les alteracions de la memòria una de les més conegudes (probablement a causa de la publicitat que li ha fet el cinema i la literatura) és l'amnèsia.

Durant aquests processos s'afegeix informació al record que, d'aquesta manera, pot quedar deformat, per diverses raons: Quan percebem un succés, també ho interpretem, de tal manera que el que s'emmagatzema en la memòria es basa en part en la percepció, però també en el coneixement previ i en inferències probables (suposicions) sobre aspectes de la situació no percebuts o no entesos per complet. Però a més, aquesta interpretació emmagatzemada probablement és fragmentària, per la qual cosa quan intentem recuperar (recordar) el succés un temps després, només comptem amb fragments més o menys detallats, i a partir d'ells reconstruïm el succés inicial, emplenant els buits que falten d'acord amb les nostres expectatives i prejudicis o basant-nos una vegada més en el nostre coneixement previ sobre el tema, intentant donar coherència al recordat.

Pecar per distracció. Schacter esmenta com a 2do pecat a la distracció. Per exemple, si algú no para esment al nom de la persona que li estan presentant òbviament no podrà recordar-ho. En els nostres cursos sobre desenvolupament de la memòria vam aprendre que l'atenció es vincula amb l'interès, amb el desig de recordar i amb l'acció; novament valorem la importància del repàs actiu.

El 3er pecat és el bloqueig: “ho tinc en la punta de la llengua però no ho puc dir”. L'experiència ens diu que l'esforç excessiu per recordar – la força bruta- pot obstaculitzar l'aparició del record. Amb tècniques de relax i activació de sistemes de cerca el cervell ens portarà el record més tard, sense esforç algun.

Els pecats anteriors són per omissió però Schacter planteja pecats de comissió.

El 4t pecat és recordar el fet però alterar la font. Això pot portar a desastres com sostenir que una persona va cometre un crim que no va cometre. Les falles de la memòria despullen els defectes del sistema de testimonis en els processos legals.

El 5t pecat és el de suggestió. Un cert record pot ser induït o modificat de diverses maneres per manipuladors de la memòria, fent-nos recordar fets inexistents o aconseguint crear associacions falses però que acabem acceptant.

El 6t pecat és que els nostres coneixements i creences actuals alteren el record original. Adaptem el passat al que ara creiem.

El 7mo pecat és el de persistència. Es refereix a la reiteració d'episodis que preferiríem oblidar. Això es dóna amb freqüència en els fets traumàtics.

0,5

ÉS un poc més difícil corregir els teus treballs perquè no ho presentes ordenat, no numeres les preguntes, no destaques els títols amb negreta o canvi de color,.....

7-1 = 6