Tema 9. Activitats part II.

2. Veritable o fals? Justifica la resposta.

A. La personalitat té una configuració estàtica; un cop adquirida, no es transforma.

Fals. La personalitat pot intentar ser canviada i no hi ha motius per dir que és impossible fer-lo, malgrat tot, hi ha tipus i tipus de personalitat i alguns d'aquestes tipus poden ser bastant difícils de canviar.

B. L'ésser humà és fruit de la loteria genètica rebuda, no dels factors derivats de l'aprenentatge.

Fals. L'ésser humà és fruit sí dels gens més significatius així com també el factors derivats de l'aprenentatge en relació a hàbits, personalitat, també l'entorn, les circumstàncies exteriors, etc.

C. Establir diversos tipus de personalitat és un fet convencional però útil, perquè ens permet agrupar les persones segons determinades característiques.

Vertader. I més a més, d'aquesta manera es veu de forma més clara aquells que pateixen un trastorn de la personalitat, per exemple.

D. L'ésser humà no tan sols reacciona als estímuls del medi, sinó que pot regular la seva conducta.

Vertader. Som animals racionals i poden preveure, sentir i reaccionar davant qualsevol estímul que ens presenti. Ens poden adonar dels fets al nostre voltant i així poden raonar i actuar de la forma més correcta i útil possible.

E. Cada jove necessita viure la vida a la seva manera: ningú no pot substituir les experiències que li calen per madurar com a persona.

Vertader. Es com aquella oració que diu “Feel the rain on your skin, no one else will feel it for you”. És a dir, “sent la pluja en la teva pell, ningú mai ho sentirà per tu”. Doncs, cada jove, i principalment els joves, ja que experimenten per primera vegada les emocions, experiències i problemes de la vida, haurien de sentir tot això per ells mateixos, de manera que poden tant madurar i aprendre amb allò o al revés. Només ho sabran si ho fan per ells mateixos.

F. La personalitat antisocial té una causa genètica.

Fals. La causa del trastorn de personalitat antisocial es desconeix, però es creu que factors genètics i ambientals, com el maltractament infantil, contribueixen al seu desenvolupament. Les persones amb pares antisocials o alcohòlics estan en major risc. Els homes resulten des de lluny moltíssim més afectats que les dones. Aquesta afecció és comuna en les persones que estan a la presó. El fet de prendre focs i la crueltat amb els animals durant la infància estan lligats al desenvolupament de la personalitat antisocial. Alguns metges creuen que la personalitat psicopàtica (psicopatia) és el mateix trastorn. Uns altres creuen que la personalitat psicopàtica és un trastorn similar però més greu.

G. Tots naixem amb la capacitat de sentir emocions. On i com les expressam depèn fonamentalment de l'aprenentatge.

Vertader. Depèn fonamentalment d'aquell aprenentatge que hem utilitzat per aprendre a ser persona (el nostre tipus de personalitat), el nostre auto-control, la nostra forma de pensar en relació a les coses (per influència de la nostra cultura, família, amics),...

H. Les emocions no ens faciliten la interacció social.

Depèn. Les emocions no ens faciliten la interacció social si tens un tipus de personalitat antisocial, per exemple. No ens faciliten si pateixes una timidesa aguda, un altre exemple. En canvi, les emocions si que facilitarien la interacció social si ets extravertit, alegre i tens ganes de fer amics, un últim exemple.

I. L'avorriment és la sensació que tot és una pèrdua de temps; la serenitat, que res no ho és.

Vertader. (I com m'agrada la serenitat i no l'avorriment...)

J. Els nens i els adolescents no experimenten estrès perquè no tenen les preocupacions dels adults.

Fals. En realitat és una mica més difícil que nens i adolescents pateixen estrès ja que viuen de forma diferent que els adults i moltes vegades depèn d'aquestos per fer qualsevol cosa. Malgrat tot, sí que existeixin l'estrès en nens i adolescents i poden ser per diverses causes, des de l'estrès per causa dels exàmens finals de 2 de Batxillerat per exemple fins a un estrès de causa familiar per culpa dels pares que discuteixen molt, un altre exemple.

3. Comenta:

“Al cap i a la fi, som el que fem per canviar el que som. La identitat no és una peça de museu, quieteta a la vitrina, sinó la sorprenent síntesi de les nostres contradiccions de cada dia”. - Eduardo Galeano.

Suposo que aquesta oració d'en Eduardo es refereix a què cada dia intentam ser millors de allò que varen ser ahir i quan intentam canviar per a millor, quan intentar cercar recursos per aconseguir el que volem, per arribar als nostres somnis, etc; és en aquest moment que es pot veure el nostre valor que treu el cap i es deixa veure. El valor de qui realment som i què és allò que fem per ser-ho. Hi ha una altra oració en anglès que també m'agrada i molt, que crec també que fa referència a allò que ens diu en Eduardo (i que també sé que tu Antonia la entens) que diu: “What are you seeking... Is seeking you”. És a dir, allò que cerques, ja t'està buscant a tu”.

1. Llegeix aquest text (L'alcohòlica avorrida) i respon:

1) Assenyala les característiques més rellevants de la personalitat de la Carole:

*Comportament observable: Dona atractiva i vivaç amb emocions que varien molt i passen de la intensa alegria a la tristesa.

*Comportament interpersonal: Qualsevol de les seves relacions acaben sent “avorrides” i comença a sentir interès per “homes més excitants” i finalment torna a la diversió i a l'abús d'alcohol.

*Estil cognitiu: La història de la Carole anuncia la seva situació actual. És quatre anys més gran que la seva única germana. El seu pare, pròsper home de negocis i venedor, tractava les seves filles com “peces d'exposició” i les portava a tots els esdeveniments socials perquè els altres admiressin el reeixit home de família.

*Mecanisme de defensa principal: Diversió en les festes i a l'abús d'alcohol.

*Autoimatge: Capriciosa i no empàtica que no sap allò que busca i es perd dins l'avorriment de la seva vida.

*Representacions objectals: Durant l'adolescència na Carole era molt popular, una papallona social que tenia moltes cites i a la qual mai no li va faltar l'atenció dels nois. Va participar en diverses activitats extraescolars. Durant un temps va formar part de l'equip d'animadores de l'escola. Descriu aquells anys com els millors, com “l'època més meravellosa, excitant i estimulant que una persona pot viure”.

*Estat d'ànim-temperament: “En els seus dies “bojos” ja havien acabat quan va conèixer el seu actual marit, un escriptor de talent. Però ara que ja havia assentat cap, torna a sentir-se a punt de destruir la seva potencial infidelitat i per tornar a abusar de l'alcohol.”

2) Quines semblances i diferències hi ha entre la personalitat narcisista i la personalitat histriònica? Podrien formar una parella?

La personalitat narcisista és presumptuós, esnob, mimat i explotador. Sobrevalora la seva importància personal. Dirigeix els seus afectes cap a si mateix més que cap als altres. Vol ser el centre d'atenció, és emocionalment làbil i es comporta de manera exhibicionista.

La personalitat histriònica en canvi, és superficial, frívol, capriciós i no empàtic. La seva conducta és excessivament dramàtica, exagerada i afectivament làbil i les seves relacions interpersonals es caracteritzen per la immaduresa, la seducció i la manipulació. Aquestes dos tipus de personalitats tenen semblances en allò que fa referència a ser una persona mimada, freda i explotadora (sigui físicament o psicològicament). També utilitzen ambdues personalitats l'atenció per ser notades. La única diferència que podria dir sobre aquestes dues és que aquell que té un tipus de personalitat histrònica, sempre està a la recerca de noves aventures i sensacions interpersonals mentre que la personalitat narcisista espera que els altres reconeguin el seu valor únic i personal, sinó “no val”. Podrien formar una parella dues persones amb aquestes personalitats però només amb un únic objectiu: l'autodestrucció de ells mateixos com tot allò al seu voltant. En la meva opinió són personalitats de caràcters molt difícils i fins i tot, dolents.

3) Quins factors ambientals reforcen la personalitat histriònica de la Carole?

Durant l'adolescència na Carole era molt popular, una papallona social que tenia moltes cites i a la qual mai no li va faltar l'atenció dels nois. Va participar en diverses activitats extraescolars. Durant un temps va formar part de l'equip d'animadores de l'escola. Descriu aquells anys com els millors, com “l'època més meravellosa, excitant i estimulant que una persona pot viure”. No obstant això, reconeix que es va sentir deprimida i va passar dies al llit quan la seva millor amiga la va van triar com la més popular: “Ella no era tan atractiva com jo”. També després de l'institut, la Carole va decidir assistir a una escola d'art en comptes d'anar a la universitat. Coneix a un altre estudiant amb el qual es casa i tant a ell com a ella els agradaven les sensacions noves i van decidir que el seu matrimoni estigués obert a altres relacions. La Carole encara no sap amb certesa si el seu primer marit és realment el pare de la seva filla Jacqueline...

2. Diu a quin trastorn de la personalitat corresponen:

- Estic per sobre les normes. Personalitat antisocial.

- Sempre necessito els altres per a sobreviure. Personalitat dependent.

- Jo només em guio pels meus sentiments. Personalitat narcisista.

- La bona voluntat d'algú amaga motius ocults. Personalitat compulsiva.

- Els altres són idiotes. Personalitat histriònica.

- Els altres rebutjaran com sóc realment. Personalitat dependent.

- En qualsevol treball que emprenguis, els detalls són crucials. Personalitat compulsiva.

- No hi ha qui aguanti les relacions socials. Personalitat antisocial.

3. Comenta les citacions:

A. “La gent dóna la culpa per que és a les circumstàncies. Jo no crec en les circumstàncies. La gent a la qual li va bé la vida és la gent que busca les circumstàncies que vol i si no les troba se les fa, se les fabrica”. (B. Shaw).

Per començar, jo diria que aquesta oració dita per B. Shaw, és una oració que prové d'una persona amb una personalitat d'esperit lliure, viu, ansiós per viure i no morir sense fer-lo. Persones com aquestes no creuen en la sort, en l'atzar, en les circumstàncies com ell mateix ho diu. És a dir, viuen bé aquells que corren darrera allò que volem i qualsevol cosa que vols aconseguir que no tens, també tindràs que fer alguna cosa que mai has fet!

B. “El cor té raons que la raó no entén”. (B. Pascal).

Aquesta citació la vaig escoltar jo diverses vegades i supòs que aquells que mai han estat enamorats, és possible que no l'entenguin perquè quan ens enamoren d'algú, i potser fins i tot d'alguna cosa, d'algun esport... ens enamoren perquè ens agrada encara que moltes vegades quan et pregunten perquè l'estimes? I ho penses i dius... “no ho sé, simplement ho faig”. Per l'amor no hi ha explicació i hi ha moments de la nostra vida que poden estar amb alguna persona que ens fa malament així com la relació que pot ser nociva però tu vols seguir amb això perquè el estimes. Si pensam amb la raó diríem, “perquè segueixo amb aquest noi si em fa malament?”. Però si pensam amb el cor, no pensam, simplement seguin fent allò que ens mana el cor... i el cor no pensa, no raona per dir-nos que és lo millor o lo pitjor, només ens fa sentir i anar darrera allò que ens fa sentir tan bé.

C. “No hi ha plaer que no tingui com a límit el pensament”. (Lope de Vega).

Aquesta citació la tindré que deixar de banda ja que crec que la entenc però no sabria explicar-la amb les meves pròpies paraules.

D. “Els sentiments poden mentir. El que un sent depèn del que pensa, i si el pensament està sotmès a error lògic, poc podem refiar-nos-en. Sigues escèptic amb els teus sentiments, la majoria dels tirans van sentir en algun moment que el seu poble els estimava”. (Javier Oritz).

Aquesta citació la veig jo com una referència a un estil de vida ja que som tot allò que pensam. Si pensam que ho aconseguirem, així serà. Perquè existeixen persones depressives? A més de altres motius, és perquè aquestes persones segueixen amb pensaments nocius per a elles mateixes, inculcant a les seves ments cada vegada més allò que pensen i si pensen que no valen res com a persones, no seguiran avançant i es deixaran caure en la depressió. Allò saludable a ser fet és sempre ser vertader amb tu mateix i no auto enganyar-te amb pensaments que poden no ser vertaders! Com una altra citació que la conec jo, que diu... “La flor més bella d'un jardí no és aquella que sempre s'està comparant amb les altres, i si aquella que simplement floreix”.

4. Els estressors són situacions, llocs o persones davant les quals desenvolupam una resposta d'estrès. Indica tres exemples de cada tipus d'estressor.

Situacions: L'últim trimestre ple d'exàmens d'un curs com segon de Batxillerat, una exposició difícil que s'ha de fer en front de tota la classe i sense mirar als papers i la perduda d'uns apunts a l'institut mateix d'un examen que serà al següent dia.

Llocs: Una reunió entre tot l'equip de professors i directors de l'institut que et criden per preguntar-te coses sobre un possible furt de mòbils a la teva classe, una exposició com havia dit abans on no es pot utilitzar papers, un concert que enmig de tanta gent et atabales i no pots sortir.

Persones: Una situació de conflicte entre mare i filla, així com una situació de conflicte entre una parella i fins i tot una situació de conflicte entre un professor i alumne per culpa de l'estrès que porta l'alumne per el final de les últimes avaluacions.

Antònia, he de dir que aquestos exemples provenen de tot allò que estic fent i sentint, per això tantes coses que es refereixen a l'institut. Gràcies com sempre.