DIETARI DE LA SETMANA (18-23/11) + ACTIVITATS INICIALS DEL TEMA 4: ELS PROCESSOS COGNITIUS

Bé, aquesta setmana varem començar el següent tema de l'avaluació primera, el tema quatre on treballam sobre els processos cognitius, que són els processos de sensació, percepció i atenció.

Per començar, deurien de saber què són els processos cognitius.

El concepte de cognició fa referència a l'aptitud dels éssers de processar informació a partir de la percepció, el coneixement adquirit i característiques subjectives que permeten valorar i considerar certs aspectes en detriment d'altres.

Els processos cognitius poden ser naturals o artificials, conscients o inconscients, la qual cosa explica per què s'ha abordat el seu estudi des de diferents perspectives incloent la neurologia, psicologia principalment, filosofia i ciències de la informació com ara la intel·ligència artificial i la gestió del coneixement.

Estem quasi a la meitat del tema i la veritat és que ho trobo una mica difícil, però molt interessant, ja que a mi em passa coses em qüestió de l'atenció i sensació que m'agradaria aprendre i saber-ho perquè em passa aquestes coses específiques en diferents moments. Com per exemple, estant en classe, puc desconnectar-se del tema tractat i del professor amb moltíssima facilitat, puc estar mirant al professor com parla, però les meves orelles no escolten una paraula de el que realment diu, però quan dic què "les meves orelles no escolten una sola paraula" vull dir que jo no escolt el so de la seva veu, per la meva fàcil desconnexió de la ment. I així, no escoltant res, puc solament escoltar la meva veu pensant, o mirant qualsevol altra cosa, i quam em criden, sembla que la meva ment es cau, -literalment parlant- a la realitat. També em passa això quan estic parlant amb algú i prefereixo mirar com cauen les gotes de la pluja i reboten a la finestra, o la mosca que és molt pesadeta...

En resum, aquesta tema el esperava amb ganes i és un dels temes tractats que més hem parlat i donat la nostra opinió personal i estudiantil sobre els assumptes, com per exemple les activitats inicials que varem fer, sempre parlant cadascú del què pensava, per després ser corregits (o no) per la nostra professora.

Ja que hem donat la nostra opinió sobre les qüestions inicials, las posaré aquí com part del dietari d'aquesta setmana, ja que reflecteix la meva opinió.

* Podem tenir sensació de tot, o la nostra capacitat de rebre estímuls és limitada? Raona la resposta.
La resposta seria que no. No podem tenir i sentir totes les sensacions d'un entorn en un mateix temps. Per exemple, si estic parlant amb algú, estaré només atenta a el què em diu aquesta persona, no rebré el estímul d'una mosca que entra per la finestra, o que passa un cotxe pel carrer. Això passa perquè ens es impossible rebre tots els estímuls, ja que només sentim aquells als quals dedicam tota la nostra atenció.

* Percebem el món tal com és? Percebre és assimilar els estímuls dotant-los d'un significat?
No, no percebem el món tal com és ja que els nostres ulls no tenen la capacitat suficient de veure el que realment hi ha. És diu que quan miram l'arc de Sant Martí per exemple, veiem un parell de colors diferents, però en realitat hi ha molt més dels que hi estan però simplement no tenim aquesta gran capacitat d'observar-ho. Percebre sí es assimilar els estímuls dotant-los d'un significat ja que quan tenim por, el rostre es torna pàl·lid, el cor comença a batejar més fort, tot això a culpa de la por, que com a sentit, ens dóna estímuls per córrer, plorar, cridar, o qualsevol altra cosa, depenent de cada persona. Aquests estímuls els percebem, es reflecteixen fora del nostre cos (és a dir, que tenim constància del que passa) i sent així, ho percebem totes aquelles coses que hi són al nostre entorn i les quals posam la nostra atenció.

* Si haguessis de renunciar a un sentit, quin triaries? Si poguessis conservar un sentit, quin seria? En què es diferencia la simple sensació de la percepció?
Triaria el sentit del olfacte, però solament perquè em sembla el menys “necessari” en relació al tacte, oïda, vista i paladar. Encara què, si ho pensam bé, si no tingués el sentit del olfacte, tampoc tindria el sentit del paladar. Conversaria el sentit del tacte, ja que seria imprescindible viure sense poder tocar i sentir les diverses sensacions que et porten les coses de la vida. La sensació es refereix a experiències immediates bàsiques, generades per estímuls simples i la percepció inclou la interpretació d'aquestes sensacions, donant-los significat i organització.
* Un mateix objecte o un esdeveniment no és vist de la mateixa manera per diverses persones que el contemplem en el mateix moment?
No. És a dir, cadascú té la seva manera de veure les coses, tot depèn de com las ha viscut, sentit, percebut, etc. Hi existeixen colors taronges que per a alguns no és el color taronja sinó que el color vermell. Tot depèn de la perspectiva de cada individu.

* Vista, oïda, gust, olfacte i tacte. Què és el més bell que has vist mai? Quin és el menjar que més t'agrada? Quin és el so més suau que has sentit?
El més bell que he vist mai ha sigut l'estiu passat que en una nit d'aquelles, vaig anar amb una de les meves amigues a fer una acampada pel bosc per poder mirar la pluja de estrelles que va caure. Magnífic. El menjar que més m'agrada és el sushi però també els fruits de la mar. El so més suau que he sentit ha sigut una melodia d'un CD que em va regalar la meva mare, que en realitat eren mantres dits en una cançó i sonava de una manera increïble. Solia escoltar-lo quan em sentia molt cansada. Ho escoltava i la meva ment es anava.

* Fins a quin punt podem fiar-nos dels nostres sentits? Els errors perceptius poden provocar inseguretat?
Podem fiar-nos dels nostres sentits fins al punt en què estiguen extremament segurs de què es realitat el que sentim, veiem, etc. Vull dir què no podem deixar portar-nos pel l'emoció del moment, ja que no tot realment és el que sembla. Per exemple, quan ets sol a casa i comences a escoltar pitjades. Baixes a veure qui o què és i no és res ni ningú. T'ho imagines perquè al estar sol, quan et pot passar qualsevol cosa que ningú estarà prop, la por augmenta i a partir d'aquest moment es inicien els pensaments o sensacions rares, que solament ho tens perquè tens por, però això no ho sabem nosaltres en aquell moment. No ho pensam. Un altre exemple seria com després de veure una pel·lícula de terror sobre esperits que apareixen al mirall vegis un al anar-te a dormir. No és real, solament has estat tota una pel·lícula veient com apareixien esperits al mirall, que es dirigeix al teu subconscient, i més la por... Aquest exemple també serveix de resposta a la segona pregunta, on els errors perceptius com aquestos (o veure persones, escoltar coses,...) poden sí provocar inseguretat ja que no és res formós escoltar o veure alguna cosa que no hi existeix.
* Les il·lusions perceptives desapareixen o no desapareixen tan bon punt ens adonem del seu caràcter il·lusori? Un avió que vola a molta altura, ens sembla petit encara que sàpiguen que és enorme?
Sí i no. Les il·lusions perceptives desapareixen quan adonem del seu caràcter il·lusori ja que sabem la veritat sobre aquesta, però no canvia el nostre punt de vista sobre ella. Un avió que vola a molta altura, està clar que ens sembla petit, per a mi i per a tothom que sigui humà ja que per qüestions de la nostra vista i distància no ho podem veure a mida real però també tothom sap que un avió es un medi de transport enorme.

* L'atenció és una part necessària en el procés perceptiu?
Sí. Per assimilar, per percebre, per saber què hi passa, l'atenció és el mecanisme bàsic, ja que amb l'atenció ens concentren en allò què ens interessa i passa.

* Per què (sense valorar-ne la quantitat) un producte car ens sembla millor que un de barat?
No només perquè siga de una millor qualitat sinó que també perquè ho tenim ja com a costum. És com dir per exemple: Tinc set, em compraré doncs una Coca-Cola. Vull un ordinador dels bons. Em compraré, doncs, un Mac. Si aquestes marques de productes no estiguessin tant a prop nostre (televisió, tendes, anuncis, carrer, promocions...) no sabrien sobre elles, tenint doncs, una necessitat nul·la sobre aquestes.

* Aprenem a percebre? Com la nostra cultura afecta la percepció?
Crec que ja percebem les coses des de petits, un nen gira el cap a aquella direcció de la qual ha sentit el soroll o es mou de forma molt animada al veure que la persona que s'apropa és la seva mare. Però a més de percebre, crec que milloram les nostres percepcions i sí que la cultura afecta la percepció. Una persona que ha nascut i viscut en Hawaii per exemple, mai veurà les coses com una persona de cultura musulmana.
* Què és el que distingeix el soroll de la música? La música és el perfum de l'oïda?
El soroll no té perquè ser un soroll pesat però es un soroll. La música ja es la formació en harmonia de molts sorolls què degut a la nostra capacitat de percebre, no sentim cada soroll per separat, sinó que tots els sorolls junts, fent així, la melodia d'una música.

* Quines característiques d'un estímul atrauen l'atenció?
Principalment atrauen la nostra atenció aquelles coses que em cridem l'atenció. Després parlaríem sobre el control de l'atenció. Si tenim la nostra atenció controlada, sabrem el què veure per a sentir-lo, però si no es així, la ment divaga, canviant la seva atenció a diverses direccions.

* Heràclit deia que "mals testimonis són els ulls i les orelles per als qui tenen ànima de bàrbars". Hi estàs d'acord?

Heràclit quan diu “ànima de bàrbars” es refereix a aquelles persones que bones no són, que el percebre, sentir, valorar no ho fan, ser un persona “bruta”. Així què amb aquesta cita, diríem que aquelles persones dolentes, sí tenen ulls i orelles per sentir i percebre les coses però com les seves perspectives no són les “correctes”, solament veuríem, doncs, aixó, mals testimonis, experiències dolentes, res bel o satisfactori.

Dietari setmanal (11-15/11).

Aquesta setmana, a més de fer les activitats finals del tema 3, varem veure un vídeo sobre les característiques del cervell de la dona i moltes més coses relacionades amb això. Els neuròlegs deien que la talla lleugerament més petita del cervell femení volia dir que hi havia una superioritat intel.lectual del mascle. A aquesta teoria simplista i falsa, perquè no hi ha cap lligam entre el pes del cervell i les seves possibilitats d'intel.ligència, va succeir una idea més retorçuda segons la qual el cervell femení, menys <<lateralitzat>> que el masculí, seria menys capaç de separar raó i emocions. Això deixava a la dona la intel.ligència pobre del cor i assegurava a l'home la intel.ligència rica de la raó. D'aquesta manera, a través de les diferents èpoques s'ideologitzava la neuroloiga i se li feia dir allò que era més convenient per les idees dominants del/la recercador/a. Feliçment aquesta manera d'extrapolar els resultats de la recerca científica s'acaba. Podríem fer una llarga llista dels treballs que aquesta dècada del fi de segle, dedicada al desenvolupament de la investigació neurològica a tot el món, demostren que les diferències homes-dones són reals emperò que no poden servir per establir una jerarquia de les intel.ligències. Sally i Bennett Shaywitz, neurobiòlegs de la Universitat de Yale, han agafat un cervell d'home i un de dona en un tall longitudinal. Gràcies a la resonància magnètica han visualitzat les neurones mentre treballen i han vist que en un i en l'altre hi havia un repartiment diferent de les taques grogues i vermelles demostren l'activitat cerebral. Què ha demostrat el diferent repartiment? Que els homes només fan servir l'hemisferi esquerre i que les dones, a més d'esquerre, també fan servir l'hemisferi dret per a una mateixa tasca: la <<representació fonètica>>. Aquest estudi del matrimoni Shaywtz, publicat a la revista <<Nature>> del passat febrer, mostra a les clares que els dos sexes fan servir de manera diferent el cervell per fer la mateixa cosa. Sabem, des dels treballs de Paul Broca el segle passat, que l'hemisferi cerebral esquerre juga un paper dominant en totes les funcions lligades al llenguatge. L'hemisferi esquerra és també el de l'aritmètica, de la lògica analítica i del raonament. A la inversa, a l'hemisferi dret predomina el domini visual, el tractament global de la informació i les emocions. Encara és prest per extreure conclusions. Aquesta hipòtesi es traduirïa dient que el cervell femení seria menys <<especialitzat>> que el masculí, la qual cosa donaria més <<eficàcia>> per a moltes accions a les dones. Un bon començament per esbucar esclavatges, prejudicis i ideologies. També em va cridar molt l'atenció el fet de enamorar-se per a algú “a primera vista”. Aquesta va ser una pregunta de l'entrevistador a la dona científica que era l'entrevistada, dona de gran prodigi. Aquesta li va contestador dient què, això passava per què tenim a dins del nostre cervell aquesta idea que ha sigut perfeccionada, aquesta idea dels moviments fluids, amb tranquil·litat, seguretat d'una persona, que davant dels nostre ulls, sembla quasi que una figura idealitzada, una figura de harmonia, delicadesa, etc, i es per això que ens fixam “a primera vista” i tant es agrada. 

Per acabar la setmana, varem veure un altre vídeo d'un company de classe, Jorge, que es anomenà “El tren de la bruja”. Explica la història d'un home que se sotmet a un estrany experiment científic per diners. La peculiaritat de tal experiment no és revelada fins al sorprenent desenllaç, que ens revela què, realment, l'experiment era fet per a aquell qui matava (el mort realment no hi era mort) i ho feien amb un propòsit molt interessant, per a aquells assassins que van sortir de la presó i dependent del seu psicològic i conducta, veuríem si era capaç de seguir una vida normal o si continuava sent un monstre. Em va agradar moltíssim i també vaig patir por, ja que el curtmetratge està molt bé fet. La setmana que vé, començarem el següent tema sobre les percepcions.

Activitats finals Tema 3: Les bases fisiològiques de la conducta.

Continuació de les activitats del tema 3, les finals.

11. Comenta aquest fragment. (Llegenda hindú). 

Aquest fragment, llegit a classe entre tots, ens conta la historia de la bella Sita que es casa amb un comerciant esvelt i intel·ligent, però també se sent atreta pel millor amic d'aquest, un ferrer fogós i musculós. Un dia, els dos joves apareixen escapçats en un temple de la deessa Kali. Aterrida, Sita resa a Kali i li suplica que torni la vida als dos joves. Kali concedeix el desig i dóna instruccions a Sita que col·loqui els caps atentament en els seus cossos respectius. Sita emprèn la tasca amb ànim i aviat descobreix que els homes ressusciten. Però llavors s'adona que ha col·locat cada cap en el cos equivocat! Els tres joves s'enfronten a un problema desconcertant: qui és el marit de Sita?
Aquest conte ens ensenya que la identitat personal, el comportament i les aptituds són funcions de les interaccions cos-cervell, o siga, Sita, estimava al seu marit però es sentia atreta pel cos del seu millor amic, i quan la deessa Kali li va dir que col·loqui els caps en el seu respectiu cos (que, en la meva opinió, ho va fer a posta) Sita, degut a que la seva ment sempre estava pensant en els seus desitjos i sentiments, sense voler, per un estat mental que ja es havia acostumat a aquell pensament desitjós del cap del seu marit però cos del millor amic d'aquest, la posada de caps va ser incorrecta i quan es pregunten sobre qui és el marit de Sita, la resposta seria que cap dels dos, ja que una persona és una persona per sencera, físicament i mentalment parlant.
Si jo volgués col·locar-li a la meva mare el cap d'una altra persona, mai seria la meva mare, perquè canviant el cap, canviaries tot una persona. I dic també que la deessa Kali ho fa fer a posta perquè la Sita s'adonés de què no val això de què t'agradi més una part amb una altra, sinó que un tot.

12. Busca el significat dels transtorns cerebrals següents:

Afàsia: és la pèrdua progressiva de les funcions cognitives, a causa de danys o desordres cerebrals. Característicament, aquesta alteració cognitiva provoca incapacitat per a la realització de les activitats de la vida diària. Els dèficits cognitius podin afectar a qualsevol dels funcions cerebrals particularment de les àrees de la memòria, el llenguatge, l'atenció, les habilitats visuoconstructives, els pràxias i les funcions executives com la resolució de problemes o la inhibició de respostes.

Agnòsia: és la interrupció en la capacitat per reconèixer estímuls prèviament apresos o d'aprendre nous estímuls sense haver-hi deficiència en l'alteració de la percepció, llenguatge o intel·lecte.

Apoplexia: és la interrupció en la capacitat per reconèixer estímuls prèviament apresos o d'aprendre nous estímuls sense haver-hi deficiència en l'alteració de la percepció, llenguatge o intel·lecte.

Encefalitis: Les encefalitis són un conjunt de malalties produïdes per una inflamació de l'encèfal. Són bastant freqüents, sobretot en determinades regions del món, i es produeixen generalment per la infecció de gran varietat de gèrmens com a bacteris, ricketsias, espiroquetas, leptospiras, paràsits, fongs i virus.

Demència: és la pèrdua progressiva de les funcions cognitives, a causa de danys o desordres cerebrals. Característicament, aquesta alteració cognitiva provoca incapacitat per a la realització de les activitats de la vida diària. Els dèficits cognitius poden afectar a qualsevol de les funcions cerebrals particularment les àrees de la memòria, el llenguatge (afàsia),  l'atenció, les habilitats visuoconstructives, les pràxias i les funcions executives com la resolució de problemes o la inhibició de respostes.

Meningitis: La meningitis és una malaltia, caracteritzada per la inflamació de les meninges.
El 80% de les meningitis està causada per virus, entre el 15 i el 20% per bacteris, la resta està originada per intoxicacions, fongs,medicaments i altres malalties. La meningitis és poc freqüent però potencialment letal. Pot afectar al cervell ocasionant inconsciencia, lesió cerebral i d'altres òrgans. La meningitis també progressa amb molta rapidesa, per la qual cosa el diagnòstic i tractament precoç és important per prevenir seqüeles severes i la mort.

Esclerosi múltiple: L'esclerosi múltiple és una malaltia consistent en l'aparició de lesions desmielinizants, neurodegeneratives i cròniques del sistema nerviós central. Actualment es desconeixen les causes que la produeixen encara que se sap amb certesa que hi ha diversos mecanismes involucrats.

13. Assenyala quines activitats estan controlades pel sistema nerviós i quines pel sistema endocrí.

* Llegir una novel·la - Sistema nerviós i endocrí.
* La respiració - Sistema endrocrí.
* La digestió dels aliments - Sistema endocrí i nerviós.
* Les emocions - Sistema nerviós i endocrí.
* El batec cardíac - Sistema nerviós.
* El creixement dels ossos - Sistema endrocrí.

14. Vertader o fals?

* Els gens estan compostos d'ADN que constitueix el material hereditari dels éssers vius. VERTADER.

* El llenguatge del cervell és el llenguatge de l'ADN dels gens. FALS. El llenguatge del cervell és tot això que passa al nostre entorn.

* Una neurona té 4 parts: cos cel·lular, dentrites, àxon i terminacions presinàptiques. FALS. Una neurona només té les tres primeres parts: cos cel·lular, dentrites i àxon.

* Tot el comportament humà és voluntari. FALS. Com per a exemple, els falls del cervell o els esglais dels sistema nerviós que actuen com a involuntaris en situacions característiques.

* La síndrome de Down no és una malaltia hereditària. VERTADER. No ho és però hi ha indicis que sí afecten els gens, i aquelles famílies que han tingut la malatia present en qualsevol cas, tenen la propensió a tenir-la. És una malaltia complicada.

* El sistema nerviós és un sistema electroquímic d'informació. VERTADER, ja que proporciona informacions sensiorials a tot moment.

* Els potencials d'acció són impulsos elèctrics en els quals la informació viatja de neurona a neurona. FALS. Els potencials d'acció o impulsos elèctrics són unes ones de descàrrega elèctrica que viatja al llarg de la membrana de la cèl·lula.

* El sistema nerviós parasimpàtic prepara l'organisme per a una acció defensiva. FALS. S'encarrega de la producció i el restabliment de l'energia corporal.

* L'escorça cerebral està dividida en quatre zones: motora, sensorial, auditiva i visual. FALS. L'escorça cerebral es divideix en tres zones bàsiques: sensorial, motora i associativa (visual i auditiva). L'escorça somatosensorial, que es troba en el lòbul parietal i rep informació sobre els sentits corporals. L'escorça motora, que es troba en el lòbul frontal i participa en la iniciació dels moviments voluntaris. L'escorça associativa permet que es diferencien variacions del so i respon a estímulos visuals.

* La sinapsi és el punt d'intercanvi entre dos neurones. VERTADER. Les sinapsis químiques permeten a les neurones formar circuits dins del sistema nerviós central. Són crucials pels processos biològics que determinen la percepció i el pensament. Permeten al sistema nerviós central connectar i controlar altres sistemes del cos.

Dietari de la setmana (04-08/11).

Aquestos dies, amb quatre hores de Psicologia a la setmana, varem quasi acabar l'últim tema, el tema tres que fa relació a les bases fisiològiques de la conducta. Entre que tenim una hora setmanal per a treballar a l'ordinador per fer les feines i l'altra que varem veure un vídeo de tipus explicatiu del sistema nerviós, només hem tingut temps per a avançar una mica més del tema nou i parlar al fer les activitats, tots junts, que m'agradaria destacar que és la part que més ganes en fan, ja que sempre tinc alguna cosa a dir, siga aquesta bona o no. El vídeo que la professora ens va posar tractava de molts aspectes del sistema nerviós i les seves explicacions, destacant les cèl·lules nervioses i com es transmetien la informació entre elles sense tocar-se i què, també, si existissin un dibuix real del cos humà en relació a la seva sensibilitat, seria un dibuix amb les mans, peus i llengua molt més grans que el habitual, ja que la sensibilitat és centra en aquests punts, fet que em va parèixer molt interessant perquè no ho sabia i què també, aquests punts són sensibles pel fet de què amb les nostres mans ho fem tot, amb els peus ens movem i amb la llengua, sentim i experimentam.

Quan vàrem arribar a l'últim punt del tema tres, el punt a ser discutit era les patologies cerebrals, és a dir, quan fallen el cervell i el sistema nerviós es produeixen algunes lesions cerebrals amb greus conseqüències que fan crear malalties indesitjades. L'autisme era una d'aquestes, i jo vaig parlar sobre el fill d'una de les millores amigues de la meva mare, que des de molt petit va estar al cuidat de la meva mare quan la seva treballava, i amb el temps se'n va donar de compte que el nen no era com tots els altres i que el seu comportament era solitari, rar i quasi mai girava el cap o atenia pel el seu nom. La meva mare li va parlar sobre això i me'n record què la seva amiga no va reaccionar molt bé i fins i tot, es varen deixar de parlar. Crec que dos anys després, el nen va ser diagnosticat amb un grau d'autisme no molt greu, però sí que tenia una mica. La meva mare tenia raó. Jo el conec i es un nen molt maco i llest, però viu al seu món. L'autisme és un trastorn caracteritzat per un desenvolupament comunicatiu i social anormal. Sembla que l'origen és un error genètic que provoca una disfunció neuropsicològica.

La setmana següent, començaren el nou tema quatre que fa referència a la percepció.  

Activitats Tema 2 Continuació: L'èsser humà com a producte de l'evolució.

4. Per quines possibles causes va aparèixer la intel·ligència com a característica distintiva de l'espècie humana?

El cervell, constituït per neurones connectades per sinapsi, controla totes les funcions i durant l'evolució, les estructures del cervell han experimentat un gran desenvolupament, del qual ha fet que nosaltres humans, hem pogut començar a raonar i pensar amb detall i intel·ligència els fets al nostre voltant.

5. Per què la teoria de l'evolució és rellevant per la psicologia?

Existien dues formes de concebre l'evolució de les espècies, d'una banda estava la visió popular i errònia de la “escala de la vida”, també coneguda com la “gran cadena de l'ésser”, que parlava d'un ordenament unitari, continu i graduat d'una espècie a una altra, ben representat pel conegut dibuixo d'un simi que va evolucionant a poc a poc fins a convertir-se en un humà, a mesura que camina.

Paral·lel a ella, i com alternativa, està la visió de el “arbre de l'evolució”, pròpia de les recerques de Darwin. Aquesta és una visió històrica i no jeràrquica, basada no en el sentit comú sinó en la paleontologia i la morfologia comparada que ens permet veure la semblança entre espècies que comparteixen ancestres comuns i que s'ordenen en una sèrie de ramificacions constituint l'arbre evolutiu.

L'obra de Darwin va ser determinant per a la ciència, en general, i per a la psicologia, en particular. Per exemple, la perspectiva de la psicologia comparada sorgeix des de Darwin i, com el seu nom ho indica, es basa a comparar els comportaments de les diverses espècies no humanes entre si, així com als humans amb altres espècies.

6. Quines característiques comparteixen tots els éssers vius? Explica-les.

Estan formats per cèl·lules;
Es nodreixen;
Creixen, es desenvolupen i es reprodueixen;
Reaccionen enfront de estímuls de l'ambient;
Mantenen les seves condicions internes constants enfront de canvi externs i interns;
Canvien i evolucionen en el curs del temps;.

7. Què s'entèn per hominització? Explica les característiques d'aquest procés.

El procés d'hominització pretén resumir aquells aspectes bàsics de l'evolució que han ajudat a l'adaptació de les diferents espècies fins a arribar a l'homo sapiens, única espècie d'homínid a la Terra en aquests moments.
És molt difícil justificar quines fites són les més importants. Sí que sabem, o podem deduir, quines modificacions depenen d'altres. En aquest resum les comentarem i, en alguns casos, les relacionarem sense pretendre una sistematització absoluta.
Els primers canvis:
L'eliminació dels canins. Aquesta circumstància, lligada al canvi d'alimentació per adaptar-nos als recursos que oferia la sabana, va comportar que ens trobéssim en bona disposició per millorar la capacitat de mastegar amb els molars.
La postura erecta. Caminar drets ens va aportar avantatges a la sabana: més capacitat per controlar l'entorn, menys insolació, desplaçament més ràpid, alliberament de les mans per transportar els infants o les primeres eines, etc.

8. Argumenta la següent afirmació: "Totes les accions humanes depenen de la interacció de l'herència biològica i l'ambient social".

En la següent oració, podríen dir que sí és veritat que les accions humanes depenen de la interacció i l'herència obtigundes, també de l'ambient social en el qual estem, però NO totes les accions són dependents d'aquesta característica. És veritat que INFLUEIX, però no hi és una raó per fer-lo. Per exemple, no fa falta que matis a algú perquè els teus parents són assassins.

9. En referència a la conducta dels animals desenvolupa els següents aspectes:

a. Etologia i psicologia animal.
La evolució biològica ajuda a la psicologia a l'hora de pensar si la investigació amb animals la dirigeix al camí de la conducta humana. Des d'aquest mateix instant van sorgir dues tendències diferents.
* L'etologia sorgeix de les ciències naturals i desenvolupada per Konrad i N.Tinbergen (aquests dos van fundar una escola etològica del comportament animal en 1939). Aquesta ciència estudia les pautes de comportament entre les espècies animals en el seu ambient natural, establint hipotesis sobre els seus origens evolutius. Aquesta ciència usa com a tècnica el etograma, que és un catàlog de les conductes d'un organisme. Els etòlogs analitzen les pautes innates de comportament, comuns a tots els membres d'una espècie.
* La psicologia animal. Aquesta ciència va ser desenvolupada per psicòlegs experimentals com a B.F. Skinner. Aquest va realitzar experiments de laboratori amb animals en els quals ressalta que la conducta s'adquireix mitjançant l'aprenentatge i es modifica per mitjà dels factors ambientals. Aquest tipus de psicòlegs es van declinar per l'estudi tant de processos d'aprenentatge animal com la percepció i la cognició, així com els mecanismes fisiològics subjacents.

b. Esquemes fixos d'acció i aprenentatge.
L'estudi del comportament, tant d'animal com humà, té les seves arrels en el programa genètic portat per l'ADN de l'individu i l'ambient particular a què s'ha adaptat durant l'evolució. Hi ha comportaments innats, que són rígids i repetitius, anomenats pautes fixes d'acció. Quan diem que un comportament és innat, no significa que no rep influències del medi exterior, sinó que no necessita experiència previa per a manifestar-se. Per una altra banda, les diverses espècies animals difereixen en els tipus d'estímuls que són capaços de detectar i en els moviments que poden dur a terme. Aquestes diferències en capacitat sensorial i motora impliquen diferències en la capacitat d'aprenentatge: un mono pot aprendre fàcilment a pujar escales, quelcom impossible per a un peix. Les diferències en el contingut d'aprenentatge no impliquen necessàriament que els mecanismes i principis de l'aprenentatge siguin diferents.

11. Els éssers humans comparteixen característiques amb tots els animals, per què tots utilitzen l'ADN per a emmagatzemar informació genètica?

L'ADN és estable i resistent, per la qual cosa és un suport de magatzematge més durador que el ARN o de qualsevol altre tipus d'estructura molecular. D'altra banda, la flexibilitat que té a l'hora d'enrotllar-se i desenrotllar-se fa que sigui més fàcil i menys costós, des del punt de vista energètic, compactar-ho quan es vol guardar la informació genètica i obrir-ho en els moments en els quals la proteïnes necessitin llegir-la.

12. Comenta la suposició de moltes ciències humanes de què "l'ésser humà arriba al món com un full en blanc i només a través de l'aprenentatge adquireix els seus comportaments típics".

Aquesta oració vol dir què, els comportaments típics o siga, els hàbits i les funcions d'aquestos, els tenim presents a la nostra vida perquè els varem aprendre en un temps determinat i de una forma habituada, que seria com dir, la conseqüència de les experiències repetides amb estímuls o sense ells. Si feiem alguna cosa, serà por alguna altra cosa i ho feiem així perquè el varem aprendre, i la forma més senzilla d'aprendre és l'habituació.

13. Quines diferències existeixen entre el comportament innat i el comportament après?

Quan un comportament és innat, no significa que no rep influències del medi exterior, sinó que no necessita l'experiència prèvia per a manifestar-se. Per exemple, el comportament de les mosques, com el dels altres insectes, és innat.
Un comportament après ja seria un tipus de comportament que és obtingut a partir de l'habituació, que és la disminució de conducta a un estímul com a conseqüència de l'experiència repetida amb aquest estímul.

14. Llegeix i comenta el textos següents:

Text 1.
Desgraciadament, veiem i escoltem tots els dies notícies, històries, vídeos, també en internet, fotos i continguts d'animals que sofreixen amb la maldat i ignorància humana. Els humans, amb el seu tipus de pensament egoista i egocèntric, es pensen que com els animals no són com nosaltres, doncs, no sentiran ni el mateix dolor ni sofriment, però pitjor que això, seria pensar que sí saben el dolor que senten i encara així, semblen mantenir els ulls tancats a esdeveniments de gaire molt dolent. Des del meu punt de vista, no existeix cultura que com a tradició hagi de matar animals. Per a mi no arriba a ser una raó suficient. Aquest text de Jesús Mosterín diu que, si estiguéssim una mica més, -moralment i estèticament parlant-, sans de ment i d'esperit, sabríem amb seguretat que estem matant a éssers que sí són diferents de nosaltres però no inferiors. Ens oblidem que abans d'arribar l'home a la Terra, els animals ja portaven aquí molt de temps.
Sense dir totes les persones que per només veure documentals de com són fetes les nostres carns i aliments (totes animals), deixessin de menjar-la i es tornen vegetarians, per ser tan abusius i intensos aquests tipus de vídeos. Però encara així, no parem amb aquesta mania de posar-nos davant de qualsevol altra espècie.

Activitats Tema 3: Les bases fisiològiques de la conducta.

Tema nou i les seves activitats primeres.

1. Quines són les parts i funcions de l'SNC?

L'SNC controla el funcionament del cos i està compost per l'encèfal que està format pel cervell, el cerebel i el bulb raquidi i la medul·la espinal, que és la via de connexió entre l'encèfal i la resta del cos. Processa la informació de l'exterior i ordena les respostes de l'organisme des dels reflexos més simples fins les respostes motores més complexes.

2. Com el sistema nerviós capta, processa i representa la informació sobre l'entorn?

El sistema nerviós autònom és compost pel SN simpàtic i parasimpàtic que tenen efectes completament oposats. El sistema nerviós simpàtic regeix la funció de lluita o fugida, és a dir, si alguna ens alarma o irrita, alliberam adrenalina en el sistema circulatori, augmentam el ritme dels batecs del cor i dilatam les pupil·les, augmentant la pressió sanguínia i el contingut de sucre en la sang. El sistema nerviós parasimpàtic inhibeix o redueix l'acció dels òrgans, és responsable del repòs i manteniment del cos. Fa més lents els batecs del cor, encongeix la bufeta, redueix les secrecions de les glàndules sudorípares i fa tornar l'estat normal les condicions produïdes pel sistema nerviós simpàtic. Els dos sistemes cooperen per mantenir l'organisme en un estat d'equilibri funcional.

3. Quines funcions exerceixen les neurones sensitives i les neurones motores?

Els receptors són les cèl·lules nervioses especialitzades que ens permeten connectar amb l'ambient i conèixer els canvis que ocorren en el nostre cos. Són les estructures que transformen o converteixen els diversos tipus d'energia física (llum, so, pressió) en impulsos nerviosos.

Els efectors són els òrgans encarregats d'executar les respostes als estímuls que ha ordenat l'SNC. Segons el tipus d'òrgan efector, les respostes poden ser:
* Respostes motores: pot ser fer un simple moviment.
* Respostes secretores: Exemple: la hipòfisi secreta oxitocina que estimula l'alliberament de llet a càrrec de les glàndules mamàries.

4. Pots assenyalar algunes diferències entre el SN simpàtic i el SN parasimpàtic?

El sistema nerviós simpàtic regeix la funció de lluita o fugida, és a dir, si alguna ens alarma o irrita, alliberam adrenalina en el sistema circulatori, augmentam el ritme dels batecs del cor i dilatam les pupil·les, augmentant la pressió sanguínia i el contingut de sucre en la sang.

El sistema nerviós parasimpàtic inhibeix o redueix l'acció dels òrgans, és responsable del repòs i manteniment del cos. Fa més lents els batecs del cor, encongeix la bufeta, redueix les secrecions de les glàndules sudorípares i fa tornar l'estat normal les condicions produïdes pel sistema nerviós simpàtic.

5. Les glàndules endocrines aboquen les seves hormones en la sang. Quines funcions exerceixen la hipòfisi i el pàncrees?

La glàndula pituïtària (hipófisi), és la glàndula rectora del sistema endocrí. Està connectada amb hipotàlem que la controla. Produeix l'hormona del creixement i la LH que estimula la maduració dels òvuls en les femelles i provoca secreció de testosterona en els mascles i la FSH que estimula els fol·lices dels ovaris en les femelles i la maduració d'esperma en els mascles.
El pàncrees, controla el nivell de sucre en la sang i secreta dues hormones: insulina i glucagó. Massa sucre provoca diabetis.

6. Les hormones en fases primerenques ajuden a determinar el desenvolupament de la forma corporal?

Sí, i es per això que alguns tenen un aspecte infantil per exemple, perquè la seva hipòfisi funciona més lent, uns altres mengen molt i estan sempre prims perquè el seu tiroide treballa més ràpid. Hi ha els qui tenen cos en forma de pera per un desequilibri hormonal en els ovaris, o forma de poma a causa de la hiperactivitat de les seves glàndules suprarenals.

7. La diabetis (excés de sucre en la sang) és una malaltia comuna. Quina substància necessiten injectar-se els diabètics?

Massa sucre provoca diabetis i fa necessàries injeccions d'insulina per evitar danys al cor o a l'SN. L'escassetat de sucre produeix fatiga, però el glucagó produeix un augment de glucosa en la sang.

8. Quines són les noves tècniques d'observació del cervell que ens permeten conèixer millor la seva estructura i les seves funcions?

Tomografia axial computada (TAC): Produeix imatges de diferents estructures per mitjà de raigs X. Un ordinador analitza la gran quantitat d'imatges que hi apareixen i les ordena en una sola imatge que sembla una secció del cervell.

Electroencefalografia (EEG): Mesura en la superfície del crani els senyals elèctrics del cervell i seguir-ne les variacions en el transcurs del temps. Ajuda a diagnosticar epolèpsies, tumors i alteracions neurològiques.

Tomografia d'emissió de positrons (TEP): Una exploració TEP ens mostra quines àrees del cervell fan servir més energia.

Ressonància magnètica nuclear (IRM): És possible seleccionar electrònicament qualsevol pla bidimensional i fer que es vegi com una imatge en la pantalla. Aquesta tècnica revela detalls anatòmics i registra informació fisiològica i bioquímica dels òrgans i teixits.

9. Som conscients de tot el que ocorre en el nostre cervell o només d'alguns aspectes de la seva activitat?

El cervell és l'òrgan més important de l'SNC perquè controla i regula les activitats de l'organisme.
Un dels reptes que el sistema nerviós de l'ésser humà afronta és que, sovint, alguns dels sistemes que ho integren poden tenir inclinacions a actuar de diferent manera enfront del mateix estímul. Sota condicions de conflicte, un sistema pot intentar aproximar-se a un estímul, mentre un altre sistema pot intentar evitar-ho. Per exemple, un sistema pot tractar de deixar caure un plat calent que un està portant de la cuina a la taula del menjador, però un altre sistema pot desitjar continuar portant-ho. Freqüentment, aquests sistemes tenen diferents plans, principis d'operació, orígens filogenètics, i bases de coneixement. Un conflicte bàsic ocorre, p. ex., mentre se sosté la respiració: simultàniament un es troba inclinat a inhalar i a no inhalar.
En conclusió, sí que som conscients de alguns, tals com la por, els nervis, etc..., però no de uns altres, com per exemple, els falls de memòria, actes involuntaris,...

10. Completa el quadre i assenyala la funció i localització d'aquests òrgans.

ÒRGAN: Cervell: Regula les activitats de l'organisme. La seva localització és a l'interior del crani.

Cerebel: Regula la força i la disposició del moviment i l'aprenentatge d'habilitats motores. Rep informació visual, auditiva i sobre els moviments musculars dirigits pel cervell. La seva localització és just abaix de el cervell.

Cos callós: Banda gruixuda de fibres nervioses que divideix el cervell en dos hemisferis cerebrals. La seva localització és en just en mig del cervell.

Medul·la espinal: Estructura en forma de cilindre de 42 a 45 cm. Recull la informació somatosensorial que és enviada al cervell i distribueix les fibres motores cap als òrgans efectors del cos (músculs i glàndules). La seva localització és a la columna vertebral que està unida al tronc cerebral.

Bulb raquidi: Controla les funcions vitals com la digestió, la respiració i la regulació del sistema cardiovascular. És el més baix dels tres segments del tronc de l'encèfal, situant-se entre el pont del tronc encefàlic o protuberància anular, per a dalt, i la medul·la espinal, per sota.

Hipotàlem: L'hipotàlem, a més de participar en moltes funcions nervioses, també desenvolupa un paper molt important en el control del sistema endocrí, ja que a partir de la secreció de neurohormones actua sobre la hipòfisi (eix hipotàlem-hipofisiàri), controlant aquesta la secreció hormonal de moltes glàndules del cos.  És una glàndula del sistema nerviós central. Forma part del diencèfal i està situada en la base cerebral per sota del tàlem.

Còrtex cerebral: El còrtex cerebral és el mantell de teixit nerviós que cobreix la superfície dels hemisferis cerebrals, aconseguint el seu màxim desenvolupament en els primats. És aquí on ocorre la percepció, la imaginació, el pensament, el judici i la decisió.  La seva localització seria per tot es cervell, com si fos la seva "capa".