TEMA 2 ACTIVITATS (PART PRIMERA).

1.  Desenvolupa el següent apartat: Teories de l'evolució: Lamarckisme, Darwinisme, Teoria Sintètica (neodarwiniana). TEORIES DE L'EVOLUCIÓ; LAMARCKISME- El lamarckisme fou la primera teoria de l'evolució també coneguda com transformisme. Fou proposada pel naturalista Jean-Baptiste Lamarck. La seva hipòtesi era que quan uns éssers vius pateixen un canvi climàtic o de qualsevol tipus aquests s'adapten mitjançant la variació, la utilització i la transformació dels òrgans. Els òrgans més utilitzats durant l'adaptació es desenvolupaven de forma favorable per a l'individu mentre que els no utilitzats s'atrofiaven. Aquesta llei d'ús i desús dels òrgans es pot sintetitzar en l'aforament "la funció crea l'òrgan". Segons Lamarck aquests canvis es transmetien per via sexual als descendents. DARWINISME- El darwinisme és el terme amb el qual es descriuen les idees de Charles Darwin, la teoria evolucionista que sustenta l'evolució de les espècies vives per selecció natural. Darwin va desenvolupar el concepte mitjançant les seves obres L'origen de les espècies, o la lluita per l'existència en la naturalesa (1859) i La descendència de l'home i la selecció sexual (1871), especialment en relació a l'evolució biològica per selecció natural. El darwinisme no és sinònim d'evolucionisme, que és anterior: les teories darwinistes són evolucionistes, però aporten el concepte de selecció natural, cosa completament nova en el seu moment. Algunes teories evolucionistes com la de Lamarck, van influir sobre l'avi de Charles Darwin, el naturalista Erasmus Darwin. Tot i que, Charles Darwin va proposar una teoria alternativa, no va acceptar les principals hipòtesi de Lamarck. Va negar la generació espontània i va afirmar que totes les formes de vida provenien d'un tronc comú. TEORIA SINTÈTICA (NEODARWINIANA): La síntesi evolutiva moderna (també anomenada síntesi neodarwinista o neodarwinisme), en general significa la integració de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l'herència biològica, la mutació genètica aleatòria com a font de variació i la genètica de poblacions matemàtica. Essencialment, la síntesi moderna introduí la connexió entre dos descobriments importants; la unitat de l'evolució (els gens) amb el mecanisme de l'evolució (la selecció). També representa la unificació de diverses branques de la biologia que anteriorment tenien poc en comú, especialment la genètica, la citologia, la sistemàtica, la botànica i la paleontologia.

2. Semblances i diferències de Lamarck i Darwin sobre l'evolució de les espècies. LAMARCK:
- Parlava d'òrgans en ÚS i DESÚS. Deia que si un òrgan era utilitzat sempre per l'individu, aquest romania; mentre que si no era usat tendia a desaparèixer, per exemple deia que l'APÈNDIX és un òrgan en desús i que anteriorment podria haver estat una bufeta *natatoria. També va parlar del COLL de la GIRAFA, dient que aquest animal va haver d'estirar el seu coll per poder adaptar-se a l'ambient, ja que els arbres eren massa alts per obtenir el seu aliment i així mitjançant el procés d'Adaptació el van ser allargant.
- A més estable que existeix una HERÈNCIA dels CARÀCTERS ADQUIRITS.
- Les característiques adquirides per l'ús eren HERETABLES.
- Els efectes de la INTERACCIÓ amb el mitjà es transmetien a la generació següent.
- La FUNCIÓ crea l'òrgan.
- Explica com al llarg de milions d'anys l'ADAPTACIÓ havia creat les diferents espècies, moltes de les quals podrien provenir d'un AVANTPASSAT ÚNIC.

CHARLES DARWIN:
- Parla de SELECCIÓ NATURAL, la qual estableix que Tot ésser viu ha d'ADAPTAR-SE a un determinat AMBIENT.
- D'allí es produirien LLUITES en les quals solament SOBREVIURÀ el més APTE i el més FORT, és a dir per SELECCIÓ NATURAL.
- Tots els individus VARIEN i alguna d'aquestes variacions es transmeten a la següent GENERACIÓ.
- La diferència entre el nombre possible i el real de descendents dels individus és molt àmplia i implica que NO TOTS poden sobreviure.
- Els individus millor ADAPTATS a l'ambient sobreviuen i la seva descendència se selecciona així: la variació favorable es propaga en la població acabant potser per canviar-la.
- Selecció natural, en la qual estableix que solament sobreviu el més apte i millor preparat per adaptar-se als canvis de l'ambient.
- Estableix que els organismes que es REPRODUEIXEN i els descendents HERETEN les característiques dels seus progenitors.
- Si existeixen VARIACIONS de característiques i si el medi ambient no admet a tots els membres d'una població en creixement, llavors aquells membres de la població amb característiques menys adaptades (determinades pel medi ambient) MORIRAN i aquells membres amb característiques millor adaptades SOBREVIURAN.

3. Anomena i explica les principals proves que demostren l'evolució. Proves taxonòmiques: Cada categoria taxonòmica engloba grups afins, que probablement tenen idèntic origen evolutiu. Les espècies es diferencien entre si no sols per la grandària, la forma i l'estil de vida, sinó també per la composició d'ADN, on es troba la informació genètica.
Proves embriològiques: Les característiques semblants dels embrions indiquen l'existència d'un ancestre comú, del qual es van originar mitjançant processos evolutius diferents.
Proves paleontològiques: En alguns fòssils s'observen caràcters morfológics que van canviant i la progressiva complexitat dels éssers vius.
Proves biogeogràfiques: Es funden en la distribució geogràfica de les espècies.
Proves bioquímiques: La bioquímica ressalta que tots els éssers vius tenen en comú el codi genètic i les mateixes famílies de compostos orgànics.
Proves anatòmiques: Es basen en l'estudi comparat de les formes i estructures d'òrgans de diverses espècies, per tal d'observar analogies i homologies i establir relacions de parentiu.

PD.: Cal de dir que totes les fonts consultades (em refereixo a les activitats del tema 1 també) són aquestes:
www.wikipedia.org
www.escritorioalunmnos.edu.ar
www.taringa.net
Més les explicacions de les fulles que ens varem donar.

DIETARI TEMA 1.

Personalment, aquest primer tema que varem fer a Psicologia, una nova assignatura per a mi, va ser molt inicial i teòric, en el qual ens varem explicar les teories descobertes i el començament de tota la Psicologia com a ciència en el món. De la mateixa manera que vaig triar Psicologia com a optativa del meu curs perquè em agradava, lo mateix tenc que dir sobre aquest primer tema, que ara, a punt de començar el tema següent, tot es sembla cada vegada més interessant. Lo que més m'agrada de la classe en si mateixa, és que podem opinar sobre tot això que parlam i escoltant als altres, ens donam compte de què existeixen clarament, altres tipus de punt de vista que també són molt diferents i interessants per seguir parlant i discutint-lo. No tinc dubtes que la llibertat d'expressió és una eina magnífica i m'alegro moltíssim de poder utilitzar-lo.

Fins ara, el meu tema preferit va ser quan varen explicar qui va ser en Sigmund Freud i les seves tasques al llarg de la seva vida. Per acabar, he de dir que estic molt contenta amb lo que estem fent i amb ganes de presentar el meu primer treball de trimestre. 

SIGMUND FREUD, QUI VA SER I QUÈ VA CREAR.

SIGMUND FREUD (1856-1939).

“Existeixen dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una d'elles és fer-se el idiota i l'altra, es ser-hi.” (Fer-se el ignorant per assolir la felicitat).

Començà amb la medicina, passa a la Neurologia i després a la psicologia.

Va aprendre de Charcot (tècnica hipnosi) i Breuer (catarsis). Es creia que si el pacient parlava del seu problema aquest milloraria.

Creador de la psicoanàlisis. Deia que la vida psíquica la podem descobrir en termes en què són conscient o inconscient del moment. Trobam tres nuclis en aquest continu “conscient-inconscient” de les persones.

CONSCIENT- Aquells fenòmens dels que som conscients en qualsevol moment (record, interessos...),. Es troba a l'escorça cerebral.

PRECONSCIENT- Les persones només som conscients quan dirigim la nostra atenció cap a ells.

INCONSCIENT- El seu concepte només es pot donar de forma indirecta, per mig de situacions de teràpia, símbols de somnis, lapsus lingüístics, art, rituals,... Una bona situació que podem posar com a exemple seria aquella quan ens dirigeixen cap a la cuina, obrim la nevera i ens donam compte de que no sabem què fa un allí. Un fall mental.

Així que, Sigmund Freud, desenvolupà el model de funcionament humà que es caracteritza per:

- ALLÒ (INSTINTS): Font de tota energia instintiva, s'expressa a través de l'instint de la vida (sexual) i de l'instint de la mort (també agressiu). Busca l'alliberament de ALLÒ fa que intentin sortir les forces internes. No tolera la frustració, és lliure de valors morals. Com a per exemple, si hi ets a una festa de nens petits i li fan un pastel a aquell qui compleix anys, la veus i et entren molt de gana de menjar-lo tot per a tu, però realment no ho fas perquè tens la capacitat de pensar i saber que aquest no es un moment per a això ni tampoc per tantes ganes.

- SUPERJO (MORAL): Conté els ideals, els càstigs i el sentiment de culpa. Representa totes les restriccions morals. Es forma a partir de les exigències de la societat. Funcions: auto observació, censura, priorització d'ideals... Com per exemple, si ets a l'institut i et entren ganes de menjar en mig d'un examen, no ho faràs, et controlaràs i punt, perquè saps que això no es fa ni es permès, però si no haguessin aquestes normes, ho faries perquè es el teu desig i voluntat.

- JO (REALITAT): La seva funció és expressar i satisfer els desitjos de l'Allò d'acord amb la realitat i amb les exigències del “Superjo”. Es guia pel principi de la realitat, alliberant gradualment l'energia de l'Allò. És lògic, racional, vertader executor de la personalitat. Però, front a l'ansietat, de manera inconscient, desenvolupa formes de distorsionar la realitat (fent servir mecanismes de defensa). Determinats moments la persona pot sentir ansietat i el jo la bloqueja o crea mecanismes.

Llavors, aquesta estructura parlada anteriorment conforma l'estructura de la personalitat ( ALLÒ, SUPERJO, JO).

Els impulsos instintius són experimentats com a una necessitar immediata (que intenten sortir). La part no instintiva de la ment humana lluita contra. La lluita entre instints que volen sortir i forces exteriors (la realitat) que no deixen que surtin fa que la dinàmica mental sigui com una homeostasi, que significa un estat d'equilibri mental.

L'homeostasi es troba a la base de totes les conductes instintives i les conductes antihomeostàtiques que no estan dins aquest control de les forces s'expliquen com una complicació.

En aquesta dinàmica psíquica l'ansietat és un concepte clau. Segons Freud, l'ansietat és la reacció d'alarma de naturalesa afectiva que emet el jo (la realitat) davant l'amenaça d'un perill. L'ansietat reflecteix el conflicte que hi ha entre Allò (instints) i el Superjo (moral) estant el Jo enmig. Per combatre tot això, la persona desenvolupa mecanismes de defensa que són formes de distorsionar la realitat i formes d'excloure certs sentiments de la consciència que du a terme el jo de manera inconscient.

Els mecanismes de defensa són els següents:

*Repressió: està en la base de tots el macanismes de defensa i consisteix en rebutjar un pensament, idea o desig que es perceb com poderosament perturbador de la consciència. És no deixar que l'instint surti fora.

*Projecció: projectar a l'exterior els impulsos interns inacceptables i que produeixen ansietat experimentant-los com aliens. El subjecte atribueix a una persona/objecte exterior els instints que no accepta.

*Racionalització: Reinterpretació de pensaments o comportaments, distorsionant els vertaders motius. És com expressar impulsos negatius, però posant una excusa perquè sembli més acceptable.

*Formació reactiva: defendre contra pensaments socialment inacceptables expressant, de forma exagerada, pensaments oposats. El Jo efectua allò totalment oposat a les tendències de l'Allò.

*Desplaçament: dirigir l'impuls instintiu i la seva satisfacció cap a un objecte distint i més accessible que l'objecte causant de l'esmentat impuls. Per exemple: enfadat i ho paga amb qui no té culpa.

*Sublimació: Forma de desplaçament que aconsegueix la satisfacció d'un impuls a través d'alguna cosa constructiva, permès per la societat. Reemplaçar l'objecte original de gratificació per un objectiu cultural. Com a exemple, estar en contra d'algun tema o qualsevol altra cosa perquè em va passar això i lo altre i per això estic en contra.

Arguments pobres.

*Regressió: Realitzat conductes d'estadis de desenvolupament ja superats, per superar l'ansietat provocada per un conflicte o frustració. Un exemple seria que jo, amb devuit anys, li pregunto a la meva mare si em deixa sortir i em diu que la resposta és no, jo, amb ràbia, començo a destruir tota la seva habitació per què em diga que aturi i així em deixarà sortir. És tornar a un tipus de comportament que ja em passat.

*Identificació: Intent de recuperar una persona/situació perduda identificant-se assumint les característiques de la persona que hem perdut.

Negació: No acceptació de pensaments, sentiments o experiències perturbadores. Substitució de la realitat per la fantasia. 

ACTIVITATS FINALS TEMA 1

ACTIVITATS FINALS TEMA 1.

1. Comentau els aforismes (frases que fan meditar amb contingut) següents.

* “Un subjecte que pensa és un subjecte que fa pensar.” (F. Perera).

Un subjecte que fa pensar es aquell que verbalitza les inquietuds.

Planteja situacions que fan pensar els demés.

Expressa l'idea de que quan més aprenen, més coses noves descobrim per sabre i compartir.

*”La naturalesa dels éssers humans és igual; són els seus hàbits els que els fan diferents.” (Confuci).

Tots nosaltres naixem bons, sense perjudicis o idees fetes. Són solament els hàbits i la manera de viure i de créixer que ens donen els nostres pares, professors i altres que em fan pensar diferent o nosaltres mateixos que a partir d'una certa edat comencem a tenir perjudicis, siguen aquestos per influència de los demés o de nosaltres propis. La naturalesa de cadascú que neix al món, es la naturalesa de ser bons i amables.

* S'aprèn més i més sobre menys, fins a fer l'efecte que se sap tot sobre res.” (J. Ziman).

Mai no ho sabràs tot. I cada vegada que penses que ho saps tot, és quan en realitat, no saps res. Perquè fins i tot grans personatges de la història com Albert Einsten, mai va deixar de voler aprendre i mai va dir que ho sabia tot.

2. Analitzau els problemes psicològics següents:

* Un pare manifesta que el procediment de donar premis al seu fill perquè estudiï és una forma d'incentivar-lo. Hi estàs d'acord?

No, no hi estic d'acord amb aquest procediment ja que l'estudi avui dia per a un nen és la seva única obligació. És el mínim que pot fer un fill o filla per als seus pares. Jo manifestaria aquest tipus de procediment únicament quan es tractés per exemple d'un deu a un examen molt difícil o la possibilitat de que el meu fill tingui matrícula de honor a l'institut.

* En Pere està molt deprimit des de que va deixar de sortir amb la Marta, i moltes vegades diu als seus amics que es suïcidarà. Hauria d'anar a un psicòleg?

Moltes vegades escoltam aquesta frase de “em suicidaré” per aquesta cosa o una altra però ningú ho fa. Ningú ho fa perquè una persona que realment es suicidà es aquella que clarament està de veritat deprimida i ls deprimits no parlen d'això públicament (la majoria). No crec que hauria d'anar al psicòleg des de un principi, solament si les seves actituds es veuen afectades, si trobes que pitjora cada dia més...

* Què faries amb un nen de 10 anys que quan s'enfada insulta i pega els seus companys de classe?

Primerament, faria l'ús del dialog, explicant-li que les coses mai es resoldrem d'aquesta manera. La actitud següent seria castigar-li per uns minuts per què pensi en què ha fet i que sàpiga que els nens que no peguen hi són fora, jugant, mentre ell hi és dins tot sol. L'última alternativa seria parlar amb els pares.

* En Pau és un noi un poc assertiu en les seves relacions familiars i amb els seus companys. Com poc modificar aquesta conducta?

Amb el dialog tot es comprèn i tot es discutible. La soledat i el pensar en què estàs sol fa d'una persona que sigui així, assertiva, amb por a obrir-se per a algú o ser completament fidel amb els seus familiars i amics, però amb el contacte, la parla, la ajuda d'una mare/pare conscient, faria d'en Pau un noi més feliç, segur i estimat, sent així, Pau també seria aquest tipus de persona i ho transmetria als altres.

3. A quina escola psicològica pensau que pertanyen els enunciats següents?

* La tasca de l'ésser humà en aquesta vida és assolir l'autorealització.

Psicologia Humanista.

* La nostra conducta està molt condicionada pels instints.

Teoria psicoanalítica.

*Els éssers humans no som totalment racionals.

Psicologia cognitiva.

*El control i la predicció de la conducta humana s'han d'estudiar mitjançant l'experimentació.

Conductisme.

* L'aprenentatge per observació és útil per reduir temors i pors.

Conductisme.

*Els psicòlegs estan interessats en el comportament sa i patològic.

Humanista.

*Els psicòlegs han de tenir una visió holística de l'ésser humà, l'han de considerar globalment.

Humanista.

4. Llegeix i comenta aquest text:

Aquest text parla dels diferents enfocaments de la psicologia que han produït una gran diversitat de marcs psicològiques. Les escoles psicològiques són només conscients a mitges de la existència d'altres escoles ja que tan sols a vegades es fa un esforç per examinar les altres interrelacions de tipus diferent de les seves i lo que semblaria correcte seria algun conjunt de definicions operatives que poguessin passar sense problemes o discussions a altres definicions de caire escolar psicològic.

5. Per què Karl Pribam es queixa de la torre de Babel de la psicologia?

Perquè, com ho sabem, segon la Bíblia, la torre de Babel va ser desfeta aposta per Déu, fent de la Terra i dels seus habitants éssers incapaços de comunicar-se entre si perquè cadascú parlava una llengüa diferent. Passa lo mateix amb la psicologia, hi ha tantes noves i diferents branques que les escoles psicològiques, per exemple, no tenen consciència de l'existència d'altres, ni la seva naturalesa. Per això proposa Karl que la solució seria un conjunt de definicions que permetin traslladar-se d'un domini conceptual a un altre. O siga, la simplicitat de les coses i que tothom as entengui. 

TEMA 1: LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA, ACTIVITATS PRÈVIES.

ACTIVITATS PRÈVIES A L'UNITAT:

* Quins són els temes més importants que estudia la psicologia?

La psicologia té com a temes i objetius importants el descriure, que seria obtenir informació detallada sobre els processos cognitius i els comportaments. Explicar, que tracta d'esbrinar les causes d'una determinada conducta, predir, que és la capacitat per a pronosticar un comportament i controlar. També es destaca la psicologia educativa, clínica i del treball i de les organitzacions.

* Quines diferències trobes entre la pedagogia, la filosofia i la psicologia?

La pedagogia com també la filosofia són ciències que serveixen per a l'home o el mestre explicar les situacions de diverses maneres, la pedagogia busca fundamentació que sigui comprobable per mig de l'experimentació i la verificació a través d'una llei i la filosofia explica les situacions a partir del ser i del seu entorn. La psicologia estudia la ment humana i per fer-la servir es necessitaria la pedagogia, ja que per a ensenyar al nens petits, tens que conèixer les seves ments. 

* La psicologia pot servir per manipular la conducta de les persones? En quins casos?

Sí. Hi ha gent que no més que amb paraules, pot convèncer i fer que altres persones facin lo que ells volen. Els jocs de la ment són habituals i per desgràcia, existeix molts de persones que a la societat d'avui ho fan per aconseguir el que volen, per manipular, per confondre...

Veritable o fals? Raona les teves respostes:

* Per comprendre el comportament humà cal conèixer-ne els processos neurofisiològics subjacents.

Vertader, ja que per poder entendre tot això que ens passa al nostre voltant, partirem des de dins, coneixent i estudiant com és el funcionament.

* El mètode bàsic que utilitza la psicologia és la realització de tests.

Vertader, ja que permeten una ràpida recollida d'informació i és possible comparar les respostes d'unes persones amb les d'altres a través de càlculs estadístics. 

* L'observació i l'experimentació són mètodes d'investigació similars.

Vertader, són similiars en el cas de que un depèn d'altre per obtenir i arribar a un cert resultat però no literalment ja que l'observació es fixa en observar, clarament i l'experimentació depèn del que busques, o intentes fer, veure...

* La conducta és el conjunt d'accions i reaccions de l'organisme enfront del medi.

Vertader, però cal dir que aquestes accions i reaccions depèn una part del medi en què estam i l'altre de com ens trobam en aquest medi, tot pot variar.

Llegeix i comenta el següent text que parla sobre la psicologia científica i la psicologia popular.

Entenem per a psicologia popular tota aquella classe d'explicació psicològica que parteix de les experiències personals que s'expressa a través de nocions com les de creença, desig, intenció, sentiment... és a dir, si passa al nostre costat l'al·lota més maca de l'institut, diríem “mira, aquesta és l'al·lota més maca de l'institut... i també creguda perquè ho és.” En aquesta situació, tenim com a fet concret que aquella noia maca és creguda pel simple fet de que es bella, però no tenim en conta que aquesta actitud creguda que té és degut al fet a què el seu pare és el director de l'institut. Ambdós de les intencions estan mal interpretades i intencionades. Per això, en el text diu que el problema el tindrà l'estudiant de psicologia que després de haver viscut com a psicòleg del sentit comú, s'adonarà que és imprescindible tombar tots aquests coneixements i començà a tirar-li de la ciència com a psicologia, ja que res sembla lo que realment és. No tenim dret a jutjar si no sabem res sobre el passat de la vida d'algú.