Retrat de l'idiota militant (Text).

1. Què és l'estupidesa? Hi ha intel·ligents estúpids? En què consisteix l'estupidesa social? 

Una persona estúpida és una persona que causa dany a una altra persona o grup de personesm sense obtenir, alhora, un profit per a si, o fins i tot obtenint-ne un perjudici.  Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. Els no estúpids, en especial, obliden que en qualsevol moment i lloc, i en qualsevol circumstància, tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un costós error. La persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que existeix. L'estúpid és més perillós que el malvat. Consisteix en la conducta per la qual qui ha patit la limitació de l'experiència per mitjà del terror intenta que els altres no s'aventurin en aquella adreça en què la seva pròpia experiència va ser obturada. Les formes més clàssiques de la seva formulació són el fanatisme i la crueltat, però tota acció que es dirigeixi a impedir als altres experimentar aquest camp que ha estat "vedado" a l'experiència pròpia la conjuga d'alguna manera. I és aquí on convergeixen estupidesa i obediència, aquí és on el poder té el seu mecanisme secret. Doncs, com se sap, el poder no funciona només per l'obediència aterrida, sinó per la lluita que els aterrits mateixos lliuren contra tot allò que excedeixi aquests límits que la seva sensibilitat ja no reconeix sinó com un dolor antic, persistent i oblidat; una deformació que ens recorda no oblidar el terror viscut. La publicitat, en tant promoció, no d'un mer producte, sinó d'un “estil de vida”, és a dir, una particular limitació del món, és potser la manifestació més explícita d'aquesta estupidesa social. Per això, aquesta publicitat que esmentàvem, que ens oferia la inhibició de l'origen mateix de tota curiositat i de tota sensibilitat –l'experiència infantil de la pregunta pel propi origen– no és una simple estupidesa personal. O ho és, però en el sentit d'aquests “idiotes sagrats”, que moltes cultures veneraven perquè per la seva boca sorgia una veritat divina, o en termes més actuals, inconscient. En el nostre cas, la del terror que dóna contorn i forma a la nostra vida social i ens proposa, com a única experiència possible, l'estúpida repetició de la sínia.

2. L'ésser humà es comporta com un imbècil malgrat ser racional?

La persona intel·ligent sap que és intel·ligent, igual que el malvat és conscient de la seva maldat o l'incaut de la seva candidesa. Al contrari que tots aquests personatges, l'estúpid no sap que és estúpid. Això contribueix poderosament a donar més força, incidència i eficàcia a la seva acció devastadora. L'estùpid no està inhibit per aquell sentiment que els anglosaxons anomenen "self-consciusness". Amb el somriure en els llavis, com si fes la cosa més natural del món, l'estúpid apareixerà d'improvís per a posar a perdre els teus plans, destruir la teva pau, complicar-te la vida, fer-te perdre diners, temps bon humor, gana, i tot això sense malícia, sense remordiments i sense raó. Estúpidament.

3. El novel·lista anglès J. Swift deia: "Quan en el món apareix un vertader geni, el reconeixereu per aquest indici: que tots els necis el es conjuren contra ell." El paradís dels ximples és l'infern dels assenyats? 

Sí. Primerament per què és la sortida més fàcil (insultar, criticar, parlar de allò que no saps i que et és desconegut) i propi dels estúpids. Si no tenen bons arguments, començaran des de baix. Són persones de ment petita, que no veuen més allà de allò que miren els seus ulls i no arriben a les argumentacions donades per alguna altra persona que els intenta ajudar a entendre, una altra facultat típica dels estúpids: sentir-se pitjor i ofender-se a la hora de que algú és sol·licita per ajudar-los.

4. Valoració crítica del text. 

Generalment tendim a culpar a la perversitat intencional, a la malícia astuta, la megalomania, etc. de les males decisions. Estan allí, per descomptat; però qualsevol estudi acurat de la història, o dels esdeveniments actuals, porta a la invariable conclusió que la font més gran dels terribles errors és la pura estupidesa. Quan es combina amb altres factors (com succeeix sovint) els resultats poden ser devastadors.

Un dels molts exemples d'estupidesa és que la intriga i el poder de la manipulació bèl·lica es diuen "maquiavèl·lics". Una altra cosa que em sorprèn (o no?) és l'escàs material dedicat a l'estudi d'un tema tan important. Existeixen departaments universitaris per analitzar les complexitats matemàtiques dels moviments de les formigues de l'Amazones, o la història medieval de la illa de Perima; però mai he sabut d'una Fundació o Consell Consultiu que recolzi els estudis de la Estupidologia.

Estic d'acord amb l'autor del text què destacà el fet de què les persones estúpides més perilloses que els malvats i això passà perquè un malvat per exemple, faria allò que té pensat amb una finalitat sinestra i dolenta, i després de fer-lo, pot sentit-se mal o no però aquest malvat sap el que volia fer des de un principi. En canvi, un estúpid no. Un estúpid pot fer-te mal per anys i després de haver-li dit i explicat de tot, és probable que et pregunti, "però per què estàs tan enfadat?".

En conclusió, que ens salvin els no estúpids i aquells que ho són, que no siga la majoria! Esperam sempre un futur millor amb noves maneres de viure que siguin positives per a tots, estimulant sempre el nostre cos i ment, deixant la llibertat d'expressió oberta i un fi de aquella dolenta televisió que ens deixa tan dormits.

La publicitat. (Text).

1. Quines són les funcions de la publicitat?

Segons el text, les funcions de la publicitat és fer-nos somiar amb aquelles coses que mai tindrem, veure ties que mai són lletges, imatges llepades, músiques apegaloses, entre altres més. Fent tot això, allò que ens provoca és la impossibilitat d'avorrir-nos, la impossibilitat de pensar per nosaltres mateixos.

2. No hi ha una bona publicitat universal sinó tants consumidors als quals es vol convèncer, commoure o seduir?

Exactament. La publicitat en si mateixa només té un objectiu, que és cridar l'atenció i fer-se oïda i vista per tot arreu, només què té diferents formes de ser representada, ja que de la mateixa manera que existeixen milers d'anuncis i tele novel·les per exemple, existeixen milers de consumidors amb diferents estils i gustos que a ells els cridarà més l'atenció un anunci que un altre.

3. El neuromàrqueting investiga les estratègies que utilitza una "marca" per a imposar-se en la memòria dels consumidors?

Sí, ja que ningú no vol oferir-nos res que pugui córrer el risc de no agradar-nos. I així es com es mata la innovació, l'originalitat, la creativitat, la rebel·lió... perquè allò que fa el neuromàrqueting són els sondejos qui decideixen la política, les enquestes que fan la publicitat, les sneak preview que determinen el desenllaç de les pel·lícules, etc...

4. Valoració crítica del text.

Aquest text ens explica i argumenta de forma segura allò que pensa sobre la actual publicitat. És graciós parlar d'aquest tema ja que jo no tinc televisió fa anys. La meva mare i jo varen decidir que no tindriem televisió mai més. En canvi, tenim um projector al saló del qual poden posar pel·lícules i documentals, tot aquestos amb una finalitat. La televisió, com ho diu el text diverses vegades, per a mi, ja no em serveix. No arribo a suportar la publicitat i els programes de baix caràcter, aquells on és parla malament de la vida dels altres i aquestes coses de les quals et dóna vergonya ser de la raça humana. Una cosa tinc segura: no deixaré que els meus fills cauen a la tele trampa. No deixaré que és senten pitjors per haver vist que a la tele només surten boixos macos i que el millor garrit és aquell que porta l'últim model de mòvil. Tot és una trampa però només cauran aquells amb la ment dèbil. Seràs tu un de ells? Perquè jo no!

Reflexions sobre el treball de l'avaluació.

En aquest segon trimestre, vam fer com a tema un treball anomenat "Els Estats de la Consciència." Ho triem entre aquest mateix tema i el tema sobre la intel·ligència. És un treball que explica des de que és la consciència fins als seus estats més alterats. No ens va costar buscar informació, ja que sobre aquests conceptes hi ha de muntanyes. Allò que si ens va costar va ser trobar alguna cosa que realment valgués la pena i que anés adequat per presentar-ho en el treball. Amb Yolanda (la meva companya de classe i treball) les coses van fluir amb facilitat i entre les seves recerques i les meves, vam fer i vam exposar un treball molt millor que el de l'avaluació passada. En comparació amb power point dels nostres altres companys que van fer el treball de la intel·ligència, podríem dir que perdem en relació a ells, ja que la seu treball digital era més modern i molt més enrotllat que el nostre, però haig de dir que això passà perquè tenen més coneixements informàtics que nosaltres i així i tot, un treball tampoc no s'aprova o es suspèn només per un power point.

Al meu entendre, tots els grups ho van fer d'una forma millorada aquesta avaluació i per a la propera, encara millor, esperem.

Treball del trimestre: Estats de consciència.

ESTAT DE CONSCIÈNCIA

P E R: YOLANDA CARDONA I GIOVANNA VAZ, 2 ª B.

GUIÓ DEL TREBALL:

· 1. Problema Cervell – Ment. Les teories sobre la ment: Dualisme, Monisme, Emergentisme.

· 2. Què és la consciència?

· 3. Els nivells de la consciència. Els diferents autors.

· 4. Estats alterats de la consciència.

· 5. Els somnis. · Tècniques de registre del son.

· Fases del son.

· Trastorns del son.

· Teoria dels somnis de Sigmund Freud.

· 6. La hipnosi.

· 7. Què són les drogues?

· 8. Classificació de les drogues segons els seus efectes en el Sistema Nerviós Central:

· Depressors del SNC.

· Estimulants del SNC.

· Substàncies visionàries.

· 9. Dependència i addicció.

· 10. Tractaments.

· 11. Polèmica drogues legals i drogues il·legals.

Introducció:

A més de seguir el guió proposat que tenim per a vosaltres, seria del nostre grat començar amb un petit text de Witold Gombrowicz, del qual parlà dels somnis en relació a l'art i diu què, res en l'art, ni tan sols en els més inspirats misteris de la música, es poden igualar als somnis... que tenen una gran perfecció artística on res és indiferent i tot ens abasta amb més profunditat. I d'aquí la lliçó que l'artista no pot limitar-se al dia: ha de penetrar en la vida nocturna de la humanitat i cercar els seus mites i símbols, i això vol dir que s'imposen a l'art exigències molt classicistes com per exemple: l'art hauria de ser més clar. Clar? Fals! Hi ha milers de persones que al mirar una obra d'art no la entenem perquè “no té sentit” o també perquè simplement no la troben polida, sent què l'art, exactament així com els somnis, són molt més que els típics ignorants comentaris i que els arquetips imposats a la ment de la nostra societat avui dia, fent què pensem d'una manera única i concreta, rebutjant o ferint amb paraules tot allò que no entenem o desconeixem.

Doncs, l'art com els somnis, ambdues paraules amb valor artístic, són molt més que tot això dit a priori, són allò, segons Sigmund Freud, on la inspiració de l'artista és producte d'un conflicte psicològic no resolt o d'un trauma de la infantesa. Més a més, la inspiració podia originar-se directament en el subconscient. Així què, estaríem parlant d'un subconscient artístic. En forma similar a la teoria romàntica del “genius” i la noció ressuscitada del "frenesí poètic," Freud veia als artistes com a especials, i amb ferides profundes. Atès que aquest situava la inspiració en el subconscient, els artistes surrealistes buscaven aquesta forma d'inspiració recorrent a diaris de somnis i escriptura automàtica, l'ús de taulers “Ouija” i “found poetry” en un intent per penetrar en el que ells entenien que era la veritable font de l'art.

· 1. Problema Cervell – Ment. Teories sobre la ment: Dualisme, Monisme, Emergentisme.

El cervell és un òrgan més del cos, on tot el procés central del sistema nerviós ocorre, és el que conté bilions de neurones i controla totes les teves funcions, és una massa dins d'una volta craniana, la seva àrea i pes són mesurables, és tàctil.

En canvi, la ment no té un límit de grandària, tampoc un pes i un àrea. La ment és infinita, és la essència del que ets. Són els pensaments, els records, la memòria en un conjunt que no pot ser tocat ni vist, no obstant això està aquí en el teu cap tot el dia. He aquí el seu poder. Comparar la ment i el cervell, és igual que comparar el cor amb l'amor. La neurociència aporta un major coneixement de l'estructura i organització del cervell humà i dels processos mentals. Los estudis sobre la ment poden ser agrupats en tres teories:

■Dualisme: Els dualistes consideren que el cervell i la ment són dos entitats independents que poden interactuar o no, però que tenen característiques diferents. El cervell és material espacial, pot conèixer-se mitjançant la percepció externa, però no té consciència ni és intencional. En canvi la ment és immaterial, no ocupa espai i només pot captar-se per la percepció interna (privada i subjectiva); és intencional i és on resideix la consciència. Aquesta postura va ser defensada per Plató, Descartes i en l'actualitat pel premi Nobel Hohn Ecles a la seva obra feta amb Karl Popper El jo i el cervell.

■Monisme: Els monistes rebutgen la divisió entre el cervell i ment. Francis Crik, premi Nobel pel seu descobriment de l'ADN amb Watson, en el seu llibre La recerca científica de l'ànima, reivindica que la ment i el seu atribut més misteriós, la consciència, no és més que el resultat del treball de les neurones organitzades. La ment depèn de l'activitat cerebral no és una realitat independent.

■Emergentisme: Els emergentistes afirmen que allò mental emergeix dels processos fisiobiològics, però no s'hi redueix. Roger Sperry (va descobrir la funció del cos callós i va ser premi Nobel el 1981) considera que la consciència emergeix de l'organització cerebral i és capaç de reactuar sobre el cervell i dirigir-ne els passos.

· 2. Què és la consciència?

Al llarg de la història els filòsofs, psicolègs i neurocientífics han intentat comprendre la naturalesa de la consciència. Però estudiar la consciència utilitzant la mateixa consciència no és fàcil, perquè és un moment instantani de l'activitat cerebral conscient.

Considerem que la ment és el conjunt dels processos mentals. Això significa que la “ment” no és una “cosa”, una “entitat”, sinó una activitat. La nostra activitat mental és un procés que té aquestes tres característiques:

• Intencionalitat (fer referència a un objecte o contingut).
• Consciència.
• Caràcter representacional.

La consciència és un fet central de l'existència humana, perquè sense ella tots els aspectes de la nostra vida- la percepció, el pensament, o l'emoció- serien impossibles. La consciència és una experiència subjectiva del coneixement d'un mateix i de la realitat. Està formada per experiències del món interior (fantasies, records i somnis) i experiències mentals i emotives (sorpresa, dolor, felicitat, odi i temor). Com afirmava el psicòleg William James, la consciència és un corrent o flux de coneixement sempre canviant. La consciència no és una “cosa” ni un “espai” de la ment, sinó el coneixement que ens permet exercit un control voluntari i comunicar als altres els nostres estats mentals i emocionals. El neurocientífic Paul Churchland afirma que les capacitats psicològiques, entre les quals hi ha la consciència, depenen dels mecanismes neurobiològics que les duen a terme. Les característiques principals de la consciència són:

1. Implica la memòria a curt termini.

2. És independent de les entrades sensorials (per exemple, fantasiar)

3. Exigeix atenció dirigible.

4. Té la capacitat de fer interpretacions alternatives de dades complexes o ambigües.

5. Desapareix en el son profund.

6. Reapareix en somiar, almenys en una forma canviada o desordenada.

7. Encobreix modalitat sensorials bàsiques diferents en una experiència singular unificada.

Pot ser no sapiguem encara què és la consciència, però hem d'admetre que es manifesta en diferents estats. Els investigadors de la consciència segueixen dos camins. Un consisteix a observar i mesurar les accions d'un subjecte experimental, recollir els informes de la seua experiència interna: la freqüència cardíaca, la respiració i l'activitat elèctrica global del cervell. Un altre mètode és la investigació de pacients amb lesions cerebrals.

La consciència, igual que altres funcions cognitives com la percepció, la memòria o el llenguatge, no és un lloc concret del cervell, sinó que es troba distribuïda per tota l'escorça cerebral en forma de xarxes de neurones interconnectades i jerarquitzades.

· 3. Els nivells de la consciència. Els diferents autors.

L'existència de diferents nivells de consciència, com una jerarquia que assenyala una adreça des d'una menor evolució cap a major evolució, ha estat descrita en múltiples models des de temps molt remots. L'abordatge profund de qualsevol d'ells escapa completament de les possibilitats del present lloc. Des del punt de vista pràctic, consisteix que cadascun d'aquests estadis, presenta un tipus de necessitat, una forma de veure el món, una modalitat moral, un sentit d'identitat, una forma d'experimentar l'estètic, i nombroses qüestions més que determinen la manera de viure i sentir la realitat moment a moment. Al seu torn, un altre assumpte de caràcter pràctic, es que cadascun d'aquests estadis es pot complicar amb un tipus particular de patologia quan no aconsegueix desenvolupar-se en forma adequada. I cadascun d'ells requereixen modalitats de tractament diferents. Els psicòlegs francesos Jean Delay i Pierre Pichot descriuen els estats de consciència, que es poden mesurar amb un EEG:

Nivell 1. Vigilància excessiva - Es caracteritza per una vigilància exagerada i una concentració extremes. L'individu està molt activat per vivenciar emocions intenses. La consciència del món exterior està debilitada i no hi ha un control de la conducta. Suposa una adaptació deficient a la realitat.

Nivell 2. Vigilància atenta - Estat en què una persona pensa amb intensitat i mostra una atenció selectiva als estímuls ambientals. Per exemple, els controladors aeris han de mantenir un alt nivell de vigilància a la seva feina.

Nivell 3. Estat relaxat - La persona manté una atenció flotant i no focalitzada, produeix associacions lliures del pensament i descendeix la seva consciència del món exterior.

Nivell 4. Somieig - Ocorre quan ens submergim en pensaments que tenen poc a veure amb l'ambient en què ens trobem o l'activitat que estem duent a terme. El subjecte ha desconnectat del seu entorn i juga amb la seva fantasia (imatges visuals...)

Nivell 5. Son lleuger - Hi ha una pèrdua de la consciència del món extern i la imaginació visual i auditiva és intensa, però diferent de la que es produeix en els somnis.

Nivell 6. Son profund - Consisteix en la pèrdua de la consciència dels estímuls externs i en la impossibilitat de recordar els continguts de la consciència.

Nivell 7. Estat de coma – Es caracteritza per la incapacitat de reacció davant estímuls externs; no hi ha activitat motora ni ús del llenguatge. Pot estar provocat per traumes cerebrals, agents tòxics, atacs epilèptics o accidents de trànsit.

· 4. Estats alterats de la consciència

Somnis, hipnosi, al·lucinacions, meditació, experiències psicodèliques... La ment humana no sempre transcorre pels camins de la “normalitat”. No sempre tenim el mateix coneixement de la pròpia experiència, i la consciència individual del món no és constant. Hi ha molts esdeveniments naturals i artificials que poden modificar la nostra experiència subjectiva. En la vida passem per estats de consciència alternatius, experiències diferents de la vigília, com dormir, somiar o delirar per una febre alta, i estats de consciència alterats, provocats per un mateix, com la pràctica del ioga, l'embriaguesa o el consum de drogues.

Totes les persones poden vivenciar estats alterats de la consciència. Qui no ha sentit gelosia o ha estat víctima d'una gran passió? Què li ocorre al nostre cervell quan es danya? No hi ha drogues que canvien la nostra percepció del món?

De vegades, la vida ens enutja o ens avorreix i volem fugir de la tirania de la quotidianitat (la rutina). Llavors buscam un estat alterat de consciència o un canvi de la nostra activitat mental. Els estats alterats de la consciència poden originar aquestes conseqüències:

• Alteracions del pensament. L'individu pot experimentar una diversa graduació dels processos cognitius: atenció, memòria i capacitat de judici. Així, es pot confondre la fantasia amb la realitat o no diferenciar la causa de l'efecte.

• Pèrdua de la noció del temps. Pot sentir que el temps transcorre ràpidament o que està aturat. Per exemple, a un paranoic un dia pot semblar un segle, i l'heroïnòman vol aturar el temps i renunciar a la vida adulta.

• Pèrdua de control. Les persones rígides i inflexibles tenen por a perdre el control de la seua vida, mentre que d'altres abandonen tota sensació d'autocontrol i prenen drogues al·lucinògens (LSD, mescalina).

• Canvi en l'expressió de les emocions. Hi ha persones que pateixen alexitímia, són “autistes emocionals”, incapaços de mostrar alguna emoció per les coses; altres ho fan de forma violenta, com l'home que maltracta la seua dona quan està borratxo.

• Alteracions perceptives i canvis en la imatge corporal. Les persones que es troben sota la influència de LSD o tenen un brot esquizofrènic poden patir distorsions perceptives, al·lucinacions i deliris. Els subjectes amb doble personalitat també mostren aquestes alteracions. La doble personalitat no suposa que la consciència sigui múltiple, sinó que mostra un Jo canviant i sense coherència.
• Canvi en el sentit o significat. De vegades, quan algú està borratxo o somiant, pot creure haver trobat el sentit últim de la vida; no obstant això, després de la ressaca i en despertar, aquestes creences s'esvaeixen.

* Suggestibilitat. Un subjecte en tràngol hipnòtic és capaç d'actuar sense adonar-se del que fa. Pel que fa a aquest estat alterat, el que sabem és que els subjectes no recorden de forma clara que han fet, sentit o pensat.

· 5. Els somnis - Són el camí reial vers l'inconscient. Les escenificacions imaginàries dels nostres somnis són disfresses que, interpretades, porten al contingut latent del somni, uns continguts que estan lligats als nostres desitjos més profunds.

- Tècniques de registre i fases del son - El somni és un estat fisiològic necessari per a la vida, que es caracteritza per la interrupció temporal del moviment, la capacitat sensorial i l'estat d'alerta. Durant el somni es produeixen canvis en les funcions de l'organisme i es desenvolupa una activitat mental imprescindible per mantenir l'equilibri físic i psíquic de les persones. Es distingeixen dues etapes en el període de somni, denominades fase de somni lent o NO REM, i fase de somni ràpid o REM (sigles que corresponen al seu nom en anglès: “Rapid Eye Movements” o moviments oculars ràpids). El somni NO REM, es divideix, al seu torn, en quatre fases amb característiques diferents. A continuació descrivim les cinc fases, que s'alternen de forma constant mentre la persona roman dormida (cada 90/100 minuts, aproximadament, comença un nou cicle de somni en el qual els últims 20 o 30 minuts es corresponen amb la fase REM).

Fase I: és la fase de somni lleuger, en la qual les persones encara són capaces de percebre la majoria dels estímuls (auditius i tàctils). El somni en fase I és poc o res reparador. El to muscular disminueix en comparació de l'estat de vigília, i apareixen moviments oculars lents.

Fase II: en aquesta fase el sistema nerviós bloqueja les vies d'accés de la informació sensorial, la qual cosa origina una desconnexió de l'entorn i facilita, per tant, l'activitat de dormir. El somni de fase II és parcialment reparador, per la qual cosa no és suficient perquè el descans sigui considerat complet. Aquesta fase ocupa al voltant del 50% del temps de somni en l'adult. El to muscular és menor que en fase I, i desapareixen els moviments oculars.

Fase III: és un somni més profund (denominat DELTA), on el bloqueig sensorial s'intensifica. Si l'individu desperta durant aquesta fase, se sent confús i desorientat. En aquesta fase no se somia, es produeix una disminució del 10 al 30 per cent en la tensió arterial i en el ritme respiratori, i s'incrementa la producció de l'hormona del creixement. El to muscular és encara més reduït que en fase II, i tampoc hi ha moviments oculars.

Fase IV: és la fase de major profunditat del somni, en la qual l'activitat cerebral és més lenta (predomini d'activitat delta). Igual que la fase III, és essencial per a la recuperació física i, especialment, psíquica, de l'organisme (dèficits de fase III i IV causen somnolència diürna). En aquesta fase, el to muscular està molt reduït. No és la fase típica dels somnis, però en ocasions poden aparèixer, en forma d'imatges, llums, figures... sense una línia argumental. És important assenyalar que en aquesta fase és en la qual es manifesten alteracions com el somnambulisme o els terrors nocturns.

Fase REM: Es denomina també somni paradoxal (a proposta de Jouvet, un important investigador del somni), a causa del contrast que suposa l'atonia muscular (relaxació total) típica del somni profund, i l'activació del sistema nerviós central (signe de vigília i estat d'alerta). En aquesta fase, es presenten els somnis en forma de narració, amb un fil argumental encara que sigui absurd. L'activitat elèctrica cerebral d'aquesta fase és ràpida. El to muscular nul (atonia muscular o paràlisi), impedeix que la persona dormida materialitzi les seves al·lucinacions oníriques i pugui fer-se mal. Les alteracions més típiques d'aquesta fase són els malsons, el somni REM sense atonia i la paràlisi del somni.

- Trastorns del son - El somni és alguna cosa necessari per sobreviure i gaudir de bona salut, però encara no se sap per què es necessita el somni ni exactament com ens beneficia. Les necessitats individuals de somni varien àmpliament i en els adults sans van des de tan sols 4 hores diàries de somni fins a fins i tot 9 hores. En general, les persones dormen de nit encara que moltes ho fan durant el dia a causa dels seus horaris de treball, situació que sovint ocasiona trastorns del somni. Molts dels trastorns del somni són freqüents. Molts factors, com l'excitació o l'estrès emocional, poden determinar les hores de somni d'una persona i com se sent en despertar. Els medicaments també poden exercir un paper, alguns produeixen somnolència mentre que uns altres dificulten el somni. Fins i tot certs aliments o additius com la cafeïna, les espècies fortes poden afectar al somni.
Els terrors nocturns - Els terrors nocturns ocorren durant el somni no REM. A diferència dels malsons (que ocorren durant el somni REM), un terror nocturn no és un somni des del punt de vista tècnic, sinó més probablement una sobtada reacció de por que té lloc durant la transició d'una fase de somni a una altra.
Els terrors nocturns solen ocórrer de dos a tres hores després que el nen agafi el son, quan té lloc la transició des de la fase de somni més profunda no REM a la més superficial de somni REM, l'etapa en què es produeixen els somnis. En general, aquesta transició succeeix amb suavitat. Però en ocasions el nen s'agita i s'espanta —i aquesta reacció de por és el terror nocturn.
Durant un terror nocturn, un nen pot incorporar-se i asseure's en el llit sobtadament i posar-se a xisclar o cridar com si estigués summament angoixat. La respiració i el ritme cardíac se li poden accelerar, pot començar a suar, a agitar-se i a comportar-se com si estigués summament alterat i espantat. Al cap d'uns minuts o una mica més, el nen es calma i es torna a dormir plàcidament. A diferència dels malsons, que se solen recordar, l'endemà els nens no tenen cap record del terror nocturn perquè estaven dormits mentre va ocórrer —i no tenen imatges mentals que evocar.
Els terrors nocturns estan provocats per una hiperactivitat del sistema nerviós central (SNC) durant el somni. Això pot ocórrer perquè el SNC (que regula l'activitat cerebral durant el somni i la vigília) encara està madurant. Alguns nens hereten una tendència a aquesta hiperactivitat; aproximadament el 80% dels nens que tenen terrors nocturns tenen un parent que també els va experimentar o bé que va sofrir de somnambulisme (un tipus similar de trastorn del somni) durant la infància. Els terrors nocturns s'han descrit en nens que: estaven molt cansats, malalts, estressats o fatigats,... Els terrors nocturns són relativament poc freqüents —solament afecten a entre el 3 i el 6% dels nens, mentre que pràcticament tots els nens tenen algun malson de tant en tant. Els terrors nocturns se solen donar en nens d'entre quatre i dotze anys, però s'han descrit en nens de sol 18 mesos. Semblen ser una mica més freqüents en els nens que en les nenes.

Narcolèpsia - és un trastorn que es caracteritza per tendències del somni anormals en les quals s'inclou una excessiva somnolència durant el dia, l'alteració del somni nocturn i manifestacions alterades de la fase REM del somni. La narcolèpsia també es caracteritza per les al·lucinacions durant el període de somni-vigília. Els científics no han aconseguit encara determinar quines són les causes d'aquest trastorn, no obstant això s'ha esmentat que la menstruació, l'estrès, els canvis sobtats del ritme vigília-somio, algunes infeccions com la mononucleosis infecciosa i els traumatismes cranials podrien ser alguns dels desencadenants d'aquesta malaltia. Així mateix, es tracta d'una malaltia familiar, de probable origen genètic.

La persona afectada de narcolèpsia pot manifestar una paràlisi momentània sense pèrdua de la consciència en resposta a reaccions emocionals brusques, com a sentiments d'empipament, temor, alegria, goig, o sorpresa. Aquesta persona pot experimentar una feblesa en les extremitats, pot deixar anar el que estigui sostenint a les mans o pot caure. També poden produir-se episodis esporàdics de paràlisis del somni en els quals, en quedar-se dormida, o immediatament després de despertar-se, la persona vol moure's però és incapaç de fer-ho. Aquests episodis solen associar-se a un gran sentiment de terror. Poden produir-se al·lucinacions vívides en què la persona té il·lusions visuals o auditives, a l'inici del somni o, amb menor freqüència, en despertar. Les al·lucinacions són semblants a les dels somnis normals, però més intenses. Només un 10 per cent dels afectats de narcolèpsia manifesta tots aquests símptomes; la majoria experimenta tan sols alguns. Els tractaments bàsics per combatre la narcolèpsia es basen en amfetamines o fàrmacs similars. Aquestes substàncies poden causar hipertensió, alterar el ritme cardíac i provocar ansietat, a més d'originar certa dependència. D'aquesta manera, es genera un quadre de símptomes secundaris pel que el pacient suspèn el tractament. Actualment, existeix un altre fàrmac, l'anomenat “Modafinil”, que constitueix un tractament segur i eficaç per als pacients amb aquesta malaltia i a més no provoca dependència.

· 6. La hipnosi.

La hipnosi és una de les moltes capacitats, encara desconegudes, que té la ment humana anomenades Estats Alterats de Consciència (EAC). Encara que la veu "hipnosi", prové del grec antic i vol dir son, no defineix la realitat d'aquest estat, ja que la persona realment no està dormint fisiològicament; de fet si féssim un electroencefalograma a una persona en tràngol hipnòtic, les gràfiques obtingudes, serien molt properes a les obtingudes en una persona en estat de vigília.

· 7. Teoria dels somnis de Sigmund Freud:
Sigmund Freud va ser sens dubte un de les persones més influents dins del desenvolupament del pensament durant el segle XX. La seva teoria que nostres ments guarden records i emocions en el nostre subconscient va transformar la forma en la qual els humans estudiaven la ment humana.
Freud deia que al llarg de la història, va haver-hi tres grans humiliacions. El descobriment de Galileu que no som el centre de l'Univers; el descobriment de Darwin que no som la corona de la creació; i el seu propi descobriment que no controlem la nostra pròpia ment.
La tendència de teràpies que utilitzen l'existència de dificultats en la infància o emocions reprimides per explicar problemes emocionals actuals comença amb Freud.

Un dels descobriments més importants de Freud és que les emocions enterrades en la superfície subconscient pugen a la superfície conscient durant els somnis, i que recordar fragments dels somnis poden ajudar a destapar les emocions i els records enterrats.

· 8. Què són les drogues?

Una droga és tot fàrmac o principi actiu d'un medicament, element d'origen biològic natural o producte obtingut d'ell per diversos mètodes, o substància produïda artificialment, que produeix efectes en el sistema nerviós central modificant l'estat d'ànim o produint plaure, i que pot tenir potencial d'abús. Des d'aquesta última perspectiva, el sinònim més adequat per a aquesta definició de droga és substància psicoactiva.

· 8. Classificació de les drogues segons els seus efectes en el Sistema Nerviós Central:

Els diferents tipus de drogues es classifiquen:

-Segons els efectes al sistema nerviós:

• Depressors: Inhibeixen el funcionament del SNC (Sistema Nerviós Central), entre els efectes que produeixen es troben la relaxació, sedació, somnolència, son, analgèsia e inclòs el coma. Són exemples el alcohol i els opiàcecs (heroïna, morfina, metadona...)

• Estimulants o Psicoanalèptics: Produeixen una activació general del SNC, produint una activació d’algunes funcions corporals. En son exemples la cocaïna o les amfetamines, considerades estimulants majors, o la nicotina, teïna, cafeïna... com estimulants menors.

• Al·lucinògens: Produeixen un estat de consciencia alterat, deformant la percepció i evocant imatges sensorials. En son exemples el LSD o les drogues de síntesi.

· 9. Dependència i addicció.

Quan una persona sent una força interior que no pot controlar i que la condueix a consumir alguna substància tòxica, a viure una situació malaltissa o a actuar d'una forma destructiva, es diu que presenta una conducta addictiva, compulsiva o depenent. Aquestes conductes generen en la persona una dependència que voluntàriament no pot frenar, al contrari, la dependència domina a la persona.
Les principals conductes addictives o compulsives són... cap a les drogues: la persona no pot controlar la seva necessitat de prendre begudes alcohòlica, fumar tabac o consumir drogues. Es diu llavors que és alcohòlic/a, fumador/a, drogoaddicte/a o pateix de farmacodependència.
Cap al menjar: la persona sent una necessitat incontrolable i permanent d'estar menjant. Es tracta d'un menjador/a compulsiu/a.
Cap a altres activitats: la persona es dedica compulsivament a activitats com el treball, els jocs de taula, els videojocs, la televisió, la computadora o les relacions sexuals. Fins i tot aquestes activitats arriben a ser el centre de la seva vida.
Cap a les persones: quan existeix una relació de dependència cap a una altra persona que, en tornar-se tan necessària, es fa qualsevol cosa per controlar-la o no perdre-la. En aquests casos la dependència arriba a ser tan forta que la persona pensa i actua de manera malaltissa o dolenta. La addicció o dependència a les drogues es dóna quan una persona té la necessitat irresistible de consumir-les de manera contínua o per determinats períodes, cada vegada en majors dosis, ja que el seu cos i ment s'acostumen a elles. Això produeix greus danys en el seu organisme així com en les persones que li envolten.
Els homes i les dones que usen drogues, segons allò que consumen, es coneixen com alcohòlics/as, fumadors/as o bé drogoaddictes/as o fàrmac dependents. Pateixen una malaltia progressiva que pot ser mortal.
La addicció impedeix a la persona gaudir de qualsevol altra cosa que no sigui la droga, perquè el centre de la seva vida és satisfer la necessitat cada vegada major i incontrolable d'ella. Tota addicció és destructiva per qui la sofreix perquè no li permet portar una vida fàcil i emocionalment equilibrada.
La addicció a la droga no respecta sexe, posició social, econòmica o intel·lectual. En Mèxic, com a exemple, les persones que s'inicien en alguna addicció tenen generalment entre 11 i 20 anys de edat.



· 10. Tractaments.
· 11. Polèmica drogues legals i drogues il·legals.
La legislació contemporània, en el context d'una guerra contra la droga considera il·lícit l'ús i el comerç extra terapèutic de psicofàrmacs que alterin la consciència. Les drogues estan sent un problema molt greu en els últims anys i nombrosos són els països que tracten d'afrontar-ho mitjançant diferents vies (campanyes i operatius antidrogues i el seu tràfic, etc.).
Cada país estableix algunes excepcions a aquesta regla. Per exemple, és habitual a Occident que l'ús i comerç de l'alcohol, el tabac i els estimulants del café (cafeïnes) siguin legals fos de l'àmbit de la medicina. En altres països, com Holanda, es permet l'ús recreacional de la marihuana, els derivats del cànem i els fongs psicotròpics.
Quan les substàncies són fabricades i distribuïdes dins de l'àmbit farmacèutic però són emprades sense prescripció facultativa i amb finalitats recreacionals, la llei considera que existeix abús. Per a altres col·lectius, en canvi, l'abús es produeix quan el consumidor danya la seva salut i la seva relació amb el seu entorn.
En amplis sectors de la societat existeix la idea que l'ús extra medicinal de psicofàrmacs és nociu. No obstant això, en altres entorns es defensa que ha de ser l'individu qui reguli la seva conducta, i que l'Estat no té la legitimitat per dirigir la seva salut. Ambdues posicions són les que han vingut enfrontant-se, tradicionalment, en el debat sobre la legalització de les drogues.
Constantment els sectors psicofàrmacfilos de la societat descobreixen que certs principis actius -presents sobretot en plantes i medicaments de farmàcia- són susceptibles d'ús recreacional; aquest descobriment i la consegüent extensió del seu ús condueixen a una resposta legislativa, augmentant el catàleg de substàncies prohibides o subjectes a mecanismes estatals de control.
Entre les d'ús recreacional més conegudes trobem: alcohol, cafeïna, cocaïna, crack,

inhalants, LSD i la marihuana.

Treball Memòria.

Aquest treball anomenat "La memòria Humana" va ser un petit treball donat a finals del primer trimestre, i que l'haurien de fer a la tornada. Ho deixo aqui ja corregit amb anotacions de la meva professora. 

En qüestió de la meva opinió, allò que dic és que, una vegada més, podria haver-me esforçat més ja que una nota set no és una nota dolenta pero es podria estar molt millor. Com va dir la meva professora, és difícil corregir els meus treballs pels problemes de compreensió a l'hora de llegir els exercicis i saber quin és qual. Ho tindré en compte per als próxims treballs, així com les faltes d'ortografia, que fins i tot, no són moltes. 

Com tot, el millor a fer per què tant els treballs com les reflexiones et surten bé: fer-lo abans, fer-lo amb organització, amb ganes. 

LA MEMÒRIA HUMANA.

Per Giovanna Vaz.

(Preguntes text).

1> Quines són les principals característiques de la memòria per al psicòleg J. Mª Ruiz Vargas?

A. No hi ha cap possibilitat de comportament o activitat adaptativa sense la participació de la memòria. B. La memòria humana és extremadament fal·lible i imperfecta. C. Els records també són el producte de qualsevol activitat mental que impliqui pensar en quelcom, imaginar-ho, somiar-ho o desitjar-ho. D. L'ús d'informació de la nostra memòria no sempre va acompanyat d'experiència conscient. E. Les dissociacions semblen reflectir l'acció de sistemes diferents de memòria que es caracteritzen per estar interconnectats, representar diversos tipus d'informació i presentar graus diferents de vulnerabilitat a les lesions o danys cerebrals. F. A l'oblit cal entendre'l com el resultat d'una sèrie de processos encarregats d'alliberar els nostres sistemes de memòria d'una sobrecàrrega d'informació, com a resultat d'intents fallits per a recuperar un coneixement concret, com el resultat de processos inhibitoris que impedeixen l'accés a la informació més rellevant en cada moment.

2> Què significa que la memòria és un procés cognitiu? Quina relació hi ha entre la memòria i altres fenòmens cognitius com ara la percepció, l'aprenentatge i l'emoció?

Significa que és el procés pel qual la informació es codifica, s'emmagatzema i es recupera. Es tracta d'un procés cognitiu mitjançant el qual la informació que es recull pot ser codificada, emmagatzemada i al final recuperada quan se li necessita. La relació que existeix es concep la cognició com l'estudi de processos mentals, tals com, percepció, atenció, memòria, llenguatge, raonament i solució de problemes, conceptes i categories, representacions, desenvolupament cognitiu, aprenentatge i consciència. El seu objectiu central és el de comprendre com es desenvolupen aquests processos en els éssers humans, tractant d'explicar el que passa al seu món interior. Per a això ha desenvolupat dos vessants, l'anomenada línia dura o versió forta inspirada en la metàfora computacional, i la línia tova.

La línia dura part del supòsit que el coneixement humà és un procés constant de construcció. L'enfocament que realitza l'analogia entre la ment i la computadora, adopta les operacions que realitza la computadora com a metàfora del funcionament cognitiu humà.

3> Per què la memòria ha estat desprestigiada i se l'ha convertit en el símbol de la repetició i la rutina, en la intel·ligència dels ximples?

Teòricament perquè degut a què la nostra ment tingui falls i oblits, la tenim simplement com a una ajuda per fer tot allò que tenim que fer tots el dies, deixant la ment descuidada, i sense importància al nostres ulls, sent què, la memòria és una habilitat fantàstica que tenim i que pot ser molt millor utilitzada de què hi està sent ara, però nosaltres, inconscients, la deixam al costat, no cuidant-la, fent amb què es esgoti i no es millori. Si tu saps cuidar-te i utilitzar el cap d'una bona manera, la memòria mai et deixarà, al contrari, te ajudarà.

4> Quina importància té la memòria en la vida personal, la història i la cultura (resum de la memòria col·lectiva?).

Memòria col·lectiva és un terme encunyat pel filòsof i sociòleg Maurice Halbwachs que fa referència als records i memòries que atresora i destaca la societat en el seu conjunt. La memòria col·lectiva és compartida, transmesa i construïda pel grup o la societat.

El debat sobre el terme va ser pres per Assmann, que distingeix entre la Memòria cultural i la Memòria comunicativa: mentre que la primera compleix una funció d'emmagatzematge, la segona realitza la funció d'una memòria de tots els dies que se situa en l'actualitat. La teoria de la memòria col·lectiva també es va discutir pels residents de la ex-Hiroshima, i supervivents de la bomba atòmica. La teoria que l'ús de la bomba atòmica havia estat sempre sumar a la memòria col·lectiva del món i servirà en el futur com un advertiment contra aquests dispositius.

5> Valoració crítica del text.

Com gairebé totes les parts del nostre cos, principalment aquelles que estan dins d'uns processos cognitius, són parts d'immens detall i activitat, que sí depenen de nosaltres per a un millor i més clar desenvolupament però són de treballar soles, fent el seu millor, que en el cas de memòria humana, el saber utilitzar-la de millor, sana i organitzada forma, podríem treure-li molt més profit del que realment ens dóna. L'organització mental com a personal, el menjar sa, el no exposar "el teu cap" a ocasions lamentables, entre unes altres, ajuda al fet que estigui la teva memòria en bona forma, donant-te el que li demanes a cada moment desitjat. El text deixa aquests tòpics bastant clars, també afirmant les fallades que sempre tindrà la ment, sent d'ella mateixa. En conclusió, cuidar del cos i ment per tenir una vida més completa amb tu mateix és el que tots hauríem de fer, carregant i entenent que ens diu el cos.

1

ACTIVITATS PRÈVIES: LA MEMÒRIA HUMANA.

* Què entens per memòria? Com funciona? És inevitable la seva decadència al llarg del temps?

La funció principal de la memòria és proporcionar a l'ésser humà una base de coneixements que ens permeti comprendre els esdeveniments que vivim. Funciona a partir de diversos sistemes que ens permeten adquirir, retenir i recuperar la informació que ens arriba de l'entorn a partir de connexions entre neurones. Sí, ja que l'oblit es produeix perquè la persona té una lesió cerebral o per alteracions neurològiques, com, per exemple, la malaltia d'Alzheimer, però no sempre hi ha que ser així, d'aquesta manera.

* No lamentam, en uns casos, l'excés de memòria i, en altres, la seva insuficiència? Per què ens recordem d'unes i no d'altres?

El cervell va creant associacions d'idees, segons les associacions que ja ha fet, que es veuen reforçades o no. Per tant és un procés molt dinàmic, de manera que hi ha informacions que cauen en una "via de recuperació" que es deixa en desús, almenys, de moment (és a dir que no es pot accedir a aquesta informació, i aquesta es "oblida") que bé podrien ser importants, o no. I pel mateix hi ha informacions que s'emmagatzemen amb una via de recuperació transitada, de manera que es pot accedir a elles (recordar-les) i de nou poden ser coses importants o no.

* Per què tenir poca intel·ligència es considera negatiu, i en canvi, un memòria mediocre és quelcom socialment admès?

Com ja havien comentat per aquí abans, les persones no cuiden o presten atenció a la seva memòria. Però el “tenir intel·ligència” està molt lligat a la memòria que tenim (si es que no ho saben). I avui dia, ser intel·ligent és molt més important i ben vist que tenir bona memòria (encara que ambdues coses estiguin totalment connectades), ja que una persona que sap alguna cosa però per exemple, se li ha oblidat, no passa res, perquè almenys ho sap, diferent d'aquella persona que ni recordar-se pot, ja que des de un principi, no ho sap. Crec que és així com pensem.

* Com s'aconsegueix tenir una bona memòria? Coneixes alguna regla nemotècnica?

En l'Antiguitat, les persones no tenien els recursos auxiliars que avui coneixem i només existia l'escriptura i llavors la memòria era un art que havia de conrear-se. Aquest art es va anomenar Mnemotècnia. Algunes regles mnemotècniques són les següents: Mètode de llocs: funciona associant el que volem recordar amb un lloc o un camí que recordem mentalment. Has d'associar cada lloc pel qual has de passar amb una idea important del tema. Hi ha també l'estratègia de la rima, que és un altre procediment útil per a recordar en un ordre determinat paraules que no estan relacionades.

* Per a què serveix la teva memòria? Descriu situacions de la vida quotidiana en què fas servir la memòria.

Quan contest a un examen, quan canto una cançó, quan crido als meus sis cans, quan arribo a l'institut cada matí, quan vaig al meu restaurant preferit i demano el meu plat de sempre, etc...

* Com explicaries que pots recordar amb detall el viatge d'estudis del curs passat (per exemple) i que no recordis el que has llegit deu vegades fa un moment?

Totes les nostres conductes estan guiades per la memòria de les experiències passades. Vegem que hi ha diferents tipus de memòries al llarg i curt termini, fent que la informació emmagatzemada en la memòria es transfereix en part a la memòria a curt termini (el que he llegit deu vegades fa un moment) abans de passar a la memòria de llarg termini (el viatge d'estudis del curs passat).

* L'oblit és una pèrdua de memòria o només una incapacitat passatgera de recordar un nom, lloc o un esdeveniment?

L'oblit és un mecanisme psicològic de defensa: la ment es defensa de les experiències dolores excloent-se activament de la consciència, oblida coses desagradables o històries emocionals negatives. El passat no es pot reescriure, però pot dominar-ne l'impacte.

Veritable o fals? Justifica la teva resposta.

< La memòria només és un magatzem d'informació.

Fals. La memòria conserva i reelabora els records en funció del present i actualitza les nostres idees, plans i habilitats en un món canviant.

< La memòria té una capacitat il·limitada de guardar informació.

Fals. No saben si la memòria té una capacitat il·limitada o si es un sac profund en el qual no hi ha limit, però el que si saben és que aquestes informacions guardades no sempre tornen a la ment al moment que desitjam.

< No hem d'aprendre res de memòria.

Fals. No tot és necessari que aprenguem de memòria tot allò que necessitem, ja que aprendre depèn molt més que solament memoritzar, però igualment, a algunes tasques si fa falta utlitzar una mica de la memorització.

< Recordem millor allò quotidià.

Vertader.

< Un record dura sempre.

Fals. Hi ha records molt antics que encara duren a la nostra ment, però no son tots. A demés, aquestos records que duren per molt de temps, cada vegada que els recordam, podem estar recordats de diferents maneres.

< Recordem millor allò que ens cal recordar.

Fals. No sempre, no té un perquè necessari i estricte.

< Recordem reconstruint el passat.

Vertader.

< Les habilitats no s'obliden mai.

Fals. Les habilitats en qüestió de la memorització del cervell, tendeixen a restar-hi no per més temps perquè siguin més importants, sinó solament per què a aprendre alguna cosa utilitzant no només la habilitat de la memòria com també dels locomotors corporals, el cervell fa que la seva duració de comprendre i recordar siguin més fàcils.

< L'oblit és una malaltia.

Fals. Per als psicoanalistes l'oblit és un mecanisme psicològic de defensa: la ment es defensa de les experiències doloroses excloent-les activament de la consciència, oblida coses desagradables o històries emocionals negatives. El passat no es pot reescriure, però pot dominar-ne l'impacte.

< El consum excessiu d'alcohol pot alterar la memòria.

Vertader. Els científics van examinar mostres dels cervells de rates exposades a l'alcohol per determinar com les afectava. L'estudi, que apareix en una edició recent de la revista Journal of Neuroscience, va trobar que les quantitats grans d'alcohol afecten a l'hipocamp i altres àrees del cervell involucrades en les funcions cognitives, com la formació de les memòries.

< Una persona amb amnèsia no té memòria.

Fals. L'amnèsia és la pèrdua total o parcial de la memòria, originada per l'estat neurològic de la persona o per causes psicològiques. Els amnèsics poden perdre els seus referents personals i socials.

< La por augmenta la capacitat de recordar.

Fals. La por disminueix la capacitar de recordar.

Comenta la frase següent: “Quan es descuida la memòria, si no se l'exercita igual que un atleta fa amb els seus músculs, aquesta es debilita. La nostra escolaritat, avui, és amnèsia planificada. “

Aquesta frase començaria amb una afirmació que sembla bastant òbvia, ja que ja sabem sobre què passa amb aquelles persones que no exerciten la ment. O siga, que no llegeixen, que no es informen, que no intenten fer escorços mentals molt grossos, que no estudien, que no fan més que recordar-se de les coses del seu dia-a-dia, etc. L'exercici per a la ment es essencial i necessari. Quan aquesta frase acaba dient que la nostra escolaritat avui és amnèsia planificada, jo diria que es refereix al tipus de sistema educatiu que tenim avui dia. Les escoles treballen amb aquest sistema de “llibre pàgines 100 fins a 200”, on els estudiants estudien alguns dies abans, llegir i memoritzar, - mai intentar entendre-ho – i al dia del examen vomitar tot allò que tens al cap sense saber moltes vegades de què parles. Encara que això es de major culpa per part dels estudiants, els professors i el sistema no ajuden de forma evident, deixant a l'abast una educació precària que no té en compte l'enteniment per si mateix.

TREBALL SOBRE EL TEMA.

- Fes un esquema sobre el tema.

LA COMPLEXITAT DE LA MEMÒRIA ->

La funció principal de la memòria és proporcionar a l'èsser humà una base de coneixements que ens permeti comprendre els esdeveniments que vivim. La memòria conserva i reelabora els records en funció del present i actualitza les nostres idees, plans i habilitats en un món canviant. La memòria no és una realitat unitària, sinó que es compon de diversos sistemes interconnectats amb diferents propòsits i les fallades de memòria poden produir-se a diversos nivells. El problema de la memòria és que no sempre es comporta com voldríem i, de vegades, segueix el seu propi programa: desa informació que no necessitem i, com si volgués empipar-nos, oblida coses que ens agradaria recordar.

NEUROPSICOLOGIA DE LA MEMÒRIA ->

Com adquireix la ment el coneixement del món? Per les connexions entre neurones. Els records estan representats al cervell d'alguna forma, però la naturalesa de l'empremta que ens deixen no és ben coneguda encara. La memòria no és una entitat unitària i homogènia, sinó que consta de diversos sistemes que ens permeten adquirir, retenir i recuperar la informació que ens arriba de l'entorn.

PROCESSOS BÀSICS DE LA MEMÒRIA ->

La memòria té tres funcions bàsiques: recull nova informació, organitza la informació perquè tingui un significat i la recupera quan necessita recordar quelcom.

CODIFICACIÓ – EMMAGATZEMAMENT – RECUPERACIÓ.

ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LA MEMÒRIA -> Els psicòlegs Richard Atckinson i Richard Shiffin van desenvolupar la teoria multimagatzem de la memòria, i van reconèixer tres sistemes de memòria que es comuniquem i interactuen entre si: Memòria Sensorial (MS), regista les sensacions i permet reconèixer les característiques físiques dels estímuls. Memòria a Curt Termini (MCT), desa la informació que necessitem en el moment present. Memòria a Llarg Termini (MLT), conserva els nostres coneixements del món per a la seva utilització posterior.

DIVERSES MEMÒRIES A LLARG TERMINI -> La memòria és un procés fonamental en l'ésser humà perquè es produeixin la percepció, l'aprenentatge o el pensament. Totes les nostres conductes estan guiades per la memòria o les experiències passades. Alguns exemples d'aquestes memòries serien la memòria declarativa i procedimental, explícita i implícita, episòdica i semàntica...

NIVELLS DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ -> Què determina el nivell de processament? Es defensen que els estímuls es processen en funció de la tasca sol·licitada o el tipus d'aprenentatge dut a terme. El nivell superficial de processament atén als trets sensorials que deixa una empremta fràgil que aviat desapareix, perquè les característiques físiques d'un esdeveniment deixen poques empremtes a la ment i la probabilitat d'oblit serà màxima. El nivell intermedi introdueix el reconeixement d'alguna característica, i el nivell profund atén al significat. L'empremta del nivell profund és duradora perquè s'ha processat amb més esforç mental.

RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ -> Recordar és extreure informació de la memòria.

Factors que influeixen en el record: Recordem millor allò que es relaciona amb successos emocionalment significatius. La memòria depèn del context, ja que la recuperació d'un record és més fàcil si succeeix en el mateix context on va ocórrer l'aprenentatge. L'estat d'ànim i el record influeixen notablement. Recordem reomplint els buits de la memòria.

L'OBLIT -> L'oblit és tan important com la memòria: recordar totes i cadascuna de les nostres accions durant tots els dies suposaria emmagatzemar moltes dades inútils. Les causes de l'oblit són: Lesió cerebral, repressió (oblit motivat), interferència, falta de processament, context inadequat...

COM MILLORAR LA MEMÒRIA -> Tots els exercicis memorístics tenen per base algun d'aquests principis generals: atenció, sentit, organització i associació. També destaquen les regles mnemotècniques.

LA MEMÒRIA COL·LECTIVA -> La memòria col·lectiva és un corrent de pensament continu, natural i lligada a la vida d'un grup, mentre que la història és un corrent de pensament artificial que obeeix a una esquematització de tall didàctic. La memòria col·lectiva se situa dins el grup, mentre que la història s'ubica fora d'ell.

LES DISTORSIONS I ALTERACIONS DE LA MEMÒRIA -> Tota persona oblida noms, dates i esdeveniments. Aquest oblit és normal i ningú no ha d'alarmar-se per aquesta desagradable experiència. No obstant això, les alteracions de la memòria poden ser traumàtiques i hi existeixen alguns distorsions de la memòria, tals com el temps, la distracció, el bloqueig, l'atribució errònia, la propensió, etc...

ALTERACIONS DE LA MEMÒRIA -> Podem afirmar que l'objectiu de qualsevol tasca de memòria és interpretar la influència que tenen els accessos passats sobre les experiències i conductes presents. I la memòria no sols pot estar absent, sinó francament alterada. Hi ha una amplia varietat d'alteracions de la memòria com per exemple la amnèsia anterògrada, la amnèsia retrògada, la amnèsia psicògena, la demència senil i la amnèsies funcionals.

És més resum que esquema 1,25

- Defineix els conceptes següents:

Memòria icònica:

La memòria icònica és el registre de la memòria sensorial relacionat amb el domini visual. És un component del sistema de memòria visual, que inclou també la memòria visual a curt termini i la memòria a llarg termini. La memòria icònica s'ha descrit com un magatzem memorístic de molt breu durada (menys de 1000 ms), pre-categòric i d'alta capacitat. Contribueix a la MVCP proporcionant una representació coherent de la percepció visual global durant un breu període de temps. La memòria icònica contribueix a explicar fenòmens com la ceguesa al canvi i la continuïtat de l'experiència durant els moviments.

Memòria ecoica:

La memòria ecoica és un dels registres de la memòria sensorial. Concretament, es tracta d'un component de la memòria a curt termini encarregat de retenir informació auditiva. Aquest sistema és capaç d'emmagatzemar grans quantitats d'informació auditiva durant un breu període de temps (entre tres i quatre segons, encara que alguns autors eleven aquest lapse de temps fins als sis segons). La imatge sonora es manté activa en la ment i pot ser reproduïda durant aquest breu període que segueix a la presentació de l'estímul auditiu.

Memòria procedimental:

La memòria procedimental és la part de la memòria que participa en el record de les habilitats motores i executives necessàries per realitzar una tasca. És un sistema executiu que guia l'activitat i sol funcionar a un nivell inconscient.

Memòria declarativa:

La memòria declarativa (en ocasions, i d'una forma més general, coneguda com a memòria explícita) és un dels dos tipus de memòria a llarg termini en els éssers humans. Fa referència a tots aquells records que poden ser evocats de forma conscient, com a fets o esdeveniments específics. El seu contrapart es coneix com a memòria no declarativa o memòria procedimental, i engloba tots els records inconscients, com determinades habilitats o destreses (per exemple, l'habilitat necessària per muntar amb bicicleta). La memòria declarativa pot dividir-se en dues categories: memòria episòdica que emmagatzema les experiències personals específiques; i la memòria semàntica, que emmagatzema informació sobre fets.

Memòria històrica:

Memòria històrica és un concepte ideològic i historiogràfic de desenvolupament relativament recent, que pot atribuir-se en la seva formulació més comuna a Pierre Nora, i que ve a designar l'esforç conscient dels grups humans per entroncar amb el seu passat, sigui aquest real o imaginat, valorant-ho i tractant-ho amb especial respecte.

Recodificació:

La recodificació permet convertir els ítems percebuts en constructors que poden ser emmagatzemats en el cervell i evocats posteriorment des de la memòria a curt termini o la memòria a llarg termini. Per la seva banda, la memòria de treball emmagatzema informació amb vista al seu ús o manipulació immediata.

Associació:

El record i la comprensió milloren quan els estudiants relaciones els nous coneixements amb coses que ja saben.

Mnemotècnia:

La mnemotècnia és la tècnica o procediment d'associació mental d'idees, esquemes, exercicis sistemàtics, repeticions, etc. per facilitar el record d'alguna cosa.

Demència senil:

És la pèrdua progressiva de les funcions cognitives, a causa de danys o desordres cerebrals. Característicament, aquesta alteració cognitiva provoca incapacitat per a la realització de les activitats de la vida diària. Els dèficits cognitius poden afectar a qualsevol de les funcions cerebrals particularment les àrees de la memòria, el llenguatge (afàsia), l'atenció, les habilitats visuoconstructives, les pràxias i les funcions executives com la resolució de problemes o la inhibició de respostes.

Oblit:

Incapacitat de recordar noms, dates, fets o coneixements. Es produeix per una saturació d'informació o errors en la recuperació, encara que recordar tot seria tan terrible com no recordar res.

Hipermnèsia:

És un trastorn psicopatològic de la memòria consistent en l'augment de la funció d'evocació, sense que s'observi una hiperinflació quant a la capacitat d'emmagatzematge. Les persones afectades per aquesta síndrome posseeixen una memòria autobiogràfica superior o sigui, que poden recordar fins al més mínim detall.

Amnèsia retrògrada:

Amnèsia retrògrada és un tipus d'amnèsia caracteritzada per la incapacitat de recordar els esdeveniments ocorreguts abans de la lesió cerebral (o deterioració cerebral) que va causar l'amnèsia. Aquesta és una amnèsia del tipus declarativa, específicament memòria episòdica ja que no es poden recuperar records d'esdeveniments o fets de la vida pròpia. S'ha aconseguit recuperar la memòria satisfactòriament recordant llocs i persones o seguint una rutina que abans es portava.

Amnèsia anterògrada:

L'amnèsia anterògrada és un tipus d'amnèsia, o pèrdua de memòria, on els nous esdeveniments no es guarden en la memòria a llarg termini, és a dir, la persona afectada no és capaç de recordar alguna cosa si deixa de parar-li esment uns segons, però no necessàriament la memòria a curt termini.

1,25

- Respon les preguntes següents:

* Quins són els principals processos de la memòria?

Codificació, que és la transformació dels estímuls en una representació mental. Emmagatzemament, que consisteix a retenir les dades en la memòria per a la seva utilització posterior i recuperació, que és la forma en què les persones accedeixen a la informació emmagatzemada en la seva memòria.

0,5

* Quines són les característiques de la memòria sensorial?

Registra les sensacions i permet reconèixer les característiques físiques dels estímuls.

0,25

* Per què la MCT es denomina memòria operativa?

Perquè la durada temporal de la informació és breu, entre 18 i 20 segons. NO!!

Perquè organitza i analitza la informació i interpreta les nostres experiències, és a dir, opera amb la informació de les nostres experiències.

* Quines diferències hi ha entre la memòria a curt termini i la memòria a llarg termini? I entre la memòria episòdica i la semàntica?

Les diferències entre la memòria a curt i llarg termini és que la MCT és limitada, codifica informació verbal, és relativa i està determinada pel transcurs del temps, la interferència dels aprenentatges, etc, mentre que a la MLT, la capacitat és il·limitada, codifica significats, és permanent i la informació no desapareix. La memòria semàntica es refereix al nostre arxiu general de coneixement conceptual i fàctic, no relacionat amb cap memòria en particular. És un sistema eminentment declaratiu i explícit, però clarament diferent del de la memòria episòdica, perquè de fet es pot perdre memòria d'esdeveniments i mantenir la memòria de conceptes. La memòria semàntica mostra el nostre coneixement del món, els noms de les persones i de les coses i el seu significat.

0,5

* Recordem millor els esdeveniments emotius que els fets neutres? Per què es recorda millor la informació elaborada?

Sí, ja que per a recordar alguna cosa amb més propietat seria obligatori l'ús de recordar sobre aquelles sensacions sentides, oïdes, experimentades al moment d'aquestos esdeveniments per així, recordar-lo amb total propietat.???? Tot està connectat i la informació elaborada es recorda millor per les connexions que anirem fent de les coses que recordem.

* Quins avantatges i inconvenients suposa tenir una gran memòria?

Uns dels principals avantatges seria clarament poder recordar-lo tot, sense la necessitat d'aquell moment desagradable i molest del qual fa que et sentis una mica ase i tot. Els inconvenients supòs que es aplicarien al nostre organisme mateix que amb tanta informació que no es oblida, viurien com en una pel·lícula sense fi. Molta confusió i nerviosisme.

0,25

* Què són regles mnemotècniques? Quines coneixes? Quines et van bé a tu?

Aquestes són molt útils en el procés de retenció i rememoració, ja que són trucs, gairebé sempre lingüístics, que faciliten la memorització, en els quals entren en joc l'interès i la motivació. Segurament és més eficaç recordar a partir d'allò que ens és conegut o d'allò que nosaltres hem creat que no pas a partir de la memorització per repetició. Conec les regles del mètode dels llocs i de l'estratègia de la rima. Fins ara no he intentat cap.

0,5

* Per què oblidem? La memòria consisteix a lluitar contra l'oblit, gran amenaça quan tractem de recuperar el passat. I, no obstant això, fem servir l'oblit i l'elogiem. Com és possible conciliar aquestes perspectives antagòniques? Quines diferències hi ha entre amnèsia i oblit?

Oblidem perquè sinó seria quasi impossible viure una vida normal amb totes les informacions que hem pogut aprendre, veure o sentit en tota la nostra vida. Ens fa ràbia quan no ens recordam de alguna cosa important per a aquell moment però, tenir una mala memòria en relació als esdeveniments de tota una vida, significaria també que has tingut una vida plena d'experiències que amb el temps i la quantitat, van desapareixent a la mida que creixes, fent-te ser, doncs, una persona madura i que ja ha viscut molt. L'oblit és un mecanisme de defensa: la ment es defensa de les experiències doloroses excloent-les activament de la consciència. L'amnèsia és més involuntària i es deu a un mal funcionament cerebral a causa d'un accident cerebrovascular, etc... L'oblit és un acte inconscient que pot tenir diversos motivatius?? com el negar-se a... o no voler... L'oblit és mes selectiu, és a dir que són sol fragments o fragment d'alguna cosa que deuria de recordar-se mentre que l'amnèsia és generalitzada, són verdaderes llacunes on la informació de diversos buits queda fins a cert punt perduda. En el cas dels oblit la informació pot recuperar-se fàcilment en comparació de l'amnèsia on es requereix un treball mes ardu i moltes vegades la informació pot quedar una miqueta distorsionada o incerta.

0,25

* “Tu et recordes del que et convé” és una expressió comuna. Què significa?

Significa que només recordes allò que es d'una certa importància, però solament per a tu. Com a exemple diríem que la nena anà a comprar un nou vestit a la botiga però la seva mare, abans de sortir de casa li diu “compra'm també una samarreta a la botiga del costat del teu vestit”. A la nena se'n li va oblidar la samarreta de la mare, però mai el seu vestit, sent que les dues botigues hi són una al costat de l'altre.

0,25

* En quines situacions de la vida quotidiana es produeixen interferències proactives i retroactives en el record?

Si avui estudiem una llista de paraules en anglès per a un examen i demà estudiem una llista de paraules per a un examen de francès, és possible que demà passat en l'examen d'anglès quan intentem recordar la llista de paraules en anglès ens “molestin” les paraules franceses que el dia d'abans havíem llegit. Això pot ser explicat per la teoria de la interferència, que dóna per descomptat que l'oblit reflecteix el dany o interferència causat a la petjada de memòria per altres petjades, depenent del grau de similitud entre les dues petjades de memòria que s'interfereixen.

Cal diferenciar dos tipus d'interferència. La interferència proactiva es produeix quan el nou aprenentatge és perjudicat per vells aprenentatges i la interferència retroactiva es produeix quan el nou aprenentatge dificulta el record d'aprenentatges passats.

0,5

* Quina diferència hi ha entre alteració de la memòria i distorsió de la memòria? Explica els set pecats de la memòria segons Daniel Schater.

La memòria és un dels processos cognitius que major implicació té en l'estructuració de l'activitat humana doncs la seva principal funció consisteix a fixar, emmagatzemar i reproduir la informació que arriba de l'entorn al cervell. No obstant això, existeixen alguns casos on aquest procés s'afecta impossibilitant l'adequada recepció de la informació. Entre les alteracions de la memòria una de les més conegudes (probablement a causa de la publicitat que li ha fet el cinema i la literatura) és l'amnèsia.

Durant aquests processos s'afegeix informació al record que, d'aquesta manera, pot quedar deformat, per diverses raons: Quan percebem un succés, també ho interpretem, de tal manera que el que s'emmagatzema en la memòria es basa en part en la percepció, però també en el coneixement previ i en inferències probables (suposicions) sobre aspectes de la situació no percebuts o no entesos per complet. Però a més, aquesta interpretació emmagatzemada probablement és fragmentària, per la qual cosa quan intentem recuperar (recordar) el succés un temps després, només comptem amb fragments més o menys detallats, i a partir d'ells reconstruïm el succés inicial, emplenant els buits que falten d'acord amb les nostres expectatives i prejudicis o basant-nos una vegada més en el nostre coneixement previ sobre el tema, intentant donar coherència al recordat.

Pecar per distracció. Schacter esmenta com a 2do pecat a la distracció. Per exemple, si algú no para esment al nom de la persona que li estan presentant òbviament no podrà recordar-ho. En els nostres cursos sobre desenvolupament de la memòria vam aprendre que l'atenció es vincula amb l'interès, amb el desig de recordar i amb l'acció; novament valorem la importància del repàs actiu.

El 3er pecat és el bloqueig: “ho tinc en la punta de la llengua però no ho puc dir”. L'experiència ens diu que l'esforç excessiu per recordar – la força bruta- pot obstaculitzar l'aparició del record. Amb tècniques de relax i activació de sistemes de cerca el cervell ens portarà el record més tard, sense esforç algun.

Els pecats anteriors són per omissió però Schacter planteja pecats de comissió.

El 4t pecat és recordar el fet però alterar la font. Això pot portar a desastres com sostenir que una persona va cometre un crim que no va cometre. Les falles de la memòria despullen els defectes del sistema de testimonis en els processos legals.

El 5t pecat és el de suggestió. Un cert record pot ser induït o modificat de diverses maneres per manipuladors de la memòria, fent-nos recordar fets inexistents o aconseguint crear associacions falses però que acabem acceptant.

El 6t pecat és que els nostres coneixements i creences actuals alteren el record original. Adaptem el passat al que ara creiem.

El 7mo pecat és el de persistència. Es refereix a la reiteració d'episodis que preferiríem oblidar. Això es dóna amb freqüència en els fets traumàtics.

0,5

ÉS un poc més difícil corregir els teus treballs perquè no ho presentes ordenat, no numeres les preguntes, no destaques els títols amb negreta o canvi de color,.....

7-1 = 6