Dietari de la setmana (07/04 – 11/04).

Dietari de la setmana (07/04 – 11/04).

Aquesta gran setmana i ho dic així perquè va ser una setmana plena d'exàmens i molt de nous continguts sobre el nou i últim tema que estem donant (Psicologia Social). Aquest tema encara que sigui curt és bastant complicat en el sentit de què hi ha diversos punts de vista sobre tals coses, i coses que fins i tot mai haurien pensat que feien o que són (les nostres actituds, intencions...) per culpa de per exemple, la societat. I es sobre tot això i molt més que estudiem amb aquest nou tema que crec que s'acabarà la setmana que ve en la qual només tenim un dia de classe i doncs, vacances de Pasqua, que després d'aquestes mini vacances començarem a fer a classe mateix el treball de grup trimestral.

Bé, aquest dilluns varen estar parlant sobre la influència de les minories i quins factors influeixen perquè això passi. Per estudiar aquest fenomen, es varen doncs, fixar en la innovació i en l'investigació com grups minoritaris són capaços de canviar la majoria. Van realitzar (tant científics com autors), doncs, diverses investigacions experimentals trobant diversos factors que expliquen aquesta influència. Per exemple, la consistència, la seguretat en el mateix grup, les desercions de la majoria (la minoria pot trencar el consens social amb propostes a la idea que és el grup o l'autoritat que imposa les normes), la lluita contra la psicologització (els grups majoritaris no debaten amb arguments i si criticant les persones), entre altres més de no tanta importància. De fet, hi ha una anomenada teoria que es diu teoria de la conversió que fa referència a aquest tema. Aquesta es basà en el fet diferencial bàsic entre una majoria i una minoria en relació al tipus d'influència que exerceixen. És que mentre la majoria provoca l'acceptació dels seus postulats sense provocar un canvi real en les opinions dels subjectes la minoria donen lloc a canvis mes profunds que es relacionen amb la conversió d'els qui són objecte d'influència. La influència minoritària actua a través de processos diferenciats i tindria efectes diferents en comparació de la influència majoritària. La resolució del conflicte amb una majoria es dóna mitjançant de l'acceptació passiva de les idees o judicis d'aquesta efecte de compliància , mentre que la influència minoritària provoca un canvi en les creences personals –i aquest seria l'efecte de conversió.

Doncs bé, a la classe del dimarts varen seguir amb el tema parlant ara sobre la naturalesa de les actituds i els seus components. Una actitud és la predisposició a respondre d'una manera determinada, la reacció favorable o desfavorable vers alguna cosa o algú. Tomaré la llibertat de deixar posat aquí al blog un text que em va agradar moltíssim sobre el tema de les actituds. En la meva opinió, es un text totalment vertader que sobre això ho haurien de saber tots.

“Quant més viu em sento, més m'adono de la importància de l'actitud en la vida. Actitud per a mi és més important que els fets. Més important que el passat, que l'educació, que els diners, que les circumstàncies, que els fracassos, que l'èxit, que el que pensen o fan els altres. És més important que l'aparença, un do o una habilitat. Farà o destruirà una empresa, una església, una llar. El més sorprenent és que cada dia podem decidir la nostra actitud. No podem canviar el passat…no podem canviar el fet que la gent es comporta d'una certa manera. No podem canviar l'inevitable. L'única cosa que podem fer és usar el que tenim, i aquesta és la nostra actitud. Estic convençut que la vida consisteix en un deu per cent del que et passa i un noranta per cent com el teu reacciones cap a ella. I així és, som responsables de la nostra actitud.”

També varen estar parlant i discutint bastant sobre el tema dels estereotips, que supòs que tothom sap allò que significa però sinó... Els estereotips són un conjunt de creences, idees, prejudicis, actituds i opinions preconcebudes, que té la societat sobre les pautes o regles culturals i socials que s'han fixat prèviament, transmetent-se de generació en generació. No necessàriament han de ser massius, ja que si un grup reduït de persones pensen de la mateix a forma i adopten aquest criteri, per exemple: sobre la forma de vestir, aquest serà l'estereotip que tinguin. Els estereotips poden ser de tipus cultural, social, racial, de gènere, classe social, sexual, d'edat, o religió, per esmentar només alguns i s'apliquen a totes les persones que entrin en aquesta categoria. Aquí deixaré els 10 exemples d'estereotips més típics i més prejudicials.

De gènere sobre la dona: mestressa de casa, mare, sempre bella, pacient, delicada, dependent, sensible, objecte sexual, frívola, tendra, submissa.

De gènere sobre l'home: treballador, intel·ligent, fort, no plora, valent, cap de família, proveïdor, li agraden els riscos, agressiu.

De gènere sobre els nens: entremaliats, vesteixen de blau, juguen amb pilotes i cotxes, tenen molta energia, són rebels i irresponsables.

De gènere sobre les nenes: ordenades, tendres, vesteixen de rosa, juguen amb nines, són obedients, ajuden amb les labors de la llar.

D'edat sobre els vells: se'ls cataloga com a inútils, malaltissos, dependents, i improductius.

Racials: es basen en les diferències ètniques i culturals considerant inferiors a persones de diferent color, lloc d'origen o cultura, catalogant-los per exemple com a terroristes, delinqüents, o ximples.

De classes socials: generalitzen als pobres amb la ignorància i la delinqüència, als rics amb la supèrbia i la prepotència, a les mares solteres amb una conducta lleugera.

De físic: molts pensen que les persones rosses són més belles, o que només pertanyen a classes socials altes.

De físic: s'estereotipa als grossos com a simpàtics, “tragossos” descurats de la seva persona.

De política: es cataloga com que tots polítics són corruptes o lladregots.

Seguint la setmana, la classe del dimecres la varen dedicar a les característiques i tipus de lideratge.

El lideratge comporta una distribució desigual del poder. Els membres del grup no manquen de poder; donen forma a les activitats del grup de diferents maneres. Encara que, per regla general, el líder tindrà l'última paraula. Existeix una regla fonamental en el lideratge que és la base perquè un bon capdavanter, qualsevol que aquest sigui, dugui a terme un lideratge efectiu. La majoria dels autors la nomenen la regla d'or en les relacions personals, i és fàcil, senzilla i molt efectiva: "No posis a les persones en el teu lloc: posa't tu en el lloc de les persones". En poques paraules, així com tractis a la persones, així elles et tractaran.

L'últim dia de la setmana, abans de les vacances de Pasqua varen quasi finalitzar el tema parlant sobre la conducta altruista. A partir de la definició d'en D. G. Myers (1995), que ho defineix a l'altruisme com la preocupació i ajuda per uns altres sense demanar gens a canvi; dedicació als altres sense considerar de manera conscient els interessos d'un mateix, hi ha dos aspectes que defineixen l'altruisme: La simpatia i el compromís. La simpatia es recolza sobre valors de bondat i caritat. El compromís considera un acte que se sap va a beneficiar més a un altre que a si mateix, implicant un sacrifici personal. El compromís s'inscriu en una ètica de la responsabilitat. Perquè es tracta d'actuar concretament sobre el present i sobre el futur per proporcionar major benestar a la resta de la societat, implicant una inversió personal per al desenvolupament de béns comuns. Recordem, com ja hem fet en altres ocasions, que la moral es refereix a la consciència individual, mentre que l'ètica es refereix a una moral social. Krebs i Miller van plantejar per primera vegada l'associació de les conductes agressives i altruistes en el Handbook de Psicologia Social de Lindzey i Aronson (1985). Segons Comte (1851), l'home alterna entre els instints egoistes o personals (interès i ambició) i els altruistes (afecció, veneració, humanitat o simpatia) que van predominant sobre aquells mitjançant l'educació i la ciència, fins a donar lloc a la moralitat.

Els psicòlegs socials han obert un gran camp de recerca en aquest àmbit basant-se en la teoria de l'intercanvi social, que explica, entre unes altres, les relacions socials com una economia en la qual es procura el màxim benefici a canvi d'un mínim cost. Els beneficis que es poden obtenir poden ser externs o interns, i en funció d'aquests l'altruisme pot ser entès com una forma emmascarada d'egoisme (Piliavin, Evaus i Caballero, 1982).

Noves recerques també indiquen la possible existència d'un tercer tipus d'altruisme, denominat altruisme veritable o genèric, on els beneficis per al subjecte passen a un segon pla ( Batson 1991, Doridio 1991, Wallach i *Wallach 1983)

La teoria de les normes socials afirmaria que la conducta altruista es produeix com a conseqüència del prescrit per les normes socials. S'han identificat dues normes socials que motiven l'altruisme: la norma de reciprocitat (expectativa que les persones ajudaran, no danyaran a els qui els han ajudat) i la norma de la responsabilitat social (l'expectativa que les persones ajudaran a els qui depenen d'ells). Per la seva banda, la teoria evolucionista proposa que l'essència de la vida és la supervivència dels gens, per la qual cosa la codificació genètica de la conducta altruista veritable (genèrica) s'oposaria a la pròpia teoria evolucionista, no obstant l'egoisme genètic predisposaria a dos tipus d'altruisme desinteressat: selecció dels parents, l'evolució ha seleccionat l'altruisme cap als familiars propers per incrementar la supervivència de gens mútuament compartits, i la reciprocitat. Des d'un altre punt de vista, l'altruisme seria un pas més per arribar a la autor realització, presa de la teoria de Maslow, que consisteix en una escala de necessitats, que hem de satisfer progressivament des de la base (necessitats biològiques), fins al cim (autor realització), tot això són aspectes que varen anar veient al llarg del curs i que em sonen tot, fent així de la matèria nova, més fàcil i comprensible.