Dietari de la setmana (07/04 –
11/04).
Aquesta gran setmana i ho dic així
perquè va ser una setmana plena d'exàmens i molt de nous continguts
sobre el nou i últim tema que estem donant (Psicologia Social).
Aquest tema encara que sigui curt és bastant complicat en el sentit
de què hi ha diversos punts de vista sobre tals coses, i coses que
fins i tot mai haurien pensat que feien o que són (les nostres
actituds, intencions...) per culpa de per exemple, la societat. I es
sobre tot això i molt més que estudiem amb aquest nou tema que crec
que s'acabarà la setmana que ve en la qual només tenim un dia de
classe i doncs, vacances de Pasqua, que després d'aquestes mini
vacances començarem a fer a classe mateix el treball de grup
trimestral.
Bé, aquest dilluns varen estar parlant
sobre la influència de les minories i quins factors influeixen
perquè això passi. Per estudiar aquest fenomen, es varen doncs,
fixar en la innovació i en l'investigació com grups minoritaris
són capaços de canviar la majoria. Van realitzar (tant científics
com autors), doncs, diverses investigacions experimentals trobant
diversos factors que expliquen aquesta influència. Per exemple, la
consistència, la seguretat en el mateix grup, les desercions de la
majoria (la minoria pot trencar el consens social amb propostes a la
idea que és el grup o l'autoritat que imposa les normes), la lluita
contra la psicologització (els grups majoritaris no debaten amb
arguments i si criticant les persones), entre altres més de no tanta
importància. De fet, hi ha una anomenada teoria que es diu teoria de
la conversió que fa referència a aquest tema. Aquesta es basà en
el fet diferencial bàsic entre una majoria i una minoria en relació
al tipus d'influència que exerceixen. És que mentre la majoria
provoca l'acceptació dels seus postulats sense provocar un canvi
real en les opinions dels subjectes la minoria donen lloc a canvis
mes profunds que es relacionen amb la conversió d'els qui són
objecte d'influència. La influència minoritària actua a través de
processos diferenciats i tindria efectes diferents en comparació de
la influència majoritària. La resolució del conflicte amb una
majoria es dóna mitjançant de l'acceptació passiva de les idees o
judicis d'aquesta efecte de compliància , mentre que la influència
minoritària provoca un canvi en les creences personals –i aquest
seria l'efecte de conversió.
Doncs bé, a la classe del dimarts
varen seguir amb el tema parlant ara sobre la naturalesa de les
actituds i els seus components. Una actitud és la predisposició a
respondre d'una manera determinada, la reacció favorable o
desfavorable vers alguna cosa o algú. Tomaré la llibertat de deixar
posat aquí al blog un text que em va agradar moltíssim sobre el
tema de les actituds. En la meva opinió, es un text totalment
vertader que sobre això ho haurien de saber tots.
“Quant més viu em sento, més
m'adono de la importància de l'actitud en la vida. Actitud per a mi
és més important que els fets. Més important que el passat, que
l'educació, que els diners, que les circumstàncies, que els
fracassos, que l'èxit, que el que pensen o fan els altres. És més
important que l'aparença, un do o una habilitat. Farà o destruirà
una empresa, una església, una llar. El més sorprenent és que cada
dia podem decidir la nostra actitud. No podem canviar el passat…no
podem canviar el fet que la gent es comporta d'una certa manera. No
podem canviar l'inevitable. L'única cosa que podem fer és usar el
que tenim, i aquesta és la nostra actitud. Estic convençut que la
vida consisteix en un deu per cent del que et passa i un noranta per
cent com el teu reacciones cap a ella. I així és, som responsables
de la nostra actitud.”
També varen estar parlant i discutint
bastant sobre el tema dels estereotips, que supòs que tothom sap
allò que significa però sinó... Els estereotips són un conjunt de
creences, idees, prejudicis, actituds i opinions preconcebudes, que
té la societat sobre les pautes o regles culturals i socials que
s'han fixat prèviament, transmetent-se de generació en generació.
No necessàriament han de ser massius, ja que si un grup reduït de
persones pensen de la mateix a forma i adopten aquest criteri, per
exemple: sobre la forma de vestir, aquest serà l'estereotip que
tinguin. Els estereotips poden ser de tipus cultural, social, racial,
de gènere, classe social, sexual, d'edat, o religió, per esmentar
només alguns i s'apliquen a totes les persones que entrin en aquesta
categoria. Aquí deixaré els 10 exemples d'estereotips més típics
i més prejudicials.
De gènere sobre la dona: mestressa de
casa, mare, sempre bella, pacient, delicada, dependent, sensible,
objecte sexual, frívola, tendra, submissa.
De gènere sobre l'home: treballador,
intel·ligent, fort, no plora, valent, cap de família, proveïdor,
li agraden els riscos, agressiu.
De gènere sobre els nens:
entremaliats, vesteixen de blau, juguen amb pilotes i cotxes, tenen
molta energia, són rebels i irresponsables.
De gènere sobre les nenes: ordenades,
tendres, vesteixen de rosa, juguen amb nines, són obedients, ajuden
amb les labors de la llar.
D'edat sobre els vells: se'ls cataloga
com a inútils, malaltissos, dependents, i improductius.
Racials: es basen en les diferències
ètniques i culturals considerant inferiors a persones de diferent
color, lloc d'origen o cultura, catalogant-los per exemple com a
terroristes, delinqüents, o ximples.
De classes socials: generalitzen als
pobres amb la ignorància i la delinqüència, als rics amb la
supèrbia i la prepotència, a les mares solteres amb una conducta
lleugera.
De físic: molts pensen que les
persones rosses són més belles, o que només pertanyen a classes
socials altes.
De físic: s'estereotipa als grossos
com a simpàtics, “tragossos” descurats de la seva persona.
De política: es cataloga com que tots
polítics són corruptes o lladregots.
Seguint la setmana, la classe del
dimecres la varen dedicar a les característiques i tipus de
lideratge.
El lideratge comporta una distribució
desigual del poder. Els membres del grup no manquen de poder; donen
forma a les activitats del grup de diferents maneres. Encara que, per
regla general, el líder tindrà l'última paraula. Existeix una
regla fonamental en el lideratge que és la base perquè un bon
capdavanter, qualsevol que aquest sigui, dugui a terme un lideratge
efectiu. La majoria dels autors la nomenen la regla d'or en les
relacions personals, i és fàcil, senzilla i molt efectiva: "No
posis a les persones en el teu lloc: posa't tu en el lloc de les
persones". En poques paraules, així com tractis a la persones,
així elles et tractaran.
L'últim dia de la setmana, abans de
les vacances de Pasqua varen quasi finalitzar el tema parlant sobre
la conducta altruista. A partir de la definició d'en D. G. Myers
(1995), que ho defineix a l'altruisme com la preocupació i ajuda per
uns altres sense demanar gens a canvi; dedicació als altres sense
considerar de manera conscient els interessos d'un mateix, hi ha dos
aspectes que defineixen l'altruisme: La simpatia i el compromís. La
simpatia es recolza sobre valors de bondat i caritat. El compromís
considera un acte que se sap va a beneficiar més a un altre que a si
mateix, implicant un sacrifici personal. El compromís s'inscriu en
una ètica de la responsabilitat. Perquè es tracta d'actuar
concretament sobre el present i sobre el futur per proporcionar major
benestar a la resta de la societat, implicant una inversió personal
per al desenvolupament de béns comuns. Recordem, com ja hem fet en
altres ocasions, que la moral es refereix a la consciència
individual, mentre que l'ètica es refereix a una moral social. Krebs
i Miller van plantejar per primera vegada l'associació de les
conductes agressives i altruistes en el Handbook de Psicologia Social
de Lindzey i Aronson (1985). Segons Comte (1851), l'home alterna
entre els instints egoistes o personals (interès i ambició) i els
altruistes (afecció, veneració, humanitat o simpatia) que van
predominant sobre aquells mitjançant l'educació i la ciència, fins
a donar lloc a la moralitat.
Els psicòlegs socials han obert un
gran camp de recerca en aquest àmbit basant-se en la teoria de
l'intercanvi social, que explica, entre unes altres, les relacions
socials com una economia en la qual es procura el màxim benefici a
canvi d'un mínim cost. Els beneficis que es poden obtenir poden ser
externs o interns, i en funció d'aquests l'altruisme pot ser entès
com una forma emmascarada d'egoisme (Piliavin, Evaus i Caballero,
1982).
Noves recerques també indiquen la
possible existència d'un tercer tipus d'altruisme, denominat
altruisme veritable o genèric, on els beneficis per al subjecte
passen a un segon pla ( Batson 1991, Doridio 1991, Wallach i *Wallach
1983)
La teoria de les normes socials
afirmaria que la conducta altruista es produeix com a conseqüència
del prescrit per les normes socials. S'han identificat dues normes
socials que motiven l'altruisme: la norma de reciprocitat
(expectativa que les persones ajudaran, no danyaran a els qui els han
ajudat) i la norma de la responsabilitat social (l'expectativa que
les persones ajudaran a els qui depenen d'ells). Per la seva banda,
la teoria evolucionista proposa que l'essència de la vida és la
supervivència dels gens, per la qual cosa la codificació genètica
de la conducta altruista veritable (genèrica) s'oposaria a la pròpia
teoria evolucionista, no obstant l'egoisme genètic predisposaria a
dos tipus d'altruisme desinteressat: selecció dels parents,
l'evolució ha seleccionat l'altruisme cap als familiars propers per
incrementar la supervivència de gens mútuament compartits, i la
reciprocitat. Des d'un altre punt de vista, l'altruisme seria un pas
més per arribar a la autor realització, presa de la teoria de
Maslow, que consisteix en una escala de necessitats, que hem de
satisfer progressivament des de la base (necessitats biològiques),
fins al cim (autor realització), tot això són aspectes que varen
anar veient al llarg del curs i que em sonen tot, fent així de la
matèria nova, més fàcil i comprensible.
