Treball en grup primera avaluació: la motivació i les emocions.

Últim dietari del primer trimestre. (Setmana del 09/12-13/12).

Aquesta setmana de desembre, una de les últimes de la primera avaluació, va ser una setmana difícil i plena d'exàmens i exposicions per part de l'assignatura de Psicologia i d'això va anar al que ens dediquem aquesta setmana a classe, encara que també vam veure per un dia un documental sobre la memòria, però més que un documental era com una pel·lícula que representava de manera molt original i divertida la memòria que tenim, assenyalant les seves fallades i accidents, fent de la consciència del protagonista, un home vestit en "traje" que caminava per un labirinti. Va ser una de les pel·lícules que més em va agradar en totes les que hàgim vist aquest trimestre. A part d'això, els altres dies van ser tots dedicats a les exposicions, les quins van començar pels nostres companys Yolanda i Jorge, que ens van parlar i ens van explicar facetes, problemes i progressions d'alguna cosa molt conegut per a nosaltres, l'adolescència. Al meu entendre el seu treball estava molt bé fet i entre ells s'han pogut sincronitzar bé a l'hora d'explicar i de passar-se el torn l'u a l'altre, sense comparació amb l'exposició meva i dels meus dos companys, ja que es veia clarament que estàvem una mica perduts i desconcertats.

Auto avaluació del trimestre primer.

Com ens ha demanat la nostra professora una auto-avaluació per a cada trimestre que hàgim finalitzat, aquí deixo la meva opinió sobre com ha estat i/o he anat progressant durant el primer trimestre. M'agradaria començar dient que en relació als exercicis fets a classe perquè després aquests anessin al blog digital (almenys va ser aquesta la meva elecció), haig de dir que totes les setmanes pujava el dietari setmanal que explicava el què havíem fet durant la setmana i la meva opinió sobre allò. Crec que la meva conducta durant el primer trimestre de Psicologia va ser bona, atenta i per la meva banda, les activitats estaven sent fetes amb ganes. Sense dir tots els documentals i pel·lícules que vam veure a classe, els quins em van agradar molt i va haver-hi un especialment sobre la memòria que em va agradar tant que ho vaig buscar en Internet per seguir veient-ho. No obstant això, hi ha un detall a assenyalar que fa part de l'avaluació que és molt important, el treball en grup. El treball del meu grup aquest trimestre va deixar molt a desitjar i m'agradaria haver-me preparat moltíssim més per a l'exposició que hem fet en classe, on la professora i els companys de classe ens van analitzar a partir de les rúbriques que tenien. Va ser la falta de temps per la pressió de l'última setmana d'exàmens i també la falta d'organització que hem tingut entre els tres que feien part del grup. Com la meva professora va dir, no és culpa de ningú ni val que ens estiguem culpant per alguna cosa que ja ha passat però que això serveixi d'experiència amb un aprenentatge, i per a la propera, ja estaríem més preparats perquè si no ho estem, sabem el que va a passar. El tema del quin havíem de fer el treball era el tema de les emocions i motivació, un tema dens i molt teòric, que m'agradaria haver-ho fet d'una forma més divertida i original, però no va anar així. Aquest seria l'únic aspecte d'aquest trimestre del quin no vaig estar contenta amb mi mateixa, ja que si hagués donat més de mi, les coses haguessin sortit millor.
Encara que no sàpiga la meva nota final d'aquest trimestre, espero millorar-la al següent i tenir una millor encara a l'últim, ja que vaig triar psicologia perquè m'agrada, i amb el propòsit de donar-ho tot de mi mateixa en alguna cosa que realment sí m'interessa, diferent de moltes altres assignatures d'aquest curs.

(Auto) Introducció.

El meu nom és Giovanna i tinc 18 anys. Vaig repetir el meu primer any de Batxillerat i haig de dir que em penedeixo però també van existir altres factors exteriors, dels quins no hauria de tirar la culpa però sí que em van influir. Havent arribat a segon, l'últim i més important any, em sento preparada però amb por d'un final no desitjat.

Bé, he triat Psicologia aquest any com a optativa perquè a part de no poder triar qualsevol altre idioma com a optatiu (que encara que pogués, seguiria amb el pensament de triar psicologia), també ho he triat perquè des de sempre (o no em recordo des de quan) m'ha agradat tot el relacionat a la ment i les seves conductes. Jo també sempre he estat més "mental" que "física" i amb això vull dir que el meu (la meva vida, els meus pensaments, les meves accions, la meva creativitat, la meva imaginació, la meva forma d'ajudar, estudiar, voler, fer...) sempre m'ha vingut des del més profund de mi, des del més pensat que he pogut amb la meva ment, des de l'interior del meu ser. La ment pot jugar molt amb tu i això també era un altre tema que m'agradaria estudiar en psicologia (i ho faig) com per exemple veure o sentir coses que no són, o simplement sentir massa, que és el que em passa a mi. Senteixo tant que de vegades no m'agrada pensar-ho, perquè moltes vegades he arribat a pensar-ho i ha passat. Crec amb totes les meves forces en la intuïció interior que tenim tots dins i en la ment humana que juga amb nosaltres però que també pot ser i ho és, el nostre únic enemic. La famosa frase de "Ets el teu propi enemic" no fa més relació que a la ment. Quants casos haurem vist de persones que van canviar les seves vides solament amb el canviar de pensament? O creure en les coses (jo diria la fe) i veure o aconseguir  aquestes coses també? És tot un gran misteri i aquest misteri em porta amb si. Enfin, podria seguir parlant sobre el perquè em vaig apuntar a Psicologia però per ara crec que està ben i jo contenta.

D'aquesta assignatura no esperava res més ni res menys. El no fer exàmens és un alleujament però no per no estudiar sinó que en aquesta assignatura, els treballs i les activitats fetes tant en classe com a casa són de molt més profit, ja que vas aprenent a poc a poc i al teu temps, llegint, escrivint, reflectint tot allò que és nou.

La carpeta d'aprenentatge que és aquest blog, és una carpeta online (en el meu cas, que vaig optar per la carpeta digital) que guarda tot allò que feus en classe, a part de les activitats que són per a casa. També els textos, citacions, fotos, opinions, dietaris i conclusions estan en aquest blog, en aquesta carpeta on tot és molt més organitzat i que ho poden veure la teva professora i/o companys de classe. Em sembla una gran idea, fàcil i pràctica.

Dietari setmanal (02-05/12/2013)

Aquesta setmana varen acabar el tema quatre, últim d'aquest trimestre ja que estem a finals. A constància d'un pont i de diversos exàmens que hem de fer, ens varen centrar molt més aquesta setmana a la pel·lícula de "El miracle de Anna Sullivan". La vaig començar a veure a partir de la meitat perquè no he pogut anar-hi a classe un dia d'aquesta setmana. Bé, aquesta pel·lícula em va semblar des del principi, interessantíssima i fantàstica, no solament per la seva història que és real, però també per la manera en què va estar feta (la varen veure en blanc i negre). I també, cal destacar, des del meu punt de vista, és una pel·lícula que et toca el cor, i no sempre de sentiments bons perquè a mitjà que es va desenvolupant la pel·lícula, veus com la protagonista (Helen) pateix i molt, també tots aquells que hi són al seu costat i els seus pares, que tant la estimen però en realitat no saben cuidar-la, no saben com fer que és comporti. Anna Sullivan és cega i sorda, però molt, molt llesta.
Sobre aquesta pel·lícula hi ha moltes coses a comentar i analitzar ja que d'ella podem extraure molts aspectes sobre la vida humana com per exemple la  causa del seu distanciament respecte a la capacitat del llenguatge i a la falta d'una autoritat, Helen (la protagonista) és una nena poc influïda per la pressió de la cultura, i això pot resultar molt interessant per apreciar en ella comportaments “naturals” i reflexionar sobre quina seria la conducta dels éssers humans si no haguéssim estat educats dins d'una cultura. Així, per exemple, Helen no és capaç de contenir la seva ràbia i la seva ira com faria un nen de la seva edat, la qual cosa ens pot fer pensar que la cultura exerceix un gran control sobre la violència dels seus integrants a edats molt primerenques. Però les millors parts de la pel·lícula en la meva opinió varen ser aquelles quan va començar a reconèixer les paraules ensenyades per Anna, la senyora contratada per cuidar-la. El salvatgisme d'Helen, la seva marginació cultural, s'hauria mantingut molts més anys, o hauria romàs indefinidament, si Anna no hagués aparegut. És indubtable en aquest punt la importància del llenguatge com a porta per accedir al món humà, a la cultura. La cultura és molt més que un conjunt de normes i lleis, la cultura són també valors, creences, costums, actituds, tècniques, una concepció de les relacions socials, de la família, del treball, de la diversió, del sofriment, de l'amistat, de l'amor, de la violència, de la mort, etc., i l'única manera veritable d'accedir a tots aquests àmbits és el llenguatge. El llenguatge és l'eina principal a través de la qual ens integrem en la societat en la qual vivim. Les cultures humanes es fonamenten en el llenguatge, de tal manera que si un nen no aprèn algun tipus de llenguatge amb el qual comunicar-se està potser més prop de la animalitat que de la humanitat, igual d'integrat en la cultura que un animal domèstic. És molt interessant referent a això que Helen fos tan agressiva i tan aliena a l'amor i a l'afecte que se li oferia fins al precís moment en el qual va aprendre el llenguatge, com si només a través d'aquest cobraran sentit els sentiments humans.

Enfin, és una pel·lícula que recomanaria a qui sigui, ja que qualsevol s'emocionaria amb la història.

DIETARI DE LA SETMANA (25-29/11) + QÜESTIONS DEL TEMA 4: ELS PROCESSOS COGNITIUS.

Aquesta setmana, varem quasi acabar l'últim tema que estem fent, el tema quatre sobre els processos cognitius que ja vaig parlar i comentar a l'altre dietari i també a les activitats inicials. Com a acabament del tema, varem veure i explicar diverses facetes de la percepció i els seus referents però principalment en va cridar més l'atenció les lleis de la percepció i les il·lusions òptiques que ens va ensenyar la professora. I també les diferents teories sobre la percepció.

No cal dir que els meus moments preferits varen ser els moments en el quals teníem que intentar descobrir aquella cara o dibuix d'una de les il·lusions òptiques, les quals a més de ser difícils a vegada de veure, també diuen molt sobre la personalitat i percepció d'una persona.

Si parlam sobre les teories de la percepció parlaríem de la teoria empirista. L'empirisme clàssic va ser un corrent important els representants del qual són Hume, Hartley i Wundt, entre uns altres.

Aquest corrent es denomina constructivisme, i considera que la percepció no pot aïllar-se de l'activitat cognitiva del subjecte. En l'acte de la percepció el subjecte projecta la seva atenció cap a determinades característiques ambientals i llavors muestrea, és a dir, selecciona certa quantitat d'informació dels objectes i estímuls rebuts. Alhora, aquesta informació activarà o modificarà els esquemes en què s'enquadrarà la percepció, donant-li un significat.

Com a contrast tendrien l'escola de la Gestalt que ha sigut considerat el concepte d'organització com a resultat directe dels processos sensorials. No existeixen sensacions pures sinó sensacions organitzades. L'organització perceptiva seria el resultat dels processos físics que tenen lloc en l'escorça cerebral. Hi hauria un cert isomorfisme (una igualtat de forma) entre l'estimulació externa i els efectes que aquesta produeix en el cervell. Així doncs, la nostra percepció seria el resultat d'una adaptació biològica al mitjà. No cabria la possibilitat de plantejar-nos si el que percebem és una mera realitat subjectiva o una correspondència amb el que és realitat en el nostre llindar de percepció. La visió que la percepció ens proporciona està ordenada en si mateixa, estructurada amb els caràcters propis d'un tot. Les parts de la percepció depenen del tot de la percepció.

Jo, si tingués que escollir entre ambdues teories em quedaria amb la teoria de l'escola de la Gestalt, ja que estic d'acord amb la citació de “les parts de la percepció dependen del tot de la percepció”, com quan escoltam una música, el conjunt de les notes, la harmonia en què es transforma sense que ho ens adonem.

- Veritable o fals:

*. Sense percepció no hi ha memòria ni pensament.

Veritable, ja que la memòria seria tot aquell conjunt de records que precisament els recorden a partir de pensaments tinguts o sensacions sentides.

* Percebre és donar significat a un estímul.

Veritable, ja que reconeixem (percebem) un estímul exterior (suor de les mans, cor batejant fort...) a partir de un estímul que ens fa fer actuar/sentir d'aquesta manera.

* La percepció és la simple suma de sensacions.

Fals, ja que la percepció no es podria ser resumida dient que solament és la simple suma de sensacions, es molt més complexa però parlant de una forma general, sí podrien dir que la percepció és la suma de sensacions.

* La deprivació sensorial no té conseqüències desastroses per a un nen.

Fals. La deprivació sensorial tindria greus conseqüències per a un nen ja que un nen el que realment fa de petit es córrer, tocar, sentir, preguntar-se el perquè d'aquest tacte o d'un altre, per això es fan servir llibres per a nens en el quals hi ha dibuixos de diferents textures. Un nen que no sent seria com un dir un nen que no viu, i si no viu, tampoc creix.

* Una il·lusió perceptiva consisteix en les discrepàncies entre allò que percebem i la realitat.

Veritable. Donaré el mateix exemple que he donat abans en altres exercicis, el exemple de quan ets a casa tot sol i comences per escoltar pitjades, o quan acabes de veure una pel·lícula de esperits que apareixen en el mirall. Ho pots veure però ho estàs fent perquè hi existeix al teu subconscient que a més de ser molt recent, sents por, el que fa que la ment “jugui” amb nosaltres. Seria com dir realitat X fantasia.

* Les persones poden percebre sense posar-hi atenció i sense adonar-se del que fan.

Veritable i també diria que fals. Veritable en un sentit perquè a vegades tenim hàbits, manies, que es queden ja registrats a la ment, fent que nosaltres fèiem coses, de les quals solen ser repetides sense adonar-nos. Però també veritable, ja que només percebem una cosa al complet quan posam la nostra atenció en allò.

Comentau les citacions següents:

* “No veiem les coses som són, les veiem com som”. Anais Nin.

Aquesta mateixa citació la vaig citar jo un dia a classe a la meva professora, donant- li de exemple una situació de què quan escoltam o quan nosaltres mateixos ho fem, com per exemple parlar mal d'algú dient “aquesta nena és una egoista i mal-humorada!”, ho fem però no basant-nos en la experiència viscuda sinó que ens basam en el què sentim a dins, o siga, els nostres sentiments, nosaltres mateixos.

* “L'ésser humà mira sense veure-hi, escolta sense sentir-hi, toca sense sentir, menja sense gust, es mou sense fixar-se en el cos, inhala sense adonar-se de les olors i fragàncies i parla sense pensar.” Leonardo Da Vinci.

És a dir, en un resum, l'ésser humà, almenys la majoria d'ells, no s'aturen a pensar i raonar les coses abans de fer-las. Algunes persones no tenen la capacitat de gaudir de cada mos a un menjar, de pensar abans de parlar, ja que cada paraula dita no és mai una paraula oblidada. També diria que la majoria de nosaltres som així per la pressa que tenim avui dia per fer-lo tot. És difícil parar a percebre i tenir la consciència de escoltar i veure les coses com realment són.

* “L'autèntic viatge de descobriment no consisteix a veure nous paisatges, sinó a saber mirar”. Marcel Proust.

Diria quasi el mateix que en la citació anterior, que saber mirar depèn de l'atenció intel·lectual d'algú, un per ell/ella mateixa deu de saber reconèixer cada moment com a únic i especial, sempre intentant trobar la millor part d'aquest i no viure en el futur o passat. És el mateix quan diem també en aquesta altra cita que, “no importa a on iràs, sinó el camí per el qual vagis”. Gaudir del moment en tot els seus aspectes. Si saps mirar tot el viatge serà meravellós i no solament la arribada.

Llegeix el text i contesta a les preguntes:

* Què és la percepció? El fet que una fotografia origini dues o més percepcions diferents, significa que no és vàlida l'analogia entre l'ull i la càmera fotogràfica?

La percepció obeeix als estímuls cerebrals aconseguits a través dels 5 sentits, vista, olfacte, tacte, auditiu i gust, els quals donen una realitat física de l'entorn. És la capacitat de rebre per mitjà de tots els sentits, les imatges, impressions o sensacions per conèixer alguna cosa. Sí que és vàlida l'analogia entre l'ull i la càmera fotogràfica ja tenim la tendència a donar per suposat que les percepcions visuals, tant com les nostres percepcions basades en els nostres sentits, són registres directes de la realitat que està clar que no són ni arbitràries ni, la majoria de les vegades, il·lusòries. Els filòsofs parlen de la creença o inconscient suposició que el món que percebem és idèntic a un món real que existeix amb independència de la nostra experiència d'aquest, i anomenen aquesta creença realisme ingenu.

* Per què afirma Irvin Rock que la percepció és més un constructe mental que un registre de la realitat?

Per què la ment no es limita a registrar una imatge exacta del món, sinó que crea el seu propi quadre. Seria com dir que “veiem les coses no com són, sinó com som”.

* L'organització perceptual significa que mentre que les sensacions es produeixen separades i sense relació entre si, les nostres percepcions capten totalitats?

El món perceptual que nosaltres creem difereix qualitativament de les descripcions del físic per estar la nostra experiència mitjançada pels nostres sentits i trobar-se construïda interiorment com una representació del món. Així, percebem, colors, sons, sabors i olors, que o bé no tenen significació en el món de la realitat física o bé tenen un significat diferent.

*Valoració crítica del text.

No podria dir que no estic d'acord en tot en què diu l'autor del text i més a més, ja sabia que els nostres ulls no tenien suficient capacitat per a percebre tot allò que ens envolta en un món com el nostre, de vibracions, on totes les coses estan en moviment. La natura de altres animals és bastant diferent de la nostra i el percebre també es “utilitza” de forma molt més concreta que amb nosaltres. Jo diria que d'aquest món on cada espècie té diferents components de percepció i sentits que els defineixen, els éssers humans serien els més ximples.

Cal dir què per a gaudir d'una vida completa i rica en sensacions, cadascú deuria de prendre-li-ho amb calma i atenció, la pressa avui dia és la nostra major enemiga.