Tancament del segon trimestre + primer dietari setmanal del tercer trimestre (17/03 – 21/03).

Tancament del segon trimestre + primer dietari setmanal del tercer trimestre (17/03 – 21/03).

Hola a tothom. Una vegada més, (i sembla que ha sigut després de molt de temps), hem acabat un trimestre més. Aquesta avaluació se'n va fer bastant llarga per a la meva opinió encara que no només parlo sobre l'assignatura de Psicologia, sinó que tot el conjunt. Aquest trimestre hem fet i après moltíssimes coses, més que al primer trimestre per culpa de la vaga i també per ser un trimestre una mica més cort que el segon. Com a conclusió d'aquesta segona avaluació diria jo que ha anat millor sí, perquè per exemple, ja sé com organitzar-me millor per poder fer amb èxit els dietaris de totes les setmanes: apuntar a la meva agenda cada vegada que tenim classe i apunt tot allò que hem fet en aquell dia. El treball trimestral també va ser molt millor exposat i treballat, a més de ser un tema que a mi em va plaure moltíssim treballar-lo. L'assignatura de Psicologia dóna treball i esforç per tenir tot al dia i no sols això sinó també fa una mica de falta tenir un ull crític per poder analitzar i entendre tot allò que aprenen, tot allò que pensaven i varen experimentar altres autors amb els objectius de entendre cada vegada millor el nostre funcionament psicològic. Tanco aquest petit text amb la conclusió de què cada vegada ens anirà millor (a tots els meus companys també, esper) i sento què em mereixo una bona nota. Les propostes per al proper trimestre serien les mateixes d'aquest, que ens va sortir de fenomen: presentar i exposar el treball trimestral a principis del trimestre i així no es acumulen totes les coses de les altres assignatures ja que aquest següent trimestre serà l'últim i no precisament llarg o fàcil.

Ja hem tingut una setmana de classe d'aquest nou trimestre i varen començar un tema nou, un dels últims que farem. Aqueix és el tema sobre la personalitat. El dilluns a classe, la varem definir així com els conceptes de temperament, caràcter i personalitat què jo mateixa no sabia aquesta diferència que tenen.

“Ser feliç es descobrir-se a si mateix sense temor”, és a dir, acceptar a tu mateix tal i com ets. Així com la cançó de Nirvana “Come as you are...”

El dia següent a classe varen estar analitzant les diverses teories que han postulat alguns autors (Catell Eysenck, Norman, Costa McCral) sobre les milers de punts de vista de què es la personalitat. La classe de dimecres no la varen tenir per culpa de la festa del poble així com el dijous que no tenim classe de Psicologia. El divendres, últim dia de classe i de la setmana, varen seguir veient i dient la nostra opinió sobre les diverses teories com per exemple la de en Carl Rogers i en la que més em va agradar a mi fins ara ja que és Una teoria positiva i optimista que mira cap a la autor realització de l'ésser humà, representada principalment per Maslow i Rogers. Tots dos estaven convençuts de la bondat de l'ésser humà i de les necessitats de permetre-li ser ell mateix.

Tots tendim a la auto realització, és una motivació innata. L'acte realització es conforma de:

El desenvolupament de les potencialitats.

El desenvolupament de les nostres capacitats.

I per la satisfacció de les necessitats (la piràmide de necessitats).

En termes de desenvolupament general, ens movem a través d'aquests nivells com si fossin estadis. De nounats, els nostres focus (o gairebé el nostre complet complex de necessitats) està en l'Alimentació i la resta de necessitats bàsiques. Immediatament, comencem a reconèixer que necessitem estar segurs. Poc temps després, busquem atenció i afecte. Una mica més tard, busquem l'autoestima. Sota condicions d'estrès o quan nostra supervivència està amenaçada, podem “tornar” a un nivell de necessitat menor. Per exemple:

Quan nostra gran empresa ha fet fallida, podríem buscar una mica d'atenció.

Quan nostra família ens abandona, sembla que a partir d'aquí l'única cosa que necessitem és amor.

La teoria de Rogers està construïda a partir d'una sola “força de vida” que crida la tendència actualitzant. Això pot definir-se com una motivació innata present en tota forma de vida dirigida a desenvolupar els seus potencials fins al major límit possible. No estem parlant aquí solament de supervivència: totes les criatures persegueixen fer el millor de la seva existència, i si fallen en el seu propòsit, no serà per falta de desig. L'ésser humà presenta una actitud innata cap al desenvolupament i el seu ideal màxim és la satisfacció de les necessitats per realitzar-se en la vida. Rogers descriu un element central de la personalitat, que ell denomina el sí mateix, una configuració organitzada de les percepcions del si mateix que són admissibles en la consciència. El procés de convertir-se en persona d'acord amb els humanistes és el següent:

Fer a un costat les màscares

Deixar de sentir els hauries d'abandonar

les pressions externes

Valorar el que un pensa i sent

Acceptar la nostra responsabilitat

Adaptar-se als canvis

Assumir la nostra individualitat

Acceptar-nos com som

Acceptar als altres

Confiar en si mateix

Quan perceps una situació amenaçadora, asseguis ansietat. L'ansietat és un senyal que indica que existeix un perill potencial que has d'evitar. La idea de la defensa és molt similar a la descrita per Freud, exceptuant que Rogers l'engloba en un punt de vista perceptiu, de manera que fins i tot els records i els impulsos són formes de percepció. I defineix solament dues defenses: negació i distorsió perceptiva. La negació significa alguna cosa molt semblat al que significa en la teoria freudiana: bloqueges per complet la situació amenaçadora. La negació de Rogers inclou també el que Freud va cridar repressió: si mantenim fora de la nostra consciència un record o impuls (ens neguem a rebre-ho), serem capaços d'evitar la situació amenaçadora. La distorsió perceptiva és una manera de reinterpretar la situació de manera que sigui menys amenaçadora. Aquí també intervindria la projecció com a defensa. Una de les aportacions de Rogers a l'humanisme és la divisió de les relacions de la persona: la intra personal ( la relació amb nosaltres mateixos) i la interpersonal (la relació amb els altres).