1. Què és l'estupidesa? Hi ha intel·ligents estúpids? En què consisteix l'estupidesa social?
Una persona estúpida és una persona que causa dany a una altra persona o grup de personesm sense obtenir, alhora, un profit per a si, o fins i tot obtenint-ne un perjudici. Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. Els no estúpids, en especial, obliden que en qualsevol moment i lloc, i en qualsevol circumstància, tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un costós error. La persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que existeix. L'estúpid és més perillós que el malvat. Consisteix en la conducta per la qual qui ha patit la limitació de l'experiència per mitjà del terror intenta que els altres no s'aventurin en aquella adreça en què la seva pròpia experiència va ser obturada. Les formes més clàssiques de la seva formulació són el fanatisme i la crueltat, però tota acció que es dirigeixi a impedir als altres experimentar aquest camp que ha estat "vedado" a l'experiència pròpia la conjuga d'alguna manera. I és aquí on convergeixen estupidesa i obediència, aquí és on el poder té el seu mecanisme secret. Doncs, com se sap, el poder no funciona només per l'obediència aterrida, sinó per la lluita que els aterrits mateixos lliuren contra tot allò que excedeixi aquests límits que la seva sensibilitat ja no reconeix sinó com un dolor antic, persistent i oblidat; una deformació que ens recorda no oblidar el terror viscut. La publicitat, en tant promoció, no d'un mer producte, sinó d'un “estil de vida”, és a dir, una particular limitació del món, és potser la manifestació més explícita d'aquesta estupidesa social. Per això, aquesta publicitat que esmentàvem, que ens oferia la inhibició de l'origen mateix de tota curiositat i de tota sensibilitat –l'experiència infantil de la pregunta pel propi origen– no és una simple estupidesa personal. O ho és, però en el sentit d'aquests “idiotes sagrats”, que moltes cultures veneraven perquè per la seva boca sorgia una veritat divina, o en termes més actuals, inconscient. En el nostre cas, la del terror que dóna contorn i forma a la nostra vida social i ens proposa, com a única experiència possible, l'estúpida repetició de la sínia.
2. L'ésser humà es comporta com un imbècil malgrat ser racional?
La persona intel·ligent sap que és intel·ligent, igual que el malvat és conscient de la seva maldat o l'incaut de la seva candidesa. Al contrari que tots aquests personatges, l'estúpid no sap que és estúpid. Això contribueix poderosament a donar més força, incidència i eficàcia a la seva acció devastadora. L'estùpid no està inhibit per aquell sentiment que els anglosaxons anomenen "self-consciusness". Amb el somriure en els llavis, com si fes la cosa més natural del món, l'estúpid apareixerà d'improvís per a posar a perdre els teus plans, destruir la teva pau, complicar-te la vida, fer-te perdre diners, temps bon humor, gana, i tot això sense malícia, sense remordiments i sense raó. Estúpidament.
3. El novel·lista anglès J. Swift deia: "Quan en el món apareix un vertader geni, el reconeixereu per aquest indici: que tots els necis el es conjuren contra ell." El paradís dels ximples és l'infern dels assenyats?
Sí. Primerament per què és la sortida més fàcil (insultar, criticar, parlar de allò que no saps i que et és desconegut) i propi dels estúpids. Si no tenen bons arguments, començaran des de baix. Són persones de ment petita, que no veuen més allà de allò que miren els seus ulls i no arriben a les argumentacions donades per alguna altra persona que els intenta ajudar a entendre, una altra facultat típica dels estúpids: sentir-se pitjor i ofender-se a la hora de que algú és sol·licita per ajudar-los.
4. Valoració crítica del text.
Generalment tendim a culpar a la perversitat intencional, a la malícia astuta, la megalomania, etc. de les males decisions. Estan allí, per descomptat; però qualsevol estudi acurat de la història, o dels esdeveniments actuals, porta a la invariable conclusió que la font més gran dels terribles errors és la pura estupidesa. Quan es combina amb altres factors (com succeeix sovint) els resultats poden ser devastadors.
Un dels molts exemples d'estupidesa és que la intriga i el poder de la manipulació bèl·lica es diuen "maquiavèl·lics". Una altra cosa que em sorprèn (o no?) és l'escàs material dedicat a l'estudi d'un tema tan important. Existeixen departaments universitaris per analitzar les complexitats matemàtiques dels moviments de les formigues de l'Amazones, o la història medieval de la illa de Perima; però mai he sabut d'una Fundació o Consell Consultiu que recolzi els estudis de la Estupidologia.
Estic d'acord amb l'autor del text què destacà el fet de què les persones estúpides més perilloses que els malvats i això passà perquè un malvat per exemple, faria allò que té pensat amb una finalitat sinestra i dolenta, i després de fer-lo, pot sentit-se mal o no però aquest malvat sap el que volia fer des de un principi. En canvi, un estúpid no. Un estúpid pot fer-te mal per anys i després de haver-li dit i explicat de tot, és probable que et pregunti, "però per què estàs tan enfadat?".
En conclusió, que ens salvin els no estúpids i aquells que ho són, que no siga la majoria! Esperam sempre un futur millor amb noves maneres de viure que siguin positives per a tots, estimulant sempre el nostre cos i ment, deixant la llibertat d'expressió oberta i un fi de aquella dolenta televisió que ens deixa tan dormits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario