Dietari de la setmana (20.1 - 24.01)

Aquesta setmana del dia 20 de gener fins al 24 de gener varen avançar molt del tema nou que havíem començat aquest trimestre, que és el tema sobre l'aprenentatge i si no m'equivoco, en aquesta setmana següent que entra, ho acabarem. El dilluns, a part d'estar veient sobre el que era l'aprenentatge observacional i social (dels quins he estat parlant en el dietari anterior), vam veure un vídeo que feia referència a l'aprenentatge social i que em va semblar bastant interessant. El video estava fet per uns estudiants de Psicologia de la universitat i tractava d'un nen que vivia amb la seva família i que semblava ser que les coses a l'institut no anaven molt bé ja que era mandrós i irresponsable i sent així, treia males notes, fent amb que els professors cridessin a la seva casa per queixar-se. La mare, amb poca veu d'autoritat, li deia que estudiés i que canviés d'actitud, però el nen solia fer-li cas omís a la mare i les coses no canviaven. En canvi, la seva germana major que també anava a l'institut, treia molt bones notes i en fer-ho i ensenyar-li-ho a la seva mare, aquesta s'alegrava per ella i l'animava a seguir endavant, amb afalacs i bon tractament. El final del video ens sorprèn perquè el primer que fa el nen a arribar a casa després de l'institut, és agafar un llibre i no el seu PSP i començar a estudiar, així com feia la seva germana cada dia. Aquest video ens fa veure que mitjançant el vist cada dia a la seva casa, es converteix en costum, i el nen en veure la seva germana sempre millor que ell en diferents aspectes, sigui en l'institut o amb la mare, també va voler ser igual i per arribar a això, hauria d'estudiar i portar-se millor, exactament el que va fer en acabar el vídeo. En la nostra classe següent seguim veient altres vídeos que ara feien referència a l'aprenentatge cognitiu i destaco el vídeo de la pel·lícula Toy Story on apareixen diverses escenes de la pel·lícula representant la taxonomia de l'aprenentatge la quin ens diu que en la vida quotidiana existeixen infinitat de coses diferents que només podem comprendre si les classifiquem. Les classificacions serveixen per agrupar els objectes segons les seves característiques comunes, ens permeten ordenar medicines, obres d'art, conceptes o teories que com a exemple diríem que és el traduir, dir d'una altra manera, redefinir, reorganitzar, diferenciar, distingir, explicar, demostrar, completar, predir, determinar, etc. Igualment, torno a destacar un dels videos sobre l'aprenentatge observacional que aquesta vegada, és el d'una nena que juga amb la seva nina muntant la seva pròpia història i aquesta història es fa viure com si la nena fos el pare i la nina la mare. El joc comença calmo però després la nena s'altera i comença a insultar-li i donar-li cops a la nina, i si haig de dir, uns insults bastant grollers i un atac de violència forta. En veure-ho, no entens el sentit o simplement penses que la nena no està molt bé psicologicament parlant, però en arribar la mare a casa i veure com anava la situació, es queda estàtica sense saber que dir, fins que arriba el pare i diu "Hola carinyo estic a casa!", i aquí sí entenem que la nena no fa més que imitar el que veu a la seva casa que suposo que serà molt sovint, ja que actua segura i sense dubtes en les paraules que usa, copiant la relació que té el seu pare en relació a la seva mare. Ho veu normal i quotidià però simplement no ho és. Bé, al dia següent a classe vam estar fent el treball del trimestre i a l'últim dia de classe de la setmana, vam estar treballant amb les nostres anotacions del tema que parlaven dels aprenentatges conductuals, els quins els psicòlegs conductuals defineixen com els canvis en la conducta amb certa durada generat per l'experiència. Gràcies a les coses que els succeeixen els qui aprenen adquireixen noves associacions, informació, capacitats intel·lectuals, habilitats, hàbits i aspectes per l'estil, en endavant, actuen de manera diferents i poden quantificar-se aquests canvis. Una vegada que has après alguna cosa, la conducta canvia i és notori.

Activitats prèvies tema 5.

Tema 5: Condicionament i aprenentatge.

ACTIVITATS PRÈVIES.

1. Per què en la societat actual “aprendre” no és només una necessitat acadèmica, sinó també una necessitat vital?

Perquè avui dia aprendre també és créixer dins d'un mateix. No físicament parlant, sinó que intel·lectualment, ja que cada vegada que aprenguem alguna cosa nova, és una cosa més que sabem i que tenim dins nostre per a sempre si volem. Per a mi, el coneixement és poder. (Mentre que siga sempre de caràcter sa i bo.)

2. En la cultura occidental hem canviat la idea tradicional “d'aprendre = memoritzar” per “aprendre = comprendre?”

Pot ser que en alguns llocs d'Europa així siga el mecanisme d'aprendre però actualment a Espanya i també tinc com a exemples persones i formes de donar classes en el meu institut (un exemple d'aprendre) que sí encara segueixen aquest esquema mecànic on aprendre per a ells, és memoritzar, i el que passa amb això es què no aconsegueixes res, només dolor del cap i un oblidament de gaire ràpid per no haver entès en que s'ha explicat, només memoritzat. Així no es la forma d'aprendre i molts llocs del món utilitzem aquest mètode, però no diria que és un mètode sinó que la majoria de professors avui dia no saben com donar la matèria sense que siga avorrida per als nens, deixant-los amb ganes d'anar a casa i quan la hora d'estudiar pertoca, aquestos mai estudiaran una cosa que per a ells, és avorrida. Però no perquè realment ho sigui, perquè no es així, sinó que el plantejam d'una forma tan mecànica que fa amb que els alumnes no tinguin ganes d'entendre-ho.

3. Quines han estat les experiències més influents en la teva vida? Escriu-ne 3 i resumeix en una frase el que has après en cadascuna d'elles.

Una de les experiències més influents que he tingut en la meva vida va ser quan encara vivia en Brasil i el meu tio i jo anaven junts pel carrer, de camí a casa. Portava amb ell un rellotge. Tot va passar molt ràpid i sovint, va aparèixer un lladró que li va treure del braç el rellotge, robant-ho per a ell, corrent en l'altra direcció. El meu tio va córrer per agafar-ho, però jo ja sabia que no tenia possibilitats d'aconseguir-ho, perquè era molt ràpid i deuria de tenir experiència amb això. Però, el meu tio va trobar-lo, agarrant-li a temps, donant-li una bufetada a la cara i el millor de tot: recuperant el seu rellotge. En aquell moment, sentia tot tipus de sentiments, des de la por fins excitació per què ho aconsegueix i així va ser. He après que ni res ni ningú et pot tomar-te com a ximple, i un sempre hi ha que anar darrere allò que és seu. (Encara que el meu tio va tenir molta sort i força, perquè jo, no ho faria).

Una altra experiència que vaig tindre va ser amb la meva germana, fa uns anys. La meva mare ens va dir que tornéssim a les tres de la nit i em record que eren les 8 del matí i eren encara dins el cotxe, tornant cap a casa. La meva mare es va estressar i enfadar moltíssim i jo ja sabia que estaríem dins de grans problemes quan arribés a casa, però en aquell moment present amb la meva germana en el cotxe, em sentia infinita. Em sentia feliç i capaç de fer-lo tot. Em sentia com si només existeix aquell moment i res més. He après que hi ha de gaudir del moment, encara que les conseqüències d'aquest siguin dolentes després. Però aquí hi es la cosa, el després. No ara.

La meva última experiència influent va ser quan vaig repetir el curs. Quan vaig arriba a l'institut a per les notes de setembre, justament vaig veure el meu tutor i li vaig preguntar què tal havien anat. Em recordo que em vaig dir que molt malament i que havia repetit. La situació era tan irreal que no el vaig creure i em vaig anar dins, a per les meves notes. El que he après amb aquesta situació va ser que el que fas avui, serà el què guanyaràs demà i jo, aquell any, no havia donat tot de mi per haver aprovat, però al mateix temps no ho creia, ja que l'institut per a mi mai ha estat un problema. Va ser aquest un dels pitjors sentiments que havia sentit mai.

4. Per què algunes persones decideixen “no aprendre”? Com influeixen la por o la vergonya en l'aprenentatge?

Algunes persones decideixen no aprendre perquè, primerament, en la meva opinió, son ignorants de la vida, ignorants de què existeix molt més que no saben i tanquen el cap per qualsevol cosa que no entenguin o què no sàpiguen. Moltes persones pensen que ja ho saben tot, o que tenen raó en tot, deixant a un costat la possibilitat de aprendre més. La por o la vergonya en l'aprenentatge ho fa dificultós segur, ja que si una persona tímida té dubtes, dubtarà en preguntar per exemple. La por i la vergonya dins de l'aprenentatge no deurien d'existir, ja que no es necessari quan un està aprenent, ja que aprendre també es equivocar-se i intentar-ho una vegada més.

5. Podem conrear un jardí sense preparar el terreny? Sota quines condicions germinen i floreixen les qualitats, les disposicions i les capacitats del bon aprenent?

No. El que faig avui, serà el resultat de demà, així que les condicions per ser un bon aprenent serien la disposició inicial i individual de cadascú, la ment oberta per a qualsevol coneixement nou, un sistema regular que et deixi espai i temps per a estudiar, pensar, llegir...

6. Què entens per aprendre?

Expandir-se un mateix dins seu. Tenir poder per saber el què es bo i dolent per a tu, la capacitat de respondre a qualsevol cosa que et preguntin, perquè ho has après, ho has analitzat i si no fos el aprendre, aquesta capacitat d'expansió mental i intel·lectual que tenim (però no tots per igual) serien tots iguals, tots ximples sense una opinió pròpia.

7. Com aprenem a muntar en bicicleta, a organitzar un viatge, a resoldre un problema, a expressar els sentiments?

Jo diria que primerament tot això ve de l'experiència que tens o que has adquirit però també, de l'experiència ve l'aprenentatge que has rebut degut a ella. Muntes en bicicleta i et caus vuit vegades en el mateix lloc, quan passis per aquest lloc tindràs molt més de cura i ja no et passarà. Sabràs organitzar un viatge perquè hauràs fet un, i sinó perquè algú et vaig ensenyar. I així amb totes les altres situacions.

8. Per què cal aprendre a aprendre? On aprens millor: a casa, al carrer o a l'escola? Les estratègies d'aprenentatge són similars o diferents?

He d'aprendre perquè vull tenir la meva pròpia opinió sobre les coses, vull aprendre perquè vull saber sobre tot allò que no sé per poder entendre, respectar i ajudar a tots al meu voltant. Aprenc millor a casa, ja que estic sola i sense cap so que em molesti. I sí, les estratègies solen ser diferents als diferents llocs, ja que en un hi ets amb diverses persones, l'altre estàs a soles...

9. Per què has d'aprendre conductes i coneixements, habilitats i actituds?

Perquè visc amb moltes més persones, on existeixen unes regles bàsiques per a sobreviure i també viure de forma normal i sana, per això aprenem a com comportar-nos, a fer coses per deixar-nos la vida més fàcil, a tenir actituds positives per a mi mateixa i també per als altres.

10. Com descriuries l'aprenentatge cooperatiu? I l'aprenentatge competitiu? Quins diferències trobes entre tots dos?

L'aprenentatge cooperatiu és un procés en conjunt en el qual els participants es recolzen i confien mútuament per aconseguir un objectiu o una meta proposada. Tot això és mitjançant una estratègia que promou la col·laboració entre ells , per així aconseguir un ambient més harmònic i còmode a l'hora d'elaborar l'objectiu o meta desitjat.

És una forma també de desenvolupar la comunicació (el que volem donar a conèixer) cap als altres i l'aprenentatge competitiu és totalment diferent, ja que és aquell en el qual l'estudiant aconsegueix el seu objectiu sol si els altres no ho fan, és a dir, cada alumne treballa en contra dels altres per aconseguir la seva meta. Existeix un grau de egoisme en aquest tipus d'aprenentatge ja que, no hi ha suport mutu o confiança, es treballa de forma independent.

Dietari setmanal (13/01-17/01).

Aquesta setmana des del dia 13/01 fins al dia 17/01, varen començar de debò el que es diu el tema cinc, el tema nou que fa referència a l'aprenentatge. Tenint quatre hores setmanals, el dilluns vam tenir per part de la professora la introducció del nou tema i també vam estar parlant d'algunes frases i cites sobre aprendre com per exemple, "Aprendre era un plaer intens. Aprendre equivalia a néixer. És tingui l'edat que és tingui, el cos experimenta llavors una mena d'expansió. No calç ensenyar a qui no sent l'alegria d'aprendre. Apassionar-es pel que és un altre, estimar, aprendre és el mateix." Aprendre és créixer dins d'un mateix. Per a mi, el coneixement és poder (des que sigui un coneixement sa i bó), aprendre és compartir, cuidar, estimar. Com a definició del tema, diríem que no és possible definir de forma precisa l'aprenentatge. Existeix un cert acord entre diversos autors en molts aspectes essencials del concepte d'aprenentatge que quedin reflectits en la següent definició: L'aprenentatge és un canvi relativament permanent en el comportament, que reflecteix una adquisició de coneixement o hablitats a través de l'experiència i que pot incloure l'estudi, la instrucció, l'observació o la pràctica. Els canvis de comportament són raonablement objectius i, per tant, poden ser mesurats.
També vam veure en aquest mateix dia, un video sobre un nadó al quin li fan sentir molèsties quan s'apropava un gat. A partir de diverses reproduccions del mateix, el bebè comença a tenir por i pànic de tot allò que se sembli a un gat, o que simplement sigui pelut. Al meu entendre, em sembla un tipus d'experiment horrible però en aquelles èpoques era diferent la visió que tenien sobre això. Bé, al dia següent, varen seguir amb el tema i ja passem als patrons innats de conducta, que diu que la conducta provocada és produeix com a reacció enfront dels esdeveniments ambientals. Les formes més simples de conducta provocada són: l'acte réflex, l'habituació i la sensibilització. La conducta és això, la capacitat d'aprendre de l'experiència i de respondre a les diverses situacions ambientals que estan programades en l'estructura genètica de les espècies. El següent dia, canviem d'aula i vam ser a l'aula audiovisual que conté ordinadors i així podríem organitzar els temes i preguntes del nou treball que haurem de fer per a aquest trimestre. El tema de treball que em toca a mi i a la meva altra companya és sobre la consciència. L'últim dia de classe de la setmana, ens endinsem més en el tema nou i vam estar parlant sobre el condicionament instrumental o operant de B. F. Skinner que descriu que l'aprenentatge d'una resposta voluntària és reforça o s'afebleix, dependent del fet que els conseqüències ens siguin positives o negatives. En el condicionament operant un organisme "opera" en el seu ambient, efectua respostes voluntàries per produir un resultat desitjable.

Primer dietari de la setmana (06-10/01) del 2014.

Hola!

Primerament m'agradaria desitjar-los a tots un bon any nou. Aquest serà el meu primer dietari de l'any 2014. De tornada a les classes i de tornada al nou trimestre que se'ns apropa.
Aquesta setmana el començament de les classes va caure un dimarts, el quin no vaig poder venir per encara estar de viatge (segurament estaria sobrevolant el cel en aquelles primeres hores de classe).
El dimecres la nostra professora tampoc va poder venir, deixant-nos solament l'última classe del divendres per poder veure'ns i parlar de tot el nou. Aquest dia varen organitzar algunes coses, com per exemple el tema i grup del proper treball trimestral. També la data d'exposició d'aquest i alguns altres criteris de la matèria nova que estudiarem. A part d'haver fet un treball sobre la memòria durant les vacances, comencem aquest trimestre amb el tema 5: Condicionament i aprenentatge.

Desitja'ns sort per a aquest trimestre que arriba, i jo pel meu compte, espero arribar a un 8.

Feliç any 2014.

Giovanna.